dimecres, 3 de maig de 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 44)

EL CAFÈ DE PIPA
(03/05/2017)
Si voleu escoltar el programo cliqueu a aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dimecres-3-maig-2017-audios-mp3_rf_18479610_1.html
Després de tres dilluns festius avui hem tornat al Cafè de Pipa i com que comencem mes ho he dedicat al mes de maig.
EL MES DE MAIG
A bona hora vinga el maig, el millor mes de tot l’any (És una lloança del mes de les flors, dels casaments i de la bona temperatura)



Ja som al cinquè mes de l'any i en plena primavera. Una natura amb el camp i les muntanyes, desbordades de colors per les abundoses pluges que ens han acompanyat durant el mes d'abril.


Un mes que, en principi, ha de ser un mes discret, refinat, entre les pluges d'abril i la calor de juny. Aquesta és la teoria, la seva estampa tradicional, però ja fa temps que la naturalesa, autoritària, posa el seu accent on vol.

Com he dit, és el mes més important de la primavera, el mes de les flors, no de totes, però sí de les més conegudes i apreciades, entre elles les roses que destaquen per la seva varietat de formes i sobretot de colors.

Amb les pluges d'abril i el convenient abonament, al maig, a més dels sembrats, germinarà tot tipus d'herbes silvestres en muntanyes, serres, veredes, en les ribes de rius i rierols, en les senderes i en els mateixos vorals dels camins i carreteres.

En aquest mes s'albiren ja les bones o males collites. Els arbres, un cop caiguda la fulla, comencen a mostrar els seus fruits, que es recolliran a la tardor, si se'ls presta l'atenció necessària i no sobrevé algun fenomen meteorològic advers.

No falten durant el mes alguns dies de pluges i de tempestes i fins i tot de fred, que si és excessiu repercuteix en la futura collita d'alguns fruits.

Pel que fa al santoral, la Verge Maria adquireix gran protagonisme, ja que, a més del mes de les flors, es considera també mes de Maria, a la qual se li canta (en un temps es feien ofrenes de flors, avui ens queda les aurores i les rondes de maig). També se celebra la santa Creu (3) i l'Ascensió del Senyor (25), Sant Isidre (15), la festa de la Rosa (1er. Diumenge, molt celebrada a la població veïna de Xóvar), que compten amb diversos refranys, juntament amb els diferents sants del santoral.
EL REFRANYER DE MAIG
I que ens diu el refranyer.
En el cas de l'abril eren moltes les dites que feien referència a la importància i els beneficis de la pluja per al camp i els boscos.

Per al mes maig també en trobem diverses que en fan esment. Fem un repàs a la:
CLIMATOLOGIA
Pluja i vent
Dins el món del refranyer popular trobem moltes referències a la presència de la pluja i a dies de vent.
· Al maig cada dia un raig. (Una dita ben coneguda i que mostra la facilitat amb què descarreguen els núvols)
· Abril plujós, maig ventós. (Mitja dita és veritat i ara caldrà confirmar la segona meitat). I la variant que diu:  
     * Abril plujós i maig ventós, fan el pagès ric i profitós [o orgullós]
· Aigua de maig, pa per tot l’any (Rega els sembrats de cereals i els ajuda a suportar la calor estiuenc)
Però no sempre són ben rebudes:
· Aigua de maig dolenta pels sembrats [o animals] (Si plou a l’hora de segar, enfanga la terra i ja no alimenta les plantes sinó que les podreix i els animals de pastura es queden sense aliment)
· Moltes pluges pel maig, fan malbé l'any (L’excés de pluja bada la fruita quan està a punt de ser collida)

Fred
El maig es té per un més que encara sol ser inestable atmosfèricament parlant, sobretot al que fa la primera quinzena. El bon temps comença a partir de la segona quinzena.
· Del maig a la meitat, l’hivern acabat
· Fins al dotze de maig l'hivern no diu; "me'n vaig" (Vol dir que en el mes de maig no cal fiar-se encara; perquè el canvi de temperatura no és encara gaire gran)
Vegem uns quants refranys que ens serveixen de mostra:
· No és bon maig, que el burro no tremoli a l'estable (Vol dir que pel maig encara fa fred)
· Déu ens lliure de les gelades de maig (Una gelada extraordinària al final de la primavera arruïna totes les collites)
· Fins el quaranta de maig, no et lleves ni un drap (Fins més allà d’aquest mes no podem estar segurs que s’estabilitzarà el bon temps; per tant, no convé guardar la roba d’hivern o eixir de casa)
· Al maig, així me'n vaig (vol dir que en el mes de maig no cal canviar de vestit, perquè el canvi de temperatura no és encara gaire gran)
Però tot i així, si el fred ve en mesura, no és del tot roí
· Si pel maig el fred viu, espera un bon estiu.

Bon temps
· Maig calent i plujós dona fruit abundós [o fa l'any ric i abundós] (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals)
· D’obra de maig, ma casa faig. (Fa la temperatura ideal per a les faenes dures i pesades i perquè els materials s’assequen convenientment)

CALENDARI AGRICOLA
El Camp
El blat i la vinya
· El pa i el vi neixen dintre el maig (Significa que en maig comencen a brotar el blat i el raïm)
· Maig ventós i juny calent, bon vi i bon forment (El temps sec afavoreix la maduresa del cereals i els ceps)
· Al maig el blat puja com un faig
· Del raïm, per l'abril la flor, pel maig el color (Marquen el moment de la seva floració i maduració)

Mes de les flors
· Florit com un maig
· Abril encapolla les roses, i maig les cria obertes i oloroses (La floració abrilera es cull en la plenitud al mes següent)
· El roser de maig, fa olor tot l'any
· Maig arribat, un jardí a cada prat (És quan més quantitat i varietat de flors hi ha)

Arbredes
· Les cireretes, d'una en una, pel maig, i pel juny a grapats (Per l’abril floreixen els cirerers i entre maig i juny fructifiquen segons la varietat i la zona)
· Cada cosa per son temps, i pel maig cireretes (Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca)
· Flor d'oliver pel maig, oliada per tot l'any
· La fusta de maig fa més bona música (El mes de maig els pastors tallaven la fusta per fer els flabiol)
· La llenya del maig, la millor de l’any (Això diuen)

Conreus
· En maig, a segar me’n vaig (És el moment idoni, abans de les calors fortes)
· En maig, el bon pegés, ha d’estar llest (És temps de segar i collir)
· Llaure el qui no llaurà, que el mes de maig entrà (És un recordatori al camperol abans de les calors)

Horta
· Si vols tenir bon cigroner, el primer de maig l'has de sembrar
· Pel maig faves a raig [o a sacs] (Ja sabeu quan és el ple de la collita, si bé per Pasqua ja n’hi ha)
· Pel maig, a collir el safrà me'n vaig (És el moment de la seva recol·lecció)
· Sembra bledes [o el julivert] pel maig, i tot l'any en tindràs (És l'època ideals)

Animals
· La mosca de maig ataca el bestiar, els bous pel nas i els rucs pel detràs
· En el mes de maig, la mosca deixa el bou i se'n va a l'ase [o cavall] (A l’estiu no es llaura i, per tant, els bous no suen, mentre que l'ase o el cavall s’utilitza tot l’any)
· Les mosques pel maig, els ases fan saltar
· El barb, la truita i el gall, tot el maig [o menjar de maig] (Literal)
· Pel maig les granotes a cantar [o fan rac-rac]
· Pel maig, cria l'escarabat (Quasi tots els insectes solen nàixer en primavera)
· Pel maig, els cargols a raig
· Pel maig, la tórtora puja al faig (En primavera i estiu es fa visible aquest colom)
· Pel maig, sardina a la brasa i bon vi a la tassa
· Per la lluna plena de maig a pescar llagostins me'n vaig (És el moment perfecte per a la seva captura)

SALUT
· Aigua de maig s’endú la sarna de tot l’any (Les malalties cutànies solen curar-se amb banys i higiene)
· Qui vulgui viure molts anys ha de prendre sàlvia al mes de maig

RELACIONS DE PARELLA
· Pel maig, cada ovella amb sa parella (Maig és el mes més bonic de la primavera, que fa florir els vegetals, apariar-se molts mamífers i enamorar-se els humans)
· Dels mals de maig, metges no en curen [o Mal de maig, no cura mai] (Es refereix als mals d’amor)
· El maig comença amb una creu i qui es casa en té dues (En maig, mes de les flors, és tradicional del catolicisme hispà fer creus florals festives. El refrany significa que qui es casa es complica la vida)
· El mes de les flors, el mes dels plors (Maig és l’època en que quasi totes les plantes floreixen, i també és el temps dels enamoraments i, a vegades, dels desenganys)

Actualment el mes maig és quan comença a haver-hi més casaments. No obstant, en l’època dels romans casar-se en aquest mes era considerat infaust i de mal averany (Aquesta superstició sembla tenir el seu origen en els romans. En el calendari romà es desaconsellaven diversos dies per al matrimoni, entre ells el període del 29 d'abril al 22 de maig, era el període dedicat als morts, Lemuria, el mes en què les ànimes, els lèmurs, tornaven a la terra).

Alguns refranys que encara perviuen ho versen:
· Bodes maials, bodes mortals (Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança)
· Casament de maig, curta durada (Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança)
· De bodes del maig, fruit no en vindrà (Els casaments fruit d’un enamorament sobtat duren mentre dura l'enamorament, és a dir, poc i per tan que no tindran temps de donar fills)

És ben segur que actualment casar-se al maig no porta mal averany

SANTORAL
· A l'Ascensió cireretes a muntó. A la plana, sí, a la serra, no [25 maig) (A primeries de maig ja comencen a collir-se les primeres cireres; sobre tot en les zones de La Plana)
· Per l'Ascensió, cortines al balcó (És una festivitat que se celebra a molts llo cs)
· Per l'Ascensió, els homens es lleven la capa i les dones el gipó (Amb l'arribada del bon temps la gent va llevant-se la roba d'hivern)
· A Sant Feliu, les garces hi fan el niu (26 maig) (Es el moment de nidificar)
· A Sant Maties entra el sol per les ombries i tan llargues són les nits com els dies (14 maig) (S’hi produeix l’equinocci, que és quan el dia i la nit tenen la mateixa duració i, per tant, el sol ja fa un recorregut més alt i penetra més verticalment)
· Aigua de Santa Rita, acudeix sempre a la cita (22 maig) (Es veu que és una pluja molt puntual)
· Beneïda Santa Rita, feu-me casar de seguida (22 maig) (És una encomanda desesperada a la patrona dels impossibles quan sant Antoni, patró dels casaments, no ha volgut intervenir)
· Gelades per Sant Urbà, ni vi ni pa. (25 maig)
· Per Sant Urbà, el blat ha fet el gra. (25 maig)
· Sant Urbà passat, el raïm salvat (25 maig)
· Per Sant Isidre, el melonar ni nascut ni per sembrar. (15 maig)
· Sant Isidre Llaurador s'emporta la pluja i porta el sol. (15 maig)
· Per Sant Mamet, el darrer fred. (11 maig)
· Per Sant Feliu es vesteix de gala la perdiu (26 maig) (Muda el plomatge)
· Per Sant Honorat, el pèsol granat. (16 maig) (Convé collir-lo abans, quan estiga tendre)
· Per Sant Macià, els ocells es volen casar (14 maig) (Maig és el mes de les flors i dels apariaments de moltes aus)
· Pluja per Santa Quitèria, la collita i la misèria. (22 maig) (La pluja a les portes de l’estiu manté les plantes, però no les multiplica)
· Sant Pancraç, se n'emporta el darrer glaç (12 maig) (És una data aproximada que marca la fi del fred extrem)

EXPRESSIONS
· Tenir cara de maig (Mostrar-se juvenil i fresc. Cara que mostra alegria, optimisme i satisfacció)
· Ser bella com una flor de maig (Es diu d'una noia molt bonica)
· Ser aigua de maig (Ser, una cosa, ben arribada)
· Fer-se [o Donar-se] un maig [d'una cosa] (Prendre'n un panxó, afartar-se'n)
· Ser esperat com aigua de maig (Ser molt esperat)

AVUI ÉS EL DIA DE SANTA CREU
«La Santa Creu, el tres de maig la trobareu»,o “Al tard o al breu, el 3 de maig Santa Creu” diuen aquests refranys valencians. I és així com cada any, el 3 de maig, dia de la Santa Creu, són molts pobles que celebren aquesta festa ornamentant les creus, de flors i entre ells el nostre poble.
La celebració té el seu origen a l'edat mitjana i que es coneix amb el nom de la festa de la Invenció o Trobament de la Santa Creu, i que recorda la tradició segons la qual el 326, Santa Elena, la mare de l’emperador Constantí, va trobar la creu de Jesús. L’origen d’aquesta festa en el 3 de maig ve de la Gàl·lia, amb el nom de "De Inventione Sanctae Crucis". Tot i que després del Concili aquesta festa va ser suprimida, encara continua present, en la seua dimensió popular a molts pobles del nostre País, tal i com recordava el poeta Carles Salvador amb aquest poema tan bonic:

"Maig florit, mes de roselles entre el blat daurat pel sol. 
Els clavells són esclatats, sensuals, blancs i vermells. 
Maig florit, per les flors ets beneït".

Els primers documents que ens parlen de la celebració popular de la Santa Creu són del segle XVIII, on se´ns descriu l´ornamentació de les creus amb flors que es posaven als carrers i places dels pobles. Però ja abans, al segle XVI, els Jurats de València van decidir construir creus gòtiques de pedra i estan presents al nostre paisatge per assenyalar cims i encreuaments de camins o marcar la partició dels termes i o bé apareixen soles o cobertes amb casalicis (creus cobertes).
L’evolució d’esta pràctica es va materialitzar en l’elaboració de monuments florals en forma de creus com les que podem veure els propers dies als nostres carrers.
I és que la Creu de Jesús ha estat sempre venerada i adorada:

"Oh Creu santa
 i redemptora
de Jesús Crucificat,
la més gran benefactora
que ha tingut la humanitat;
amb els vostres raigs hermosos
tots els pobles llumineu".

Aquesta festivitat dedicada a la Santa Creu, també es coneguda avui per les Creus de Maig i que es celebren al voltant del 3 de maig. Una festa colorista i fragant que anuncia la proximitat de la celebració de la patrona, la Mare de Deu dels Desemparats. Aquesta festivitat s’ha recuperat a La Vall d’Úixó amb motiu de la implantació de les Falles en el municipi i va ser l'any 1991 quan es van plantar per primera vegada les ja tradicionals Creus de maig. Això sí, creus de maig referents al món faller, perquè abans de l'any 1936 ja es plantaven creus en la ciutat, però no eren les comissions falleres les encarregades d'això.
S’alçaven amb motiu de la primavera i la proximitat de la collita feien necessària la intervenció divina davant tempestes, pedra, gelades tardanes i sequeres.

Van ser les Falles Pensat i fet i L'ambient les que van iniciar aquesta tradició, recordant d'aqueixa manera que el març següent, en aqueix mateix lloc on hi havia una creu, es tornaria a plantar un monument faller.
Les Creus de maig son monuments florals en forma de creu. Preferentment formades per clavells multicolors.
La Creu de Maig esdevé una nova excusa per fer un recorregut pel nostre poble.

Però, més enllà de la commemoració cristiana de la inventio -la troballa de la veracreu per Santa Helena-, demarquen la temporada de bon temps i plenitud i una data de referència per als llauradors)
I una mostra d’açò ho tenim replegat en el nostre refranyer.

Refranys i expressions:

· Oratge
      o Els núvols a la Creu, pluja a tot arreu.
     o Entre Marquet i Creueta, no te'n lleves la xaqueta. (Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos)
      o En passar Marquet i Creueta, ja et pots levar la jaqueta.
   o Santa Creu i el nom de Maria aigües i vents ens envia. (És època de maltempsades)
· El camp
      o Per Santa Creu, la vinya ja es veu.
    o Per Santa Creu faves i pèsols a tot arreu (És el moment idoni per a la collita d’aquestes llegums)
      o Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent
· Altres
    o Per santa Creu lo llop [o gat] ja s'hi veu (Referències a l'època de l'any en què solen néixer els llops i gats)
      o Per Santa Creu, migdiada a tot arreu.
      o Per Santa Creu, si teniu gana, bereneu

EXPRESSIONS
Ser amic de Santa Creu (Ser avar, estimar massa els diners)

CON FLORES A MARÍA
Encara em recorde de quan anava a l'escola de La Colònia Segarra, i ho celebràvem amb un acte tan peculiar que avui dia s'ha quedat sol en el record, i era una cosa que podria denominar com:


"Con flores a Maria"

Tots els mesos de maig, el meu mestre, ens explicava que aquest mes estava dedicat a la verge, i es feia una ofrena de flors, és a dir, podíem portar un ram i oferir-se’l a ella.
Jo m'anava cap a casa amb la notícia:
'Mare, mare, he de portar un ram de flors a l'escola !!

I és clar la meva mare amb la seva paciència infinita, em preparava un ram de flors. Jo com vivia al Poblet no suposava cap problema, el jardí ens oferia una varietat multicolors de flors on els rosers eren l’estela.

Crec recordar que era divendres quan es portaven les flors, i allí estava jo, amb el ram a la mà tot tes perquè no es fera malbé, no deixava que s'acostés ningú, havia d'arribar intacte a l'homenatge.

Com les escoles del Poblet estaven al costat de la Capella aprofitaven aquesta circumstància per oferir-li els rams a la Mare de Déu dels Desemparats. En altres escoles del poble crec que posaven una Verge en algun racó o passadís.

Ens posaven en fila i anàvem cantant tots eixint de l’escola per la porta principal i entrant en la Capella per la porta lateral, que tot just estaven cara a cara, (recordar que les Escoles de la Colònia estaven ubicades als dos costats de la Capella, separant aquesta als xic de les xiques, doncs cada fila entrava per un costat de la Capella).

Ja dins li dipositàvem les flors a la Verge dels Desemparats.

No recordava molt bé com era la lletra, però l'he trobat i estic segura que a més d'un us sona:


Venid y vamos todos con flores a porfía,

con flores a María, que Madre nuestra es (bis).

De nuevo aquí nos tienes, purísima doncella,

más que la luna, bella, postrados a tus pies.

Venimos a ofrecerte las flores de este suelo,
con cuánto amor y anhelo, Señora, tú lo ves.

Por ellas te rogamos, si cándidas te placen,
las que en la gloria nacen, en cambio, tú nos des.



Per sort açò ja no es fa; però he volgut treure’l com una cosa més del record, de la nostra infantesa que en aquells temps teníem.


PER SANTA CREU FAVES A TOT ARREU

De faves i faveres.

Quan arriba la primavera, La Vall s'adorna amb moltes classes de colors, flors i aromes. Una de les collites que ens dóna el temps, que sempre s'ha cultivat i hem agraït en els nostres camps són les faves.

Antigament les trobàvem per totes les bandes en el nostre terme, unes vegades com a collita per a la seua venda, i altres, majorment, per a l'autoconsum casolà de totes les famílies llauradores del poble. Avui forma par de la collita d’algun jubilat que s’entreté en el seu hortet.
En temps passat, durant la seua collita eren l'estrela de la nostra gastronomia local, i es consumien de totes les formes possibles, crues, fregides, bullides, en guisats, en cassola, en truites, era una verdadera luxúria de consum de faves.

Al mateix temps, a final de temporada, es deixaven granar i s'assecaven per al seu consum la resta de l'any. En les faves és comestible no només la llavor, sinó també la beina o corfa, en les més tendres, i solen usar-se amb les mateixes preparacions.

Al parlar d'elles em ve a la memòria la imatge del vell llaurador que tornava a casa després de collir-ne. Es veia entrar en el poble amb el cabasset al coll, caminant lentament, siga pel cansament del treball, siga per la càrrega dels anys que ja dobleguen la seua esquena. Uns quants passos i parava, reprenia el camí i tornava a parar. Els transeünts que passaven, admiraven les bones faves del cabàs i li feien alguns comentaris. El vell s'enorgullia i, de vegades, li regalava un grapat... I és que hi havia agafat tantes... que al l'arribar a casa havia de repartir entre familiars, amics, veïns... Ja ho diu el refrany: “Les faves, donades o robades

Pel Pilar, faves a sembrar”, d'alt o baix, i en lluna minvant, se sembren les faves. El llaurador ha preparat un clotet aixada en mà, i deixa caure en ell 2 o 3 faves, i les tapa amb terra suaument.
A dos pams, es repeteix el clotet i les corresponents faves, i així fins que faça el solc.

La llavor procedeix tota de la collita passada, en la que el llaurador va fer una tria de les millors, i amb elles va fer rastres passant un fil de beina en beina, deixant-les assecar fent penjoll de les bigues de la falsa fins a la nova temporada.

Les que s'assecaven per a ser consumides, es guardaven a part, en un taleca o una coixinera, i així es podien consumir durant tot l'any, posant-les a remull i coent-les després amb un poc d'Herba-Sana (i quasi sempre un vitet). (Molt consumides a les nostres vesprades de bous).

Ben cert és que quan es pelen faves, com passa amb la carxofa, es fan negres les mans, i el remei mes efectiu és fregar-les amb suc de llima.

Formen part de les nostres exclamacions populars, expressions com:
· "el tio fava", "que fava eres", "fer el fava", per referir-se a una persona aturada, que sembla com encantada.
· “Quedar-se- com fava” o “No pintar fava” o No poder dir fava” en situacions de desencant o frustració.

Es diu popularment quan un compte està molt clar que "això són faves comptades", o quan una xiqueta ja és boniqueta per a festejar, que ja pot anar a "traure les faves de l'olla", o diem allò de "en totes parts couen faves i a la nostra a calderades" per a referir-se al que ocorre per tot arreu.

No s’escapen aquelles que en sentit figurat es refereixen al membre viril:
· Amb la punta de la fava (Es diu, vulgarment, d'una cosa de molt bon fer)
· La punta de la fava (Expressió malsonant de negació o oposició)
· Tindre la fava coenta (Estar fart d'alguna cosa)
· Toca'm la punta la fava (Dir-li a u, que no estàs d'acort i que a més, lo que ell diu et pareix una enorme badoqueria. Que et deixe en pau!)
· Tocar-se la fava (Estar sense fer res)
· Del que es menja es cria (Humorísticament es diu a una persona de sexe masculí si menja safanòries, faves, etc., o a una persona del sexe femení que menja figues, bacores...)

O els amants dels remeis populars i les prevencions curatives diuen que "fa la sang grossa", i que com és un aliment molt flatós, es recomana no menjar-les a la nit per a no tindre una vetllada un tant sorollosa i olorosa.

En esta època en què les faves són protagonistes de la nostra gastronomia, moltes son les maneres de guisar-les però un refrany ens aconsella que “la fava, ben porquejada” (Recomanant guisar-la amb carn de porc per sabor i per consistència)

Com sempre, ja sabeu que en els plats tradicionals hi ha tantes variacions en la recepta com a cases on es cuina, i per això totes les variacions en ingredients i quantitats són possibles i al gust de cada un o el fartons que siguen en sa casa.
Les faves han sigut sempre un aliment de temporada fins que es van inventar els congeladors. La tecnologia moderna ens permet gaudir-les durant tot l'any. Tenim moltes formes d'assaborir-les:

· Arròs caldós amb faves i carxofes.
· Paella negra, també amb faves i carxofes.
· Bullides amb herba-sana i un coentet.
. Al tombet, fregint-les en cassola fonda de test amb ceba, cansalada magra de porc, llonganisses, botifarres de ceba i alls tendres.
. Sacsades, amb ceba, oli i un poc d'aigua, en la mateixa cassola de test per a anar sacsant mentre couen lentament.
. En truita ben tendres.
. En truita junt amb carxofes.

Qui no ha gaudit menjant-les de qualsevol d'aquestes formes? O de qualsevol altra de les moltes que tenim en la nostra cuina local i comarcal.
Les mes tendres, pelades i crues al pap.

Acabe en uns refranys gastronòmics:
· El dilluns, faves a munts, el dimarts, faves a grapats, el dimecres, faves seques, el dijous, faves en ous, el divendres, faves tendres, el dissabte, faves en recapte, el diumenge, faves amb fetge. (Setmana de llaurador)
· Cada dia faves, massa faves!
· Faves d'abril, bones amb pernil, faves de maig, no me n'empatx
· Les faves d'abril, les vull per a mi; les faves de maig, per al meu cavall.
· A falta de gallina, bo és el caldo de faves (Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser)
· A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves (Recomana menjar de tot, no sols allò que a un li agrade més)
· Faves comptades no fan plat (En el menjar, convé no comptar sinó ben omplir)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada