dimecres, 22 d’abril del 2015

El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca

REFRANYS DE LA VINYA I EL VI
BREU HISTORIA DEL VI
La Història de la Humanitat no podria explicar-se sense incloure-hi el vi, aquesta beguda resultant de la fermentació alcohòlica del most del raïm.

Els vestigis vinícoles més antics que s'han trobat, daten de fa 7000 anys. L'investigador nordamericà Patrick McGovern, de la Universitat de Pensylvania, va localitzar en un atuell de terrissa restes de vi. Es tracta d'una ceràmica procedent de Zagros (Iran), que van contenir vi cap a l'any 5000 a 5400 a. C.
ceràmica de Zagros (Iran)
Els primers testimonis escrits sobre el vi són de l'antiga Grècia, on poetes, filòsofs i historiadors posaven atenció al vi, una beguda que inicialment estava reservada per a les cerimònies religioses i que després es va anar difonent com a element indispensable de les festes i els banquets. Personatges com el poeta Hesíode (700 a. C.) van escriure poemes sobre el conreu de la vinya; Homer (s. IX a. C.) i el seu heroi Ulisses ja es refereixen al vi i el metge Gal.lè (s. II a. C.) va estudiar els efectes d'aquest producte sobre el cos humà.
Link con Museo Arqueológico Nacional de Grecia
Museu Arqueològic Nacional de Grècia
Columel·la (segle I d. C.), nascut a Gades (Cadis) va ser el primer historiador de l'enologia quan encara no l'havien inventada: va escriure sobre els sistemes per elaborar i conservar vins, i fins i tot com millorar-los. Dels seus estudis n'ha quedat constància i podem dir que els romans ja veremaven i feien vi amb uns procediments bàsics que gairebé no s'han alterat en dos mil anys.
Monument a Columel·la  
 plaça de las Flores de Cadis
Tot i no ser bàsic per a l'alimentació humana, el vi ha estat sempre un producte molt valuós per les civilitzacions occidentals i, especialment, pel món mediterrani. El vi simbolitza la joventut i la vida eterna i era, pels antics, una manera d'apropar-se a la naturalesa dels déus. El déu del vi grec Bacus (pels romans Dionís) presidia les orgies o bacanals, festes en què el vi i els seus efectes eren els protagonistes.
Bacus al Museu Nazionale del Bargellode Florencia.
La Bíblia conté abundants referències al vi, ja sigui a les bodes de Canà i al Sant Sopar on es fa la primera consagració del vi, ritus que es manté avui en dia. Els grecs i els romans emmagatzemaven els seus vins en àmfores que guardaven a les golfes.
bodes de Canà
Va ser molt més tard, per a preservar les provisions dels pillatges, que els monjos van tenir la feliç idea de posar-los sota terra. Les bótes de vi van trobar el lloc gràcies als ordres religiosos. A principis del segon mil·lenni, tant la Cartoixa d'Scala Dei, al Priorat, com el monestir de Sant Pere de Roda, a l'Empordà, i els monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet tenien vinyes esplèndides i elaboraven el seu vi.

El vi en els monestirs

Al llarg de la Història, el vi també pren protagonisme en la literatura. Així "La Chanson de Roland", al segle XIII, parla de com els sarraïns van enganyar els cristians amb un regal a base de 40 cavalls carregats de recipients amb vi dolç i d'alguns centenars de belles esclaves. Seduïts i beguts, els homes de Roland van perdre la batalla en què ell mateix va morir. Shakespeare va escriure d'Enric IV que "mai riu, però això no és cap meravella ja que no beu vi" i Martí Luter es va mostrar molt més comprensiu amb els bevedors que amb els abstemis en afirmar "qui no estima el vi, les dones i les cançons, romandrà com un ximple al llarg d ela seva vida". I l'emperador Napoleó Bonaparte brindava amb champagne quan aconseguia una victòria en les seves batalles, en definitiva, una sèrie de personatges i de referències que han fet del vi un producte històric.

Bodega Torre de Oria - Requena (Valencia)

Durant el segle XX i amb motiu de l'aparició de la filoxera, que va matar la major part de les vinyes delnostre país, es va iniciar la industrialització del vi amb la creació de les bodegues.
El refranyer arreplega un fum de refranys on fa referència a tots els element que formen part en el procés del vi, com el propi vi, la vinya, el raïm, el most, la verema, el barril...
Agruparem els refranys, doncs, atenent al diferents apartats.

LA VINYA
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia. A les terres de parla catalana es conrea en vinyars l'espècie Vitis vinifera per obtenir-ne raïm.

A juliol, cistella en lo mallol; la duràs, però no l'ompliràs
A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya
A l'ombra de l'amo creix la vinya.
A la dona i a la vinya, l'home la fa garrida
A la vinya del desert, quan més se li posa més perd
A la vinya del veí, prendre els raïms i fugir.
A vinya tova, pagès fort.
A vinya vella, amo nou.

Abans de casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar.
Abans de novembre, que la teua vinya sense fruita quede
Abans de Sant Josep ni trascolis el vi ni podis el cep. (19 març)
Abril finit, el cep florit
Ai, mallol, quan seràs vinya! [mallol = cep, vinya jove]
Això és una vinya!
Al bon Malloll al cap de quatre anys ja és vinyol.
Al juliol, la cistella al mallol [mallol = vinya jove]
Als trenta vinya i als quaranta mallol [mallol = vinya jove]
Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà
Borró que neix per [o dins] d'abril, no té temps de fer bon vi [borró = gema, brot]
Camp pedregós fa el cep hermós
Cànem de vores, vi de malloles, blat de contravent es paga bé i lleialment [mallola = vinya jove]
Casa de pare, vinya d'avi i oliver de besavi
Casa en la que visquis, vinya de la que beguis i terres les que tu et vegis
Casa feta i vinya plantada, pocs saben quina treballada
Casa obrada i vinya criada, dona casada
Casa obrada i vinya plantada, fadrina casada
Casa obrada i vinya plantada, mai no es veu el que costa
Casa obrada, vinya plantada i sogra oblidada
Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar
Casa per ton jeure, vinya per ton beure i terra tota la que tu puguis veure
Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis
Casa, vinya i poltre, que els faci un altre.
Compra casa feta i vinya plantada.
D'una bona mare, preneu-ne la filla; d'una bona planta planteu la vinya
D'una vinya ben manada n'hi ha per temps.
De bon cep ha de ser la vinya; de bona mare, la filla
De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla
De bona planta planta ta vinya
De bona planta, bona vinya
De bona sarment planta la vinya, i de bona mare pren la filla
De cavar la vinya, en sap qualsevol, però podar-la no en sap qui vol.
De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal
De figuera verdal, una a cada vinya en cal.
De la vinya plantada per St. Martí, en surt el millor vi
De la vinya vora camí, no faràs molt de vi
De mal cep no pot sortir bon sarment
De tal cep, tal ascla [ascla = estella]
De vinya ben afamada, verema doblada.
De vinya mal llaurada, collita esguerrada.
De vinya que no es llaura, ni es parla
Després de mort ni vinya ni hort
Després del cep, el vi
Diu la vinya: "L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida"
Diu la vinya: "Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res"
Dona finestrera i vinya prop de carrera, no et fiïs d'elles
Dona finestrera i vinya vora el camí, no fan mai bona fi
Dona i vinya donen a l'home alegria.
Dona riallera, camp prop de ribera i vinya vora de camí no fan bona fi.
El dimarts ni de casa mudis, ni ta filla casis, ni ta vinya podis, ni ta roba tallis.
El vell planta la vinya, i el jove la verema.
En els plans la vinya "hermosa" i en els alts més abundosa.
En juliol, agarra el cabàs i ves al mallol
En la vinya de Déu, de tot es veu
En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment
En vinya prop de camí, en majordoma i en dona d'hostal no fiïs mai ton cabal.
Ésser una vinya
Fill, si ets bo, per a tu planto el mallol [mallol = vinya, sarment]
Foc de rama, foc de flama, foc de sarment, foc de turment
Foc de sarment, foc ardent
Foc de sarment, foc d'infern 
Foc de sarments, foc de turments
Hi ha de tot a la vinya del Senyor [o de Déu]L'any de traspàs, ni vinya, ni hort, ni camp [(any de traspàs = bixest = que té 366 dies]
L'hort [o vinya] del padri, collir [o prendre] i fugir
La casa en cantó, i la vinya en racó
La casa obrada i la vinya criada
La dona i la vinya, l'home les fa garrides.
La por guarda la vinya
La por guarda la vinya, i la closca, la pinya
La vinya de juliol no vol rebre aigua sinó rebre sol
La vinya de sant Joaquim, molta planta i poc raïm.
La vinya del roín se poda a l’abril
La vinya en flor no necessita el pagès ni el senyor.
La vinya pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.
La vinya per son menester, cavada i podada en la lluna vella de gener
La vinya prop de camí, la verema el pelegrí
.La vinya regalada, pel març podada i pel maig binada. (binar: llaurar per segona vegada)
La vinya veremà, no precisa de guardià.
La vinya vol veure sempre el seu amo.
La vinya, ben cavada, ben podada i ben esmargincada
Les vinyes toves, pel novembre les podes
Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita
Llaurar la vinya brotada, pitjor que una pedregada
Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep
Mirar a l'hort i a la vinya
Moltes filles i males vinyes desfan l’alberg. [alberg = negoci familiar, patrimoni]
Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa
Ni casa prop de convent, ni vinya prop de torrent
Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya [cardina = cadernera]
Ni massa filles ni massa vinyes
Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles
Ni per casa ni per vinya no prenguis [o casis] dona parida
Ni vinya en barranc, ni casa de fang
No hi ha vinya millor que la que planta i poda el seu amo.
No plantes vinya en costera ni sembres blat en barranc ni et cases en forastera... Mira que t’enganyaran!
No té vinya i ven raïms
No tenir vinya i veure raïms
Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix
Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
Pasqües fangoses, vinyes ufanoses.
Pel febrer diu l’ovella al ramader: - Deixa’m entrar a les vinyes, i si no et dono bon corder, mata’m, si et ve bé.
Pel gener el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar [trascolar = transvasar]
Pel juliol la vinya porta dol
Pel juliol núvols amb llana, per a la vinya mala fortuna
Pel maig, el cep en flor no vol veure amo ni senyor
Per l'abril, poda la vinya el mesquí
Per la Maria d'agost, madura la vinya
Per Sant Josep tireja el cep. (19 març)
Per Sant Josep, verdeja el cep. (19 març)
Per Sant Llorenç, el sol toca pels torrents, i allà on no tocarà, ni casa ni vinya vagis a plantar ( 21 juliol)
Per Sant Miquel, els ceps esperen l'aigua del cel ( 29 setembre)
Per Sant Vicenç el sol ja baixa pels torrents, i, allí on no baixarà, ni casa ni vinya no vagis a plantar, i on no ha tocat no facis sembrat, i on tocar no pot no plantis ni vinya ni hort. ( 22 gener)
Per Sant Vicenç entra el sol pels torrents, allà on no toca, ni vinya ni casa es pot plantar. ( 22 gener)
Per Sant Vicenç lluna humida, mal any per a la vinya. (3 octubre)
Per Sant Vicenç, el sol toca pels torrents, allà on no tocarà, ni camps ni vinyes vagis a plantar. ( 22 gener)Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya. ( 22 gener)
Per Sant Vicens, el sol entra pels torrents, i allí on entra-hi no pot, no hi facis vinya ni hort. (27 octubre)
Per Santa Aguedeta pren la boteta i vés a la vinyeta: si no hi vas a treballar, vés-hi a disfrutar (5 febrer)
Per Santa Anna, vinya pintada (26 juliol)
Per Santa Creu, la vinya ja es veu. (3 maig)
Per Santa Madrona el cep esborrona (15 març)
Per Santa Maria, vés a veure la vinya; tal com la trobaràs la veremaràs (2 febrer)
Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes
Planta vinya... quan el vi estiga barat.
Pluja per Sant Mateu, porcs, corders i vinya arreu. (21 setembre)
Podar un sarment vol menys mà que enteniment
Poques vinyes, poques filles i ben tingudes.
Quan canta el mussol abans de brotar el cep, any de molt vi.
Quan el vi estigui barat, planta vinya.
Quan madura la mora, la vinya ja és veremadora
Quan s'escau el juliol, la vinya vol conèixer el sol
Qui cava la vinya per l'agost, omple el celler de most
Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi. (1 març)
Qui poda per Sant Albí, sempre té vinya i mai té vi. (1 març)
Qui té casa, seu; qui té vinya, beu
Qui té vinya i no té trull, del seu vi no en faci orgull [trull = trompellot, pedra cònica enorme que aixafa el raïm]
Qui té vinya [o terra] i no la veu es fa pobre i no s’ho creu
Qui té vinya, té tinya [tinya = malaltia parasitària de la pell]
Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà veremes de pocs graus
Qui vinyes ha de guardar, molt s'haurà de barallar.
Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi. ( 17 gener)
Sempre seràs mallol mai seràs vinya vella [mallol = cep, vinya jove]
Ser clars, com els campanars per les vinyes
Ser més mal de pelar que una vinya vera]
Si bons raïms vols menjar, al setembre la vinya has de podar
Si gela per Sant Sebastià, el vi al cep se'n va. ( 20 gener)
Si l'any se'n va nedant mal per les vinyes i malament pels camps
Si la vinya de Déu no pot ser llaurada per bous, que la llaurin ases
Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs.
Si no vols veure els teus dols, no vagis pas a la vinya pel juliol
Si per Santa Agnès fa bo, aniran be les vinyes. ( 21 gener)
Si plou per Sant Albí, bona vinya i bon vi. (1 març)
Si Sant Fruitós passa núvol els sarments no carreguen. (21 gener)
Si Santa Agnès duu bon temps les vinyes aniran bé. ( 21 gener)
Si vas a la vinya del padrí, prendre i fugir
Si vols doble carretada, tingues la vinya tancada.
Si vols tenir bona vinya, que li toqui el sol del migdia.
Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l'agost
Tenir un ull a l'hort i altre a la vinya
Terra blanca la vinya aguanta.
Terra d'argila fa bona vinya.
Tota la vinya estimada, pel març treballada
Trobar una vinya
Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer
Un caçaire i un pescaire a la llinya han pas mai comprat una vinya.
Un ull al camp i un altre a la vinya
Una vinya a cent anys és encara un infant.
Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners
Vinya a prop no té preu.Vinya a vora de camí i dona finestrera tenen mala fi [finestrera = xarraire]
Vinya ben cavada, gran raïmada.
Vinya gelada, vinyada femada.
Vinya podada, bona cepada.
Vinya podada, gran raïmada.Vinya pomposa, poc raïm
Vinya prop de camí i dona hermosa, de guardar dificultosa.
Vinya prop del camí? mal veí.
Vinya torta raïm porta
Vinya vora camí, prat vora ribera i dona finestrera, tots tres fan mala fi
Vinya vora teularia, per l'amo poca alegria.
Vinyes i dones fan mal de guardar
Vinyes i dones formoses, de guardar són dificultoses
Voler estar a l'hort i a la vinya
Vols veure el teu dol? 
Ves a veure la vinya dins el juliol

EL RAÏM
El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.Els grans de raïm creixen sobre la rapa en grups 6 a 300, que poden ser de color vermell, negre, blau fosc, groc, verd o rosat. El raïm blanc és en realitat de color verdós, i és una evolució derivada del raïm negre. La mutació de dos dels gens reguladors del color ha fet que a les varietats blanques s'hagi desactivat la producció d'antocianina, que és el pigment natural responsable del color morat del raïm.Les antocianines i altres pigments de la família dels polifenols són els responsables de la variació de les tonalitats porpres en les varietats de raïm negre.La composició química del raïm varia de manera natural en funció tant de les condicions ambientals (sòl, clima) com de les tècniques de conreu (utilització de fertilitzants). Els principals components que determinen el gust del raïm són els sucres, els àcids i els polifenols.El raïm és una fruita que sobretot aporta glúcids, glucosa i fructosa, però també és notable l'aportació de vitamines, en especial A, B C, i oligoelements com potassi, fòsfor o calci.
A l'agost el raïm ja posa most.
A la vinya del veí, prendre els raïms i fugir.
A raïm verdosenc, vi agrenc
A sant Jaume i santa Anna, raïm en la Plana (25 juliol) (26 juliol)
A Santa Anna, raïms a la plana (26 de juliol)
Al juliol la garrofeta porta dol i el raïmet també en vol
Amb dues lliures de raïm bona purga tenim.
Barxeta, raïm i figues.
De tal parra, tal raïm
Del raïm, per l'abril la flor, pel maig el color
Del raïm, també es fa vi
Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell
El juny és blader i el setembre, raïmer
El juny és bleder i el setembre, raïmer.
El malalt era mig figa i mig raïm
El millor raïm és el xafat
El que es guanya amb la figa, es pot perdre amb el raïm
El raïm a l'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla
El raïm blanc fa bon vi i el negre el fa ennegrir
El raïm d'agost, al setembre most
El raïm diu al vi: Vine cap ací cosí
El raïm no és raïm fins que és madur.
El raïm penjat fins a Tots Sants s'ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra.
El raïm per ésser bo ha de ser un malvasia; la dona per a ser guapa s'ha de dir de nom Maria.
El raïm per Tots Sants, encara que siguin cants
El temps de figues i raïms, eixampla els vestits
Empelta per l’abril i als tres anys de raïms en colliràs mil
En agost, raïm i most
En juliol, la garrofa es fica dol, i el raïm també ne vol
En lo temps maduren los raïms
Ens ha collit el raïm, una forta pedregada
Figues i raïm per l'agost, i pel setembre codonys
Juliol blader, setembre raïmer
Juliol, bledes; setembre, raïms
La dona és com el raïm, la bona trepitjada i la dolenta penjada
La Mare de Déu d'agost, diada molt senyalada; madura algun raïmet i cau alguna avellana (15 agost)
La vinya de sant Joaquim, molta planta i poc raïm. (26 juliol)
Les veremes de setembre són les millors, si els raïms tenen dolçors.
Lluna de gener, lluna raïmera.
Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most.
Mala cara fan els gossos al temps que no hi ha raïmMenja raïm avui i demà; si no, et caldrà purgar.
Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'anyMitja figa mig raïm
Molta fulla i poc raïm
Molts pàmpols i poc raïm
No és bon juliol, si el raïm no té verol
No hi ha cap raïm madur que no hagi estat agràs.
No hi ha juliol sense verol [verol = color madur]
No poseu raïms on no hi haja taverna.No té vinya i ven raïms
No tenir vinya i veure raïms
Octubre finit, raïm collit
Pa tou i raïms, a les joves posen mudes i a les velles treuen les arrugues.
Parra borda, raïm agre
Pel juliol la vinya porta dolPel juliol, el raïm ha de dur dol.
Pel juliol, el raïmet porta dol i l’oliva també en vol
Pel juny el raïm comença a fer suc
Pel mes de setembre, es talla el que penja
Per a bons melons en Foios, en Alberic, la col, Benimaclet per a peres, i per raim,Puçol
Per a bons melons en Foios; en Alboraia, la col; Benimaclet per a peres, i per a raïm, Puçol
Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm i per la de setembre ja es pot collir (15 agost)
Per la Mare de Déu de Setembre, els raïms són bons per prendre (8 setembre)
Per Sant Bartomeu, el meló teu i el raïm meuPer sant Jaume i santa Anna pinta el raïm i la magrana. (25 juliol) (26 juliol)
Per sant Jaume, raïm en taula. (25 juliol)
Per Sant Mateu, el raïm meu, i el meló, teu (21 setembre)
Per Sant Miquel, el raïm té gust de mel. ( 29 setembre )
Per Sant Miquel, talla el raïm arreu. ( 29 setembre)
Per Sant Nin i Sant Non es talla el raïm de la planta i es penja a la llàntia (2 desembre)
Per Sant Sixt busca el raïm allà on l'has vist (1 setembre)
Per Santa Anna, el raïm a la plana (28 juliol)
Per Santa Anna, raïms a la parra (26 juliol)
Per Santa Anna, vinya pintada (26 juliol)
Per Santa Magdalena, l'avellana plena, la figa madura el raïm pintat i el blat ensacat (22 juliol)
Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat, i l'ocell, fora del niu. (22 juliol)
Per tenir bon raïm s'ha de fer carícies al cep.
Pescador de canya, lladre de raïms
Purga més una lliura de raïm que el senet, l'acíbar i el pucim.
Quan el raïm comença a madurar, comencen les velles a filar
Quan es floreix el vi madura el raïm.
Quan la formiga treballa, raïm i vi a la parra
Quan no són figues són raïms
Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any
Qui planta raïm valencí no el planta pels seus fills. [valencí = valencià, varietat de l’espècie]
Raïm de setembre, te'n llepes els dits.
Raïm moscatell, cap de tan bo com ell
Raïm mullat no és bo guardat.
Raïm mullat, per vinagre aprofitat.
Raïms de novembre ni els garrins el volen
Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te'n llepes els dits. (25 juliol)
Raïms i pa tou a les noies posen mudes i a les velles treuen arrugues.
Raïms, pa i formatge, bon companatge.
Sant Miquel dels raïms madurs, véns tard i aviat te'ls enduus (29 setembre)
Sant Urbà passat, el raïm salvat (25 maig)
Semblar que aixafa raïm
Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar
Si bons raïms vols menjar, al setembre la vinya has de podarSi no plou per Sant Pancràs ni per Sant Urdí, molt raïm i molt vi. (12 maig)
Si per l'agost se senten trons, raïms bonsSi per Sant Vicenç fa bon temps, pel setembre els raïms plens.
Si plou per Santa Petronella, els raïms torna gotims. (31 maig)
Tan aviat és figa com raïm
Tan bo és el raïm com dolent és el vi.
Tempesta a l'agost, bons raïms i millor most
Un raïm de
Vinya ben cavada, gran raïmada.V
inya podada, gran raïmada.
Vinya pomposa, poc raïm
Vinya torta raïm porta

LA VEREMA
La verema és el procés de recol·lecció o collita del raïm amb què es realitza el vi.
Els períodes de la verema solen ser entre juliol i octubre.


A juliol, cistella en lo mallol; la duràs, però no l'ompliràs
A Sant Mateu, verema arreu (21 setembre)
A Sant Mateu, verema i batolla arreu [batollar = batre a mà] (21 setembre)
Abans de novembre, que la teua vinya sense fruita quede
Abans de veremar, el cànem a amarar
Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys
Agost i verema tots els dies no aplega
Agost i veremar, cada dia no es fa
Al davant hi va l'estel i al darrera Sant Miquel, que duu la verema del cel. ( 29 setembre )
Any de verema, bodega plena.
Bona gallina serà la que pongui pel veremar
Cava que cavaràs, que al veremar ho trobaràs.
De vinya ben afamada, verema doblada.
Després d'amarar ve el gramar, després del gramar ve el veremar
El porc mata per Sant Lluc i posa la verema al cup (18 octubre)
El setembre és veremador i es fa vi del bo i millor
El vell planta la vinya, i el jove la verema.
En juliol, agarra el cabàs i ves al mallol
En temps de verema, totes les cistelles són bones
Entre l'amarar i el veremar hi ha el gramar i l'espadar.
Entre Sant Miquel i Sant Francesc pren la verema tal com és (29 setembre) (4 octubre)
Fer trista verema.
La cabra del veremar, fa de mal engreixar
La vinya prop de camí, la verema el pelegrí.
La vinya veremà, no precisa de guardià.
No és bo el most, collit per agost
Obrir el peu al veremar.
Obrir el veremar.
Octubre finit, raïm collit
Pel juliol, ja hi ha verol; per l'agost ja és most, i pel setembre ja és verema.
Pel setembre neteja tines, portadores i premsa
Pel veremador el gotim millor.
Pel veremar les gallines pots donar
Pel veremar, la cabra s'ha de matar
Per a veremar i batre, animals d'un altre
Per Sant Andreu, verema arreu ( 30 novembre )
Per Sant Miquel, la verema se'n puja al cel, i l'endemà torna a baixar. ( 29 setembre )
Per Sant Simó i Sant Judes, veremes collites, tant si són verdes com si són madures (28 octubre)
Per Santa Maria, vés a veure la vinya; tal com la trobaràs la veremaràs (2 febrer)
Per St. Martí, tot most és bon vi (11 novembre)
Per tot l'agost ha d'estar fet el most
Pluja per Sant Mateu, porc, verema i bens arreu. (21 setembre)
Quan madura la mora, la vinya ja és veremadora
Sant Mateu arribat, verema el savi i l'orat. (21 setembre) [orat = boig]
Sant Urbà és el darrer veremador; si no plou, el pagès deixa el dolor. ( 25 maig)
Setembre el veremador, talla els gotims de dos en dos
Si el setembre el féu veremador, raja el vi, que no hi ha millor
Si no podes pel març, ja no veremaràs
Si per l'agost trona, la verema serà bona
Si tot foren Setmanes Santes i veremades, ben poc durarien capellans i ases
St. Mateu arribat, verema el savi i l'orat
Verema acabada, paner i portadora trencada.
Verema en eixut i tindràs or pur.
Verema en eixut i tindràs vi pur.
Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur
Verema en temps eixut, i colliràs vi pur
Verema mullada, vi aigualit
Verema tard i sembra aviat; si ho erres un any, cent ho encertaràs
Veremar sense cabra, és com la núvia sense arracada

EL VINYATER/VITICULTOR/VINICULTOR
Conreador sistemàtic de parres per usar els seus raïms en la producció de vi. 
La viticultura o vitivinicultura és l'art i ciència del cultiu de la vinya, per usar els seus raïms en la producció de vi o altres productes. És una branca de la ciència de la Fructicultura. 
El viticultor és el que es dedica a la viticultura (és a dir, al cultiu de la vinya) i el vinicultor és el que es dedica a la vinicultura (és a dir, a l'elaboració de vins). 
A més, es diu vitivinicultor al que es dedica a la vitivinicultura (a ambdues activitats).
Viticultor

Vinicultor

A casa del vinater bona tardor i mal hivern

Al vinater i a la muller, mai els falta què fer
Comerciant de vi, comerciant mesquí
El bon vinyater poda en gener i cava en febrer
La pluja de gener fa ric al vinyater.
Pel febrer el bou vinyater mira el sol i no mira el solc
Quan trona pel febrer, tremola el vinyater
Refredats de gener, no els cura el vinater, però sí el caliver

EL VI
És la beguda obtinguda de la fermentació alcohòlica, total o parcial, del most de raïm o del raïm mateixos.TIPUS DE VINS.- Existeixen diferents classificacions per als vins, ens centrarem en les tres que creiem més pràctiques i generals:
1.- Classificació General: és la més usada i la més important. Classifica als vins segons la seva forma d'elaboració, abastant tots els tipus possibles.
2.- Classificació per Edat: basada en diferenciar els vins pels seus períodes de repòs en celler abans de sortir al mercat.
3.- Classificació per Grau de Dolç: el contingut en sucres del vi determina la seva enquadrament. És usual en vins generosos i escumosos.
1.- Classificació General:

a) Vins tranquilsBLANCSROSATS NEGRES
El seu contingut alcohòlic oscil·la entre un mínim de 9º i un màxim de 14.5º. Generalment són secs. El seu procés d'elaboració guarda moltes característiques comunes. Per la seva importància a nivell de consum mundial de vins, definirem els tres tipus de vins tranquils:


BLANC.- És l'obtingut a partir de raïm blanques. Encara que és poc freqüent, també pot ser obtingut a partir de raïm negre de polpa no acolorida a les quals se'ls separa la pell (pell del raïm, part externa, coberta).
NEGRE.- És l'obtingut a partir de raïm negre a les quals no se'ls ha separat les pells.
ROSAT.- És l'obtingut a partir de raïm negre a les que se'ls ha separat parcialment les pells. També pot provenir de barreja de raïms blancs i negres.

b) Vins especialsGENEROSOS, LICOROSOS GENEROSOS, DOLÇOS NATURALS, MISTELES,  ESPUMOSOS NATURALS, GASIFICATS, D'AGULLA, ENVERATS I XACOLÍS
Derivats vínics: vins aromatitzats, vermuts, aperitius vínics.

Solen ser dolços o semidolços, hi ha pocs secs, i freqüentment amb un elevat contingut alcohòlic, que en molts casos és d'addició. El seu procés d'elaboració sol ser molt diferent d'uns tipus a altres.

2.- Classificació per edat:

a) Vins Joves:
Són els que no han tingut cap tipus de criança en fusta o aquesta criança ha estat mínima. Són vins que conserven molt les característiques varietals del raïm de les quals procedeixen i de consum ideal en els 12-24 mesos després de la verema. És freqüent trobar als tres tipus (blanc, rosat i negre) com vins joves.

b) Vins de Criança:
Han passat un mínim de criança entre fusta i ampolla. Són vins que desenvolupen, a més de les característiques varietals de les que procedeixen, altres característiques organolèptiques degudes a aquest període d'envelliment.
El seu consum ideal varia depenent de diversos factors, però en general és de més o bastant més llarg termini que els vins joves (normalment entre 3 i 10 anys, encara que alguns aguanten fins a 20). Els vins de criança, majoritàriament, són negres encara que també hi ha molts blancs i és rar trobar rosats.
Dins dels vins de criança, segons la reglamentació de les denominacions d'origen espanyoles, hi ha tres subtipus: CRIANÇA, RESERVA, i GRAN RESERVA
Cada Consell regulador de les diferents denominacions d'origen (DO) estableix uns períodes de temps determinats per a cada categoria. Els períodes aproximats de la criança es mou en aquests marges:

CRIANZA.- Mínim de sis mesos en fusta i fins a dos anys en ampolla. Criança serà tant el vi que té un any en fusta i un altre en ampolla com el que té 18 mesos en fusta i 6 en ampolla.
RESERVA.- Mínim d'un any en fusta i fins a tres anys en ampolla.
GRAN RESERVA.- Mínim de dos anys en fusta i fins a cinc en ampolla.

3.- Classificació per grau de dolç: (Són valors mitjans. Cada país, regió o DO de vins determina amb exactitud en què forquilla se situa cada tipus).

a) Vins secs: Són aquells que contenen 1-3 g./l sucres.
b) Vins semisecs: Són aquells que contenen 5-15 g / l sucres.
c) Vins abocats: Són aquells que contenen 15-30 g / l sucres.
d) Vins semidolçosSón aquells que contenen 30-50 g / l sucres.
e) Vins dolçosSón aquells que contenen> 50 g / l sucres ..


A bon bocí, bon got de vi 
A càntir de vi per barba [o home] i fora borratxeres
A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi 
A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer 
A l'encostipat, got de vi colmat.
A l'hivern, bona escudella i vi calent 
A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi 
A l'home borratxo, no se li fa el vi dolent
A la casa del més coquí, quan hi ha pa hi falta vi
A la casa que hi ha ram és senyal que hi venen mam, i si el ram és de pi, és senyal que hi venen vi.
A la dona borratxa se li fa el vi agre
A la tarda, molt vi i poca aigua
A les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d'haver: amo vell, vi vell i porc vell.
A les penes punyalades i al patir un got de vi
A les penes, punyalades i, darrera, gots de vi.
A les penes, punyalades, i un got de vi més
A mal llit, matalaf de ví 
A menjar curt, vi pur 
A molt vi, poc cap 
A ningú fa mal el vi si es beu amb senderi
A on no hi ha vi, no va el fadrí 
A poc vi, molt ull
A Ponent, l'aigua freda i el vi calent 
A qui ven la llana per la tosa, el blat per l'agost i el vi en most, ja li poden dir boig.
A raïm verdosenc, vi agrenc
A Sant Martí tapa la bóta del teu vi (11 novembre)
A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi, despatxa el criat i mata el rossí (11 novembre )
Abans de deixar herència a nebot, beu-t’ho en vi tot
Abans de Sant Josep ni trascolis el vi ni podis el cep. (19 març)
Abocar [o versar] vi, porta sort 
Abril rigorós, pa i vi abundós
Acabat el vi, fora la bóta
Agost, most; i setembre, vi per vendre
Aigua a les figues, i a les peres, vi
Aigua amb vi, pels espantats 
Aigua de pixarelles
Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa (24 juny) 
Aigua de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi (19 agost) 
Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell
Aigua i foris, que, de vi, no en plou
Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi (20 maig) 
Aigua per Sant Joan, vinagre és per Nadal
Aigua [o pluja] per Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa (25 maig) 
Aigua, Senyor! que de vi ja en venen
Aiguardent de tenda i vi de taverna
Aiguardent del vi dolent.
Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir 
Aiguardent i vi, borratxo fi 
Aire de ponent, l’aigua fresca i el vi calent
Aixarop de pàmpol 
Això s'acabarà, pujant el vi
Al bon caldo, el vi li fa coixí
Al bon caldo, el vi li obri el camí 
Al bon tastador, que el vi no li passi del galló [galló = campaneta, glotis]
Al bon vi no li cal pregó 
Al bon vi, cuitar-hi 
Al bon vi, el brou li fa camí 
Al bon vi, la meitat aigua
Al borratxo fi, no li cal aigua ni vi
Al borratxo fi, primer aigua i després vi
Al compare botifarra i al padrí un porró de vi 
Al constipat, got de vi colmat
Abans, es feien sopes de vi calent)
Al govern i al marranxó no els hi tinguis compassió Marranxó = pitxet de vi de terrissa] 
Al matí tot vi; a la tarda, res d'aigua: i al vespre, vi sempre
Al matí, poca aigua i molt vi.
Al pa, pa i al vi, vi 
Al pa, pa; i al vi, vi; i l'aigua, clara
Al setembre, el vi està per vendre 
Al setembre, vi per beure 
Al vell, no li donis vi novell
Al vi agret, fes-li un bon traget.
Al vi i al ball, de la tarda
All cru i vi pur passen el porc de segur [porc difícil de digerir] 
All i vi, remei dels pobres
All i vi, remei roí
Allà on entra el vi en surt el juí.
Alls crus i vinet pur fan passar el part segur
Alls i ceballot volen vi fort.
Alls i pebre, vi volen beure.
Amb alls i vi fort no em fa por la mort
Amb aquell que beu vi, negocia pel matí
Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi; tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar
Amb castanyes, vi de Pasqües.
Amb dones i amb vi s'avança camí.
Amb dues lliures de raïm bona purga tenim.
Amb el fill del teu veí casa ta filla i ven el vi.
Amb el meló vi a trompó.
Amb els fesols [o mongetes] porc i amb el porc vi fort
Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí
Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir
Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir.
Amb la bóta sense vi no emprengues el camí
Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust
Amb pa i amb vi, es passa millor el camí
Amb pa i vi es fa camí, amb sal i aigua una muntanya 
Amb pa i vi es fa curt el camí 
Amb pa i vi es passa el camí
Amb porró carlí, és més bo el vi; i amb porró liberal, fa més bé que mal
Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
Amb un bon trago de most es torna l'ànima al cos.
Amb un gerro de vi bo, tothom es posa bo.
Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo
Amerar el vi 
Amic de got i vi és amic teu però no meu
Amic de vi, mal amic i mal veí.
Amic de vi, s'acaba l'amic quan s'acaba el vi
Amic i vi, com més vell més fi
Amic nou és vi novell. Si és bo no és com el vell 
Amic, porc i vi, vell.
Amistats que amb el vi es fan, en dormir la mona es desfan 
Amor i vi, a alguns fa riure i a molts fa morir
Any de mal vi, beu el teu i compra el seu.
Any de molt bon gra, poc de vi 
Any de molt lli, any de molt vi.
Any de panís, vi agre.
Any de poc vi, el tassó petit; any de molt, el tassó gran.
Any de vespes, any de vi.
Any de vi i de granons, n'hi ha de contents i de fellons.
Any de vi, any de bruixes.
Aquell que no fuma ni beu vinet, la boca lo fa olor a xiquet
Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix.
Arròs, peix i meló, volen el vi ben felló
Arròs, peix i pebrot volen el vi ben fort 
Batejar el vi 
Batejar és donar nom, menys al vi que li treu
Beu bon vi, vell, i estimaràs el consell.
Beu fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu
Beu vi amb bóta i amb tassa, però mai no beguis massa.
Beu vi anyenc, i et lluirà la pell
Beure bon vi és d'enteniment, el que no és bo és beure'l dolent
Beure més que un borratxo
Beure més vi que una mula aigua 
Beure molt fa tornar sec
Beure vi amb mida allarga la vida
Beure vi en dejú fa posar malalt.
Blat i vi, avui per tu, demà per mi
Blat i vi, mai van per un camí.
Boires de setembre, bon vi per sempre
Bon pa bon vi i a dormir
Bon pa i bon vi escurcen el camí
Bon pa i bon vi fan bon llatí 
Bon pa i bon vi i deixa dir
Bon pa i bon vi i faràs bon camí
Bon pa i bon vi no tenen pas res a di
Bon pa i bon vi, arre rossí 
Bon pa i bon vi, vida de Paradís
Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang 
Bon pa, bon vi i bona minyona.
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc, podràs beure vi a raig. ( 23 abril) (25 abril)
Bon tap fa bon vi.
Bon vi bona brasa, és senyal de bona casa
Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou.
Bon vi fa bon dir.
Bon vi fa bon matí.
Bon vi fa bon sagí
Bon vi fa bona sang 
Bon vi fa mal cap.
Bon vi i bona escudella i que treballi qui en ve al darrera.
Bon vi i sopa bullida allarguen la vida
Bon vi, fa bon llatí 
Bon vi, paraula llarga.
Bones alforges i bon vi fan pla el camí.
Borratxera de vi, la fa passar el dormir.
Borratxo fi, a la taverna vol el vi 
Borratxo fi, després de menjar dolç ha de beure bon vi.
Bóta dolenta mai fa bon vi.
Bóta neta i bona, el vi millora
Bromera de cavall amb vi, cura el borratxí
Brou de la taverna no beveu
Cada pitxell fa olor del vi que ha estat en ell.
Camises on no hi ha lli i borratxos on no hi ha vi 
Campanar de pi, casa de vi
Cara vermella, cara de vi 
Carabassa sense vi, digueu-li fusta
Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carabassí
Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant 
Cargols i peixos neixen amb aigua i moren amb vi.
Cargols sense vi, no vull per a mi 
Cargols, peres i meló, volen vi felló
Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort 
Carn blaneta i vi pur, alimenten segur
Carn d'avui, pa d'ahir i vi d'antany; salut per tot l'any
Carn d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any 
Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou
Carn fa carn i vi fa sang
Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa
Càrrega de vi, quatre de blat, no està mal pagat 
Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí
Cartes, dones i vi treuen l'home de sí 
Cartes, dones i vi... mal camí!
Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir.
Casar la minyona i vendre el vi de bona hora, l'afer és bona.
Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol et teu veí
Celler, que ressona, el vi se n'adona
Com més vi més doctes
Comerciant de vi, comerciant mesquí
Conforme és la bota, aixina és el vi
Consell de caputxí: no mengis sense vi 
Consells amb vi tenen mal fi 
Cridar vi i vendre vinagre
Darrera d'un ou begut [o dur], vi pur
Darrera de la carn, bon vi i bon trago
Darrera de la carn, bon vi i si és porc encara més fort.
Darrera de les figues aigua i darrera de les peres vi
Darrera de les peres bon vi begues.
Darrera l'enciamet, un bon traguet
Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí
Dasta [fins] les figues del cofí, tenen fi 
De bon vi, bon vinagre 
De bon vi, bona borratxera
De bon vi, molt per mi; de xerigot, ni molt ni poc.
De bona mare bon fill, de bona bóta bon vi
De cal xirivirí, no em va el pa ni el vi; del cal xaravà, no em va ni el vi ni el pa
De casar filles i vendre vi, mai te n'hagis de penedir
De la vinya plantada per St. Martí, en surt el millor vi (11 novembre)
De la vinya vora camí, no faràs molt de vi
De pa florit i de vi agre ningú és de plànyer.
De ponent, ni dona, ni vi, ni casament 
De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix. ( 23 abril) (29 setembre)
De Sant Sadurní, les dones i el vi 
De terra d'escorpins, pa poc i poc vi.
De traguet en traguet, fa el vi profitoset.
De vegades tan dolent és el vi com les mares.
De vell amic, vella espasa i vi vell, no sol hom desfer-se'n.
De vi el més vell, d'amor el més novell
De vi, cada hora un picotí.
De vi, oli, porc i amic, el millor és el més antic 
Deia el savi Sadurní: Terra d'alls terra de vi.
Del bon vi, la meitat aigua
Del bon vi, tothom n'és bevedor.
Del celler que hi entra el sol el vi se'n dol.
Del raïm, també es fa vi 
Del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most.
Des del setembre fins a l'agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most.
Després d'un bon pa i vi anem a dormir
Després de begut el vi, es diu mal del veí.
Després de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir.
Després de beure vi bo, tothom vol tenir raó.
Després de l'amanit, bon trago de vi.
Després de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.
Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi. (11 novembre )
Després del cep, el vi.
Després del préssec i el meló beuràs el vi millor
Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta.
Diumenge de Carnaval, molt de vi i poc de pa 
Dona bonica i vi bo no duren gaire
Dona jove i vi vell 
Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi.
Dona que li agrada el vi, tant és per tu com per mi
Dones i vi donen goig i fan patir
Dones i vi fan perdre el camí [o errar]
Dones i vi, més que goig donen que sentir.
Dones, vi i foc: són la perdició dels homes 
Doneu-nos aigua, Senyor, que de vi ja en venen
El bevedor fi a glops a glops beu el vi.
El bon abric és el bon vi.
El bon bevedor de vi té poc mirat en vestir.
El bon brou, bon vi vol
El bon vi crida els veïns.
El bon vi dos gustos pot donar: un al nas i un altre al paladar.
El bon vi entra molt bé i després esgarrapa.
El bon vi es beu sol.
El bon vi és el que s'orina.
El bon vi és or fi.
El bon vi fa bon llatí
El bon vi fa bon sagí [o Escudella i vi, fa bon sagí] 
El bon vi fa dormir.
El bon vi fa pair.
El bon vi fa sang i l'aigua fa fang 
El bon vi i l'home valent no solen durar molt temps [o L'home valent i la bóta de bon vi aviat s'acaben]
El bon vi mata la cuca
El bon vi no necessita ram ni la bona dona reclam 
El bon vi no necessita ram [o no ha menester ram]
El bon vi pel bevedor fi (
El bon vi ressuscita el pelegrí
El bon vi si no pots orinar resulta un verí 
El bon vi surt a la cara i puja al topí
El bon vi, beu-te'l tu i no el donis al veí 
El bon vi, en vas petit
El bon vinet és el fresquet
El borratxo valent se'n va del vi a l'aiguardent
El brou bon vi vol 
El caldo fi, vol vi per coixí
El dilluns, mercat i vi
El foc és mitja vida: el pa i el vi l'altra mitja
El gat en sac i el vi en carbassa
El joc fort, el vi ranci i la dona jove
El llagostí des del mar ja crida el vi
El mal que el cura el dormir, malaltia de vi
El mal que ve del vi vol dormir 
El massa vi no guarda secret ni paraula compleix
El meló madur demana vi pur
El meló vol vi bo i el cargol diu que també en vol
El meló vol vi bo, el pebrot vol vi fort, i el préssec també en vol
El menjar picant vol vi abundant
El menjar sense vi es torna verí
El molt vi treu de si 
El novembre, vi per vendre 
El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls
El pa canviat i el vi assegurat 
El pa és fre del vi 
El pa fa passar i el vi fa tenir
El pa i el vi en cria de tota mena
El pa i el vi neixen dintre el maig 
El pa negret, el vi agret i l'oli sabentet
El pa pel color i el vi pel sabor
El pa per la vista i el vi pel tast 
El pa sosté, el vi dona força i la carn engreixa
El pa tou i el vi nou el ventre espatllen
El pa, mudat i el vi, usat
El peix ha de nedar tres vegades: en aigua, en vi i en oli 
El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert; treu tot verí i mal 
El peix, arròs i pebrot, demanen el vi ben fort
El peix, l'arròs i el pebrot, volen vi fort 
El pelegrí, primer sense el bordó que sense la bóta del vi [bordó = gaiata, pal, bastó] 
El porc fresc i el vi novell, causen dolors al ventrell
El porc jove i el vi novell causen dolors al ventrell 
El que amb aigua viu, amb vi s'ofega 
El que en vi es gita en aigua desdejuna
El que l'aigua gela el vi ho desgela
El que no fuma ni beu vi, el diable pren altre camí.
El qui beu bon vi, resta farina al molí
El qui beu massa vi ni guarda secret, ni compleix el que ha dit 
El qui beu vi no pot dir borratxo al seu veí
EEl raïm blanc fa bon vi i el negre el fa ennegrir
El raïm diu al vi: Vine cap ací cosí
El ranci que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir
El refredat, el vi el combat
El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi 
El secret mai no dura, allà on regna el vi 
El setembre és veremador i es fa vi del bo i millor
El sol de l'Assumpció fa el vi bo i millor 
El tres defectes del vi (Florit, ferreny i fruitenc)
El veí que té bon vi, ventura té prop de si 
El vi a glops i l'aigua a raig
El vi a xafades i el pa a punyades
El vi agrada i l'aigua enfada
El vi aigualit fa mal profit
El vi alabat crida convidat 
El vi alegra el cor de l'home i de la dona també; però es deu beure segons convé
El vi allarga la vida, però també la treu 
El vi amb mesura i el pa amb cordura 
El vi ben bo i el cavall de pedra 
El vi bo és a la bóta del racó 
El vi bo és bon dormidor
El vi clar al cap sol pujar 
El vi clar fa senyor, el negre fa borratxó
El vi clar i vell fa savi el jove i jove el vell
El vi clar i vell i amb una mica d'aigua fa bon consell.
El vi clar per les dones i el negre pels homes
El vi com a rei i l'aigua com a bou
El vi crida la cançó
El vi crida la son 
El vi crida la xerrada i la baralla
El vi cuit no fa mal encara que en beguis un maial [maial = tant com en traga la premsa] 
El vi d'agost no fa bon most.
El vi d'agost, no fa most
El vi de casa no emborratxa
El vi de la bodega escalfa l'esquena
El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal 
El vi del veí és el millor vi
El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap
El vi diu la veritat
El vi dolç fa coragre [coragre = acidesa d’estómac]
El vi dóna bona llengua  
El vi dóna força i l’aigua en treu 
El vi en porró, l'aigua en botitjó
El vi entra dolcet i ix amarguet 
El vi és bon mosso, però mal amo 
El vi és el millor testimoni de la veritat
El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors 
El vi és l'ham de la veritat 
El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants 
El vi és la llet [o el brou] dels pobres
El vi és la medecina dels pobres 
El vi és mal enemic 
El vi és més llaminer que el sucre [llaminer = llépol, golós, golut, gormand]
El vi és vendre i penedir
El vi esquiva les penes 
El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi
El vi fa com la sal: no porta mida
El vi fa dormir 
El vi fa parlar a glops, però clar 
El vi fa parlar llatí
El vi fa riure i fa dormir
El vi fa sagí [sagí = greix, cansalada, saïm]
El vi fa saltar els vells.
El vi fa sang, i el pa fa carn
El vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang
El vi fa sant el vell 
El vi fa tenir [tenir = aguantar]
El vi força i l'aigua en treu.
El vi fort fa anar de tort
El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent
El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca
El vi i el secret són enemics
El vi i el sol fan posar alegre
El vi i l'amor, mosseguen [o peguen] de traïdor 
El vi i l'enemistat descobreix la veritat
El vi i l'or, com més vell millor
El vi i la muller es riuen del saber 
El vi i la veritat tenen bona amistat
El vi i l’amic, l’antic
El vi li diu a la gola: "que bé cola"
El vi li diu al barral: "que bé cau"
El vi mesura la son
El vi moscatell acurta la vida i allarga l'ocell
El vi moscatell no es guarda bé amb pitxell
El vi natural no et farà mal
El vi no porta calces
El vi no té bragues, ni de drap ni de lli
El vi no té vergonya
El vi noga molt els ulls 
El vi novell infla el ventrell
El vi novell per St. Andreu ja és vell (30 novembre)
El vi pel color, el pa per l'olor i tot pel sabor
El vi per menjar i no per traguejar
El vi porta a tothom la raó 
El vi pur, menjar curt 
El vi que deixa Sant Urbà, ja el pots llençar (25 maig)
El vi que té gust de pega dues vegades es mastega 
El vi se’n va per les juntes 
El vi solta la llengua
El vi vell, i el pa novell 
El vi vol bon coixí
El vi, beu-lo a casa 
El vi, la llet i els ous els vells fan tornar nous
El vi, la sal i el pebre porten mesura
El vi, la veritat i la dona poden més que l'honra 
El vi, les dones i el joc fan anar l'home tort
 El vi, per aficionar, aigua no té de portar
El vi, per mosso només; per amo, no hi entén res
El vi: poc és triaca i molt verí [triaca = medecina, antídot] 
Els caragols i els peixos, neixen amb aigua i moren amb vi
Els cargols són agulles d'enfilar vi
Els dofins es mengen el peix cru i no beuen vi
Els enemics de la bossa: vi, tabac i dona
Els homes valents i les bótes de vi bo no duren gaire!
Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir. (28 desembre)
Els moliners quan tenen aigua beuen vi.
Els vapors del vi fan dormir
En abril, aigua al vi
En agost, vi i most
En aplegant a Sant Blai, posa vi i pa en l’alforja, que dia no en faltarà (3 febrer) 
En aquest món mesquí quan tenim pa no tenim vi 
En mullers i en vi, s'avança camí 
En setembre i en agost, beu el vi anyenc i deixa estar el most
En setembre les cabres a la serra i el vi a la gerra
En tot hi ha mantàfula, menys en el vi, que li posen aigua [mantàfula = trampa, succedani]
En tot hi ha trampa, menys en la llet [o en el vi], que hi posen aigua 
Encara no està el vi en la carabassa, i ja s'ha fet agre
Enganyós el vi: primer dóna força i després la lleva
Escampar vi, bon destí; escampar sal, mal senyal
Escudella i vi fan bon sagí
Ésser home de vi
Estudiant de Medicina confon el vi amb l’orina 
Fer cara de vi [o veremes]
Ferida dolenta, la que el vi no la renta 
Fes veremes en temps eixut i tindràs el vi pur.
Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí
Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire
Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi (11 novembre)
Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha (11 novembre) 
Fins per Sant Pere, el vi enrere (29 juny) 
Fins que Sant Urbà no és passat el vi no és assegurat ( 25 maig) 
Força i vi mal es varen avenir
Fred d'abril, no faltarà pa ni vi 
Fuig del vi si vols ser bon veí 
Gelades per Sant Urbà, ni vi ni pa. (25 maig)
Gent de vi, gent de per qui, per qui.
Gent de vi, gent mesquí.
Gent de vi, ni vespre ni matí.
Guapesa de dona i bon vi fan desvetllar de matí.
Hi ha més acudits dins un bòtil de vi, que dins el cap d'un misser.
Hi ha més raons dintre un got de vi que en un rentador de cent dones.
Hi ha ram; és de mam; és de pi; hi ha vi.
Home borratxo, que vi no faço.e  
Home de vi, carregat de res [ò home de res]
Home de vi, home de per aquí 
Home de vi, ni al vespre ni al matí 
Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res
Home fluix, vi fort [o beguda forta]
Home valent i bóta de vi bo, poc dura
Home valent i bóta de vi, prompte s’acaba
Hort i molí donen per carn, pa i vi
Joc, vi i dones són la perdició dels homes.
Jugador de carts i bevedor d'aiguardent, duu sempre el cap calent
Jugador i bevedor de vi, magre i secardí.
Juny assolellat i ben tronat, any de molt de vi i molt de blat 
L'aigua a xorros i el vi a glops
L'aigua baixa a les cames, i el vi puja al cap
L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
L'aigua espatlla els camins i el vi arregla a dins.
L'aigua fa mal i el vi fa cantar
L'aigua fa suar i el vi fa cantar
L'aigua fresca trenca el pont, i el vi, la testa [o front]
L'aigua pels blats, el vi pels homes i el bastó pe les dones
L'aigua pels bojos i el vi per les panxes.
L'aigua pels bous i el vi pel rei
L'aigua per al molí. Per a l'estómac el vi.
L'aigua quan la donen senyal que res no val, el vi si el venen és perquè val.
L'aire, el vi fa tornar vinagre.
L'amic i el vi, busca'ls vells, i el porc, busca'l novell
L'amic i el vi, quan més vell, més fi 
L'amor i el vi enganyen el més savi
L'amor i el vi fan tornar tonto el savi
L'amor i el vi, a alguns fa viure i a altres, morir
L'any de molt vi, guarda vi.
L'arròs es nega amb vi.
L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi.
L'espanyol fi amb tot beu vi.
L'home borratxo i el vi al celler, no pot ser
L'oliva amargant vol vi al darrera i vi al davant.
L'ou d'avui, el pa d'ahir i el vi d'un any no et faran cap dany.
La bota de vi s’enceta en lluna vella
La bóta sempre té gust de vi.
La cansalada, el vi i l’amic, és el millor el més antic
La carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir.
La dona com el bon vi, no la vulguis al matí.
La dona i el vi, maregen al fadrí
La dona, com el vi, enganya el més fi.
La llet no vol vi, i qui se la beu sí.
La llet sempre crida el vi: veniu, cosí
La maqueta diu que no li agrada el vi; darrera la porta, se'l beu a raig de tupí.
La mar i el vi ho treuen tot a la vora
La neu al pi, un altre en vi
La puput primerenca, collita de vi
La que s'estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
La sal és desgràcia, el vi és alegria
La sardina escabetxada vol bona vinada
La taula que no té pa fa plorar, i la taula que no té vi fa patir
La veritat i el vi no s'han d'aigualir.
Les arengades són agulles d'enfilar vi 
Les bruixes són a les bótes del vi.
Les creïlles són vives, reguem-les amb aigua; les creïlles són mortes, reguem-les amb vi
Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort.
Les figa-flors volen vi.
Les figues demanen vi
Les figues volen aigua; les peres i meló, vi felló
Les gelades d'abril s'emporten el vi
Llençar vi per sort.
Llenya, vi i amic, com més vell més preferit 
Llibres i vins, els més antics
Llibres i vins, els més vells són els més fins
Llit de vell, capçal de vi.
L’aigua fa fang i el vi fa sang
L’amic vell, lo tocino vell i el vi vell, com més vells millor
L’animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit
Madur, clar, vell i delicat, condicions del vi.
Mai el mandrós tindrà, pa, ni vi per demà.
Mai no deixis el vi vell pel novell.
Mai no s'atura el secret on el vi regna
Maig plujós [o ventòs] i juny calent, fan bon vi i bon ferment
Maig ventós i juny calent, bon vi i bon forment 
Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi.
Massa vi fa dormir.
Massa vi s'emporta el cap
Mel nova i vi vell.
Menja carn i beu vi vell i et lluirà la pell.
Menja el pa variat i beu el vi usat 
Menjar de mesquí, poc tall i sense vi.
Menjar fred i vi calent posa malalta la gent
Menjar sense vi, menjar mesquí.
Mentre tingui alls i vi no s'han fet les butlles per a mi.
Més bo que el vi de missa
Més mal geni [o tort] que el vi de quarto
Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi (19 agost)
Molt vi és metzina; l'aigua, medecina.
Moro fi, ni menjar porc ni beure vi
Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts.
Nas rogent de vi o de fred
Ni olla sense sagí, ni taula sense vi, ni sermó sense agustí
Ni rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa
Ni t'entenc ni t'entendré; si vols vi, porta diners
Ni taula sense vi, ni olla sense garrí, ni sermó sense Agustí.
Ni taula sense vi, ni sermó sense Agustí, ni dona sense parir.
Ni tot el pa en coques ni tot el vi en bótes.
Ni vi calent ni brou fred.
No alabis mai: ni la teva dona, ni el teu vi, ni el teu cavall
No hi ha camises on no hi ha lli ni borratxos on no hi ha vi.
No hi ha festa sense vi.
No hi ha pelegrí sense la bóta de vi.
No troba ni vi agre, no dona lletja.
Oli vell i vi novell.
Oli, vi i amic, el millor és el més antic
Oli, vi i amic, l'antic 
Oli, vi i amic, tant més bo com més antic
On el vi regna el secret no dura.
Or, vi i amic, vell; casa, barca i dona, nova
Ou d'una hora, pa d'un dia, vi d'un any, dona de quinze i amic de trenta.
Pa d'ahir, carn d'avui i vi vell fan bon ventrell
Pa d'ahir, vi d'un any i carn ben amanida fan bona vida
Pa d'enguany i vi d'antany, les forces al cos augmenten.
Pa de blat, llenya d'alzina i vi de parra aguanten la casa
Pa de casa i vi de casa i faràs casa.
Pa de dos i vi de tres (Cada aliment té la seua data òptima de consum)
Pa de fleca i vi de taverna, la casa mal governa.
Pa i vi fan millor camí que home garrit.
Pa i vi, un any per tu i un altre per mi.
Pa negre i vi verd aguanten la casa
Pa per pa i vi per vi i no enganyaràs el teu veí.
Pa pesat i vi mesurat, aviat és acabat.
Pa que sobre, carn que abaste i vi que no falte
Pa tou i vi vell fan tornar jove el vell.
Pa, de dos dies; vi de tres i de dona cada mes.
Pa, pernil i vi vell inflen la pell.
Peix i garrí viuen en aigua i moren en vi [garrí = porc, bacó] 
Peix, arròs i pebre volen vi per beure.
Peix, figa i cargol nedar amb vi vol.
Pel bon vi no hi ha amic ni cosí.
Pel constipat, un bon got de vi ben acaramullat
Pel maig, sardina a la brasa i bon vi a la tassa
Pel novembre vi per vendre
Pel que pugui ésser guarda el vi al celler.
Pel setembre , vi per vendre
Pel temps [o dies] de les Carnestoltes, molt vi i molt poques soltes [poca-solta = desvergonyiment, desvergonyit]
Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor.
Pels homes és bo el vi i pels infants és verí.
Per a fer camí, bon calçat i bon vi
Per Carnaval, més vi que pa 
Per fer córrer el bocí el millor remei és vi
Per l'agost calent ni vi ni aiguardent [
Per l'agost, beu vi i deixa el most.
Per l'hivern, bona sopa i vi calent 
Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina 
Per les figues, aigua; per les peres, vi.
Per pa es pot fiar, que per vi ni un maravedí.
Per Sant Andreu vi ja tindreu. ( 30 novembre )
Per Sant Andreu, el vi millor és el que feu. ( 30 novembre )
Per Sant Andreu, el vi nou ja és vell (30 novembre)
Per sant Cebrià, pren most i fa el vi clar (26 setembre)
Per Sant Crispí, el most ja és vi
Per Sant Jordi, Santa Creu, hi havia vi per tot arreu. ( 23 abril) (3 maig)
Per Sant Julià, guarda el vi i guarda el pa. ( 8 gener) [
Per sant Martí aspira ton vi. (11 novembre )
Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta'l (11 novembre) 
Per sant Martí enceta la bota de vi (11 novembre) 
Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí. (11 novembre )
Per sant Martí tapa la bota del bon vi; si no l'has tapat, tapa-la aviat (11 novembre) 
Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany. (11 novembre ) 
Per Sant Martí, alça la bota i tasta el vi (11 novembre)
Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí. . (11 novembre )
Per Sant Martí, castanyes i novell vi (11 novembre )
Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi. (11 novembre )
Per Sant Martí, es tapa la bóta del bon vi (11 novembre)
Per Sant Martí, l'aigua al molí i tasta el vi. (11 novembre )
Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí (11 novembre)
Per Sant Martí, la bona vella tasta el vi (11 novembre)
Per Sant Martí, la velleta beu bon vi (11 novembre)
Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi (11 novembre)
Per Sant Martí, tot most és bon vi. (11 novembre )
Per Sant Pau i Sant Vicenç Sever, el vi al celler. (3 octubre) (27 octubre)
Per Sant Valentí trascola ton vi. (14 febrer)
Per sant Vicent Ferrer, el vi al celler. (5 abril)
Per St. Andreu, vi ja tindreu (30 novembre)
Per St. Martí, mata el porc i enceta el vi (11 novembre)
Per St. Martí, tot most és bon vi (11 novembre)
Per tirar aigua al vi sempre és prou de matí.
Pera, préssec i meló, volen el vi felló
Planta vinya... quan el vi estiga barat.
Plat d'arròs cap al cos, got de vi cap a mi, feina fuig d'aci
Pluja de Sant Joan, lleva vi i no posa pa (24 juny)
Pluja de Sant Joan, mal per l'oli, pel vi i pel blat (24 juny)
Pluja per Sant Albí, ni palla ni vi, ni herba ni lli. (1 març)
Pluja per sant Cebrià, pren most i fa el vi clar. (26 setembre)
Pluja per Sant Joan, furta vi i no dóna pans (24 juny)
Poquet i sovintet, fa el vi profitoset
Porc amb vi del vell en fa nin.
Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell
Porta desgràcia no poder beure vi i beure aigua.
Posar aigua al vi fa mesquí.
Posar ram on no hi ha vi
Predica més un petricó de vi que cent frares agustins.
Quan arriba Sant Andreu el vi ja es pot dir vell [o anyenc és] (30 novembre)
Quan del vi sento l'olor, Maria, ja no sóc jo.
Quan el pagès està amoïnat, o li sobra vi o li manca blat
Quan el vi bull, dóna-li aire pur.
Quan el vi entra, el secret surt 
Quan el vi és bo i l'aigua clara, millor és el vi que l'aigua.
Quan el vi estigui barat, planta vinya.
Quan es floreix el vi madura el raïm.
 Quan hi ha pa i vi, el rei pot venir.
Quan hi ha poc vi beu primer.
Quan l'Encarnació és aquí ofega el vi i vés-te'n a dormir.
Quan la barba es comença a emblanquir, deixa la dona i agafa el vi.
Quan la formiga treballa, raïm i vi a la parra
Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts.
Quan Nadal entra nedant, la vinada es abundant
Quan per Sant Vicenç és clar es fa més vi que aigua. (3 octubre)
Quan sento l'olor del vi ja no estic en mi.
Quan t'ofereixin vi no diguis mai que no; digues sempre que sí 
Quan tenim pa ens falta coca, quan tenim coca ens falta vi
Quan tenim pa no tenim vi.
Quan vagis de camí no et descuidis la pipa ni et deixis el vi.
Què hi ha pitjor que el diable? el vi
 Qui bateja el vi mereix la forca.
Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca i el bon vi mata la cuca.
Qui beu aigua és perquè no té vi.
Qui beu massa vi, que negociï al matí 
Qui beu molt al matí, a la tarda no té vi.
Qui beu vi de moltes bótes en beu d'agre i d'escaldat.
Qui bota: no sopa, ni tasta el vi de la bóta.
Qui darrera de l'enciam no beu vi, o és boig o és mesquí.
Qui després de llet beu vi, de cent anys torna fadrí.
Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó 
Qui el porró fa xerricar es beu el vi i el seny.
Qui és amic del vi és enemic de si.
Qui estima el vi estima un tracte d'amic
Qui juga i guanya vi, i torna a jugar vi, paga vi 
Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí
Qui no beu vi no entra al cel
Qui no fuma ni beu vi, el dimoni el porta per un altre camí.
Qui no poda bé, ni la meitat de vi no té 
Qui posa la mà a la bóta té de tastar el vi
Qui sopa de vi no troba ni vi agre ni dona lletja 
Qui sopa de vi, berena d'aigua 
Qui té bon vi troba amics vora de si, però amics del vi 
Qui té de fer camí begui bon vi
Qui té el celler descuidat té una part de vi llençat
Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair 
Qui té vinya i no té trull, del seu vi no en faci orgull [trull = trompellot, pedra cònica enorme que aixafa el raïm] 
Qui tingui mal vi que no begui vi
Qui tira aigua al vi, de la triaca en fa verí [triaca o triaga = antic antídot contra els verins animals] 
Qui va beure vi negre i el va orinar clar, alguna cosa se li va quedar
Qui vulga vi i pa, sembre primerenc i pode tardà 
Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes
Sant Joan plovent fa el vi dolent (24 juny)
Sant Martí, torneu-me el vi. (11 novembre )
Sant Pere de Fluvià, lleva vi i no dóna pa
Sant Urbà és la clau del vi i la clau del pa (25 maig)
Sant Vicenç amb bon sol, any de bon vi, si Déu vol. (27 octubre)
Sant Vicenç clar i Sant Pau espès, de vi no en vulgueu més. (27 octubre) (3 octubre) 
Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat (27 octubre)
Sempre he sentit dir que els peixos vius volen aigua i morts volen vi 
Sempre s'ha sentit a dir que els peixos viuen en aigua i moren en vi
 animals, aigua, vi  
Sense bóta de vi no emprenguis camí, i quan l'emprenguis, no la duguis sense vi.
Sense vi no es pot dir missa.
Sense vi no es troba bo cap menjar.
Setembre assolellat, bon vi assegurat
Setembre molt humit, molt vi però aigualit
Si a la carabassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent
Si dones vi al teu senyor, no li miris el color.
Si el setembre el féu veremador, raja el vi, que no hi ha millor
Si es tira aigua al vi, es fa una cosa dolenta amb dues de bones.
Si fa sol per Sant Vicenç, el vi anirà pels torrents, però si plou no se n'omplirà una nou. (27 octubre)
Si fa sol per Sant Vicenç, el vi puja pels sarments. (27 octubre)
Si gela per Sant Bernardí, adéu el vi. (20 maig)
Si gela per Sant Sebastià, el vi al cep se'n va. ( 20 gener)
Si hi ha bon coixí, bon trago i bon vi.
Si les beceroles fossin de vi tot el món sabria llegir
Si massa beus, el vi et pujarà al cap i et baixarà als peus.
Si no hagués vi ni dones, totes les coses serien bones.
Si no plou per Sant Pancràs ni per Sant Urdí, molt raïm i molt vi.
Si no t'han fet caure dones ni vi, no cauràs en tot el camí.
Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs..
Si per Sant Vicenç fa el temps fi, serà any de vi. (27 octubre)
Si plou pel febrer, el vi torna a res
Si plou per Sant Albí, anirà mes cara l'aigua que el vi. (1 març)
Si plou per Sant Albí, bona vinya i bon vi. (1 març)
Si vesses vi trauràs la rifa.
Si vols bona vinada, pel març cavada i portada
Si vols collir vi i blat, sembra aviat i poda tard
Si vols mal al teu veí, desitja-li que et compri el vi.
Si vols saber el secret del teu veí, convida'l a beure vi.
Si vols tirar aigua al vi, siga al teu no al del veí
Si vols viure sa, fora vi [o licors] tens de cridar
Si vols viure sa, suca el vi amb pa
Sogra, nora i mal vi, és llegum de mal pair
Sopes amb vi aixequen el padrí.
Sopes amb vi fan bon sagí (Es diu referint-se als efectes de menjar sopes amb vi?
Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
Sopes i vi fan bon sagí 
Sopes i vi, no emborratxen, però escalfen
Sorreta a mi, que et daré pa en vi
Tabac, dones i vi si se n'abusa donen mala fi 
Tabac, vi i foc, poc
Tan bo és el raïm com dolent és el vi.
Tant el vi bo com el dolent pel maig floreix
Tant vi com entra, tants secrets com surten.
Taula sense vi, no la vull per mi.
Taverna de bon vi, no falten borratxos allí 
Taverna que té bon vi està plena vespre i matí 
Taverna que té bon vi, no li faltarà mosquits 
Taverna que té bon vi, ventura té prop de si 
Taverner que ven bon vi ventura té prop de si.
Tenir bon vi 
Tenir el vi dolent
Tenir el vi trist
Tenir mal vi
Tenir un geni com el vi de quatre barrejat amb aigua
Terra de romanços, terra de poc vi
Terra de romaní, terra de poc vi.
Terra grassa, vi magre.
Terreny sorral, poc vi, però de molt grau.
Tindre el vi alegre [o trist]
Tindre [algú] bon [o mal] vi 
Torrons alacantins, volen vins
Tot bon català beu vi pel seu dinar.
Tot el menjar crida vi.
Tot el que es menja sense vi es torna danyí.
Traginer de vi no ha de ser borratxo.
Tres coses en el vi s'ha de trobar: bon color, bona olor, bon paladar.
Tres coses enganyen el fadrí: gràcia de nina, pluja menuda i el bon vi.
Trons al matí no prenen pa ni vi.
Trons en març, el vi a bassals
Un bocí de pa, i un trago de vi, i alça, Martí.
Un bon sopar sense vi, és un ball sense orquestra.
Un bon trago de vi i alça Martí 
Un bon vi per un bon amic
Un dit de vi fa enfadar el metge.
Un got de vi més! 
Un got de vi negre amb polls vius, cura el fel sobreeixit
Un petricó de vi té més paraules que el missal llatí.
Un poc de vi fa pair, molt el verí 
Un tassó de vi i una brusca prima enganyen un home.
Una mica de vi és meitat de sang.
Va dir la llet al vi: Bon dia veí; i va dir el vi a la llet: bon profit no t'hauré fet.
Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni. ( 17 gener)
Val més borratxo de vi que de medicines
Val més fer olor de vi que de medecina.
Val més mal vi que bon sagí.
Val més mal vi que bona aigua.
Val més pa i vi que ben vestir.
Val més que sobri pa que no que falti vi.
Val més tot en vi que tot en lli.
Val més vi maleït que aigua beneita.
Val més vi poc fort que aigua millor.
Vell amic i vi vell són molt bons.
Verema mullada, vi aigualit 
Vespres de vi, maitines d'aigua 
Vessar vi, bon destí, vessar [o abocar, o escampar] sal, mal senyal 
Veu bon vi i menja bon pa i viuràs sempre sa
Vi a tast, blat a mostra.
Vi agre i pa de sègol no fan bon treballador.
Vi agre i pa dolent, fan mala gent.
Vi al pitxell i dona borratxa, pobre d'ell!
Vi alacantí, bon ví
Vi amb les panses i aigua amb les figues
Vi barrejat amb vi, verí.
Vi batejat no val un nap.
Vi batejat porta la seva aigua.
Vi batejat, el beure'l és penat
Vi batejat, no en beguis, que és pecat.
Vi batejat, pitjor que l'aigua.
Vi clar l'amo fa cantar.
Vi d'ampolla, al matí or i a la tarda gorga.
Vi damunt de llet és ben fet.
Vi damunt llet és ben fet
Vi de bona olor, no li cal pregó.
Vi de grans és de mel, vi de premsa és de fel.
Vi de maig, poc i dolent.
Vi de marina, llenya d'alzina.
Vi de Sant Martí és el millor vi. (11 novembre )
Vi de setembre les dones fa estendre
Vi de vinyes velles fa perdre les relles.
Vi del mateix any fa dany.
Vi embotat i aigua rajant, totes les bótes ompliran
Vi en dejú mata el cuc.
Vi i aiguardent, mort de moment.
Vi i veritat no pot anar plegat.
Vi massa dolç fa el cos agre
Vi mesurat i pa pesat, aviat s'acaben.
Vi moro, plata i or.
Vi per dins i vi per fora treu tots els mals al defora.
Vi pur i all cru fan l'home valent i astut 
Vi que agreja i pa que dureja treuen la pobresa.
Vi que no té cor, vi de poc grau.
Vi que salti, pa que canti i formatge que plori.
Vi sobre llet, salut; llet sobre vi, verí
Vi tret de la bóta, beure-se'l toca.
Vi vell i oli novell
Vi, cavall i blat, ven-los aviat.
Vi, dona i cavall, només per tu, i no els alabis a ningú
Vi, infants i orats diuen les veritats.
Vi, son i mel, remei de vell.
Vi, tabac i dones, per l'esquerra
Vinet, qui t'ha batejat? l'agost va ser mullat
Voldria la dona borratxa i el vi al bót
Voler el vi a la bóta i la dona borratxa 
Voler la dona torrada i el vi i la bota 

DERIVATS DEL RAÏM I EL VI

EL MOST
És el suc del raïm a més d'altres elements del raïm com la pell. En enologia es reserva el nom de most per denominar el producte líquid obtingut de la premsada del raïm integre, amb pellofa i raspa, destinat a ser convertit en vi després de la fermentació o altres tractaments enològics, com ara la vinificació.

A l'agost ja hi ha most
A l'agost recull el most.
A l'agost, figues i most
A l’agost, ni dona ni most.
A qui ven la llana per la tosa, el blat per l'agost i el vi en most, ja li poden dir boig.
Agost, most; i setembre, vi per vendre
Aigua d’agost, safrà, mel i most
Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most (15 agost)
Amb un bon trago de most es torna l'ànima al cos.
Darrers d'agost, a prop del most.
Del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most.
Des del setembre fins a l'agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most.
El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most
El qui plega fosc, no trepitja el most
El raïm d'agost, al setembre most
El sol d'agost fa oli i fa most
El vi d'agost no fa bon most.
Els escaldats d'agost, són dolents pels camps i pitjors pel most.
Els madura l'agost i el setembre se n'emporta el most.
En agost, bull la mar i bull el most
En agost, ni dones ni most
En agost, raïm i most
En agost, vi i most en-agost-vi-i-most
En setembre i en agost, beu el vi anyenc i deixa estar el most
Juny, Juliol i Agost, ni dona, ni col, ni most
Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most
L'agost ho eixuga tot, menys el most
L'aigua d'agost fa espès el most
L'aigua d'agost fa mel i most
L'aigua d'agost, la meitat per l'oli i la meitat pel most
L'aigua d'agost, tot oli i tot most
La pluja d'agost no és aigua, que és most
La primera pluja d'agost, avança el most
Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most
L’octubre, molt de suc i poc de bruc
Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most.
Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most
Mala casa sense hort i mal celler sense most
Most d'agost, mal color i pitjor gust
Ni casa sense hort ni celler sense most
No és bo el most, collit per agost
Passat l'agost, a collir el most.
Pel juliol, ja hi ha verol; per l'agost ja és most, i pel setembre ja és verema.
Pel juliol, verol; per l'agost, most, i pel setembre, vi per a vendre.
Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most.
Pel setembre , vi per vendre
Per l'agost bull el cànem i bull el most
Per l'agost només plou most
Per l'agost pinta el most.
Per l'agost, a replegar el most
Per l'agost, beu vi i deixa el most.
Per l'agost, cigrons i most
Per l'agost, fesols, sègol i most
Per l'agost, mel i most
Per l'agost, most; pel setembre, vi per vendre
Per l'agost, tota l'aigua de pluja es torna most
Per l'agost, val més el vi que el most.
Per l’agost, bull la mar i bull el most
Per sant Cebrià, pren most i fa el vi clar (26 setembre)
Per Sant Crispí, el most ja és vi. (19 novembre)
Per Sant Martí, tot most és bon vi. (11 novembre )
Per tot l'agost a de fer-se el most
Pluges per la Mare de Déu d'agost, resta oli i aigualeix el most (15 agost)
Pluges per l’agost: safrà, mel i most
Pluja als darrers d'agost, pren oli i aigualeix el most
Pluja d'agost fa mel i most
Pluja d'agost, més mel i més most
Pluja d'agost, ni pa ni most
Pluja per la Mare de Déu d'agost any de most (15 agost) 
Pluja per la Mare de Déu d’agost, any de most. 
Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric
Pluja per sant Cebrià, pren most i fa el vi clar. (26 setembre)
Quan arriba l'agost, prepara la bóta per al most.
Quan plou per l'agost, no gastis diners en most
Qui cava la vinya per l'agost, omple el celler de most
Qui plega de fosc, no trascola el most.
Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most
Si no plou per l'agost, gasta tos diners en most.
Si plou a l'agost, adéu most
Si plou en agost, no gastes molts diners en most
Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l'agost
Tempesta a l'agost, bons raïms i millor most
Trons d'agost, fan fugir el peix i s'enduen el most

L'AIGUARDENT
Beguda espirituosa que, per destil·lació, es treu del vi i d'altres substàncies; és alcohol diluït en aigua.


Aiguardent de tenda i vi de taverna
Aiguardent del vi dolent.
Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endimoniat
Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir
Aiguardent i vi, borratxo fiAnar de xavo
D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria
El borratxo valent se'n va del vi a l'aiguardent
Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res
Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, duu sempre el cap calent
L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret
Matar el cuc
Pel constipat aiguardent ben escaldat
Per l'agost calent ni vi ni aiguardent
Tindre veu d'aiguardent
Vi i aiguardent, mort de moment.

MOSCATELL

El vi moscatell és un vi procedent de raïm moscatell, molt madura i assolellada. A partir del raïm moscatell es pot obtenir un vi sec, molt aromàtic si bé pot sotmetre a fermentació alcohòlica parcial per obtenir un vi semidolç. També a partir del raïm moscatell es produeix un vi de licor, habitualment anomenat mistela a la zona de València. El procediment d'elaboració consisteix en l'addició d'alcohol, d'origen vínic, al most fresc acabat premsat. Amb aquest sistema s'obté un producte dolç natural amb 15% d'alcohol afegit. El vi sec moscatell té una graduació de 11-13 graus mentre que el vi de licor (mistela) té una graduació de 15. El vi produït a partir d'ella posseeix el perfum floral característic d'aquesta varietat de raïm, a causa de certs olis essencials que hi ha a la part pròxima a la pel·lícula del gra, i que el diferencia dels altres vins dolços.



El vi moscatell no es guarda bé amb pitxell 
Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell 
El vi moscatell acurta la vida i allarga l'ocell
Raïm moscatell, cap de tan bo com ell

VINAGRE
El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa. També pot procedir d'altres productes similars com la sidra i el malt.

Aigua per Sant Joan, vinagre és per Nadal
Al cul safanòries en vinagre
Cara de vinagre
Cridar vi i vendre vinagre
De bon vi, bon vinagre
El vinagre es coneix en tastar-loEl vinagre fa tornar magre
El vinagre, com més agre millor; però que el gasti el senyor rector
Encara no és a la carbassa i ja es torna vinagre
Fa més una gota de mel que una bóta de vinagreFer [o tenir] cara de vinagre ranci
L'aire, el vi fa tornar vinagre.
L'enciam salat, poc vinagre i ben oliat
L'enciam, ben salat, força vinagre, ben oliat, per mans de boig remenat
La "cremadura", amb vinagre es cura
La fam fa dolç el vinagre.
La lletugueta va mal, sense oli, vinagre, pebre i salL’animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit
Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre
Més mosques se cacen amb una gota de mel, que amb un barral de vinagre.
Més s'abasta amb una ditada de mel, que amb una arrova de vinagrePel mal de coll, segó torrat a la pala amb unes gotes de vinagre i lligat amb una mitja al coll
Predica consciència, i ven vinagre
Raïm mullat, per vinagre aprofitat.S'agafen més mosques amb una cullerada de mel que amb un barril de vinagre
Sal i vinagre, cura de lladre.Si no vols tenir poagre, ni una gota de vinagre [poagre: gota]
S’agafen més mosques amb mel amb vinagre

EL CELLER
Un celler és un local on és elaborat i sotmès a envelliment o a maduració el vi. Al celler hi arriba la verema i se'n fa el tractament mecànic per tal d'obtenir-ne el most o la pasta de verema que es posarà a fermentar en els cups o tines de fermentació. Un cop obtingut el vi, se'l sotmet a tractament, criança i envelliment per tal que en surtin les virtuts i característiques que li donaran qualitat i el singularitzaran. Finalment, s'hi embotella el vi perquè continuï el seu procés de perfeccionament o bé perquè arribi als consumidors.

Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam (24 juny)
Amb el celler ple no fa por gana ni fredCasa nova, i plena la cova [cova = celler, soterrani]
Any de verema, bodega plena
Celler calent arruïna molta gent
Celler, que ressona, el vi se n'adona
Com més pa i més vi al celler més bruixes pel carrer
Del celler que hi entra el sol el vi se'n dol.
El bon celler crida visites
En celler, beure i marxar
Entre el davant i el darrere: vi al celler, capons a l’ast i bons pans a la pastera
L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
L'avi que va a setmanes i que el tanquen al celler, el diumenge que el solten fa ulls de xoriguer
L'home borratxo i el vi al celler, no pot ser
La flor d’abril ompli el setrill i la febrer el cellerLa pluja de Sant Pere no omple el celler i buida l'era. (29 juny)
Mala casa sense hort i mal celler sense most
Mostra de febrer ompli el celler
Ni casa sense hort ni celler sense most
No pots tenir la dona borratxa i el vi al celler
Pel que pugui ésser guarda el vi al celler.
Per Sant Pau i Sant Vicenç Sever, el vi al celler. (3 octubre) (27 octubre)
Per sant Vicent Ferrer, el vi al celler. (5 abril)
Pluja de gener, blat al graner i vi al celler
Pluja pel gener, blat a la sitja, i vi al celler.
Qui cava la vinya per l'agost, omple el celler de most
Qui cava per l’agost ompli el celler de most
Qui té el celler descuidat té una part de vi llençat
Si el meu amo em poda al gener i em llaura al febrer, vergonya m'hauria de fer si no li omplo el celler
Si tens el celler humit beuràs el vi florit
Vi embotat i aigua rajant, totes les bótes ompliran

RECIPIENTS
BÓTAÉs un recipient fet de fusta o pell destinat a contenir begudes alcohòliques en general vins de criança i destil·lats.
Barril és una bóta de reduïdes dimensions en general amb una capacitat entre 7 a 150 litres. També s'anomenen segons la seva capacitat: botall, barral, barraló, carretell etc. Molt sovint els barrils que no s'utilitzen per l'envelliment de begudes alcohòliques no són de fusta sinó d'altres materials com metall, l'amina d'acer, alumini, acer inoxidable, plàstic de polietilè etc.
Quan són més grans que un barril s'anomenen barrica, mig bocoi i pipa (de 200 a 500 litres) i bocoi, tona i tonell, (de 500 a 700 litres).
Les bótes i els barrils són fetes amb seccions circulars ovals i més llargues que amples. Les peces de fusta que formen una bóta es diuen dogues i estan unides per cèrcols de fusta o d'acer.
La fusta de roure de les bótes s'utilitza per envellir vins, la fusta de roure més apreciada és la del roure llemosí que un cop tallada ha madurat uns dos anys abans de fabricar la bóta. El roure americà també es fa servir però per ésser una espècie de roure diferent i no passar el termini de dos anys de curació no dóna les mateixes característiques a la beguda alcohòlica.



A bóta buida, no hi ha que punyir
A bóta buidada no cal prémer-la
A càntir de vi per barba [o home] i fora borratxeres
A Sant Martí tapa la bóta del teu vi (11 novembre)
Acabat el vi, fora la bóta
Aixecar el cap a una bóta
Al compare botifarra i al padrí un porró de viAl govern i al marranxó no els hi tinguis compassió Marranxó = pitxet de vi de terrissa]
Alçar la ullera (Beure amb el porró)
Amb la bóta sense vi no emprengues el camí
Amb porró carlí, és més bo el vi; i amb porró liberal, fa més bé que mal
Amb un gerro de vi bo, tothom es posa bo
Any de poc vi, el tassó petit; any de molt, el tassó gran
Any de traspàs, ni bóta ni sedàs [any de traspàs = bixest = que té 366 dies]Beu vi amb bóta i amb tassa, però mai no beguis massa.
Beure a gallet [o galet]Beure amb got fa borratxo
Biberó de criatura, porró de vell
Bot petit, aviat és pleBóta dolenta mai fa bon vi. Bóta neta i bona, el vi millora
Cada pitxell fa olor del vi que ha estat en ell.
Carabassa sense vi, digueu-li fusta
Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carabassí
Conforme és la bota, aixina és el vi De bona mare bon fill, de bona bóta bon vi De gota en gota s'ompli [o s'eixuga] la bóta
De mica en mica s'omple la pica, i de gota en gota s'omple la bota Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta. Diumenge, la bota penja, la mare guisa i el pare penja
Dels ocells d'aló, el pitjor és el porró
Durar com la bóta de sant Ferriol, que raja tant com vol
El beure millor és beure en porró
El catarro amb el porró, però no amb el barraló
El porró com més s'alça més s'abaixaa
El porró damunt la taula sempre apunta al qui primer s'ha de morir.
El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi
El vi bo és a la bóta del racóEl vi que té gust de pega dues vegades es mastega
El vi en porró, l'aigua en botitjó
Encetar una bóta Engreixar-se com una bóta Fa més una gota de mel que una bóta de vinagre
Gota a gota s'ompli la bóta
Hi ha més acudits dins un bòtil de vi, que dins el cap d'un misser Home valent i bóta de vi bo, poc dura Home valent i bóta de vi, prompte s’acaba L'aigua de gener ompli la bota i el graner i emprenya l'oliverner La bona música surt de la barrica [barrica = bóta, tonell]
La bota de vi s’enceta en lluna vella La bóta sempre té gust de vi.La neu de gener, omple la bóta i el graner La pluja de gener, omple la bota i el graner Ni rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa No deixis entrar frare a ta casa ni duguis vi sense bóta ni carbassa.
L'home valent i la bóta de bon vi aviat s'acaben El pelegrí, primer sense el bordó que sense la bóta del vi [bordó = gaiata, pal, bastó] El que no beu amb got, no veu si beu molt o poc
No hi ha pelegrí sense la bóta de vi. No pots tenir la dona borratxa i el vi a la bota Parèixer una bota
No hi ha res millor que un trago amb el porró
Per Nadal, ametlles torrades i algun porronet de vi
Per sant Martí aspira ton vi. (11 novembre ) Per sant Martí enceta la bota de vi (11 novembre)
Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí. (11 novembre ) Per sant Martí tapa la bota del bon vi; si no l'has tapat
Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany. (11 novembre ) Per Sant Martí, alça la bota i tasta el vi (11 novembre)
Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi. (11 novembre )
Per Sant Martí, es tapa la bóta del bon vi (11 novembre)
Per Sant Martí, la bona vella tasta el vi (11 novembre)
Per Sant Martí, la velleta beu bon vi (11 novembre) Ploure a bota canal
Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats. ( 23 abril)Quan arriba l'agost, prepara la bóta per al most. Qui posa la mà a la bóta té de tastar el vi Semblar una bóta de set cargues Sense bóta de vi no emprenguis camí, i quan l'emprenguis, no la duguis sense vi. Ser com la bóta de sant FerriolSer [algú] una bóta Vi embotat i aigua rajant, totes les bótes ompliran
Qui el porró fa xerricar es beu el vi i el seny.Qui menja torrons, veu dels porrons.
Rocafort per el safrà; Vallfogona pels codonys, i per bons porrons, FulledaSi aixeques massa el porró, aniràs [potser] de cantó
Si no tens porró i trenques el got, amb que beuràs periciot?
Vi tret de la bóta, beure-se'l toca.
Voler el vi a la bóta i la dona borratxa Voler la dona torrada i el vi i la bota

TAVERNA
Estacions de servei alcohòlic, tertúlies de raons, dispensaris de filtres d'humor, les tavernes existien ja l'any 1700 aC S'han trobat proves de l'existència d'un menjador públic a Egipte l'any 512 aC

Precursores de les modernes cafeteries, l'antecedent més proper pel que fa a les característiques, són les tavernes de l'antiga Roma, també anomenades THERMOPOLIUM, pel fet que es servia en elles vi calent. «Abemus Pullum, piscem, pernam, paonem», diu el menú d'una d'aquestes tavernes.

Al voltant de l'any 1200 ja existien cases de menjar a Londres, París i alguns altres llocs en què podien comprar plats ja preparats. El primer restaurant pròpiament dit tenia la següent inscripció a la porta: «Venite ad me omnes qui stomacho laboratoratis et ego restaurabo vós». «Veniu a mi tots aquells els estómacs clamin angoixats, que jo els restauraré», va obrir les portes a París.

Un taverner anomenat Boulanger funda al carrer Bailleul en 1765 un establiment on se serveix xai a la salsa blanca i un brou que té un gran èxit. Antonio Beauvilliers ser el primer a donar al seu local el nom de Restaurant. La Gran Taberna de Londres.

Fa anys, anar a la taverna no estava ben vist. Era cosa, com diu el Diccionari, de classes populars i, com no, d'estudiants, gent de borsa flaca; la Universitat i la taverna han marxat molts segles junts. Totes les ciutats tenien el seu particular 'ruta dels elefants', on se succeïen tavernes en les quals tirar-se a coleto un vi més o menys decent i alguna tapeta.
Locals de mala fama, més propis de rubicundos mariners tatuats amb noms de dona o capitans Alatristos, malcarats i busca-raons, les tavernes ja no són el que eren.

En aquells dies, la fama d'una taverna estava en funció de la qualitat del vi que servia. Eren temps de granel, de vins de pell, barril o pipa, segons on. El més normal és que només s'oferís un tipus de vi o, com a molt, dos (blanc i negre, gairebé sempre 'del país'); una taverna que tingués un bon vi tenia garantit l'èxit ... fins que la del costat superava l'oferta.

El client no solia tampoc ficar-se en embolics; arribava al taulell, demanava 'un vi', i ja. Bé, hi havia qui demanava 'un blanc' o 'un negre', i fins i tot 'entesos' que sol·licitaven "un Ribeiro 'o' un Rioja '; això últim era gairebé un luxe, un Rioja amb etiqueta i tot ...

A l’estiu, tavernera; a l’hivern, fornera 
Aiguaders i taverners de l'aigua fan diners
Aiguardent de tenda i vi de tavernaAmic de got i vi és amic teu però no meu
Apotecaris i taverners fan pous de diners
Borratxo fi, a la taverna vol el vi
Brou de la taverna no beveu
Cavall de traginer les tavernes coneix bé
Dilluns de sabaters, bon dia pels taverners.
Dona malcarada, duu el marit a la taverna
El cavall del traginer coneix molt bé al taverner
El taverner assenyat, d’ara i de l’antiguitat, sempre té el pou al costat del carretell encetatFeina fuig; taverna acosta'tGent de tro
Haver menjat a set hostals i begut a set tavernes
Hisenda de borratxo, passa tota a la tavernaL'home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.No poseu raïms on no hi haja taverna.
No poseu ram on no hi haja taverna
Pa de fleca i vi de taverna, la casa mal governa.
Quan et convida el taverner, et convida amb el teu dinerQui convida al taverner, està gat o no té diner
Ser cul de taverna
Taverna de bon vi, no falten borratxos allí
Taverna que té bon vi està plena vespre i matí
Taverna que té bon vi, no li faltarà mosquits
Taverna que té bon vi, ventura té prop de si
Taverner que ven bon vi ventura té prop de si.

BORRATXERA
La borratxera o embriaguesa (també coneguda com la intoxicació alcohòlica), és un estat psicològic causat per un alt nivell d'etanol (alcohol) en sang d'una persona. Els símptomes més comuns d’una intoxicació alcohòlica inclouen dificultat de parla, eufòria, trastorns de l’equilibri, pèrdua de coordinació muscular (atàxia), enrogiment facial, vòmits, ulls vermells, reducció de la inhibició i comportament erràtic. En casos severs, pot causar un coma o la mort.
Els toxicòlegs utilitzen el terme “intoxicació alcohòlica” per distingir-la entre les intoxicacions causades per altres toxines que no siguin l’etanol i, sovint, també és emprat a urgències pels professionals de la salut.

A càntir de vi per barba [o home] i fora borratxeres
A l’amor i al gaspatxo, donar-los foc borratxo
A l'home borratxo, no se li fa el vi dolent
A mal llit, matalaf de víAgafar el gat
Agafar puces
Agafar un pet
Agafar una bufa
Agafar una mantellina
Agafar una merda
Agafar una pítima, turca, curda, torradora, merla
Agafar una sol·lera
Agafar unes bones mosques
Agafar-laAgarrar el gat
Agarrar la mona [o el gat, o la pinya, etc.]
Agarrar la paperina
Agarrar una mona com una sària
Agarrar una trompa
Agradar el mam
Aigua neta ni fa mal, ni emborratxa, ni endeuta
Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir
Aiguardent i vi, borratxo fi
Al bon tastador, que el vi no li passi del galló [galló = campaneta, glotis]
Al borratxo fi, no li cal aigua ni vi
Al borratxo fi, primer aigua i després vi
Al borratxo i al boig, donar-los aire
Al qui en ve de mena, l'aigua l'emborratxa
Al vi i al ball, de la tarda
Alçar [o doblar, empinar] el colze
Amic de got i vi és amic teu però no meu
Anar a la velaAnar amb el car a proa
Anar amb la pipa carregada
Anar begut
Anar begut i dret, això no pot ser
Anar calent de capAnar calent d'orelles
Anar carregat
Anar content
Anar de costat a costat
Anar de mitges mosques
Anar de mosques
Anar envinatAnar mau
Anar meló
Anar mig tocat
Anar orella de llebre
Anar passat
Anar pet
Anar pilloc
Anar pitof
Anar torrat
Aplegar un gat
Beguem i ens aclarirem, i quan més bevien menys s'aclarien
Beu més que un terrat nou
Beure amb got fa borratxo
Beure lleva la gana
Beure més que un borratxo
Beure més que un clot d'arena [o ser un clot d'arena]
Beure molt i anar dret és raret
Beure molt i anar dret no pot ser
Beure molt i no caure no passa gaire
Bevia més que besava, i besava més que un porc
Bon saludador, bon bevedor
Bon tastador, mal bevedor
Borratxera d'aigua mai s'acaba
Borratxera de vi, la fa passar el dormir.
Borratxera no és ceguesa
Borratxo com una sopa
Borratxo fi, a la taverna vol el vi
Borratxo fi, després de menjar dolç ha de beure bon vi.
Borratxo i malcriat, envia'l a picar espart
Borratxos, farts i llaminers: ni viuen bons ni moren vell
Bromera de cavall amb vi, cura el borratxí
Bufar-se (Emborratxar-se)
Bufat com una destral
Camises on no hi ha lli i borratxos on no hi ha vi
Cara vermella, cara de vi
Com més vi més doctes
Com un cep
Com una sopa [o fet una sopa]
Consells amb vi tenen mal fi
De baix d’una roín capa hi ha un gran bevedor
De bon vi, bona borratxera
De jugador, borratxo i fart, Déu me n'apart
Del bon vi, tothom n'és bevedor.
Després de begut el vi, es diu mal del veí.
Donar-se a la begudaDormir la mona [o escorxar el gat]
Dormir-la
Dos petricons d'una tirada, borratxera assegurada
Dur mitges mosques
Dur-ne més al cap que als peus
El bevedor fi a glops a glops beu el vi.
El bon bevedor de vi té poc mirat en vestir.
El bon vi pel bevedor fi
El bon vi surt a la cara i puja al topí
El borratxo no té pena
El borratxo valent se'n va del vi a l'aiguardent
El mal que el cura el dormir, malaltia de vi
El mal que ve del vi vol dormir
El molt vi treu de si
El pa és fre del vi
El plaer no compensa una ressaca [ressaca = mal de cap durador]
El que borratxo es gita, en aigua es desdejuna
El que en vi es gita en aigua desdejuna
El qui beu massa vi ni guarda secret, ni compleix el que ha dit
El qui beu vi no pot dir borratxo al seu veí
El vi clar al cap sol pujar 
El vi clar fa senyor, el negre fa borratxó
El vi crida la cançó
El vi crida la son
El vi crida la xerrada i la baralla
El vi de casa no emborratxa
El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal
El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap
El vi diu la veritat
El vi diu la veritat
El vi dóna bona llengua
El vi entra dolcet i ix amarguet
El vi és el millor testimoni de la veritat
El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors
El vi és l'ham de la veritat
El vi és mal enemic
El vi fa parlar llatí
El vi fort fa anar de tort
El vi i el secret són enemic
El vi i la veritat tenen bona amistat
El vi mesura la son
El vi no porta calces
El vi no té bragues, ni de drap ni de lli
El vi no té vergonya
El vi noga molt els ulls
El vi solta la llengua
El vi vol bon coixí
Els vapors del vi fan dormir
Empinar la botella
En menjada i beguda ten bona mesura
Entrompar-se
Esser de la tòria
Ésser home de vi
Estar (o anar) trompa
Estar [algú] com una sopa
Estar borratxoEstar bufat
Estar col·locat
Estar com un cupEstar com una cuba
Estar gat
Estar més borratxo que un cep
Estar pet
Fer esses
Fer marrinxa
Fer un colp
Fer-li llumenetes els ulls
Fer-se de beure com una mitja
Fer-se un colpet
Fer-se-li tard abans d'hora [a algú]
Fotre's fins al cul
Gat com una sopa
Gent de tro
Hi ha quatre menes de borratxera: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota
Hisenda de borratxo, passa tota a la tavernaHome borratxo no val un patxo
Home borratxo, que vi no faço.
Home de vi, carregat de res [ò home de res]
Home de vi, home de per aquíHome de vi, ni al vespre ni al matí
Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res
Home fluix, vi fort [o beguda forta]
Home begut, home llengut; dona beguda, dona llenguda
Joc i beguda, casa perduda
Joc, vi i dones són la perdició dels homes
Jugador de carts i bevedor d'aiguardent, duu sempre el cap calent
Jugador i bevedor de vi, magre i secardí.
La beguda, pren-la sempre amb mesura
La borratxera no fa res dret
La gola del bevedor no té senyor
La manilla és joc de borratxos
L'aigua, clara no emborratxa
L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo
L'home borratxo i el vi al celler, no pot ser
L'home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.
Massa beure ha els ulls plorants
Massa vi fa dormir.
Massa vi s'emporta el cap
Menjant i bevent es coneix la gent
Menjant i bevent es fan les amistats
Més gat que un cep
Més picat que una rella
Més val vestir sants que despullar borratxos
Migdia d'agost emborratxa més que el most
No estar per a firmar
No hi ha camises on no hi ha lli ni borratxos on no hi ha vi.
No pots tenir la dona borratxa i el vi a la bota [o al celler]
Parlar castellà
Parlar llatí
Parlar [a algú] de vostè
Pesar-li més el cap que el cul
Porta un pet com un cadirer [o astral]
Portar cremallot
Portar la biga, [o traginar una biga]
Portar un gat
Portar un pet
Portar una bona pítima
Portar una mantellina
Portar una merdaPortar una merla
Portar una mona
Portar una pítimaPortar una trompa
Portar una turcaPortar-ne una de bona
Pujar-li al cap [una beguda alcohòlica]
Quan el vi entra, el secret surt
Qui beu massa vi, que negociï al matí
Secret mai no s'atura, on el vi regna
Ser [algú] una bóta
Ser un cup del delme
Si aixeques massa el porró, aniràs [potser] de cantó
Si massa beus, el vi et pujarà al cap i et baixarà als peus
Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
Sopes i vi, no emborratxen, però escalfen
Taverna de bon vi, no falten borratxos allí
Tenir bon vi
Tenir els alegrois
Tenir un gat
Tindre [algú] bon [o mal] vi
Tindre el vi alegre [o trist]
Tirar-se al trinqui
Tocar el tabal de Roses (Estar embriac)
Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador
Traginer de vi no ha de ser borratxo.
Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni. ( 17 gener)
Val més borratxo de vi que de medicines
Val més un bon pet, que una missa amb orgue... diuen els borratxos
Vespres de vi, maitines d'aigua
Vi al pitxell i dona borratxa, pobre d'ell!
Voldria la dona borratxa i el vi al bót
Voler el vi a la bóta i la dona borratxa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada