EL CAFÈ DE PIPA
(30/01/2017)
LES NOSTRES TRADICIONS
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç:
Comencem amb uns refrany que marquen els dies que enceten el
mes de febrer que anem a començar.
Davant d'aquest gener tant cru que estem passant vegem primer
que ens diu el refranyer amb l’oratge:
· El
gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també
· Febrer
li porta la contra a gener (Si el gener és atemperat, el febrer sol ser
rigorós, i a l’inrevés)
· Fred
de febrer, pitjor que el de gener
· Gener
abeurat, febrer gelat (És l’oratge que s’espera en un any normal)
· Gener
gelat, febrer trastornat
· No
fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté.
Febrer també entra molt festiu.
· Febrer
fa dia i després Santa Maria
· Avui
febrer, i demà la Candelera
· Avui
febrer, demà Candeler i Sant Blai el darrer.
· Avui
febrer, demà Candelera. Santa Àgata tres dies al darrera
· En
febrer, el primer dia Sant Ignasi és qui ens guia; el segon, Santa Maria, i
després tenim Sant Blai, i despediu-vos, xiquets, fins Carnaval (encara que els
enamorats tenim pel mig a Sant Valentín-14 febrer). Però d’aquest parlarem més
avant.
· Mare
de Déu de Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai, dia tres, endevina quin mes
és
· La Mare de Déu
Candelera és la primera (És la primera de totes les efemèrides marianes de
l’any)
O aquest castellà:
El primero hace día; el segundo Santa María (2); el tercero
San Blas (3) y Santa Águeda detrás (5).
Anem a fer un repàs a les tradicions valleres d’aquests
primers dies de febrer:
El 2 de febrer, diada de la Candelera, es celebra una festa religiosa molt popular a les
nostres terres i de la que la Vall no està exempta, que com altres moltes en
els darrers anys ha vingut a menys, la
festa de la Purificació de la Mare de Déu, coneguda i celebrada amb diversos
noms: la Presentació del Senyor, la Purificació de Maria, la festa de la Llum i
la festa de les Candeles, popularment “la Candelera”. Aquesta celebració està a
mig camí entre l'inici i la fi de l'hivern, just 40 dies després del solstici
d'hivern, és un moment d'especial transcendència dins el calendari anual.
I si fem cas a la dita, segons el dia que fa durant la
Candelera climatològicament parlant, sabrem com serà la resta d’hivern que
queda. “Si la candelera plora, l’hivern està fora, si la candelera riu el fred
és viu. Tot i que, tant si plora com si
riu, ja ve l’estiu… Que ha fet hui? Ha
plogut? No, doncs, amics, encara resta hivern!!!
Des del punt de vista natural, meteorològic, es considera que
segons la fase de la lluna, es pot saber quant queda perquè arribi el bon
temps. És una celebració que sols ho fan els vallers i valleres cristians, la
Candelera és una festa que, a 40 dies del Nadal, commemora la presentació de
Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus
obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de
cera.
La tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el
pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
Així com avui en dia la majoria de gent desmunta el Betlem just quan acaben les festes nadalenques,
antigament es mantenia el parament fins
al dia de hui.
El dia de la Candelera és costum de portar una candela o ciri
a l'ofici solemne que es celebra aquest dia. Antigament les candeles les feia
cadascú a casa seva i eren dutes en senyal d'ofrena a la divinitat, la Mare de
Déu de la Candela, símbol de la llum. A les esglésies de La Vall es fa una
processó amb les candeles de tots colors o ciris encesos que porten tots els
que hi assisteixen i cadascú se les emporta a casa seva una vegada acabada la
missa.
És creença popular que les candeles beneïdes el dia de la
Candelera tenen virtuts protectores.
· S'utilitzen
en situació de risc, com les tempestes.
· La
tradició explica que, de manera paral·lela al ciri baptismal, les candeles es
posaven també a les mans dels moribunds o s’usaven
com a remei popular, introduint-les en l'anus dels xiquets i xiquetes per
combatre el restrenyiment i fer-los defecar.
Una curiositat, la candela és un ciri, la Mare de Déu sota
l’advocació de la Candelera, ha esdevingut per molts anys la patrona dels
cerers, fabricants i venedors de ciris
i espelmes que cal recordar van ser per
molts anys, no tant sols fonts d’il·luminació per les esglésies, sinó també
pels habitatges.
No sé quanta gent celebrarà la festa, però siguen el que
siguen, molts o pocs, el dijous dia 2, tornarà a demostrar-se que malgrat el
canvi de costums, el progrés i la pèrdua de religiositat que comporten els nous
temps, els molts vallers i valleres, encara, es mantenen fidels a la tradició,
una tradició, que com altres, es nega a desaparèixer.
El refranyer té molts refrany al·lusius a aquesta
celebració. Anomenaré uns quants:
Anuncia mal oratge:
· A la Candelera,
si el fred no li va davant, li va darrere (Més o menys, tot febrer sol ser molt
gelat)
· Candelera clara [o rasa], fred [o hivern] hi ha encara
[o no es mou de casa] (Estem al cor
de l'hivern)
· De la Candelera,
quinze dies davant, quinze dies darrere, no et fies d’ella
· Candelera, la neu
espera; si ja ha nevat, l’hivern ja ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
· La Candelera és
ploranera o per davant o per darrere (Aquesta data és molt procliu a
les pluges)
· Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i
a vegades tota plegada
· No hi ha
Candelera sense neu ploranera (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i
faça molt fred)
· Per la Candelera, candeles [candeles = caramells,
gotissos] (El fred ens constipa i ens
cauen els mocs)
· Per la Candelera,
candeles de dues maneres [candeles = caramells, gotissos/ i ciris]
(El 2 de febrer és temps de fred rigorós i de repartiment de cera a l’església)
. Per la Candelera, gran fred o gran nevera Per la Candelera, grossa gelada o
grossa nevada
· Per la Candelera,
la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera [cinglera = penyal, timba,
muntanya]
· Per la Mare de
Déu de la Candelera, o Grossa Nevada, o Grossa Ventada, o Grossa Gelada
· Sant Antoni el
gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra (17 gener) (22 gener) (2
febrer) (Es refereix al fred hivernal)
· Si la Candelera
neva, neva trenta dies al seu darrera
· Si la Candelera
plora, l'hivern (el fred) és fora. Si la Candelera riu, l'hivern (el fred) és
viu, (ni hivern ni estiu). Tan si plora com si riu, ja ve l'estiu (torna-te'n
al niu) Tan si plora com si no plora, tres mesos de malhora.
· Si la Candelera
plora, l’hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d’hivern Si la
Candelera plora, l’hivern és fora; però si neva per Sant Blai, no acaba mai (2
febrer) (3 febrer)
· Si la Candelera
riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
· Si la Candelera
riu, l'oreneta ja és al niu
· Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta
dies més d’hivern
· Si per la
Candelera neva, trenta dies més estarem amb ella
· Si per la
Candelera no plou ni fa vent, l’hivern revén [revén = retorna]
· Si per la
Candelera plora i no ha gelat, hivern tombat
· Si per la
Candelera, el vent no apaga la llumenera, bon any espera
· Si trona per la Candelera, plou quaranta dies d’hivern
· Tronada entre la
Concepció i la Candelera, mal any se’ns espera
· Trons per la
Candelera, mal de cap i mal d’orella
Relació Candelera – fred - parella
· Amors de Candeler donen bon fruiter (Pel febrer fa molt fred, el qual invita a estar molt
junts per conservar la calor corporal, de la qual pot derivar-se descendència)
· Maridatge pel Candeler, per Tots Sants bolquer (Es diu humorísticament perquè qui es casa d’hivern
passa moltes hores al llit ben junt amb la companyia per a estar calent)
Relació Candelera – fred - aus ( en especial la
gallina) i altres animals
· La Candelera, els
ous adinera (A mesura que se'n va el fred les gallines ponen cada dia)
· La lloca vera pon per la Candelera i si no pon té l'ou
a l'ouera (A partir del 2 de febrer,
les gallines ponen cada dia)
· Per la Candelera,
els ous, de carrera; pel gener, a cap diner (És època d’apariament d’algunes
aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
· Per la Candelera, ponen la primera gallina i la
darrera
· Per Sant Ramon la
bona gallina pon per la Candelera, la bona i la dolenta i per Sant Blai fins
pon el gall (1 febrer) (2 febrer) (3 febrer)
· Si no s’apaga la
vela per la Candelera, bona pollera (Si no plou el 2 de febrer, és previsible
que les gallines ponguen molt)
· Per la Candelera,
pon l’oca vera; si no pon ja, aviat pondrà
· Per la Candelera, es casen els ocells i les caderneres. (És època d’apariament d’algunes aus i de la
nidificació)
· Per la Candelera,
la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta (És temps de niar
per campanars, arbres i torres de l’estesa elèctrica)
· Per la Candelera,
la puput amb sa bandera (Aquest ocell canor canta i s’anuncia en ple fred)
· Per la Candelera, ocells a l’ocellera
· Per la Mare de
Déu Candelera, porta el xai a la farratgera. (Com que l’herba és coberta per la
neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable)
· Per la Mare de
Déu de la Candelera, treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera
· Per la
Candelera, cala la xarxa llagostera [calar = mullar, submergir] (És quan s'alça
la veda de la llagosta)
Relació Candelera – fred - plantes
· La Candelera ja és tomaquera (Ja sabeu quan
podeu plantar la llavor seca de tomaca sabent que les pluges la regaran)
· La Candelera, el dos de febrer, que et mou tota classe
d'arbres, però més el noguer
Relació Candelera – allargada del dia
· Per la Candelera, creix el dia una hora sencera [o el
dia torna enrera] (El 2 de febrer hi
ha una hora més de llum que en el solstici d’hivern)
· Per la Candelera,
una hora endavant i una hora endarrera (Des del solstici d’hivern [21 de
desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però
encara s’allargarà una hora més per Sant Joan)
· Per la Candelera, eixuga la bugadera (2 febrer) [bugadera = bugada] (El temps de llum
solar es dilata, però encara fa fred)
3 de febrer Sant Blai
Anys enrere els vallers i valleres, a l’igual que acudien a Fondeguilla, La
Vilavella o Onda, també anaven a Borriana.
Borriana, conquerida per Jaume I l'any 1233, i on, diu la tradició que, uns
anys després la població cristiana va ser salvada de morir ofegada en una gran
avinguda del riu Sec on els pobladors van resar tota la nit, i al dia següent
van ser recompensats amb un dia de sol. En recórrer la zona per observar els
danys ocasionats per la riuada, van donar amb una taula amb la imatge de Sant
Blai. De seguida li van atribuir el miracle i van decidir aixecar una església
en nom seu. L'edifici ensorrat a 1882 i reconstruït, és obra de Salvador Forç.
Realitzat en pedra i sense tenir un estil ben definit, destaquen elements
neoclàssics com el frontó i el campanar. Destaca en el seu interior la taula de
la imatge del sant, del segle XV, portada de Cantereria (Saragossa) De
d’aleshores és sant Blai el patró i protector de Borriana, celebrant la
festivitat el dia 3 de febrer.
Citarem ara la faula de la troballa que crec interessant per
la seua ampul·losa prosa amb un estil purament romàntic:
“Burriana, cual sultana
confiada, dormía recostada junto al río Seco, mas un día, feliz para el pueblo
cristiano, fue sorprendida por espantosa tormenta. Cielos y tierra parecían
luchar, cruzándose entre ambas, furiosas rayas quebradas del misterioso fuego
que la electricidad encendía en relámpagos y rayos, aumentando el pánico de los
sencillos burrianenses lo tenebroso de continuados truenos, bramidos de la
enfurecida naturaleza. Los elementos se habían desencadenado en lucha que
amenazaba con dar fin a lo existente. Las furias, irritadas y coléricas daban
exaltadas muestras de su contenida ira. La furia del viento no podía faltar en este
cuadro aterrador, y la intensa lluvia complicaba la situación del pueblo con el
peligro de ser inundado; que las márgenes del río Seco no podían contener tan
gran caudal del líquido elemento, siendo entonces un sarcasmo el nombre de este
río, serpiente embravecida de plateado y refulgente dorso.
Los creyentes
burrianenses rezaban y rezaban confiados en el divino auxilio…y…
Pasó la noche; amaneció el día, apareciendo sobre el horizonte el radiante sol
con su disco de fuego, riente y prometedor de vida y bienandanzas. Los
burrianenses, alegres y confiados salen de sus casas y con la más intensa
exaltación encuentran en un remanso del río, entre plantas silvestres que lo
aprisionan y enmarcan con sus verdes tallos, que doblados le adoran, un hermoso
cuadro de ideal pintura y bellos aditamentos de oro, representando a San Blas,
obispo de Sebaste, en actitud de bendecir al pueblo, al que las aguas le han
traído de un modo tan providencial.
Alegre Burriana con tan
rica presea, levanta un templo en el mismo sitio donde fue hallada tan hermosa
pintura y en honor del Santo Obispo, al que proclama su Patrono Popular la
histórica villa.”
La celebració de la
festa
Antigament, tant el consistori com la gent del carrer
concentraven esforços i recursos per a la festa gran del poble. Així doncs, les
activitats se succeïen i eren aplaudides i concelebrades per la majoria dels
veïns i visitants
Roca i Alcaide, en la seua Historia de Burriana,
dedica el capítol 48 a les festes del poble. La primera que l’historiador
ressenya és la de sant Blai. Llegint-lo, hom pot adonar-se que la festa del
patró no ha canviat en essència (Roca i Alcaide, 1932: 343). Així e l’any 1932
ens deia com es celebrava:
Empiezan los festejos de
San Blas el día 2 de febrero, con el obligado vuelo de campanas, inauguración
de la feria i conducción de la imagen del Santo desde el ermitorio en que se
venera el antiguo cuadro [...] a la Iglesia Parroquial.
En la mateixa pàgina, un poc més endavant, dirà:
El día 3 de febrero,
comienza con vuelo general de campanas, disparo de morteretes y diana por las
bandas de música. [...] Un festejo originalísimo se celebra a las seis de la
mañana de este día 3; la Font del Vi, instituida de antiguo para obsequiar a
los forasteros y vecinos que acuden a venerar al Santo. Costumbre en la época
en que abundaban las viñas del campo.
Després, ens relata l’historiador, se celebrava la
missa major i en els dies següents —excloent-hi el dia 4, dedicat als difunts
del darrer any— es duien a terme diferents festejos, entre els quals destacava
la cursa de cavalls al camí de la Cossa.
Si comparem la narració dels anys trenta amb la festa
actual del patró a Borriana, no observem, en realitat, grans variacions. Es
manté la base religiosa —amb la novena, la vigília al patró i la missa del dia
gran—. També perviu l’activitat més emblemàtica del dia 3 de febrer, la Font
del Vi, que fou instaurada en 1854 (Verdegal, Olivares, 2004: 30). En aquesta
s’hi veu reflectida la tradició vitivinícola de la població, assenyalada per
Roca i Alcaide, però el que ens importa és com, desapareguda aquesta activitat
al voltant del raïm, continua celebrant-se aquest curiós esdeveniment que
consisteix en una mena de font amb diverses aixetes a les quals es connecten
mànigues que subministren el vi. Hui en dia la primera ubicació, davant de
l’Hospital, desaparegut aquest, ha deixat de tenir sentit, així que se situa al
final del carrer de Sant Blai. L’Hospital, i el cementeri adjacent, eren
construccions annexes al temple de Sant Blai, que fou reconstruït en 1882
(Verdegal, Olivares, 2004: 34). També l’hora ha variat; des de fa uns anys s’ha
endarrerit l’esdeveniment.
La fira també té gran renom.
Sant Blai protector
dels mals de gola
Tot té una raó. La tradició cristiana ens ha fet arribar un
episodi sorprenent que va passar durant el seu martiri i que ens pot explicar
la seua devoció. Sant Blai era bisbe a terres turques i malgrat que s’havia
signat ja l’Edicte de Milà, a terres orientals l’Emperador Licini va manar una
nova persecució dels cristians i així va ser detingut Sant Blai. Quan el
portaven cap a la presó una mare el va parar i li suplicà pel seu fill
que estava agonitzant perquè mentre menjava peix, una espina se li va
entravessar a la gola. Sant Blai imposà les mans sobre la gola del xiquet
i el va salvar.
· Sant Blai gloriós (Es diu quan algú tus en anar-se
li'n el menjar per l'altre forat o el vedat)
· Sant Blai gloriós deixa'm el xiquet i emporta't la tos (Pregària per eliminar la tos els nens)
· Sant Blai glorios, cureu-nos la gola i el mal de tos (És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai
gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda)
· Sant Blai, amunt i vall (Dit quan un s'ofega)
Durant molts anys ha estat costum dels vallers i
vallleres arrimar-se al poble de Borriana a participar d’aquesta festa que com
ha passat en les altres ja anomenades ha anat perdent-se i quedant-se relegada
a les visites aïllades que puguen fer el nostres veïns amb els seus cotxes
particulars.
A Castelló la Magdalena
En Onda el Salvador
Mare busquem una xica
Quant més bonica millor
Pare Sant Blai de Borriana
Nosatros ja mo n’anem
Done-mos salut i gracia
I l’any que ve tornarem,
Ja baixen els de la Vall
Ja baixen els de la Vall
Menjant figues que rebenten
Arriben a les marjals
Aigua figues mal de ventre
Ja baixen els de la Vall
El refranyer
· Com
farà el dia tres, farà tot el mes.
· Coques de Sant
Blai curen de tot mal
· De Nadal a Sant Blai, va perdre la vella el seu cabdal (En el cru hivern, la terra i el ramat no produeixen
mentre que les provisions i la llenya decreixen)
· En aplegant a Sant Blai, posa vi i pa
en l’alforja, que dia no en faltarà (Recomana dur damunt provisions a qui ha de treballar al
camp per aprofitar les poques hores de
llum del dia)
· Per Sant Blai gelada, tot un mes
assegurada.
· Per Sant Blai sembra l’all (És un bon moment per a la plantació d’algunes
varietats amb la punta del gra cap amunt, per aprofitar les pluges hivernals a
les portes de la primavera)
· Per
Sant Blai, si no l'has sembrat, sembra el teu all.
· Per
Sant Blai, sembra a ton esplai
· Sembra faves per Sant Blai i en
menjaràs tot l'any.
· Si
fa bon sol per Sant Blai, collita arrai
· Per sant Blai un pas de cavall (La llum del
dia va allargant-se, i amb ella, els treballs agrícoles)
· Per
Sant Blai, els ous arrai.
· Per
Sant Blai, neu fins a la cua del cavall.
· Per
Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix (La llum del dia va
allargant-se, i amb ella, els treballs agrícoles)
· Per
Sant Blaiet, jornal senceret.
· Per
Sant Blas, la boira al jaç.
· Quan
Sant Blai vol fer bé, cara d'ase ha de fer.
· Sant Blai passat, Nadal
acabat
· Sant Blai serè, busca llenya i fes
braser.
· Sant
Blai nevat, hivern acabat (Vol dir que les nevades de febrer solen ser les
últimes)
· Si
fa sol per Sant Blai, fred arrai!
· Si per Sant Blai fa vent, tol l'any
se'n ressent.
· Si
plou per Sant Blaiet, el darrer dia de fred.
· Sant
Blai, doneu-nos blat per l'any.
· Un parenostre a Sant Francesc i a
Sant Blai perquè no mos falti pa mai.
Per acabar amb aquesta seguida de celebracions de l’inici del
mes de febrer ens queda el:
5 de febrer Santa Àgueda
El fet destacable d’aquesta santa a nivell del nostre
poble és que és la patrona de les dones i com a tal ho és de l’Associació
d’Ames de casa i Consumidores que any darrere any ho celebra amb una missa en
honor a la seva patrona en la Parròquia del Sant Àngel i a migdia en un dinar
de germanor entre totes les sòcies assistentes.
És la patrona de les dones perquè va ser torturada
llevant-li un pit o dos i actualment se l’invoca contra el càncer de mama i que
fa tants estralls en les dones del nostre temps.
El refranyer
· A Santa Àgueda, planta l'alfàbega (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de
plantar)
· Neu per Santa Àgueda, al
camp agrada (La neu humiteja la terra i és molt beneficiosa per a la vegetació)
· Per Santa Aguedeta, palpa el cul de la polleta; si no
li trobes l’ou, torna-hi el dia nou (És època de post)
· Per
Santa Àgata, pon l'ànega
· Per Santa Àgueda es
casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells (És temps
d’apariar-se aprofitant que el fred no invita a eixir massa del niu)
· Per Santa Àgueda,
l’hivern s'enfada
· Per
Santa Àgueda, la ceba sembrada ni que sigui dins la gelada
· Per Santa Aguedeta pren
la boteta i vés a la vinyeta: si no hi vas a treballar, vés-hi a disfrutar
· Santa
Àgata porta el fred dintre una saca
· Si per santa Àgada plou,
quaranta dies més d'hivern
· Si per Santa Àgueda
plou, el blat de moro creix tot sol. (L'aigua és molt beneficiosa per al blat)
· Si vols tenir un bon
tomacar, per Santa Àgata l'has de sembrar.
· Talla
la llenya per Santa Àgata, i mai més la veuràs cremada.
MALNOMS AMB EL TIO O LA TIA (Continuació)
Navajera, La tia
Navarro,
El tio (un altre cas de cognom convertit en sobrenom o àlies)
Negreta, La
tia (era fosca de pell)
Notari, El tio
Oro, El tio
Pa de Blat, El tio
Pacho, El tio
Paeller, El tio - Paellera, La tia (els seus avis eren hongaresos i d’ofici llanterners.
Es dedicaven a arreglar paelles)
Pallasa, La tia
Paloma, La tia
Palomo El tio
Pandilla, La tia
Panet, El tio (es diu que tenia costum de dir: "fer la de
panet, lo de hui deixar ho per demà”)
Panis, El tio (era pèl-roig)
Panxo, El tio
Papelitos, El tio
Papeta, El tio
Paressido, El tio (tenia una gossa que havia de parir. Quan ho
notificà a casa d’uns amics castellanoparlants va dir que la gossa havia
“paressido”)
Pastoreta, El tio (tenia el caminar d'una "pastoreta",
denominació que a la Vall rep la bugadera blanca -Motacilla Alba-, un
ocell migratori amb un caminar molt ràpid i peculiar)
Pastorillo, El tio
Pata, La tia
Patas, El tio (comptava a les ovelles per les potes)
Pedrenyo, El tio
Peliua, La tia
Pepeto, El tio
Pereta, La tia
Pesaora, La tia
Pinet, El tio (era d'estatura normal però volia
ser més alt)
Piruli, El tio
Pito, El tio (s'explica que li agradava molt cantar, i entre
estrofa i estrofa repetia moltes vegades la paraula "pito" com una
mania seva)
Planchaor, El tio
Poma, El tio
Porcara, La tia (relacionat amb el cognom Porcar)
Porra, El tio
Prevenido, El tio (compta la historia que arribà a l’estació de
Nules un passatger que venia a treballar a l’Ajuntament de La Vall. En el camí
d’anada a La Vall va preguntar a un llaurador però on arribar a la població
veïna i quan li restava. El llaurador li va indicar la direcció al temps que
l’alertà de que anara en compte que en aquell poble eren amants de treure
malnoms. Ell li respongué: “Muchas gracias, ya iré PREVENIDO” Quan arribà a La
Vall es va dirigir a la fonda per trobar allotjament i es va dirigir a la
fondera que estava darrere el taulell: “Buenas tardes. Mire, yo vengo a
trabajar en el Ayuntamiento y necesito alojarme aquí durante unos dias hasta
que encuentre una casa donde poder vivir” La fondera, efectuada la presentació
per part del foraster, li respongué espontea i amb tota familiaritat, més bé
amb to desvergonyiment: -Ah, si'.. . Usted es el TIO PREVENIDO!!)
Puça, La tia.
Rabosa, El tio Es passava tot el dia per la
muntanya i li solien dir. “Sempre estàs a la muntanya, pareixes una rabosa)
Radio, El
tio (era molt
parlador)
Rancapinos, El tio
Rata, La tia (per la semblança amb una rata)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada