dimarts, 27 de setembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 20)

EL CAFÈ DE PIPA
26/09/2016

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

LA FAIXA
La faixa és una peça d'indumentària de cotó, estam o llana, que es caracteritza per ser molt més llarga (3 m.) que ampla (25 cm) i per la seva resistència. Serveix per a cenyir el cos per la cintura, rodejant aquesta i donant-li diferents voltes i subjectar les altres peces de vestir com la camisa, els calçons i els saragüells. Acaba en un flocall als extrems, cosits a manera de butxaqueta. Eren de colors diversos, però només ha perdurat el negre fins als nostres dies.
Al segle XIX la duien els llauradors i artesans per a escalfar els ronyons i protegir els lumbars durant el treball al camp. Els burgesos la duien més aviat com a símbol de poder, en tenien de diferents colors i de tres metres de llargada.
Avui està present en moltes danses tradicionals de les festes majors.
A més a més el portar faixa era un acte col·lectiu, ja que per a posar-la bé es necessita ajut d’un altre.
La manera d’aconseguir-les era esperar l’arribada del venedor ambulant. Després ja s’aconseguien a les botigues.
Utilitats de la faixa. A més de protegir els ronyons, també servia per amagar-hi quelcom: Portar el paquet de picadura, el paper de fumar i l’encenedor de metxa, el mocador, els pocs diners dins del canut, la navalla ... entre els plecs

dilluns, 26 de setembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 19)

EL CAFÈ DE PIPA
19/09/2016

En la nova etapa que encetem del Cafè de Pipa en la que tornem a l’horari habitual vull dedicar-ho a dos esdeveniments que es donen en aquest mes de Setembre.
En el primer vull rememorar una de les tradicions desaparegudes, La Romeria de la Cova Santa.
L’altre esdeveniment és l’inici del curs acadèmic.

TRADICIONS DESAPAREDUDES
LA ROMERIA A LA COVA SANTA. Aquesta romeria, com he dit, ja desapareguda, tenia una participació particular, donat a la distància entre el poble de La Vall i el Santuari de La Cova Santa, en el terme d’Altura, prop de Segorb. Tenia lloc el 8 de setembre, festa de l’advocació a aquesta Verge.
El desplaçament en els seus inicis es feia en carros i posteriorment en camions. Els excursionistes eixien el dia abans, el 7 i pernoctaven en Segorb. Al clarejar el dia 8 emprenien novament la marxa per arribar al Santuari sobre les nou i les deu per tal d’assistir als actes religiosos programats. La paella al voltant del santuari era d’obligat aprovisionament al hora de dinar. La tornada es feia igualment en dues etapes.
El principal contingent de la romeria ho formava la gent pobre de la Parròquia del Sant Àngel. Per tal de poder realitzar cada any aquesta romeria anaven replegant durant tot l’any, en vidrioles col·lectives, les quantitats necessàries pel desplaçament. Quan el desplaçament passà a fer-se en camions l’excursió durava una o dos dies en funció de la bossa que els romers havien aconseguit omplir.
Aprofitem per recordar que a la Vall hi havia i hi ha altres tradicions de romeries i que les anomenarem:

divendres, 2 de setembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 18)

EL CAFÈ DE PIPA
01/09/2016

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
Fardatxo
Nom comú català: Fardatxo/Llangardaix ocel·lat
Nom comú castellà: Lagarto ocelado
Descripció i biologia: És el major dels nostres saures (fins a 260 mm de longitud cap-cos). Cap voluminós, especialment a mascles, i aspecte robust i cua molt llarga. Coloració dorsal verd amb tonalitats groguenques i un bigarrat jaspiat negre, de vegades formant cercles negres sobre el fons verd. En els costats apareixen conspicus ocels de color blau alineats en diverses files. Els juvenils presenten un característic disseny en el qual, sobre fons ocre o verdós, apareixen ocels groguencs envoltats d'una vora fosc i disposats en sèries transversals.
El seu període anual d'activitat és variable en les diferents zones climàtiques, estenent generalment de març a octubre. Durant l'estiu la seva activitat diària és bimodal, podent presentar activitat crepuscular.
El zel té lloc a la primavera (fins i tot abans a les zones més càlides) i els mascles presenten un comportament territorial. Les femelles excaven un buit a l'empara de grans pedres o matolls en què dipositen entre 5 i 22 de contorn subcilíndric i color blanc. Poden realitzar dues posades i els nadons apareixen cap al final de l'estiu, després d'un període d'incubació de dos a tres mesos i mig.
La seva dieta, encara que d'ampli espectre, es basa fonamentalment en invertebrats i consumeix principalment insectes, gasteròpodes i aràcnids. També poden caçar diversos rèptils, amfibis, micromamífers i consumir ous i pollastres d'aus, a més de fruits i matèria vegetal més ocasionalment.
Al seu torn és presa de nombroses espècies d'aus, particularment rapinyaires, mamífers i alguns ofidis.
Hàbitat: Pot aparèixer en una àmplia varietat d'ambients, des illots i zones costaneres fins serres interiors, tant en àrees d'escassa cobertura com en matoll mediterrani, pinedes i zones agroforestals i rurals i fins i tot periurbanes. No obstant això, prefereix àrees assolellades adequades al seu termofilia amb presència de roques i grans pedres i vegetació aclarida.
Amenaces: Transformació d'hàbitats naturals, intensificació de l'agricultura, incendis forestals, captura i persecució directa, atropellaments.
Accions de conservació: Cap específica.

2. En sentit figurat s’utilitza com a insult
Fardatxo (Astut, bergant, murri, dissimulat, ladí)