dilluns, 6 de febrer de 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 34)

EL CAFÈ DE PIPA
(30/01/2017)
LES NOSTRES TRADICIONS
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç:
Comencem amb uns refrany que marquen els dies que enceten el mes de febrer que anem a començar.
Davant d'aquest gener tant cru que estem passant vegem primer que ens diu el refranyer amb l’oratge:
· El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també
· Febrer li porta la contra a gener (Si el gener és atemperat, el febrer sol ser rigorós, i a l’inrevés)
· Fred de febrer, pitjor que el de gener
· Gener abeurat, febrer gelat (És l’oratge que s’espera en un any normal)
· Gener gelat, febrer trastornat
· No fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté.

Febrer també entra molt festiu.
· Febrer fa dia i després Santa Maria
· Avui febrer, i demà la Candelera
· Avui febrer, demà Candeler i Sant Blai el darrer.
· Avui febrer, demà Candelera. Santa Àgata tres dies al darrera
· En febrer, el primer dia Sant Ignasi és qui ens guia; el segon, Santa Maria, i després tenim Sant Blai, i despediu-vos, xiquets, fins Carnaval (encara que els enamorats tenim pel mig a Sant Valentín-14 febrer). Però d’aquest parlarem més avant.
· Mare de Déu de Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai, dia tres, endevina quin mes és
· La Mare de Déu Candelera és la primera (És la primera de totes les efemèrides marianes de l’any)    

O aquest castellà:
El primero hace día; el segundo Santa María (2); el tercero San Blas (3) y Santa Águeda detrás (5). 

Anem a fer un repàs a les tradicions valleres d’aquests primers dies de febrer:

El 2 de febrer, diada de la Candelera, es celebra una festa religiosa molt popular a les nostres terres i de la que la Vall no està exempta, que com altres moltes en els darrers anys ha vingut  a menys, la festa de la Purificació de la Mare de Déu, coneguda i celebrada amb diversos noms: la Presentació del Senyor, la Purificació de Maria, la festa de la Llum i la festa de les Candeles, popularment “la Candelera”. Aquesta celebració està a mig camí entre l'inici i la fi de l'hivern, just 40 dies després del solstici d'hivern, és un moment d'especial transcendència dins el calendari anual.
I si fem cas a la dita, segons el dia que fa durant la Candelera climatològicament parlant, sabrem com serà la resta d’hivern que queda. “Si la candelera plora, l’hivern està fora, si la candelera riu el fred és viu.  Tot i que, tant si plora com si riu, ja ve l’estiu… Que ha  fet hui? Ha plogut? No, doncs, amics, encara resta hivern!!!
Des del punt de vista natural, meteorològic, es considera que segons la fase de la lluna, es pot saber quant queda perquè arribi el bon temps. És una celebració que sols ho fan els vallers i valleres cristians, la Candelera és una festa que, a 40 dies del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera.
La tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal. Així com avui en dia la majoria de gent desmunta el  Betlem just quan acaben les festes nadalenques, antigament  es mantenia el parament fins al dia de hui.
El dia de la Candelera és costum de portar una candela o ciri a l'ofici solemne que es celebra aquest dia. Antigament les candeles les feia cadascú a casa seva i eren dutes en senyal d'ofrena a la divinitat, la Mare de Déu de la Candela, símbol de la llum. A les esglésies de La Vall es fa una processó amb les candeles de tots colors o ciris encesos que porten tots els que hi assisteixen i cadascú se les emporta a casa seva una vegada acabada la missa.
És creença popular que les candeles beneïdes el dia de la Candelera tenen virtuts protectores.
· S'utilitzen en situació de risc, com les tempestes.
· La tradició explica que, de manera paral·lela al ciri baptismal, les candeles es posaven també a les mans dels moribunds o s’usaven com a remei popular, introduint-les en l'anus dels xiquets i xiquetes per combatre el restrenyiment i fer-los defecar.
Una curiositat, la candela és un ciri, la Mare de Déu sota l’advocació de la Candelera, ha esdevingut per molts anys la patrona dels cerers, fabricants  i venedors de ciris i  espelmes que cal recordar van ser per molts anys, no tant sols fonts d’il·luminació per les esglésies, sinó també pels habitatges.

No sé quanta gent celebrarà la festa, però siguen el que siguen, molts o pocs, el dijous dia 2, tornarà a demostrar-se que malgrat el canvi de costums, el progrés i la pèrdua de religiositat que comporten els nous temps, els molts vallers i valleres, encara, es mantenen fidels a la tradició, una tradició, que com altres, es nega a desaparèixer.

El refranyer té molts refrany al·lusius a aquesta celebració. Anomenaré uns quants:
Anuncia mal oratge:
· A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere (Més o menys, tot febrer sol ser molt gelat) 
· Candelera clara [o rasa], fred [o hivern] hi ha encara [o no es mou de casa] (Estem al cor de l'hivern)   
· De la Candelera, quinze dies davant, quinze dies darrere, no et fies d’ella
· Candelera, la neu espera; si ja ha nevat, l’hivern ja ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
· La Candelera és ploranera o per davant o per darrere (Aquesta data és molt procliu a les pluges)
· Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada
· No hi ha Candelera sense neu ploranera (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
· Per la Candelera, candeles [candeles = caramells, gotissos] (El fred ens constipa i ens cauen els mocs)
· Per la Candelera, candeles de dues maneres [candeles = caramells, gotissos/ i ciris] (El 2 de febrer és temps de fred rigorós i de repartiment de cera a l’església) 
. Per la Candelera, gran fred o gran nevera Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada 
· Per la Candelera, la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera [cinglera = penyal, timba, muntanya]
· Per la Mare de Déu de la Candelera, o Grossa Nevada, o Grossa Ventada, o Grossa Gelada
· Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra (17 gener) (22 gener) (2 febrer) (Es refereix al fred hivernal)
· Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera
· Si la Candelera plora, l'hivern (el fred) és fora. Si la Candelera riu, l'hivern (el fred) és viu, (ni hivern ni estiu). Tan si plora com si riu, ja ve l'estiu (torna-te'n al niu) Tan si plora com si no plora, tres mesos de malhora.  
· Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d’hivern Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si neva per Sant Blai, no acaba mai (2 febrer) (3 febrer)       
· Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril      
· Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu  
· Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d’hivern
· Si per la Candelera neva, trenta dies més estarem amb ella 
· Si per la Candelera no plou ni fa vent, l’hivern revén [revén = retorna]
· Si per la Candelera plora i no ha gelat, hivern tombat
· Si per la Candelera, el vent no apaga la llumenera, bon any espera
· Si trona per la Candelera, plou quaranta dies d’hivern 
· Tronada entre la Concepció i la Candelera, mal any se’ns espera
· Trons per la Candelera, mal de cap i mal d’orella 

Relació Candelera – fred - parella
· Amors de Candeler donen bon fruiter (Pel febrer fa molt fred, el qual invita a estar molt junts per conservar la calor corporal, de la qual pot derivar-se descendència)  
· Maridatge pel Candeler, per Tots Sants bolquer (Es diu humorísticament perquè qui es casa d’hivern passa moltes hores al llit ben junt amb la companyia per a estar calent)
        
Relació Candelera – fred - aus ( en especial la gallina) i altres animals
· La Candelera, els ous adinera (A mesura que se'n va el fred les gallines ponen cada dia)
· La lloca vera pon per la Candelera i si no pon té l'ou a l'ouera (A partir del 2 de febrer, les gallines ponen cada dia) 
· Per la Candelera, els ous, de carrera; pel gener, a cap diner (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)      
· Per la Candelera, ponen la primera gallina i la darrera
· Per Sant Ramon la bona gallina pon per la Candelera, la bona i la dolenta i per Sant Blai fins pon el gall (1 febrer) (2 febrer) (3 febrer)    
· Si no s’apaga la vela per la Candelera, bona pollera (Si no plou el 2 de febrer, és previsible que les gallines ponguen molt)
· Per la Candelera, pon l’oca vera; si no pon ja, aviat pondrà
· Per la Candelera, es casen els ocells i les caderneres. (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació)  
· Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta (És temps de niar per campanars, arbres i torres de l’estesa elèctrica) 
· Per la Candelera, la puput amb sa bandera (Aquest ocell canor canta i s’anuncia en ple fred) 
· Per la Candelera, ocells a l’ocellera
· Per la Mare de Déu Candelera, porta el xai a la farratgera. (Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable)    
· Per la Mare de Déu de la Candelera, treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera
· Per la Candelera, cala la xarxa llagostera [calar = mullar, submergir] (És quan s'alça la veda de la llagosta)  

Relació Candelera – fred - plantes
· La Candelera ja és tomaquera  (Ja sabeu quan podeu plantar la llavor seca de tomaca sabent que les pluges la regaran)
· La Candelera, el dos de febrer, que et mou tota classe d'arbres, però més el noguer

Relació Candelera – allargada del dia
· Per la Candelera, creix el dia una hora sencera [o el dia torna enrera] (El 2 de febrer hi ha una hora més de llum que en el solstici d’hivern)        
· Per la Candelera, una hora endavant i una hora endarrera (Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan)
· Per la Candelera, eixuga la bugadera (2 febrer) [bugadera = bugada] (El temps de llum solar es dilata, però encara fa fred) 

3 de febrer Sant Blai
Anys enrere els vallers i valleres, a l’igual que acudien a Fondeguilla, La Vilavella o Onda, també anaven a Borriana.

Borriana, conquerida per Jaume I l'any 1233, i on, diu la tradició que, uns anys després la població cristiana va ser salvada de morir ofegada en una gran avinguda del riu Sec on els pobladors van resar tota la nit, i al dia següent van ser recompensats amb un dia de sol. En recórrer la zona per observar els danys ocasionats per la riuada, van donar amb una taula amb la imatge de Sant Blai. De seguida li van atribuir el miracle i van decidir aixecar una església en nom seu. L'edifici ensorrat a 1882 i reconstruït, és obra de Salvador Forç. Realitzat en pedra i sense tenir un estil ben definit, destaquen elements neoclàssics com el frontó i el campanar. Destaca en el seu interior la taula de la imatge del sant, del segle XV, portada de Cantereria (Saragossa) De d’aleshores és sant Blai el patró i protector de Borriana, celebrant la festivitat el dia 3 de febrer.
Citarem ara la faula de la troballa que crec interessant per la seua ampul·losa prosa amb un estil purament romàntic:
Burriana, cual sultana confiada, dormía recostada junto al río Seco, mas un día, feliz para el pueblo cristiano, fue sorprendida por espantosa tormenta. Cielos y tierra parecían luchar, cruzándose entre ambas, furiosas rayas quebradas del misterioso fuego que la electricidad encendía en relámpagos y rayos, aumentando el pánico de los sencillos burrianenses lo tenebroso de continuados truenos, bramidos de la enfurecida naturaleza. Los elementos se habían desencadenado en lucha que amenazaba con dar fin a lo existente. Las furias, irritadas y coléricas daban exaltadas muestras de su contenida ira. La furia del viento no podía faltar en este cuadro aterrador, y la intensa lluvia complicaba la situación del pueblo con el peligro de ser inundado; que las márgenes del río Seco no podían contener tan gran caudal del líquido elemento, siendo entonces un sarcasmo el nombre de este río, serpiente embravecida de plateado y refulgente dorso.
Los creyentes burrianenses rezaban y rezaban confiados en el divino auxilio…y…
Pasó la noche; amaneció el día, apareciendo sobre el horizonte el radiante sol con su disco de fuego, riente y prometedor de vida y bienandanzas. Los burrianenses, alegres y confiados salen de sus casas y con la más intensa exaltación encuentran en un remanso del río, entre plantas silvestres que lo aprisionan y enmarcan con sus verdes tallos, que doblados le adoran, un hermoso cuadro de ideal pintura y bellos aditamentos de oro, representando a San Blas, obispo de Sebaste, en actitud de bendecir al pueblo, al que las aguas le han traído de un modo tan providencial.
Alegre Burriana con tan rica presea, levanta un templo en el mismo sitio donde fue hallada tan hermosa pintura y en honor del Santo Obispo, al que proclama su Patrono Popular la histórica villa.”

La celebració de la festa
Antigament, tant el consistori com la gent del carrer concentraven esforços i recursos per a la festa gran del poble. Així doncs, les activitats se succeïen i eren aplaudides i concelebrades per la majoria dels veïns i visitants
Roca i Alcaide, en la seua Historia de Burriana, dedica el capítol 48 a les festes del poble. La primera que l’historiador ressenya és la de sant Blai. Llegint-lo, hom pot adonar-se que la festa del patró no ha canviat en essència (Roca i Alcaide, 1932: 343). Així e l’any 1932 ens deia com es celebrava:
Empiezan los festejos de San Blas el día 2 de febrero, con el obligado vuelo de campanas, inauguración de la feria i conducción de la imagen del Santo desde el ermitorio en que se venera el antiguo cuadro [...] a la Iglesia Parroquial.
En la mateixa pàgina, un poc més endavant, dirà:
El día 3 de febrero, comienza con vuelo general de campanas, disparo de morteretes y diana por las bandas de música. [...] Un festejo originalísimo se celebra a las seis de la mañana de este día 3; la Font del Vi, instituida de antiguo para obsequiar a los forasteros y vecinos que acuden a venerar al Santo. Costumbre en la época en que abundaban las viñas del campo.
Després, ens relata l’historiador, se celebrava la missa major i en els dies següents —excloent-hi el dia 4, dedicat als difunts del darrer any— es duien a terme diferents festejos, entre els quals destacava la cursa de cavalls al camí de la Cossa.

Si comparem la narració dels anys trenta amb la festa actual del patró a Borriana, no observem, en realitat, grans variacions. Es manté la base religiosa —amb la novena, la vigília al patró i la missa del dia gran—. També perviu l’activitat més emblemàtica del dia 3 de febrer, la Font del Vi, que fou instaurada en 1854 (Verdegal, Olivares, 2004: 30). En aquesta s’hi veu reflectida la tradició vitivinícola de la població, assenyalada per Roca i Alcaide, però el que ens importa és com, desapareguda aquesta activitat al voltant del raïm, continua celebrant-se aquest curiós esdeveniment que consisteix en una mena de font amb diverses aixetes a les quals es connecten mànigues que subministren el vi. Hui en dia la primera ubicació, davant de l’Hospital, desaparegut aquest, ha deixat de tenir sentit, així que se situa al final del carrer de Sant Blai. L’Hospital, i el cementeri adjacent, eren construccions annexes al temple de Sant Blai, que fou reconstruït en 1882 (Verdegal, Olivares, 2004: 34). També l’hora ha variat; des de fa uns anys s’ha endarrerit l’esdeveniment.
La fira també té gran renom.

Sant Blai protector dels mals de gola
Tot té una raó. La tradició cristiana ens ha fet arribar un episodi sorprenent que va passar durant el seu martiri i que ens pot explicar la seua devoció. Sant Blai era bisbe a terres turques i malgrat que s’havia signat ja l’Edicte de Milà, a terres orientals l’Emperador Licini va manar una nova persecució dels cristians i així va ser detingut Sant Blai. Quan el portaven cap a la presó  una mare el va parar i li suplicà pel seu fill que estava agonitzant perquè mentre menjava peix, una espina se li va entravessar  a la gola. Sant Blai imposà les mans sobre la gola del xiquet i el va salvar.
· Sant Blai gloriós (Es diu quan algú tus en anar-se li'n el menjar per l'altre forat o el vedat)
· Sant Blai gloriós deixa'm el xiquet i emporta't la tos (Pregària per eliminar la tos els nens)
· Sant Blai glorios, cureu-nos la gola i el mal de tos (És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda)
· Sant Blai, amunt i vall  (Dit quan un s'ofega)

Durant molts anys ha estat costum dels vallers i vallleres arrimar-se al poble de Borriana a participar d’aquesta festa que com ha passat en les altres ja anomenades ha anat perdent-se i quedant-se relegada a les visites aïllades que puguen fer el nostres veïns amb els seus cotxes particulars.

A Castelló la Magdalena
En Onda el Salvador
Mare busquem una xica
Quant més bonica millor
Pare Sant Blai de Borriana
Nosatros ja mo n’anem
Done-mos salut i gracia
I l’any que ve tornarem,

Ja baixen els de la Vall
Ja baixen els de la Vall
Menjant figues que rebenten
Arriben a les marjals
Aigua figues mal de ventre
Ja baixen els de la Vall

El refranyer
· Com farà el dia tres, farà tot el mes.
· Coques de Sant Blai curen de tot mal
· De Nadal a Sant Blai, va perdre la vella el seu cabdal (En el cru hivern, la terra i el ramat no produeixen mentre que les provisions i la llenya decreixen)
· En aplegant a Sant Blai, posa vi i pa en l’alforja, que dia no en faltarà (Recomana dur damunt provisions a qui ha de treballar al camp per aprofitar les  poques hores de llum del dia)
· Per Sant Blai gelada, tot un mes assegurada.
· Per Sant Blai sembra l’all (És un bon moment per a la plantació d’algunes varietats amb la punta del gra cap amunt, per aprofitar les pluges hivernals a les portes de la primavera)
· Per Sant Blai, si no l'has sembrat, sembra el teu all.
· Per Sant Blai, sembra a ton esplai
· Sembra faves per Sant Blai i en menjaràs tot l'any.
· Si fa bon sol per Sant Blai, collita arrai
· Per sant Blai un pas de cavall  (La llum del dia va allargant-se, i amb ella, els treballs agrícoles)
· Per Sant Blai, els ous arrai.
· Per Sant Blai, neu fins a la cua del cavall.
· Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix (La llum del dia va allargant-se, i amb ella, els treballs agrícoles)
· Per Sant Blaiet, jornal senceret.
· Per Sant Blas, la boira al jaç.
· Quan Sant Blai vol fer bé, cara d'ase ha de fer.
· Sant Blai passat, Nadal acabat
· Sant Blai serè, busca llenya i fes braser.
· Sant Blai nevat, hivern acabat (Vol dir que les nevades de febrer solen ser les últimes)
· Si fa sol per Sant Blai, fred arrai!
· Si per Sant Blai fa vent, tol l'any se'n ressent.
· Si plou per Sant Blaiet, el darrer dia de fred.
· Sant Blai, doneu-nos blat per l'any.
· Un parenostre a Sant Francesc i a Sant Blai perquè no mos falti pa mai.

Per acabar amb aquesta seguida de celebracions de l’inici del mes de febrer ens queda el:

5 de febrer Santa Àgueda
El fet destacable d’aquesta santa a nivell del nostre poble és que és la patrona de les dones i com a tal ho és de l’Associació d’Ames de casa i Consumidores que any darrere any ho celebra amb una missa en honor a la seva patrona en la Parròquia del Sant Àngel i a migdia en un dinar de germanor entre totes les sòcies assistentes.
És la patrona de les dones perquè va ser torturada llevant-li un pit o dos i actualment se l’invoca contra el càncer de mama i que fa tants estralls en les dones del nostre temps.

El refranyer
· A Santa Àgueda, planta l'alfàbega (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar)
· Neu per Santa Àgueda, al camp agrada (La neu humiteja la terra i és molt beneficiosa per a la vegetació)        
· Per Santa Aguedeta, palpa el cul de la polleta; si no li trobes l’ou, torna-hi el dia nou (És època de post)       
· Per Santa Àgata, pon l'ànega
· Per Santa Àgueda es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells (És temps d’apariar-se aprofitant que el fred no invita a eixir massa del niu)
· Per Santa Àgueda, l’hivern s'enfada
· Per Santa Àgueda, la ceba sembrada ni que sigui dins la gelada
· Per Santa Aguedeta pren la boteta i vés a la vinyeta: si no hi vas a treballar, vés-hi a disfrutar
· Santa Àgata porta el fred dintre una saca
· Si per santa Àgada plou, quaranta dies més d'hivern
· Si per Santa Àgueda plou, el blat de moro creix tot sol. (L'aigua és molt beneficiosa per al blat)       
· Si vols tenir un bon tomacar, per Santa Àgata l'has de sembrar.
· Talla la llenya per Santa Àgata, i mai més la veuràs cremada.

 MALNOMS AMB EL TIO O LA TIA (Continuació)
Navajera, La tia
Navarro, El tio (un altre cas de cognom convertit en sobrenom o àlies)
Negreta, La tia (era fosca de pell)
Notari, El tio
Oro, El tio
Pa de Blat, El tio
Pacho, El tio
Paeller, El tio - Paellera, La tia (els seus avis eren hongaresos i d’ofici llanterners. Es dedicaven a arreglar paelles)
Pallasa, La tia
Paloma, La tia
Palomo El tio
Pandilla, La tia
Panet, El tio (es diu que tenia costum de dir: "fer la de panet, lo de hui deixar ho per demà”)
Panis, El tio (era pèl-roig)
Panxo, El tio
Papelitos, El tio
Papeta, El tio
Paressido, El tio (tenia una gossa que havia de parir. Quan ho notificà a casa d’uns amics castellanoparlants va dir que la gossa havia “paressido”)
Pastoreta, El tio (tenia el caminar d'una "pastoreta", denominació que a la Vall rep la bugadera blanca -Motacilla Alba-, un ocell migratori amb un caminar molt ràpid i peculiar)
Pastorillo, El tio
Pata, La tia
Patas, El tio (comptava a les ovelles per les potes)
Pedrenyo, El tio
Peliua, La tia
Pepeto, El tio
Pereta, La tia
Pesaora, La tia
Pinet, El tio (era d'estatura normal però volia ser més alt)
Piruli, El tio
Pito, El tio (s'explica que li agradava molt cantar, i entre estrofa i estrofa repetia moltes vegades la paraula "pito" com una mania seva)
Planchaor, El tio
Poma, El tio
Porcara, La tia (relacionat amb el cognom Porcar)
Porra, El tio
Prevenido, El tio (compta la historia que arribà a l’estació de Nules un passatger que venia a treballar a l’Ajuntament de La Vall. En el camí d’anada a La Vall va preguntar a un llaurador però on arribar a la població veïna i quan li restava. El llaurador li va indicar la direcció al temps que l’alertà de que anara en compte que en aquell poble eren amants de treure malnoms. Ell li respongué: “Muchas gracias, ya iré PREVENIDO” Quan arribà a La Vall es va dirigir a la fonda per trobar allotjament i es va dirigir a la fondera que estava darrere el taulell: “Buenas tardes. Mire, yo vengo a trabajar en el Ayuntamiento y necesito alojarme aquí durante unos dias hasta que encuentre una casa donde poder vivir” La fondera, efectuada la presentació per part del foraster, li respongué espontea i amb tota familiaritat, més bé amb to desvergonyiment: -Ah, si'.. . Usted es el TIO PREVENIDO!!)
Puça, La tia.
Rabosa, El tio Es passava tot el dia per la muntanya i li solien dir. “Sempre estàs a la muntanya, pareixes una rabosa)
Radio, El tio (era molt parlador)
Rancapinos, El tio
Rata, La tia (per la semblança amb una rata)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada