dilluns, 19 de desembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (Programa 30)

EL CAFÈ DE PIPA
(19/12/2016)
CELEBREM EL NADAL
La Setmana passada dedicarem el programa a la preparació del Nadal, fent referència a tots aquells preparatius que els vallers i valleres, seguint les seves costums i tradicions, han anat desenvolupant al llarg d’aquests dies propers a la celebració del Nadal que s’acostaran en els propers dies
· El cap de setmana que ve amb La Nit de Nadal i l’arribada del Pare Noel (24 de desembre)  i Nadal (25 de desembre)
· A l’altre cap de setmana tindrem na Nit de Cap d’Any (31 de desembre) i Any Nou (1 de gener).
· Per últim tancarem el cicle de les festes nadalenques amb l’arribada del Reis Mags amb la celebració de la Nit de Reis (5 de gener) i el dia de Reis (6 de gener)

UN ANY MÉS S'ACOSTEN LES FESTES.
GRANS I MENUTS SE SUBMERGEIXEN EN UN MÓN DE FANTASIA QUE, SEGONS ELS EXPERTS, ÉS ABSOLUTAMENT POSITIU.
A PART DELS REGALS MATERIALS, QUE MAI VÉNEN MAL, NO CAL OBLIDAR EL MISSATGE ESPIRITUAL D'ESTIMA I DE BONA ENTESA ENTRE LES PERSONES.

Per tal de comprendre l’esperit del Nadal llegiré un article de BERNABÉ TIERNO
Psicòleg i escriptor.
 Cadascú és molt lliure de viure el Nadal com li plagui, però deixem als xiquets i xiquetes, i als adults que prefereixin tornar a sentir-se menuts, que somiïn, s'il·lusionin, estimin, riguin i gaudeixin d'aquests dies fent bo el pensament de Balzac quan afirma que "el millor de la vida són les il·lusions de la vida".
No m'oblido dels detractors del Nadal i bé que ho sento per ells, però segurament els seria més grat i rendible deixar-se contagiar de les il·lusions dels seus semblants, probablement menys reflexius i analistes, però sens dubte, més emotius i entusiastes i, segurament, pràctics.
A mi em sembla molt encertat que en aquest món ple de guerres, de lluites fratricides i d'odis, de recels i d'enveges, els qui ho desitgin, sigui quines siguin les seves creences i la seva ideologia, decideixin viure el Nadal com a oportunitat per al retrobament, la il·lusió, l'esperança, el perdó i l'amor.
Hi ha res més preciós i gratificant que el donar i el rebre?
 Els regals, els detalls i les atencions amb les persones més properes i familiars i amb els xiquets i xiquetes estan carregats de bones intencions i això, sens dubte, és una cosa necessària perquè "sense il·lusions la humanitat moriria de desesperació", com afirma Anatole France. Ens sostenen les il·lusions i l'esperança com ens revitalitzen i fins rejoveneixen els detalls i les mostres d'afecte dels nostres semblants.

dilluns, 12 de desembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 29)

El Cafè de Pipa12/12/2016
PREPAREM EL NADAL
A partir del programa d’avui i en les setmanes següents dedicaré un apartat per destacar d’entre totes, aquelles tradicions que s’acostumen a desenvolupar-se a les diferents cases del nostre poble.
Contingut:
A hores d'ara, acabem de passar la celebració de la Fira de Nadal instal·lada a la Plaça de l’Asumpció, on els comerços locals ens han anunciat que el Nadal està aquí i ben segur que molts de vosaltres ja heu decorat la casa. Potser heu muntat el betlem o estaran fent-ho, ja que la data que marca el muntatge és el passat 8 de desembre, dia de la Puríssima, tal vegada els més joves hauran penjat una garlanda a la porta o bé heu omplert l'arbre de Nadal de cintes o serrellets de Nadal. Segurament, sobre la taula descansa una flor de Nadal.
El Nadal Solidari també tindrà un lloc amb la fira solidaria de Tupay del proper cap de setmana i la dels mateixos començos fent campanyes solidaries per col·laborar en les diferents ONGs del poble.  
Les diferents entitats musicals celebraran els seus festivals de Nadal.
I com no, les dades claus començant amb el dia 24, la nit de Nadal, on us reunireu al voltant de la taula tota la família i en acabar els cristians practicants aniran a l’església a la missa del gall i l'endemà, el dia de Nadal, seguirem en la taula amb més torrons i pastissos de moniato.
Quan arribi la nit de Cap d'Any, els esportistes correran pels carrers de La Vall en la Sant Silvestre Vallera, després el gran sopar on repartirem bosses de cotilló, plenes de serpentines i confeti de colors, i celebrarem la revetlla de Cap d'Any. Menjarem dotze grans de raïm per donar la benvinguda al 2017 a la plaça de l’Ajuntament.
El dia 5 de gener, anirem a veure els Reis a la cavalcada i es menjarem el tortell de Reis.
Bon Nadal  i feliç any nou, seran les paraules més utilitzades per desitjar-nos felicitat.

Escoltarem un poema que reflecteix mol bé la il·lusió nadalenca:
 Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres pastissos,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i xiquets
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.
El Nadal
És la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania. En ella, se celebra el naixement de Jesús.
En la mostra llengua, la paraula Nadal ve de natalici, naixement. Els anglosaxons usen el terme christmas, que significa "missa de Crist" i en algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa s'anomena Weihnacht (Wainaf), que significa "nit de benedicció".
A l'hemisferi nord coincideix amb els primers dies d’ hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família.
Dissortadament cada dia més, el Nadal està esdevenint un concepte comercial. El Nadal s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el betlem, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, però, sobretot, a la compra de regals.
La Vall d’Uixó celebra amb intensitat aquestes festes i en totes les famílies es segueixen les diferents costums i tradicions nadalenques segons les seves creences.
Com a tots els pobles abans tenia únicament un caràcter religiós i totes les celebracions eren les pròpies del naixement de Jesús. Però poc a poc han anat incorporant-se altres costums de tradició foranea i avui ens combinen totes les que la política consumista ha introduït.

dimarts, 29 de novembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 28)

El Cafè de Pipa
28-11-2016
Estava esta setmana fent lloc en la meva cotxera, fer lloc vol dir que de tant en tant quan ja no hi pots entrar en un lloc per haver-lo saturat d’amuntonar trastos, et poses a netejar i esbrinar quina cosa pot prescindir. Doncs en un racó amagat m’ha aparegut un foguer de petroli damunt d’una cadira menuda de boga. Açò m’ha donat la idea de treure avui del bagul, el que feien servir els nostres avies per cuinar, el foguer. I al mateix temps rememorar un ofici en desús, el cadirer.

El contingut del programa
* El bagul de les paraules oblidades. Els foguers
* Oficis desapareguts. El cadiraire
* Expressions valencianes
* Els malnoms. On hem encetat una nova classificació, els que van acompanyats de "El tio" i "La Tia".
Si voleu escoltar-ho cliqueu en aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dilluns-28-novembre-2016-audios-mp3_rf_14184076_1.html

dilluns, 21 de novembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 27)

El Cafè de Pipa
21-11-2016

HISTÒRIA DE LES BANDES DE MÚSICA DE LA VALL D'UIXÓ

Amb motiu de la celebració de Santa Cecilia, la patrona dels músics, he fet un repàs a la nostra tradició musical, en la modalitat de les bandes de música, des de finals del Segle XIX fins l'actualitat-
CONTINGUT DEL PROGRAMA:
1.- Història de les bandes de La Vall d'Uixó
2.- Celebració de Santa Cecilia
3.- Malnoms d'origen musical
4.-Expressions referides a la músicaPodeu escoltar el programa en el següent enllaç (a partir del minut 7:24):

CELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA (Patrona dels músics)

LA MÚSICA DE BANDES A LA VALL D’UIXÓ
La Vall d’Uixó, poble de ciutadans treballadors, i alegres, amics de festes i diversions, té la seva  característica especial en la noble i gran afició per la bona música, qualitat aquesta que podríem dir, innata en tot valler i vallera. Quin és el poble apart d’aquest, en la que la majoria dels veïns saben tocar algun instrument? Qui sinó aquest té millor predisposició i oït per a la música i el cant. Quin poble pot vanagloriar-se com La Vall d’Uixó de tenir l'enginy i soltesa suficient per a sense grans estudis obrar les meravelles en aquest art que el nostre poble ha obrat.
Difícilment trobarem altre poble tan agraciat, com ho podem demostrar remuntant-nos a temps de finals del S. XIX per veure com milers de fills del nostre poble amb entusiasme i tenacitat han portat el nom de La Vall d’Uixó a ser conegut i admirat per tota Espanya. Un exemple d’aquesta afició musical ho podem trobar a través de les bandes musicals, orquestres i cors que han existit i segueixen existint i dels que farem un repàs.
Com sabem de la seva història, antigament  La Vall d’Uixó estava constituïda per varis poblats que es van agrupar en dos feligresies des de l’any 1902 en que Clement VIII fundà les parròquies de l’Assumpció i del Sant Àngel. Ambdues estaven regides per un mateix Ajuntament, ubicat aleshores en la nomenada Plaza de La Fuente, avui plaça dels Xorros; però que no obstant cada parròquia posseïa  qualitat i característiques diferents. Diríem que tenien vida pròpia i independent. Per això alhora d’estudiar l’activitat musical des dels inicis ho farem per separat.

La informació que vaig a compartir amb tots els oients l’he replegat de les consultes a diferents fonts documentals com:
· La Revista Escuela de Aprendices Segarra
· Publicació “Àlbum de família cinquanta anys de la Schola Cantorum de La Vall d’Uixó”
· Bibliografia de les tres entitats musicals de La Vall d’Uixó L’Union Musical Valldeuxense, Centre Instructiu d’Art i Cultura (La CIAC) i l’Ateneu Musical Schola Cantorum.

dimarts, 15 de novembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (Programa 26)

El Cafè de Pipa
14-11-2016
CONTINGUT DEL PROGRAMA:
He començat el programa rememorant una tradició vallera, que té lloc amb la celebració de les Festes Patronals de la població veïna de Fondeguilla: 
1.- La romeria.
Hem seguit parlant d'una altra tradició que forma part de les festes dels pobles:
2.- La fira

3.- Expressions de la fira
4.-Ofici ambulant típic de la fira: El neuler (barquillero)
Per finalitzar hem continuat anomenant:
5.- Els malnoms professionals (continuació)
Podeu escoltar el programa en el següent enllaç (a partir del minut 9:30):


LES NOSTRES TRADICIONS
ROMERIA DE FONDEGUILLA
Aquesta romeria forma part d’una sèrie de costums en que el poble de La Vall participa en les celebracions de les festes dels pobles veïns.   En el mes de setembre ja vàrem parlar de la romeria de a la Cova Santa. Les altres romeries són la de La Vilavella, que serà la propera en vindre, al mes de gener en honor a Sant Sebastià i al mes següent, febrer, a la de Sant Blai de Boriana. Hi havia una altra desapareguda, com la de la Cova Santa, que era a la del Salvador d’Onda.
Encara  que avui la gent de La Vall continua participant en aquests desplaçaments a les veïnes poblacions, res a veure en com es feia abans i cal recordar-ho.
La romeria a Fondeguilla, al principi, es feia cada segon dilluns del novembre i actualment en diumenge. I
nfinitat de persones es desplaçaven, sense distinció de classes, sexe, ni edat. Uns en carros, altres en cotxes i la major part a peu, transitaven durant tot el dia la carretera que uneix les dues poblacions, alegres i contents, per assaborir tan típica i reanomenada festa.
La primera vegada que vaig anar, recorde que era menut, ho vaig fer en el carro tirat per una burreta dels meus avis. Ja després en colla i l’última vegada amb els meus fills.
Recorde que  poc abans d’arribar a Fondeguilla, a mà esquerra ens trobàvem amb “La Penya la Novia”. Sempre s’obria la típica conversa del perquè d’aquest nom.
A mi per explicar el seu origen, sempre m’ha arribat d’una manera o altra la versió que responia a una manera tràgica d’acabar en la seva vida una parella de nuvis.
Quan m’he posat fer investigacions m’he trobat en tres versions:
Dues ens ha arribat de boca de Manolo “Rodri” que li la va comptar el seu avi Salvadoret de Callau (el tio Callau), ambdues sense tragèdia.
1- Els  “quintos” d'Alfondeguilla, quan s'anaven a la mili, els acompanyaven els familiars i la núvia fins a la penya que hi ha a la dreta de la carretera que baixa d'Alfondeguilla a la Vall d'Uixó, que transcorria arrimada al riu més estret que el hi ha actualment, i la carretera (en aquell temps pista de terra). Doncs bé, era el lloc ideal perquè els familiars s'acomiadessin del “quinto” i allà deixaven sols a la núvia i el nuvi per fer un comiat com bé es mereixien. No cal explicar que la parella treballaria bé el seu amor, ja que seria molt llarg el temps sense veure. Com veureu no hi ha tragèdia sinó afecte i amor. I per tant felicitat.
2- Quan a Alfondeguilla es casaven, la "Penya de la Novia", era el lloc on després del casament i el convit s'anaven de viatge de nuvis a Castelló o València, el més normal. Era el punt d'on tots els convidats acompanyaven a la núvia i el nuvi i allà feien el comiat deixant-los marxar sols o acompanyats per l'amic o familiar més proper.
3.- La tercera versió ja és la tràgica i que correspon a la que jo he citat al principi i que amb detall ens diu que és la història d'amor entre un musulmà, Nager i una cristiana, Agna. El destí els va fer coincidir en una època convulsa, plena d'odis i ressentiments després de la revolta de Germanies, encara recent. Un amor impossible els portarà finalment a llançar-se del penyal conegut com la Penya de la Novia.

Ja en passar aquesta Penya, el poble quedava en no res, diguem que en salvar aquest lloc la caminada estava a la seva fi.
En arribar al poble es feia la visita a la tradicional fira i després repartits pels voltants del poble dinàvem. Més voltes i voltes per la fira fins que era l’hora de tornar carretera per avall.

diumenge, 13 de novembre de 2016

XERRADA DELS MALNOMS (10/11/2016)



El dijous 10 de novembre a les 17 h. i dins de la programació de La Tardor i la gent gran, organitzada per la Regidoria de Serveis Socials i Participació de l'Ajuntament de La Vall d'Uixó, vaig fer una xerrada sobre "ELS MALNOMS UN PATRIMONI SOCIAL DE LA VALL D'UIXÓ", adreçada al taller de memòria de la gent gran en el Centre Social La Vallense.
Va ser una vesprada molt amena en el que a més a més de donar a conèixer alguns del malnoms que han format i formen part de la història del nostre pobles ha servit per activar la memòria del grup de persones majors integrants d'aquest taller i fer-los rememorar unes vivències que han format part de les seves vides. 
Vaig eixir molt satisfet per la bona acollida rebuda i pels agraïments que hem van manifestar a la fi de l'acte.
Aquesta és la tercera xerrada que ha seguit a les dos anteriors, la celebrada el 7 d'octubre de 2015 dins de les festes del Roser i la presentada a la Associació de les Ames de Casa el passat maig de 2016, dins del actes de la celebració de Sant Isidre, patró de la Caixa Rural La Vall.
Per tal de no repetir-me he canviat la informació i he substituït uns malnoms per altres de nous. 
Si voleu seguir tota la informació de la xerrada ho podeu fer accedint als enllaços del Power Point i del document que replega tot el desenvolupament de la xerrada:

dilluns, 7 de novembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (Programa 25)

El Cafè de Pipa
07-11-2016

CONTINGUT DEL PROGRAMA:
En el programa d'avui hem tornat a l'estructura habitual, recuperant la barretja de programes anteriors:
1.- El Bagul de les paraules oblidades. La carnera.
2.- Oficis ambulants desapareguts. El matalaper.
3.- Expressions de l'ofici del matalaper.
4.- Malnoms professionals (continuació).
5 Paraulotes de males intencions.
6.- Els carrers. Carrer de Benlliure (Antic carrer Z)
Podeu escoltar el programa en el següent enllaç:

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
LA CARNERA
Recordeu aquest objecte? Ja no se’n veu cap. Tan sols algun que, tot polsós, resta oblidat per algun racó d’alguna casa vella dels avis o d’aquells que hi col·leccionen coses antigues. Però fa alguns anys, o prou segons es mire, era un utensili de cuina molt necessari i utilitzat.
Quan no es comptava amb els actuals sistemes frigorífics o ni tan sols amb l'energia elèctrica, la carnera era el sistema més utilitzat, igual que el rebost, per a la conservació dels aliments.
És una espècie de caixa de fusta i tela metàl·lica que serveix per guardar carn (durant uns dies, no molts) en un lloc fresc i al resguard de insectes i rosegadors. També altres aliments com podien ser els embotits, el peix, el formatge, els ous, la mantega, i fins i tot aliments ja preparats. Per accedir-hi es fa servir d’una xicoteta finestra que s’obri i tanca com una porteta. Estava normalment penjada en el rebost o en algun altre lloc de la casa on es mantinguera fresc.
La carnera i el colxo eren elements fonamentals del confort familiar a l’hora de mantenir frescos tant els aliments com l’aigua.
Com anècdota vos diré que l’any passat vaig tirar la que tenia després de molts any que la feia servir per posar els caragols i que malgrat les diferents reparacions ja no garantia que no s’escapessin els caragols, cosa que en una ocasió va ocórrer, i que en arribar a casa estaven pegats per les parets i racons.

dimarts, 1 de novembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 24)

EL CAFÈ DE PIPA  
31/10/2016
CONTINGUT DEL PROGRAMA:
Avuí hem fet un monogràfic sobre la dualitat entre Tots Sant i Halloween
Podeu escoltar-ho en aquest enllaç:

TOTS SANTS Versus HALLOWEEN
Any rere any, Halloween s'apodera d'un altre trosset del Dia de Tots Sants. Se segueixen comprant flors i visitant cementiris per honorar els que ja no hi són, però el recolliment i el silenci respectuós han deixat pas a la gresca i la xerinola.
Com ha canviat el conte. El Dia de Difunts s'ha convertit ja en el Dia de Caretes i Disfresses. La televisió, el cinema, la literatura i, en general, tot el que arriba dels EUA té gran part de 'culpa'.

EL VIRUS DE HALLOWEEN
Sí, exactament! Ho heu escoltat bé! EL VIRUS DE HALLOWEEN!
La carabassa deixa de ser aquests dies símbol de la confitura, el puré o pot ser, l'assignatura suspesa que tant fa patir als estudiants. La carabassa “halloweenera”, protagonista absolut com mai. Més protagonista inclús que “ Ruperta” l'arxiconeguda carabassa del programa televisiu “un, dos , tres”, famós programa iniciat als 70, la mateixa dècada en que es comença a introduir aquesta imatge vinculada al Halloween i “roba protagonisme” a qualsevol altra “pobra, minsa i vulgar carabassa ”. Ja no ens interessa ni la confitura, ni el cabell d'àngel ni molt menys un rosari de carabassat. Aquest símbol, d'una festa externa i que la majoria que ho celebren ho fan sense saber ni la seva procedència, ni el per què, ni d'on ve, ni on va, ni que suposa, ni que suposarà...

dissabte, 29 d’octubre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 23)

EL CAFÈ DE PIPA  
24/10/2016

CONTINGUT DEL PROGRAMA:
1.- Oficis desapareguts. L'oller.
2.- Expressions relacionades amb l'ofici d'oller.
3.- Els malnoms profesionals. (1ª part)
Podeu escoltar-ho en aquest enllaç a partir del minut 7:18.:

OFICIS DESAPAREGUTS 
L’OFICI DEL OLLER 
Joaquín Aledón, el último ‘oller’ tradicional de la Vall 
Amb aquesta noticia, el periòdic “Mediterráneo” ens anunciava l’imminent desaparició de l’ofici d’oller al nostre poble. 
Joaquín Aledón Arnau és l'últim d'una àmplia saga d’ollers que, durant molts anys, han estat mestres en l'art de la terrisseria a la Vall d'Uixó. 
Avui en dia, tot just s'acosta algun particular al seu taller del carrer Espadà per comprar algun dels olles o perols, càntirs, tasses, cassoles, olles i cendrers realitzats per ell a mà amb paciència. Ni tan sols els ajuntaments, o festes que fins fa poc li requerien souvenirs i cassoles, compren les seves peces. 
Els darrers any ha estat a la fira d'oficis artesanals del barri del Roser, dins de les festes en honor a la Mare de Déu. Feia acte de presència per reivindicar un art que, tot i que ja oblidat, ha estat la seva raó de ser i la seva major passió durant tota la vida. 
Malauradament podem incorporar l’ofici d’oller a la llarga llista dels oficis desapareguts en el nostre poble i aquest em sap greu; perquè forma part de la nostra identitat. Ha estat un treball après de pares a fills. 
Farem un xicotet repàs a aquesta tradició terrissera. Per a la qual cosa parlaré de la informació publicada en el següent treball: 
LA CERAMICA DE LA VALL D´UIXÓ de Angeles Alcaide en el que dedica un apartat a la TRADICION CERAMICA DE LA VALL D´UIXÓ: “ELS OLLERS” 

dilluns, 17 d’octubre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 22)

EL CAFÈ DE PIPA
17/10/2016
CONTINGUT DEL PROGRAMA
1.- La premsa de La Vall d'Uixó. Un recorregut per les diferents publicacions editades al nostre poble des de finals del segle XIX fins avui. 
2. Els malnoms d'aspecte físic i de caràcter. (continuació, última entrega)
3. Expressions de les relacions de parella.- Les relacions amoroses.

LA PREMSA DEL NOSTRE POBLE
Capçalera d'algunes publicacions de la premsa local

dilluns, 3 d’octubre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (Programa 21)

EL CAFÈ DE PIPA
03/10/2016
II CENTENARI DE LA TRANSLACIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT
En el programa d’avui i amb motiu de la celebració de les Festes Patronals de la Sagrada Família i el Santíssim Crist, vull dedicar-lo a recordar els actes que tingueren lloc l’octubre de 1947 amb motiu de la celebració del segon centenari de la finalització de la construcció de l’Església del Sant Àngel (8 d’octubre de 1747) celebrant-lo amb el trasllat del Santíssim des de l’antiga Església -Capella de la Mare de Déu del Roser, situada en el barri de l’Alcúdia, un dels poblats històrics de l’antiga Vall d’Uixó, fins a la Parròquia del Sant Àngel.

FEM UN POC D’HISTÒRIA
Com he dit, el centenari commemorava la finalització de la construcció de l’església, del Sant Àngel, per tant vol dir que aquesta es va realitzar en diferents fases.
Em remuntaré a l’any 1609, quan la butlla de Clemente VII va disposar que els poblats de Benizahat Zeneta i Benigasló se separessin de l'antiga parròquia de l’Àngel, creant-se en Benizahat una església (la de l’Assumpció) i que la parròquia antiga seguís en el lloc de Benigafull, i que tingui per annexos els poblats de l'Alcudia, i de Zeneja, i que els habitants dels citats tres llocs acudeixin a sentir els divins oficis a l'església de Benigafull, que allí ha de edificar-se. S'ordena edificar en Benigafull "un temple còmode i capaç segons forma i lloc ja assignats; i casa apropiada per habitació del rector en el referit lloc ". La parròquia seguirà en Benigafull però l'església serà nova i separada d’aquesta.
Construcció de la nova església de l'Àngel 1634-1644
L'1 de gener de 1634 el Bisbe de Tortosa D. Justino Antolinez realitza la demarcació del solar per a la nova construcció. Es va encarregar el projecte a l'arquitecte Tomàs Lleonart i al seu col·laborador Tomás Pans. L’any 1646 ja es realitzaren els primer oficis religiosos. 
Segona fase s’abordà entre 1654 – 1719.
L’ampliació definitiva es realitzà de 1739-1747. L'església ampliada s'obria al culte el dia 8 octubre 1747 sent capellà mossèn Josep Pastor, es van celebrar durant 3 dies solemnes festes costejades el 1r dia pel Senyor de la Vila, el 2n per l'Ajuntament i el 3r per la Parròquia. El centre de la festa el constituïa el trasllat del Santíssim de la Capella Ducal (Ermita del Roser) a la Capella del Sagrari de la nova església.

dimarts, 27 de setembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 20)

EL CAFÈ DE PIPA
26/09/2016

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

LA FAIXA
La faixa és una peça d'indumentària de cotó, estam o llana, que es caracteritza per ser molt més llarga (3 m.) que ampla (25 cm) i per la seva resistència. Serveix per a cenyir el cos per la cintura, rodejant aquesta i donant-li diferents voltes i subjectar les altres peces de vestir com la camisa, els calçons i els saragüells. Acaba en un flocall als extrems, cosits a manera de butxaqueta. Eren de colors diversos, però només ha perdurat el negre fins als nostres dies.
Al segle XIX la duien els llauradors i artesans per a escalfar els ronyons i protegir els lumbars durant el treball al camp. Els burgesos la duien més aviat com a símbol de poder, en tenien de diferents colors i de tres metres de llargada.
Avui està present en moltes danses tradicionals de les festes majors.
A més a més el portar faixa era un acte col·lectiu, ja que per a posar-la bé es necessita ajut d’un altre.
La manera d’aconseguir-les era esperar l’arribada del venedor ambulant. Després ja s’aconseguien a les botigues.
Utilitats de la faixa. A més de protegir els ronyons, també servia per amagar-hi quelcom: Portar el paquet de picadura, el paper de fumar i l’encenedor de metxa, el mocador, els pocs diners dins del canut, la navalla ... entre els plecs

dilluns, 26 de setembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 19)

EL CAFÈ DE PIPA
19/09/2016

En la nova etapa que encetem del Cafè de Pipa en la que tornem a l’horari habitual vull dedicar-ho a dos esdeveniments que es donen en aquest mes de Setembre.
En el primer vull rememorar una de les tradicions desaparegudes, La Romeria de la Cova Santa.
L’altre esdeveniment és l’inici del curs acadèmic.

TRADICIONS DESAPAREDUDES
LA ROMERIA A LA COVA SANTA. Aquesta romeria, com he dit, ja desapareguda, tenia una participació particular, donat a la distància entre el poble de La Vall i el Santuari de La Cova Santa, en el terme d’Altura, prop de Segorb. Tenia lloc el 8 de setembre, festa de l’advocació a aquesta Verge.
El desplaçament en els seus inicis es feia en carros i posteriorment en camions. Els excursionistes eixien el dia abans, el 7 i pernoctaven en Segorb. Al clarejar el dia 8 emprenien novament la marxa per arribar al Santuari sobre les nou i les deu per tal d’assistir als actes religiosos programats. La paella al voltant del santuari era d’obligat aprovisionament al hora de dinar. La tornada es feia igualment en dues etapes.
El principal contingent de la romeria ho formava la gent pobre de la Parròquia del Sant Àngel. Per tal de poder realitzar cada any aquesta romeria anaven replegant durant tot l’any, en vidrioles col·lectives, les quantitats necessàries pel desplaçament. Quan el desplaçament passà a fer-se en camions l’excursió durava una o dos dies en funció de la bossa que els romers havien aconseguit omplir.
Aprofitem per recordar que a la Vall hi havia i hi ha altres tradicions de romeries i que les anomenarem:

divendres, 2 de setembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 18)

EL CAFÈ DE PIPA
01/09/2016

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
Fardatxo
Nom comú català: Fardatxo/Llangardaix ocel·lat
Nom comú castellà: Lagarto ocelado
Descripció i biologia: És el major dels nostres saures (fins a 260 mm de longitud cap-cos). Cap voluminós, especialment a mascles, i aspecte robust i cua molt llarga. Coloració dorsal verd amb tonalitats groguenques i un bigarrat jaspiat negre, de vegades formant cercles negres sobre el fons verd. En els costats apareixen conspicus ocels de color blau alineats en diverses files. Els juvenils presenten un característic disseny en el qual, sobre fons ocre o verdós, apareixen ocels groguencs envoltats d'una vora fosc i disposats en sèries transversals.
El seu període anual d'activitat és variable en les diferents zones climàtiques, estenent generalment de març a octubre. Durant l'estiu la seva activitat diària és bimodal, podent presentar activitat crepuscular.
El zel té lloc a la primavera (fins i tot abans a les zones més càlides) i els mascles presenten un comportament territorial. Les femelles excaven un buit a l'empara de grans pedres o matolls en què dipositen entre 5 i 22 de contorn subcilíndric i color blanc. Poden realitzar dues posades i els nadons apareixen cap al final de l'estiu, després d'un període d'incubació de dos a tres mesos i mig.
La seva dieta, encara que d'ampli espectre, es basa fonamentalment en invertebrats i consumeix principalment insectes, gasteròpodes i aràcnids. També poden caçar diversos rèptils, amfibis, micromamífers i consumir ous i pollastres d'aus, a més de fruits i matèria vegetal més ocasionalment.
Al seu torn és presa de nombroses espècies d'aus, particularment rapinyaires, mamífers i alguns ofidis.
Hàbitat: Pot aparèixer en una àmplia varietat d'ambients, des illots i zones costaneres fins serres interiors, tant en àrees d'escassa cobertura com en matoll mediterrani, pinedes i zones agroforestals i rurals i fins i tot periurbanes. No obstant això, prefereix àrees assolellades adequades al seu termofilia amb presència de roques i grans pedres i vegetació aclarida.
Amenaces: Transformació d'hàbitats naturals, intensificació de l'agricultura, incendis forestals, captura i persecució directa, atropellaments.
Accions de conservació: Cap específica.

2. En sentit figurat s’utilitza com a insult
Fardatxo (Astut, bergant, murri, dissimulat, ladí)

diumenge, 28 d’agost de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 17)

EL CAFÈ DE PIPA
25/08/2016

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
·        Bossut-uda (Que té les galtes grosses).
·        Botimflat (Que té les galtes inflades)

 PARAULOTES
Aspecte físic Ridiculitzen a la persona pels seus defectes físics.
·        Botifarra/ Botifarró  (Estar molt mal fet, tenir un aspecte grotesc)
·        Bruixa (Dona lletja o mal vestida, d'aspecte repulsiu)
·        Camallut (Que té les cames llargues)
·        Cara de mico (Lleig)
·        Cardo (Persona molt lletja)
·        Carquinyol (Home molt prim i delicat)
·        Carrossa (Persona que és gran i té usos i costums passats de moda)
·        Caspós-osa (Que té caspa)
·        Culgrós (Que té les anques molt voluminoses)
·        Escopinyà (Persona que es poca cosa)
·        Espantall (Persona d'aspecte ridícul o estrafolari)
·        Gafarró (Persona molt xicoteta)
·        Geperut-uda (Que té deformació anòmala de l'esquena produïda per desviació de la columna vertebral)
·        Grenyut-uda (Que porta grenyes o cabells mal pentinats)
·        Lleig-lletja (Que no té bellesa i causa una impressió desagradable)
·        Macaco (Persona lletja o grotesca)
·        Mamarratxo (Persona que vesteix o es comporta de manera ridícula o extravagant)
·        Màrfega (Persona gruixuda, tosca i mandrosa)
·        Meló (Cap pelat)
·        Mico (Persona molt lletja o ridícula)
·        Mil-homes (Home que no és gran ni fort, però actua com si ho fos)
·        Mitja hòstia (Persona esprimatxada, baixeta i prima, poca cosa)
·        Mondongo (Persona gruixuda i de poca alçada)
·        Monstre (Persona d'una excessiva lletjor, dolenteria, perversitat, etc.)
·        Morrut-uda (Que té els morros grossos)
·        Mosquit (Persona menuda, insignificant)
·        Nano-nana (Persona d'extraordinària petitesa)
·        Nàpies/ Napiós  (Persona que té el nas molt gran)
·        Nas de pebrot, nas de catxiporra, nas de trompa, nas de carxofa, nas d'alberginia (S'apliquen a les persones que tenen el nas molt gros, desproporcionat amb les dimensions de la cara)
·        Nas d'àguila, nas aguilenc,  nas de lloro, nas de cotorra, nas de rei (S'apliquen a les persones que tenen el nas de corba molt pronunciada i amb la punta cap avall)
·        Ninot (Persona que per la seva figura, gestos o indumentària resulta ridícula, menyspreable)
·        Orellut (Persona que té orelles molt grans o llargues)
·        Pelut-uda (Persona que porta el monyo molt llarg. També s'aplica a qui té molt de pèl)
·        Penco (Dona lletja o malforjada)
·        Petard (Persona molt avorrida, pesada o d'escasses qualitats. També s'aplica a la persona o cosa lletja o poc atractiva)
·        Quatre ulls (Usada despectivament amb la gent que porta ulleres)
·        Rabassut-uda (Persona que és gruixuda i té poca alçada)
·        Sac de carn (Persona deforme de tan gras)
·        Sac de creïlles (Persona que porta una peça de vestir ampla que no s'ajusta al cos)
         Sac d'ossos (Persona molt prima
·        Secall (Persona molt prima)
·        Tap de bassa  (Persona molt xicoteta)
         Tartaja (Persona que parla de manera entretallada per tenir un trastorn de la parla)
·        Tort-a (Borni, mancat d'un ull)

EL REBOST DE LA VALL (programa 16)

EL CAFÈ DE PIPA
18/08/2016
EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
BALDRAGA. Té diferents significats:
1.- Calçaces
·        Marit que es deixa governar per la dona. 
·        Home excessivament condescendent. 
2. de baldraga  Viure a costa de l’altre. Pagant altre. 
3. Home malfeiner, gandul.
4. Mal vestit.
 EXPRESSIONS DELS HOMES O MARITS DOMINATS PER LES DONES
·        Ser un calces
·        Ser un bragasses
·        Ser un collonera 
·        Estar  amb l’argolla al coll 
·        A l'home més savi, una sola dona el torna ximple
·        L'home encomana i la dona mana
·        Portar les calces [o els pantalons]
·        Posar les sinagües [a algú]
·        Si la casa vols acabar, deixa la dona governar
·        Si la dona et mana que et tiris del terrat, fes que no sigui enlairat
·        Ja tens muller, ja tens que fer
·        L'home proposa i la muller disposa
·        La dona fa l'home