EL CAFÈ DE PIPA
28/04/2016
EL CAMPANAR
Par al programa d’avui he elegit un altre tema monogràfic, en aquesta ocasió, aprofitant que en el La Vall s’està celebrant la commemoració del 225 aniversari de la construcció del Campanar de la Mare de Déu de Ntra Sra de l’Assumpció parlarem al voltant del campanar com a expressió cultural, no des del punt de vista arquitectònic, sinó des del punt de vista del seu poder de comunicació, mitjançant les campanes i el seu so.
Podem escoltar-ho en aquest enllaç:
El contingut del programa ho teniu a continuació:
EL CAMPANAR I LES CAMPANES
Francesc Llop i Bayo, un antropòleg valencià deia que les campanes tenen un llenguatge més potent que el dels mitjans de comunicació social, llenguatge que les feia arribar a tota la comunitat sense haver de recórrer al diari, la ràdio o la televisió. Elles marcaven els ritmes del dia amb els seus diferents tocs, indicaven on ocorrien les coses, si s'havia desencadenat un foc o amenaçava algun altre perill, si era dia festiu o si algú havia mort ...
Quan les campanes van ser electrificades van patir una descàrrega de mort, en quedar electrocutats els seus vells llenguatges, que ara funcionen amb cicles curts i repetitius, enfront de la versatilitat dels campaners d'abans, que les feien parlar a mà, arrencant els més variats i fluids ritmes musicals.
LES CAMPANES DEL CAMPANAR DE L’ASSUMPCIÓ
Doncs bé, les campanes del campanar de l’Església de l’Assumpció, durant mols anys ha mantingut informats als seus veïns de tots els esdeveniments de l’època.
Les campanes del campanar són 7. Cal recordar que per a la celebració del 200 aniversari es van canviar i restaurar algunes de les antigues campanes per les actuals.
Abans de la celebració del 2on. Centenari les campanes eren:
· Sant Jaume Apòstol
· Ntra Sra de l’Assumpció
· Sant Vicent Ferrer
· Santa Bàrbara
· Sants Màrtirs Abdó i Senén
· La Verge Miraculosa i
· La María
Les actuals de menys a major grandària són:
· Verge Miraculosa (la més xicoteta)
· Emilia (donació de Antonio Aparici i Emilia Melchor)
· Jesús (donada per l’associació de l’Apostolat de l’Oració)
· Ntra Sra de l’Assumpció
· Rosa (donada per Rosa Beltran Moya i família)
· Lourdes (refosa de la María i donada per Lourdes Abad)
· Alfredo La gran (donada per Alfredo Porcar)
COM PARLAVEN LES CAMPANES DE L'ASSUMPCIÓ?
Ho feien mitjançant els tocs.
Els tocs
· TOC DE L'AVE MARIA-ANGELUS (4 vegades al dia. Les 3primeres marcaven la jornada de treball)
* Al alba (inici de la jornada)
* Al migdia (aturada per a dinar) i (Àngelus)
* Capvespre (fi de la jornada)
* De nit (Aquest darrer també es deia TOC D'ÀNIMES perquè els recorda els difunts)
Tres campanades pausades i mentre convidava a resar les tres avemaries.
Campana gran
· TOC DE MISSA
* Missa resada o ordinària.
El toc era un seguici de repics amb la campana mitjana.
* Missa cantada o major.
Es combinaven les dues campanes (la gran i la mitjana) amb un joc ràpid i alegre, marcadament festiu.
Al darrer de cada toc i un poquet espaiat, sonaven una, dues o tres campanades per a marcar el primer, segon o tercer toc.
L'hora en el que es feia aquest últim diferenciava si es convocava a missa o al rosari.
· TOC DE SERMÓ. Aquest era un afegit al tercer toc de la missa o del rosari si hi havia novena o septenari, tocant un seguit de tocs, no molt ràpids, de la campana grossa i que es tornaven a tocar al moment d'eixir el predicador de la sagristia per començar el sermó a meitat de la celebració.
· TOC D'ALÇAR DEU. Era un toc que amb la "grossa" repetia els que feia l'escolanet al moment de la consagració. Era costum que la gent des de casa es recollia uns breus moments, santiguant-se en acabar el repic.
· TOC DE MORTS. Pel seu ritme lent donava un aire de gravetat a l'ambient. Era una combinació de les dues campanes que començava i acabava amb dos o tres repics les dues campanes alhora segons el difunt fóra dona o home.
Aquest es feia al moment de morir, o a l’alba de l'endemà, si s'havia mort per la nit, i al moment del soterrar o les misses funeral.
Pels aniversaris de difunts el toc tenia la mateixa combinació però el ritme més ràpid.
El toc de morts tenia una modificació si el difunt era capellà o bisbe; aleshores es feia un vol de mitja volta.
Quan es moria un parvulet, entenent per aquest nom aquell que encara no havia pres la primera Comunió, el toc cs deia D'ALBAT i era un seguit lent de campanades amb la mitjana. La gent en sentir-lo solia dir l'expressió "angelets al cel!".
· TOC DE PELORIAR. Dotze campanades (home) o nou (dona) de la "grossa", un poc espaiades, anunciaven que s'anava a portar solemnement el viàtic i administrar el sagrament de la Unció dels Malalts.
· TOC DE FOC o D'ARRAVAT. Un seguici ràpid de campanades amb la "grossa" alarmava el veïnat davant un fet greu que amenaçava perill o que cridava a la solidaritat dels veïns enfront d'un incendi. Hom acudia a la plaça i des d'allí se'ls enviava al lloc sinistrat. La repetició d'aquest era senyal que l'alerta o la crida pujava de grau.
· TOC DE FESTA. El volteig general de campanes al migdia i al capvespre de la vespra i a l'alba del dia principal, anunciaven la solemnitat o festivitat a celebrar. Cada toc es solia repetir tres vegades descansant entremig dos breus moments.
Aquest sempre anava precedit del TOC D'AVÍS ALS CAMPANERS assabentant -los de que necessitaven els seus serveis al campanar.
També les processons, les tornes de guió, les recepcions de persones il·lustres, etc. feien voltejar les campanes.
Potser aquest siga l'únic que en l'actualitat ha quedat tal com estava.
· TOC DE LES HORES. Lligat al rellotge marcava amb la "grossa" les hores, repetint-les una altra vegada als tres minuts, i els quarts amb la "mitjana" dividien l'hora: un quart, dos quarts, tres quarts i quatre quarts amb tantes altres campanades.
· TOCS DEL XIMBOLET. A més d’ acompanyar el volteig de les campanes, aquest ha complit durant molt de temps el paper que per definició li correspon: convocar a reunions, conferencies, recessos i catequesi de xiquets, que aleshores es deia "rebañito".
Tipus de tocs
Per a qui no ho sàpiga, hi ha dos formes de fer sonar les campanes:
· El repic (moure els batalls)
· El volteig (moure les campanes fent-les donar voltes completes).
L’orde dels voltejos segueix un esquema general: Comença a voltejar la més xicoteta, anomenada el “ximbolet” o la “xicoteta”, li segueixen les del mig, la “tercera” i la “mitjana”, i al final, majestuosa, entra a voltejar la gran.
BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
Per aquest tema anem a treure del bagul de les paraules oblidades la paraula:
Gàrgola: que ve del francès gargouiller, (soroll de clapoteig semblant a la de l’aigua quan passa per un tub).
És un conducte de desguàs, sobresortint, de l’aigua procedent de teulades i canalons, per tal d’evitar que llisqui pel mur.
S’aplica especialment aquest nom per designar les gàrgoles de pedra utilitzades en el món clàssic i en l’arquitectura gòtica. Sovint adopten figures animades.
Les gàrgoles del campanar de l’Assumpció representen un lleó amb un cadell sota.
Simbologia d’aquest lleó
De totes les explicacions possibles, la més acceptada és aquella que ens parla d'elles com a guardians de l'Església, signes màgics que mantenen allunyat al diable.
En el cas del lleó del campanar està íntimament lligat a la iconografia cristiana a la imatge del Salvador. Segons els bestiaris, el lleó esborra després de si les seves petjades amb la cua, el mateix que Crist escapa al Diable. A més, les cries del lleó neixen mortes però al cap de tres dies el lleó les ressuscita, en un gest carregat d'un clar simbolisme.
A més, el lleó no tanca mai els ulls, de manera que es converteix en un símbol de la vigilància.
EXPRESSSIONS VALLERES
L’ús del campanar i les campanes en les expressions de la nostra parla
Campanar:
· Alt com un campanar (Es diu d'una persona molt alta)
· Dir-ne (o fer-ne) una de l'alçada d'un campanar (Dir i fer grans disbarats)
· No perdre de vista el campanar (No anar-se'n molt juny)
Campana:
· A so de campanes (Difondre, esbombar)
· A toc de campana (Amb puntualitat rigorosa)
· Campanes al vol, pilotes a l’olla (En les grans festivitats o celebracions se solen fer plats extraordinaris)
· Haver sentit tocar campanes i no saber on (Saber vagament, imperfectament, tergiversada, la veritat d'un fet)
· Llançar les campanes al vol (Celebrar un esdeveniment faust amb grans manifestacions d'alegria, de satisfacció, etc.)
· Mes sord que una campana (Molt sord)
· No poder tocar les campanes i anar a la processó (Voler fer alhora dos coses incompatibles)
· Sentir campanes (Assabentar-se d'alguna cosa, però no saber-la del tot encara)
· Ser campana grossa (Persona d’un gran prestigi)
Campaner:
· L'ofici més alt és el de campaner
ELS MALNOMS
Els malnoms del Campanar i del seus veïns
Començaré en un verset que deia el tio Sento Fava (persona que vestia estrambòticament)
“la iglesia es un comercio,
los curas comerciantes
cuando tocan las campanas
acuden los ignorantes"
Ara anomenaré primer d’alguns que tenen que veure amb el campanar i l’església.
· El tio Regal i Julio Palomo (Campaners)
· Bandera, El tio (Quan va acabar la guerra carlista va pujar al campanar amb una bandera blanca, motiu suficient per a que quan va baixar li posaren bandera de malnom)
· Lligona, El tio Ha donat la campana gran en el 2on centenari. (era un corredor de finques. Tenia jornalers i tots volia que portaren lligona)
· Bolea, El tio (era escolà de l'Assumpció, tenia el costum d'amenaçar els acoliquets amb un: "te pegaré una bolea!")
· Miserenobis, El tio (era organista de la parròquia de l'Assumpció)
· Campana (era molt hàbil donat les seves condicions atlètiques i feia molts volantins com una campana)
A continuació repassarem els malnoms d’alguns dels seus veïns. Anomenarem aquells als que els arriba l’ombra del campanar. Farem referència tant als que han viscut com els que hi viuen encara per ser hereus dels seus avantpassats.
Plaça de l’Assumpció
· Barrac Joaquin de ( ara viu Ernesto Tirolé i Tere la Carnisera)
· La Jessusa (els seus fills Fernando i Paco)
· El gorrumo (ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat)
· El Paeller (els seus avis eren hongaresos i d’ofici llanterners. Es dedicaven a arreglar paelles) (Ara viu la filla casada en el Bitxo - la seva mare tenia per costum el repetir-li: "estàs fet un bicho!")
· Pepeta la Carnicera i el tio Nelo (Les filles les carnisseres Pepeta, Tere i Manolita)
· Rellotge del, Doloretes (es va instal·lar un rellotge a la façana de sa casa orientada cap al sud (plaça de l'Assumpció cantonada amb carrer Assumpció), per no poder fer-se a la façana de l'església confrontada cap al nord) Avui és l'estructura de Julio Palomo.
· La Pera (casada en un Gómez i avui la zona de parc)
· La casa del Senyoret Corbin
· Forn de La Morra
· Bastera, La Fina (la casa que recentment li han posat la placa al empresonat de Mainhausen). (Fabricava el "Bast" per posar la càrrega de l'animal (mascles i rucs). El seu nom deriva de bast, la muntura de les cavalleries per implicar càrregues de llenya, sacs per portar al molí etc.)
Si ens allarguem als carrers confrontants hi trobem a:
Carrer l'Assumpció:
· Julio Palomo (fill de Julio Palomo el campaner)
· de Patas, Miguel (comptava a les ovelles per les potes)
· Joaquin de David (La filla La Davita casada en Bombeta (es diu que era aficionat als bous i del torero "bombeta", d'aquí el malnom): La filla hereta La Davita i el fill Bombeta)
· Capellano, el Emilio
· Galana, La
· Cabrero El (la torre Benizahat)
Carrer Ricardo Corbín:
· El corretger i les corretgeres (feien corretges)
· El Menut (era el més jove dels germans)
· El tio Casco (relacionat amb el casc de les cavalleries en clara referència a la rudesa del titular del sobrenom)
· El cerero (fagricant de cera)
Per acabar el:
Carrer Pio XII
· La Paloma Vicentica
COL·LABORADOR:
· Pascual Andrés i Porcar
FONTS D’INFORMACIÓ
· PUBLICACIÓ PROGRAMA DE FESTES DE SANT VICENT. Col·lecció de 1400 apodos. José Abad “El Peix (Classificats per homes i dones)
· ANTROPONIMIA. ELS MALSNOMS DE LA VALL. Juan Francisco Fuertes Palasí
· MOTIVACIONS DELS RENOMS DE LA PLANA BAIXA (II). Lluís Gimeno Betí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada