dimarts, 20 de juny de 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 51)

EL CAFÈ DE PIPA(19/06/2017)
LA NIT DE SANT JOAN
Aquesta setmana és una setmana transcendental al calendari:
Comença l'estiu (21 de juny a les 6h 24m hora oficial peninsular)
S’acaben les escoles i els xiquets i xiquetes inicien les vacances
Es celebra la Nit de Sant Joan. Tots els anys, tal dia com el 23 de juny, per la nit, el diví, el pagà i el gastronòmic s'uneixen en la nit més curta de l'any.
Nosaltres anem a dedicar-nos a aquesta celebració.
Començaré en una dedicació al protagonisme de Sant Joan en el refranyer.
Sant Joan coincideix amb el solstici d’estiu i varis són els refranys que fan referència a aquesta situació. Per exemple:
· Al cap i a la fi, estiu és per Sant Joan (24 de juny) (Avisa que no convé fiar-se del bons temps i de la calor transitòria fins aquesta significativa data)
· Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera (24 juny) (29 juny) (És la setmana del canvi d’estació)
· El dia més llarg de l'any és per Sant Joan (24 juny) (És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nits)
· Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira (24 juny) (La duració del dia decau a partir del 24 de juny, el dia més llarg de l’any, fins la nit de Nadal, el dia més curt de l’any)
· Sant Joan, el dia més gran
· Per Sant Joan el dia creix una passa de gegant  (És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nits)
· El dia de sant Joan, el sol cou el pa (24 juny) (Molt exageradament, es refereix a la calor de juny)

És un referent per al temps:
Climatologia
· Abans de Sant Joan no alabes la collita
· Aigua de Sant Joan, cap guany i molta fam (La pluja en aquest moment no convé ni a la vinya, perquè li lleva dolçor al raïm, ni al blat, que ja està granat)
· La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp (La humitat reblaneix la pell quan la fruita està en creixement, de manera que es bada)
· Val més bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot l’any (La pluja més oportuna per al camp és quan comença el temps calorós)
· Si per Sant Joan trona, les nous es corquen (Això diuen, per bé que les nous es corquen quasi sempre)
· El vent que bufa per sant Joan, bufa la resta de l'any (L’oratge de Sant Joan sembla ser indicatiu de com serà la resta de l’any)
· La llaurada de Sant Joan, per quatre femades val (Estovar i oxigenar la terra en el moment idoni, abans de les pluges, afavoreix les plantes tant com enriquir-la amb fem orgànic)

Determina el procés de les collites:
Camp
· A Nadal, l’all, al bancal i a Sant Joan, a casa (Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció)
· A Sant Joan eixits, a Santa Anna collits (Es refereix als melons)
· A Sant Joan, bacores, i a Sant Pere, les millores (La figuera ja té els primers fruits: la bacora o figa-flor)
· A sant Joan, com la sal; a sant Pere, com lo pebre (A finals de juny comencen a despuntar les olives)
· De sant Joan a Sant Pere, sembraràs les fesoleres [o la setmana fesolera] (A cavall entre juny i juliol és el moment idoni de la sembra)
· El lli, primerenc o tardà, fins per Sant Joan no florirà
· Faves sembra quan voldràs, però per sant Joan segaràs (És quan estan en el seu punt)
· Per Sant Joan l'enciam és gran.

Però pel que coneixem a Sant Joan és per ser
La nit màgica
La coneixem com la nit màgica, la nit en què esperits, follets i bruixes, surten dels seus amagatalls secrets i es passegen pel poble, barrejant-se amb la gent.
És una nit d’encanteris, de petició de desitjos i conjurs perquè es realitzin; és una nit de cerimònies màgiques i de rituals.
· A Sant Joan, vénen i van (24 juny) (La vespra de Sant Joan és tradicionalment molt moguda: uns van a la mar a prendre el bany, d’altres en vénen, uns altres fan fogueres i les salten...)
Cal aprofitar les energies màgiques de la nit de Sant Joan! I en tal gesta, foc i aigua es conjuren en una vetllada on la diversió i la superstició es donen la mà. L'origen d'aquest ritu es remunta a l'inici dels temps, on s'invocava a la força de les fogueres, amb la finalitat de donar energia al sol fins a l'arribada del solstici d'hivern. En aquest sentit, les fogueres tenien també una funció purificadora: Al costat de mobles vells, roba i altres estris, cremaven els mals auguris i aquells sentiments dels que ens volíem desfer.
És una festa que es celebra des de fa molts segles. Aquesta cançó ho indica:   
El dia de Sant Joan
és dia d’alegria
fan festa els cristians
i els moros de la moreria

L’origen de la nit de Sant Joan
La nit de Sant Joan, també coneguda com Nit del Foc o Nit de les Bruixes  és una festa d’origen pagà que es celebra a molts indrets d’Espanya la nit del 23 de juny. Segons conta la llegenda, es creia que el Sol estava enamorat de la Terra i no volia abandonar-la i va ser per això que va començar a festejar-la la nit més curta de l’any (solstici d’estiu als voltants del 21 de juny). Va ser la comunitat cristiana qui posteriorment traslladaria la festa de Sant Joan el 24 de Juny.
La nit de Sant Joan, també és coneguda per ser la nit en què la naturalesa es troba en la seua plenitud. Conseqüentment, els quatre elements fonamentals: terra, aire, aigua i foc, tindran més poder que mai, fins el punt de tenir una major influència en les nostres vides. D’aquest principi deriven totes les creences que es vinculen amb la mateixa. Algunes d’aquestes creences i rituals s’han anat modificant al llarg dels anys

Els ritus que es desenvolupen aquesta nit giren sobretot al voltant de tres elements:
El foc, l’aigua i la terra.

El foc: Fogueres i ritus relacionats amb aquest element s'incien la vigília d'aquest dia per celebrar el poder del sol i ajudar-lo a renovar la seva energia. La llegenda diu que les cendres de la foguera curen malalties. El costum prové d'antics cultes pagans que pretenen allunyar els mals esperits, però també està relacionada amb la prevenció d'epidèmies pel poder anti-infecciós que posseeix el foc.

Els preparatius
Des de fa anys els xiquets i joves de La Vall no passen per les cases dels veïns demanant trastos de fusta i mobles vells, ni repassen les muntanyes del voltant en busca de llenya per a cremar-ho a la foguera de la nit de sant Joan.
Els veïns i veïnes d’avui no veuen ja les fogueres als carrers.
Per tant, no puc deixar de recordar que anys enrere, quant faltaven pocs dies per celebrar aquesta celebració, calia espavilar-se per començar a recaptar i emmagatzemar  tot de  trastos vells per poder construir ben alta i gran la foguera que, com cada any, es feia al mig de la majoria dels carrers. Els joves (solament érem els xics qui preparaven les fogueres i les enceníem, perquè deien que si era una xica qui l’encenia, aquell any seria molt sec i no plouria) eren els encarregats d’anar per les cases a recollir tot allò que ens volguessin donar i la gent aprofitava l’ocasió per desfer-se de tots els estris que ja no feien servir.
Es produïa llavors un  traginar amunt i avall carregant mobles vells, matalassos, cadires, fustes, pals d’escombra, roba, paper, cartrons i tot allò que anava bé per cremar.
El famós costumista català Joan Amades recull una cançó popular que anomena
Foc de Sant Joan
Tres dies abans del Sant
va pels pisos la canalla
recollint els trastos vells,
canyes i manats de palla,
i aprofitant la diada,
del que tenen molts veïns,
que desembarassen la casa
de mobles vells i roïns.

Tots els productes d’aquesta fantàstica recaptació es duien, de la manera més discreta possible, a algun lloc secret. Això es feia així perquè, a causa de les rivalitats que hi havia amb els xiquets d’altres carrers propers, es donava el cas que uns i altres s’espiaven per mirar de descobrir on eren els amagatalls i anar després a robar  part de la llenya aprofitant els moments en què no vigilava ningú.
A mitja vesprada del dia de la crema, menuts i grans ajudaven a traslladar tots els trastos fins al centre de la cruïlla de carrers.
Com a remat posaven damunt la pila una cadira vella o un ninot fet per nosaltres mateixos.
Cap a les nou o deu de la nit s’encenia la foguera. Aleshores la muntanya de trastos cruixia i es cargolava sota les llambregades d’unes flames força arrogants i destructores però que, alhora, mostraven  tota la bellesa d’uns irisats colors resplendents amb la qual, a més del fum, també s'esfumaven els mals esperits.
Tots estàvem contents quan apareixia algú que duia més trastos per cremar, un caixó, una cadira trencada, sabates velles, papers, qualsevol cosa anava bé, es tractava de mantenir encesa la foguera el més temps possible.
No es podia cremar coses noves: calia usar mobles vells si es volia invocar la bona sort.

Saltar les fogueres
El costum de saltar una foguera la nit de Sant Joan prové d'una antiga creença, molt generalitzada, que el foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques durant el període de temps que va de Sant Joan a Sant Pere (el solstici d'estiu).
Quan les flames deixaven pas a les brases, els més valents, s'atrevien a saltar per sobre de les brases, tot i que calia saber saltar molt bé perquè no hi haguera un drama en xocar-ne per entrar més d’un per direccions contràries. El refranyer ens diu:
· Els focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se salten per davant.                 
· Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants
· Foc de sant Pere, foc de sant Joan, guardeu-nos de ronya per tot aquest any
· Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any.
Dibuix de D. Juan Viruela de les fogueres de La Vall d'Uixó
El ritual indica que s'ha de saltar set vegades per atraure bons auguris. 
Si els que salten són una parella d'enamorats, la tradició diu que estaran junts i feliços per la resta de les seves vides.
Això diu la tradició! I el refranyer:
· Nit de Sant Joan, nit d'amoretes.                                                           
· Per Sant Joan, les estimades troben les enramades (Antigament, pretendents i promesos decoraven les portes i finestres de la casa de la nóvia com a obsequi)
Era tradicional també dansar al voltant de la foguera. La creença popular diu que les danses sempre van encaminades a espantar els mals esperits i a donar la benvinguda als bons.

Una altra costum tradicional era tirar coets i focs d’artifici, omplint de llums de colors i de estrèpits de totes les intensitats per tot el poble. Els més menut fèiem servir els desapareguts mixtos de traca o cartró.

Tampoc podia faltar, com en tota celebració festiva, una gran festa: les reunions familiars, de grups d'amics, o de gent que es reunien al voltant de les fogueres i era una festa en la qual, el més típic és menjar la coca de tomata, acompanyada d’altres viandes.
Antigament tenia una forma rodona (segurament açò tinguera relació amb la importància que té l’element solar a aquesta festa), però actualment les mesures d’aquesta coca venen prefixades: el llarg serà dues vegades l’ample.
Vegem com és fa la coca de tomata típica de a Vall d’Uixó

Coca de tomata
Ingredients
1 got d'aigua (250 cl.).
Mig got d'oli (si és possible d'oliva).
Llevat de forner.
Sal (si pot ser que sigui sal marina i sense refinar).
Sucre.
Farina (la quantitat que admeti la barreja d'aigua i oli).
1 kg. De tomàquets madurs.
1 ceba gran.
Pinyons torrats (dues cullerades soperes).
1 ou cuit.

Elaboració de la coca amb tomàquet
Amassar la farina amb l'aigua, el llevat, la sal i l'oli.
Anirem afegint farina fins que la massa ja no accepti més (vigileu que no quedi massa dura).
Deixarem la massa reposar uns 30 minuts.
Estirarem la massa sobre un motlle, molt finament i la punxarem amb una forquilla per tots els llocs perquè no s'aixequi a enfornar.
La posarem al forn, ben calent uns 10 minuts fins que gairebé estigui pràcticament feta i llavors la traiem del forn.
Mentre la massa està en repòs podem aprofitar per fer la resta
Sofregim molt lleugerament un pebrot vermell a tires petites i a part sofregim una ceba ben tallada.
Quan la ceba comença a daurar li afegim el pebrot ja gairebé fregit del tot i el tomàquet ratllat.
Li afegim un pessic de sal i el doble de sucre perquè el tomàquet no quedi àcid.
Sobre la massa, que ja tenim pràcticament cuita posem aquesta salsa de tomàquet, pebrot i ceba.
A sobre posem els pinyons i ratllem l'ou (algunes persones posen tonyina, anxoves o sardines).
Ara ja podem posar la coca al forn i quan veiem, en pocs minuts, que resta la coca una mica seca ja la podem treure.

Després, la calma i el silenci  tornaven de nou a omplir a poc a poc de pau els carrers.  Tan sols els rastres de cendra de la foguera donava testimoni que allí els veïns, menuts i grans, havien celebrat amb molt de goig la nit màgica de Sant Joan.

L’actualitat
Desafortunadament, amb l’arribada de l’asfalt i com a conseqüència, els diferents ordres municipals donant instruccions i tot hi afavorint l’adquisició de la sorra per sota la foguera, no va quallar i les fogueres anaren a menys.

De fet va haver una iniciativa municipal de la regidoria de festes, l’any 2005, de recuperar aquesta celebració però després d’un parell d’anys no va tenir continuïtat.
L’augment progressiu dels joves d’anar a les celebracions vora mar han provocat la desaparició poc a poc de les fogueres en el nostre poble.

Remarcar que últimament algunes zones de La Vall van voler incorporar com a festa de barri les fogueres i així ho feren en la Moleta que durant uns anys els veïns i veïnes es reunien al carrer sopant al voltant de la foguera; però van acabar convertint-se en la falla Sud-oest.

Al barri Carbonari i a la Falla de les Corts Valencianes ho han intentat tipus les d’Alacant.
Actualment es manté a les festes de Sant Joan del Carbonaire.
També es crema una foguera al Barri de Carmaday que celebren les seves festes de barri per aquestes dades i entre els diferents actes està la cremada d’una foguera.
L’any passat s’afegí  la falla de la Plaça del Circ, invitant a la gent a que aporte els trastos vells.
Però res a veure amb el sentit d’abans que hi participava tot el poble.

L’altre símbol és:

Aigua: Simbòlicament, un dels elements bàsics és l’aigua. Històricament, l’aigua ha estat relacionada amb la vida, com a font originària d’aquesta i bàsica per a la supervivència de l’ésser humà. També es diu que compta amb poders curatius, i en l’Antiguitat, era quasi una obligació el bany a mitja nit el dia 23 de juny. Actualment, és tradició assumida especialment en les ciutats costeres, com és el nostre cas. Simbolitza fertilitat i puresa. Es considera que a partir de les dotze d'aquesta nit l'aigua és miraculosa, cura malalties i proporciona la felicitat i que fa veritables miracles amb els amors fracassats .... Els ritus de les nou onades, recollir la flor de l'aigua o banyar-se nus a la rosada dels camps busquen efectes màgics per trobar parella o tenir fills.
Aquest és el ritus que ara prefereixen els vallers i valleres traslladant-se a les platges del voltant (preferiblemet Xilxes i Moncofa) i encenen xicotetes fogueres en la sorra de vora mar.
 Ja ho diu el refranyer:
· A Sant Joan, el primer bany
· Qui no es banya per Sant Joan, no es banya en tot l'any

Aquesta cita ho reflecteix molt bé:
“La xica que eixa nit que fa lluneta,
se llava tres voltes la cara
i després que la té neta,
se la torca amb un llençol,
serà més guapa que un sol”.

La gent va a la platja, menja, beu, tira petards, balla al so de la música, es banya al mar a la llum de la lluna, dansa al voltant de la foguera, ... en fi, el que la nit més màgica de l'any vulgui regalar ...
Les verbenes de la platja amenitzen la vetllada, allà passes tota la nit de festa i allí et quedes fins que el sol comença a sortir per l'horitzó i es fa de dia.

Terra: És costum que a partir de la mitjanit es surti als camps per recollir herbes medicinals i després es pengin a les finestres de les cases per rebre la benedicció de Sant Joan.
Segons la tradició cristiana, es creu que al voltant de la mitjanit, Sant Joan Baptista beneeix les herbes per a tot l’any. En aquest moment serà quan més força tindran. També es diu que l’anomenada Herba de Sant Joan, el Pericó, sobri a les dotze d’aquesta nit. S’ha de collir i posar-la cap avall en una bossa color roig per penjar-la del coll. D’aquesta manera el seu portador tindrà sort durant tota la resta de l’any.

Propietats de les herbes
Antigament eren moltes les persones que coneixien les propietats de moltes plantes. Es creia que calia collir-les durant aquesta nit, fet que contribuïa que augmentessin les seves propietats, la majoria relacionades amb el seu poder guaridor.
Hi havia, plantes que se’ls atorgaven altres virtuts com portar bona fortuna o que ajudaven a l’enamorament. El refranyer ens ho indica de manera ben clara:
· Les herbes de Sant Joan, tenen virtut per tot l'any
· El dia de Sant Joan, les herbes tenen virtut.                                         

Per exemple es creu que fregar-se ferides, grans o berrugues amb herba molla amb la rosada de la matinada de Sant Joan ajuda a curar-los.

Al nostre poble una de les plantes associades a les celebracions del solstici d’estiu, entre el 21 i el 29 de juny és, entre d’altres, el pericó o hipèric, també conegut pel nom genèric d'Herba de Sant Joan. Popularment anomenada "herba de l'alegria".
Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum): Pericó.
Herba perenne de fins 1m d’alçada amb flors grogues i taques als pètals.
A finals de Juny, i més concretament el dia de Sant Joan, està en plena floració, d’aquí el seu nom! 
És una planta envoltada de creences i llegendes de la nit de Sant Joan.
A l'edat mitjana es creia que expulsava els dimonis, els mals esperits i les aparicions, i es cremava dins les cases per sanar-les del diable. 
Però en realitat, és una herba que se la coneix bàsicament per les seves propietats contra la depressió. Per això es deia que llevava la melangia i la tristor i atreia l'amor.
Té propietats medicinals i en usos tòpics, és un bon antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic de ferides i cremades.
També per a traumatismes o cops, de fet, vulgarment se l'anomena "oli de cop", d'aquí també la dita de: 
* Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor.

Aplicació externa:
Preparació. d'Oli d'hipèricum recepta
1.- Agafem 100 g de summitats Florides fresques, acabat de cullides i ho tallem a trossets ben petitets i a els Posem dins de d'un pot de vidre transparent.
2.- Després hi afegim 1 litre d'oli d'oliva. Hem de procurar que la planta quedi ben coberta d'oli.
** Si no voleu Fer un litre d'oli d'hipèric calculeu els proporcions segons AQUESTA: 10 g de summitats Florides d'hipèric per 100gr d'oli d'oliva. **
3.- Tot seguit ho tapem i ho Deixem reposar a SOL i serena durante 40 dies. A sol i serena vol dir exposat al sol i la Humitat i frescor de la nit per tal que a els Canvis tèrmics estimulin l'alliberació dels principis Actius a líquid, en AQUEST ques l'oli. Amb AQUESTA Finalitat, también sacsejarem el pot de Tant en Tant. Durant AQUEST temps, de maceració, veurem com l'oli és torna de color vermell. És normal.
4.- Passats a els 40 dies, ho colarem i ho conservarem en pots de vidre i de tanca Hermètica i ho guardarem en un lloc fosc i sec. Després es premsen les flors, colem l'oli i l'embotellem.
USOS DE L'OLI D'HIPÈRICO.

1- Per curar ferides, talls.
2- Per dermatòsis, èczemes i cremades.
3- Per picades d’insectes ( mosquits, abelles..)
4- Per dolors musculars, lumbago i neuràlgies.
5- Per refredats (Massatge a l’esquena)
6- Per alleugerir el mal d’orella.

També és el moment de recollir altres, com:


La berbena (Verbena officinalis) Entre les moltes creences relacionades amb aquesta nit cal esmentar que els antics romans sortien al punt i hora de la mitjanit per tal de recollir la planta anomenada berbena, la qual consideraven que els hi portava tota mena de ventures i riqueses. Hom creu que d’aquest costum ancestral ha derivat la paraula “verbena”, amb la qual es designa la festa o revetlla d’aquesta nit.
Romaní (Rosmarinus officinalis): És un arbust llenyós i molt dens. Propietats: Facilita la digestió i és diürètic. Tonificant (per estats d’esgotament) i hipertensor, antirreumàtic i calma dolors musculars.
Timó (Thymus vulgaris): És un subarbust. Propietats: Estimulant general de la circulació. Ideal per estats de decaïment. Digestiu aperitiu. Antiespasmòdic, antisèptic i expectorant. Sudorífer, diürètic i vermífug. Molt bon desinfectant
Camamilla groga (Santolina chamaecyparissus): És una herba. Propietats: Tònic estomacal i digestiu. Emmenagog d’efectes suaus, per evitar els dolors menstruals i regular el flux.
Fonoll (Foeniculum vulgare): És una herba. Propietats: Lleugerament laxant, carminatiu, antiinflamatori. Afavoreix la producció de llet durant la lactància.

Els aficionats a l’elaboració de licors casolans que són ben típics de les nostres terres, saben molt bé que és la nit de Sant Joan quan han de collir les nous i les herbes aromàtiques necessàries per a l’elaboració d’aquests licors, ja que d’aquesta manera s’asseguren l’òptima qualitat del producte.

No és d’estranyar que, amb totes aquestes connotacions vegetals, Sant Joan haja estat considerat el sant patró d’una sèrie d’oficis més o menys relacionats amb els vegetals, tals com els llenyataires, els carboners, els herbaires, ebanistes, etc.

ALTRES TRADICIONS
Creences diverses
Al País Valencià, hi ha tot un seguit d'antigues creences populars referides a la Nit de Sant Joan:
· Existeix la creença que qui es pren un bany a la platja la mateixa Nit de Sant Joan en tocar les dotze campanades, conservarà la salut del cos, molt especialment la de la pell. Aquest ritual ha de ser repetit cada any, si es desitja perllongar-ne els efectes.
Un refrany ens diu: "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any" és un recordatori d'aquesta cita anyal.
· Mullar-se o rebolcar-se en la rosada de la matinada de Sant Joan es considerava molt beneficiós, entre altres coses es creia que evitava l’envelliment.
· En el passat, als pobles de vora el mar, era costum que la vespra de Sant Joan les fadrines posaren en un got ple d'aigua el blanc d'un ou. L'endemà, l'examinaven a fons: si el blanc havia format la imatge d'una barca, això era senyal que el seu xicot seria mariner; però, si hi havia la figura d'un forcat o la d'un arbre, el seu futur espòs seria llaurador.
· Per mitjà de tres faves -una pelada, l'altra a mig pelar i la tercera amb la corfa- una jove casadora pot conèixer la situació econòmica de qui serà el seu promès. La Nit de Sant Joan, ha de guardar les faves dins d'una bosseta, les amaga davall del llit i, en despertar-se, en treu una a l'atzar. Si treu la pelada, el seu promès serà més pobre que una rata. A mig pelar, ni ric ni pobre. Si li ix la de la corfa, el seu xicot serà farcit de milions. També es poden fer servir tres creïlles (patates).
· Omplint un plat d’aigua, es posen dintre uns paperets amb els noms de les persones amb les que t’agradaria festejar. Els noms a llapis i els paperets dues vegades doblegats. Es deixarà, també en aquesta ocasió, el plat sota el llit. Els paperets que s’hagen obert seran els més receptius.

CONCLUSIO
Com ja hem dit, aquesta festa, és important per molts motius: el seu caràcter festiu, ritual, social, tradicional, etc... pel que és important que es promoga i es garantitze la seua celebració i continuïtat.
Cal recordar que es troba amb diferents obstacles al camí que dificulten la seua execució més natural, pel que es fa necessària la força de voluntat d’aquells que la defensen per mantenir-la viva mitjançant la participació popular, però sobretot, aconseguint el recolzament de les institucions.
Les darreres corrents relacionades amb la conservació i difusió del patrimoni, donen molta importància al fet que la cultura d’un lloc siga defensada sobretot pels autòctons. Algunes tradicions, per la seua universalitat o pel seu caràcter globalitzat, tenen assegurada la seua perdurabilitat, així com moltes obres d’art. No obstant, les manifestacions culturals més localitzades, reclamen amb urgència l’atenció d’aquells els avantpassats dels quals les van veure nàixer, ja que sense ells, res garanteix la seua supervivència.
És una nit d'amistat, d'amor, de celebracions grupals. La màgia, els encanteris, els conjurs, les peticions de desitjos, la lluna, el mar, les fogueres, el foc purificador, els petards, les reunions, la coca, el vi, ... tots aquests elements configuraven una nit màgica, en la qual el foc, l'aigua i la natura s'alien per donar recer a multitud de ritus darrere de la sort, la bona fortuna, l'amor i la salut.
Encara que penso que és una reivindicació utòpica, no perquè no confie en la bona disposició de les institucions; sinó per una cosa que ja s’ha comentat en aquest programa i és allò de QUE S’HA PERDUT EL CARRER i aquesta festa és una festa de carrer i en el que el protagonisme ho tenen els més menuts i aquests l’han abandonat.
Acabaré en una estrofa:
I em torna aquella olor
de pólvora cremant
i el roig de les fogueres
de les nits de Sant Joan!

MALNOMS VALLERS QUE ES DIUEN JOAN
· Cabrero, Juanillo (passava amb les cabres i les munyia davant dels clients que li demanaven la llet)
· Caguetes, Juanito
· Carabina, Juan el
· Chilabert, Juan
· Cojones, Juan (jugava a futbol de porter i deia aquesta paraula sempre que li marcaven gol)
· Felip, Juanito  (son pare s’anomenava Felipe)
· Guarda, Juan el
· Juanes, Pepica es
· Llimoner, Juanito
· Pintorico, Juanico el (era pintor)
· Xavale, Juan de
· Tecla, Joanet de  (relacionat amb el nom de tecla)

dimarts, 13 de juny de 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 50)

EL CAFÈ DE PIPA
(12/06/2017)
El programa d'avuí ha tingut dues parts:
1.- Les zones naturals periurbanes: La Bassa del Quistel i la Muntanyeta La Corona.
2.- Continuació de: He viscut el naixement de la TVE. Les primeres sèries, El concurs "Un millón para el mejor", programes musicals (Noches del Sábado i Galas del Sábado), Narciso Ibáñez Serrador con sus Historias para no dormir i Jesús Hermida transmitiendo la llegada del hombre a la luna.
Ho podeu escoltar en aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/rebost-vall-dilluns-12-juny-audios-mp3_rf_19215179_1.html
Aprofitant que ahir es va recuperar l’entorn de la bassa Quistel vull dedicar uns minuts per parlar d’aquesta iniciativa, ja que aquest programa tracta de donar a conèixer una mica més el nostre poble, i per tant destacar que els espais naturals també formen part del nostre patrimoni i es d’agrair que iniciatives com aquestes per part de la Regidoria de Medi Ambient del nostre Ajuntament i en especial en les persones dels seus regidors Jordi Julià i Fernando Darós, que han sabut transmetre que hi ha que pensar en verd i veure més enllà que espais d’asfalt.





Bassa del Quistel
La Bassa Quistel forma part del que es qualifica com una:

Zones naturals periurbanes
Es tracta d'àrees, amb més o menys valor ambiental, l'interès rau en la seva potencial utilitat com a àrea natural propera al nucli urbà. La ciutat de la Vall d'Uixó compta amb poques zones verdes de qualitat. Per aquest motiu, i atenent a la previsió de la  cultura expansió urbana, s'hauria de preveure unes superfícies recreatives i d'expansió per a la població.
Per a qualsevol visitant a la ciutat, una de les característiques de la mateixa que  criden l'atenció és que està envoltada de muntanyes, que sobresurten per sobre dels edificis. Si aquests monticles es trobessin en un estat ecològic i de vegetació satisfactori suposarien un al·licient paisatgístic i recreatiu. Les principals muntanyes són la muntanya de la Cova, la muntanya del Toledo i  la Muntanyeta de la Corona. Aquesta última es tracta d'una petita muntanya situat al sud del nucli urbà, al costat del llit del Belcaire, que després de les últimes urbanitzacions del Polígon 3, ha quedat pràcticament ja inclòs dins el nucli urbà. Està previst que es converteixi en zona verda, tot i que actualment encara no s'ha emprès cap acció al respecte.
La Muntanyeta la Corona
Aquest monticle alberga una bassa o dipòsit d’aigua. L’aigua es va conduir des del pou situat a 4 kilòmetres fins al depòsit ubicat en la Muntanyeta La Corona en l’any 1949. El projecte replegava una riquesa de 6000 litres per minut. Dos equips elèctrics compostos per un transformador, motor i bomba centrífuga vertical de 175 H.P. de potencia cadascú, eren els encarregats d’elevar l’aigua. El cost total de l’obra va ser de 2 milions de pessetes.
Així el 15 de gener de 1950 va caure per primera vegada un gran cabal d’aigua, uns 3500 litres per minut, en aquesta bassa de la Muntanyeta la Corona     .
Aquesta aigua solucionava dues problemes importants del nostre poble:
·        L’abastiment d’aigua potables als veïns i veïnes de la localitat
·        Garantir el reg de les poques fanecades d’horta que tenia la Vall per aquells temps.
Recordar que estàvem en un període de constant augment de la població i en pocs anys va passar de 9.000 a 13.000 hab.
Aquesta millora va llençar a que molts llauradors transformaren secans en regadiu i horta en tarongers.

Com a conclusió només queda que aquest indret entre en els càlculs de la Regidoria de Medi Ambient i que seguint en aquesta aposta mediambiental ho prioritze i    que al més aviat possible s’actue per convertir-ho en eixa zona verda que està projectat.         





RECORDS DE LA INFANTESA
La TVE (continuació)

Amb la introducció de les sèries ens arriba unes quantes entre les que destacarem a:
Sèries mítiques americanes com:
RIN TIN TIN, protagonitzada pel cap Rusty, un xiquet que va sobreviure a un atac indi en un tren que transportava als colons i tocava la corneta en Ford Apache. Rin Tin Tin, un astut gos pastor alemany, era el seu inseparable company.
Daniel Boone, la història d'un aventurer i explorador de l'estat de Kentucky.
Entranyable el seu company d'aventures l'indi Mingo.
Altres personatges eren la seva dona "Rebecca" i els seus dos fills Jemina i Israel Boone i els seus un altre altres companys d'aventures que tractaven amb els indis, unes vegades amics i altres hostils als colonitzadors.
EL VIRGINIANO, amb les peripècies d'un misteriós vaquer el nom mai es va conèixer i que era el capatàs del ranxo Shilon, situat en un territori feréstec de l'estat de Wyoming.
La majoria dels xiquets ens enamorem d'Elizabet Montgomery (Samantha), la bellíssima protagonista de EMBRUJADA. I les dones envejaven els seus vestits -sempre anava a la moda i la facilitat que tenia per fer les tasques domèstiques amb només un moviment de nas.
BONANZA fos una sèrie que a molts vos va a portar records instantanis de la infància i la joventut, quan en la dècada dels seixanta era la sèrie més vista a tot el món i a casa nostra comptava amb milions d'espectadors que seguíem les seves aventures setmanals a la cadena única en blanc i negre.
La sèrie ens explica les aventures de la família Cartwright composta per un vidu (BenLorne Greene) i els seus tres fills (Hoss-Dan Blocker, El menut Joe- Michael Landon, El major Adam- Pernell Roberts) que viuen al ranxo La Ponderosa a l'estat de Nevada, en l'època històrica, més o menys coincident amb la Guerra Civil nord-americana.
EL FUGITIVO, el Dr Richard Kimble (David Janssen) era acusat, jutjat, empresonat i sentenciat a mort per un crim que no va cometre: l'assassinat de la seva esposa. Quan l'inspector Gerard porta a Kimble per a ser executat, el tren que el transporta descarrila, el metge aconsegueix escapar i, amb l'ajuda del destí, convertir-se en un mestre de la fuita tot i l'assetjament que rep i sempre a la recerca de l'home manco que suposadament és l'assassí.
Simon TemplarEL SANTO, es va convertir en el primer sex-symbol de la tele i heroi de xiquets i xiquetes. Roger Moore, el seu protagonista, robava, combatia el crim, desafiava la llei quan calia, viatjava per tot el món, arriscava la pell, i tot això sense despentinar-se ni una sola vegada.
En MISSIÓN IMPOSSIBLE, un grup secret comandat per James Phelps (Peter Graves) tenia com a objectiu desenvolupar missions arriscades i difícils després l'altre costat del Teló d'Acer. "Si vostè o alguns dels seus membres és capturat o mort, negarem el coneixement de les seves accions. Aquest missatge s'autodestruirà en cinc segons" era part de la introducció a les complicades aventures d'aquesta sèrie.
SUPER AGENTE 86, l'antic James Bond, protagonitzat per Don Adams, era una paròdia a les pel·lícules i sèries d'espionatge de temps de la guerra freda. Des de l'entrada a la cabina telefònica que conduïa a la caserna general de "Control", fins al zapatófono, passant pels amagatalls de l'agent 13, tot movia a la més completa hilaritat
També van deixar empremta altres sèries com IRONSIDE, el intel·ligentíssim advocat en cadira de rodes,
LOS INVASORES, aquells extraterrestres que volien apoderar-se de la Terra.
VIAJE AL FONDO DEL MAR, estigué en pantalla de 1964 a 1968. Narrava les aventures de la tripulació del submarí atòmic Seaview, en què en missions a mar obert havia de lluitar contra tota mena de situacions perilloses i difícils contra animals gegants, monstres marins, fenòmens submarins, científics bojos, estranyes criatures, etc etc. El paper estel·lar de la sèrie requeia majorment en Richard Basehart, que interpretava a l'almirall Harriman Nelson, dissenyador del submarí, i David Hedison, en el paper del capità Lee Crane, sota el qual es trobava el comandament de la nau.
Entre 1968 i 1972 es va emetre COLOMBO (Peter Falk), detectiu de la policia de Los Angeles. Aparentment despistat, amb una gavardina vella, fumant sempre un pur, conduint un Peugeot 403 i 'sense pistola !, investigava i resolia els casos més sorprenents, fent-se passar les més de les vegades per imbècil per enganyar així el sospitós.




Narcíso Ibáñez Serrador i les seves HISTORIAS PARA NO DORMIR van ser un altre dels grans èxits de TVE. Títols com Títulos como El último reloj, El tonel, El hombre que vendió su risa, El transplante, El cuervo, El triángulo, El Asfalto, o El museo de cera, van deixar a molts espanyols mancats de son.

Quan un milió de pessetes de llavors et feia milionari. UN MILLÓN PARA EL MEJOR va passar a ser el més popular dels concursos televisius, i alguns dels concursants que van participar al concurs, van aconseguir també la fama a nivell nacional. Entre ells, Rafael Canalejo, alcalde de la localitat de Belmez, Mercedes Carbó, coneguda com "La mamà del millón" - que va manifestar que havia concursat per donar a conèixer la problemàtica de la disminució mental que patia la seva filla, el que li va comportar les simpaties del públic - Paco Ruiz, sobrenomenat "El ye-ye del millón" i que va emprendre una breu carrera artística i Rosa Zumárraga Zunzunegui, que va superar la prova de canviar la roda d'un cotxe en menys de 5 minuts.
Joaquín Prat va ser el primer presentador del programa i José Luis Pécker va recollir el relleu.

Entre 1965 i 1968, NOCHE DEL SÁBADO, amb Tony Leblanc, especialista en dir frases que van adquirir gran popularitat. Com “lejía el Herrero, lava la señora, lava el caballero" i "paloma, palomita, palomera". O allò de "estoy hecho un mulo" y "al Moreno lo mato, por mi madre"", expressions que pertanyien a Kid Tarao, el boxejador sonat que passava la seva vida entre el gimnàs i la Casa de Camp.
Altres personatges per ell interpretats eren Cristobalito Gazmoño i don Anselmo Carrasclás, el vellet que tosía durant una bona estona: "Auuuuu, auuuuu,"…i al final deia: "ya".".

Al Festival de la cançó D'EUROVISIÓ de 1968, a Londres, la cantant Massiel guanyava, per primer cop per a Espanya, el primer lloc amb La, la, la, composta pel Dúo Dinámico. I amb polèmica pel mig, ja que Joan Manuel Serrat, el triat en primer lloc per cantar-la, va voler fer-ho en català. TVE es va negar i va optar llavors per Massiel per interpretar-la.  A l'any següent, Salomé va tornar a aconseguir el primer lloc.

GALAS DEL SABADO, va ser un programa de varietats realitzat per Fernando García de la Vega i estrenat el 1968. Va consagrar a Laura Valenzuela i a Joaquín Prat, els seus presentadors, com una de les parelles favorites dels espectadors. Durant molt temps bona part del públic va pensar que estaven casats, tal era la seva complicitat.
I una altra parella que va triomfar va ser la nova que va formar Tip amb Coll.
Van participar en el programa els cantants de moda i els millors humoristes espanyols, intercalant les actuacions musicals amb diversos gags. Va durar dues temporades i es va acomiadar el 1970.

El 1 de gener de 1965 van començar les emissions en proves de la segona cadena, l'UHF que es deia aleshores, i el 18 de novembre de 1966 les emissions regulars, però fins al Mundial de futbol de 1982, no va tenir una cobertura veritablement estatal.
La seva programació es va articular principalment en l'emissió de música clàssica (Dirigeix Von Karajan, MÚSICA EN LA INTIMIDAD), en l'exhibició cinematogràfica (CINE CLUB,
FILMOTECA TV o SOMBRAS RECOBRADAS), espais dramàtics, ficcions en suport cinematogràfic (CUENTOS Y LEYENDAS, LOS LIBROS o LOS PINTORES DEL PRADO) i sèries documentals i pedagògiques.

El 21 de juliol de 1969 es va oferir en directe l'arribada de l'home a la Lluna, en una memorable transmissió de Jesús Hermida. Va ser de matinada, i molts espanyols afortunats van poder veure des de casa aquest fet històric que alguns van creure una broma.

Al principi de la dècada dels 70 va començar a vendre’s la idea que el Règim, molt convenientment modernitzat, podria sobreviure al propi Franco. Apareix així la sèrie CRONICAS DE UN PUEBLO, on el mestre, l'alcalde, el capellà, el carter, l'agutzil, el metge ..., les forces vives de la societat rural de llavors, divulgaven de forma popular i bromista l'anomenada democràcia orgànica imperant aleshores.