dijous, 16 d’abril del 2015

Boira en Pipa, boira al Castell, pica espart i fes cordell

REFRANYS DE L'ESPARDENYER/SABATER

La Vall d'Uixó ha tingut sempre una llarga tradició industrial.
Com a conseqüència d'un conflicte social va néixer la indústria espardenyera a la Vall. sent encara el Duc de Medinaceli amo i senyor de la Vall, va sorgir una desavinença entre aquest i els seus colons a causa d'una diferent apreciació en la quantitat a pagar en concepte d'arrendament. Els colons es van negar a pagar el deute i el Duc per castigar la rebel·lia va fer venir unes famílies de Forcall perquè conreessin les seves terres. Davant tal determinació dels colons van deposar la seva actitud i van tornar a conrear la terra. Però les famílies arribades del Maestrat van haver de buscar una ocupació; com coneixien l'ofici d'espardenyer, van començar a practicar aquesta activitat per cobrir les seves pròpies necessitats, encara que per això van realitzar un treball bastant rudimentari i bast.

L'aparició de la espardenyeria a Vall d'Uixó i amb el seu consegüent desenvolupament va donar lloc a una nova forma de vida a la ciutat que va ser poc a poc prenent auge a la Vila i influència en la vida política de la mateixa.

A partir de la Guerra Civil el nombre de fabricants va disminuir a causa del gran desenvolupament que va assolir la fabricació del calçat a càrrec de l'empresa Silvestre Segarra e Hijos.

Tipus d'espardenyes:

L'espardenya típica de la Vall era la de careta o cintes.
Espardenya de careta

La fabricació de l'espardenya ha tingut dues variacions: d'espart i de cànem
Espardenya d'espart
Espardenya de cànem
Repuntadores de l'antiga fàbrica de calcers 
Silvestre Segarra e Hijos
Vegem que ens diu el refranyer en aquest ofici.


A Altea, xiques guapes, a Benidorm, mariners, a La Nucia, tramussos i a Callosa, espardenyers
A cal sabater, sabates de paper
A cordill
A darreres d'agost, ja es fila amb cresol
A la tardor el dia porta espardenyers
A la vellea, el dimoni sabater
A nugar, a Bétera
A on Deu pergué el barret o les espardenyes
A qui veges amb espardenyes [o capa] per Nadal, no li preguntes com li va
A un pagès deu-li cols, i en temps de fang sabates grosses
A vegades, qui menys s'ho creu, troba sabateta del seu peu
Abans de veremar, el cànem a amarar
Acabar el quefilar 
Afluixar els cordons
Afluixar la corda
Això és d´on el Nostre Senyor va perdre la sabateta
Al mateix preu, donen les espardenyes més llargues 
Allà on Jesucrist va perdre l'espardenya
Allargar els cordons
Alcaldes i sabates noves, passant els primers dies apreten menys
Allà on Sant Pere va perdre l'espardenya
Allargar més el peu que la sabata
Amb qui te'n vas? amb el tren espardenyal, no és clar ni prens mal.
Anar a pic de sabates
Anar amb sabates de feltre
Anar amb una sabata i una espardenya
Anar com el tio llenya, amb una sabata i una espardenya 
A qui veges amb espardenyes [o capa] per Nadal, no li preguntes com li va
Anar en el tren de cànem
Arriba a temps, com la sabata de Sant Nicolau. (10 setembre)
Barber xarraire, sabater mentider i sastre coix
Boira en Mariola, pica espart i fes corda
Boira en Pipa, boira al Castell, pica espart i fes cordell 
Bon pit, bon cànem
Borratxo i malcriat, envia'l a picar espart
Bous i vaques, i gallines amb sabates
Cada peu troba la seva sabata
Cadascú sap on li apreta la sabata
Calçar-se bé les sabates
Cànem de corder, fila'l com ve
Cànem de vores, vi de malloles, blat de contravent es paga bé i lleialment [mallola = vinya jove]
Cànem gentil, sembrat en març i eixit en abril.
Cap sabater calça bé [o Ningú va més mal calçat que el sabater]
Castellfort guaita la festa, i la Mata entra ballant, Todolella amb l'espardenya i Sorita amb el cascall
Com més espardenyes, més n'espenyes
Companyia d'espardenya
Content com un xiquet amb sabates noves
Corbates, cotilles i sabates estretes tenen males tretes
Costar més l’espart que l’escurada
De dia no fila Toni, i de nit gasta cresolades d’oli
De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern
De sastre i de sabater, no tothom en sap fer
De sastres i sabaters, una foguera se'n fes
Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata
Dilluns de sabaters, bon dia pels taverners.
Donar cada sabateta a son peu
Donar corda
Dones, burros, guitarres i cordes d'espart, condemnació d'ànimes
Dur com una sola de sabata
Dur les sabates a retaló
El barranc de l'estepar, murta, baladre i espart
El bon filar, de Sant Miquel a Nadal (29 setembre)
El dia porta espardenyes
El dilluns, el sabater no pega punts
El dilluns, Sant Crispi; el dimarts, Santa Son; el dimecres, festeta; el dijous, a veure la Caterineta; el divendres, tenen son; el dissabte, a la feina i el diumenge, a fer còrrer l'eina. (setmana del sabater)
El dilluns, Sant Crispí; el dimarts, Santa Susagna; el dimecres, Sant Clavet; el dijous, Sant Gafet; el divendres, Santa Sola; el dissabte, Santa Espardenya i el diumenge, cansat de tanta feina, al migdia es va llevar. (setmana del sabater)
El dilluns, Sant Crispí; el dimarts, Santa Susagna; el dimecres, galvana; el dijous, mala gana; el divendres, estova el cercol; el dissabte, encén el linyol i el diumenge, a prendre el sol. (setmana del sabater)
El filar fa cantar
El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
El menester fa fer i l’ànsia fa filar
El rector de la Mata, una espardenya i una sabata
El sabater du les sabates més dolentes [(o més velles, o més roïns, o més foradades]
El sabater és el més mal calçat
El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat
El sabater, a fer sabates, i el llaurador, a llaurar
Els de l'Alguenya, una sabata i una espardenya
Els de Xirivella, una espardenya nova i una vella
Els dilluns són maleïts: tots els sabaters fan festa per por de punyir-se els dits. 
El dimats, festa, el dimecres, tempesta, el dijous temporal, el divendres, mal temps, el dissabte, per un dia, no cal pas començar, i el diumenge, a passejar.
Els fills del sabater van descalços
Els sabaters i els sastres, els pescadors i els caçadors, els quatre evangelistes de la mentida
Els sabaters, els dilluns ganduls i tota la setmana mentiders.
En Artana són sariers; en la Vall espardenyers; en Eslida, taponers, i en Tales, dolçainers
En la Nucia tramussos,en Callosa espardenyers,en la Vila vileros i en Altea pescaters
En Sorita trauen rotes, a Palanques trossos d´horta, a Villores i a Forcall espardenyes pa la tropa
En Tàrbena, sabrassades; en Callosa, espardenyers; en la Villa ariers; en Altea, els pescaters
Enviar a filar
Es dilluns és maleït, es dimarts resta com resta, tots els sabaters fan festa per por de punyir-se un dit.
Esser fum de sabatots
Ésser més burro que cap sabata
Ésser pitjor que matar un gat a cop de sabates
Ésser una sola [o una sola de sabata]
Estar ben o mal filat
Estar més malalt que un sabater
Estira més un pèl de dona que una maroma de cànem
Estirar la corda
Estrènyer els cordons 
Fer corda
Fer còrrer l'espardenya
Fer dilluns [o fer el dilluns]
Fer filar [algú]
Fer olor e sabatot
Fes sabates, sabater, que el Nadal ja ve.
Festa de vila, tanca la porta i fila
Filar més que les aranyes
Filar prim
Filar-hi
File qui ha filat, que Nadal ja ha passat
La corda es trenca per la part més prima
La corda, o bé estira per tots, o per ningú
La setmana dels sabaters té cinc dies només
Llevar-se l’espart de l’ala
Lligar-se bé les espardenyes
Lligar-se els cordons
Lo botxí de Maella, una sabata i una espardenya
Los pastors quan plou fan festa, i sinó s’apanyen la espardenya
L'un fila, l'altre li té, l'altre li mira si li va bé
Maria Grenya, una sabata i una espardenya
Mentre nuen, no fan corda 
Mercaderia bona i barata, no cap en una sabata
Més beneit que una espardenya
Més beneit que una sabata
Més burro que la sola d’una sabata
Més cremat que una espardenya
Més dur que una sola de sabata
Mes estira un pel de figa que una corda d'espart
Nadal passat, sabater prou fer calçat
Ni amb fum de sabatots 
No arribar-li a la sola de la sabata [a algú]
No és bon sabater el que no és mentider
No filar [un amb un altre]
No filar bé [una cosa]
No guanyar per a sabates
No poder treure [algú] ni amb fum de sabatots
No servir ni per a cordell
No tocar les espardenyes en terra [o a terra]
Pagar l’espart i l’escurada
Passar més que el cànem
Pel gener i pel febrer eixuguen les troques al caliver; pel març al carrer; per l'abril a ordir i pel maig a teixir
Pel març, qui no té sabates, que vaja descalç
Pel setembre el dia duu espardenyes
Per a fer de sabater aprenentatge et cal fer
Per filar es fa córrer tant la llengua com la mà
Per l'agost bull el cànem i bull el most
Per Sant Agustí a filar fi. (28 agost)
Per Sant Bartomeu, embarcador de cànem (24 agost)
Per Sant Joan, agafa les espardenyes i fot el camp, si no, passaràs fam (24 juny)
Per Sant Ramon fila tot el món ( 15 març )
Per Sant Salvador a filar per tot arreu. (6 d'agost)
Per Sant Salvador, el cànem segador (6 d'agost)
Per St. Gil, el cànem a collir. (1 setembre)
Per volar una milotxa tingueren una gran festa, un sabater de Borriana i un sastre de Catarroja
Pescant crancs i agafant rates, pescador, posa't sabates
Peus delicats, sabates velles
Pixar-se a la sabata
Poc guanya el qui fila, però menys el qui mira
Portar [o dur] merda a la sabata [o l'espardenya]
Portar les espardenyes ben cordades
Portar un esclop i una espardenya
Posar-se bé les sabates
Posar-se les sabates a retaló
Preu per preu, sabates grosses [o sabates llargues, o les més grans]
Quan Corbera fa capell, pica espart i fes cordell
Quan el Mondúber porta capa i el Montgó capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell
Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes cordell
Quan la tramuntana s'emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell
Quan Mariola s'emboira i el Benicadell fa capell, l'amo li diu al criat: Prepara la massa, pica espart i fes cordell
Quan vegis trencada una espardenya, no estarà millor la parella
Quedar sabater [un jugador]
Qui de dones fia, espardenyes quan plou
Qui du les sabates més velles, és el sabater
Qui és sabater, que faci sabates
Qui no fila en tot l’any, fila el dia de Cap d’Any
Qui treballa l'espart mai no va fart
Qui va descalç, és que no té sabates
Riure [o tindre gana] una sabata
Sabater "trapacer" canta molt i no fa res
Sabater amic o parent, calça car i més dolent
Sabater de pega, no mastega
Sabater d'escaleta, posa mitges soles i fa d'estafeta
Sabater pegot, panxa de granota, quan no té diners fa mala carota
Sabater, que dus la pega al cul!
Sabates i alcaldes novells, passats els primers dies estrenyen menys.
Sant Sebastià de la vila, tanca la porta i fila (20 gener)
Sastres i sabaters sempre són dos, els sastres amb un gat, els sabaters amb un gos.
Sastres i sabaters, amics com gat i gos.
Sastres i sabaters: molta "palica" i pocs diners
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
Ser com el cànem de les vores
Ser més aspre que un espart mascle
Ser més dur que una sola de sabata
Ser u més dur que l’espart
Ser un sabata
Ser un sabatot 
Servir per cordell
Si Barcelona s'empobrís i restés sense diners, tornarien a aixecar-la els sastres i els sabaters
Si el Mondúver fa capell, pica espart i fes cordell
Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
Si fora de dia, filària
Si per Nadal s'espardenyeja, per Pasqua s'esclopeja
Si poc es guanya filant, menys es guanya mirant
Si Puig campana porta capell, pica espart i fes cordell
Si vols saber com és una beata xafa-li, xafa-li sabata
Tallar la corda
Tant s'estira la corda, que al fi se trenca
Tant si és cànem com si és llana, amb el torn file l'ordit i amb la filosa la trama
Tindre corda
Tindre foc dins les sabates
Trobar sabata de son peu
Un altre que no havia filat d'avui!
Un dilluns va caure una centella al velllador d'uns sabaters i tots els va matar
Val més espatllar sabates que llençols
Vés i fila

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada