dilluns, 8 de maig de 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 45)

EL CAFÈ DE PIPA
(08/05/2017)
Si voleu escoltar el programo cliqueu a aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dilluns-8-maig-2017-audios-mp3_rf_18556915_1.html


En el programa del dimecres parlarem de l’inici del mes de maig, el que es considera el mes de les flors i de María on l’exaltació a la Verge també té cabuda en diferents llocs del nostre país i avui precisament és la Festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats, encara que la celebració es trasllada al segon diumenge de maig, precisament al diumenge que ve.
La Vall d’Uixó no s’escapa a aquesta celebració i concretament es venera a aquesta Patrona dels Valencians en un dels nostres barris, exactament en La Colonia Segarra coneguda popularment com el Poblet.

EL POBLET I LES SEVES FESTES (1ª Part)
El  Poblet, un any més, i ininterrumpidament des de la seva inauguració, celebra les seves Festes en honor a la Mare de Déu dels Desemparats, Verge que presideix l’Altar de la Capella del mateix nom i que s’alça al mig del conjunt arquitectònic que configura les seves 190 vivendes i rodejada per les Escoles. 
Historia.- Corria maig de l’any 1942, quan s’aprovava el projecte de construcció de 100 vivendes protegides per als obrers de la Fàbrica Segarra amb Capella, Escoles, Casa Social i Mercat per a productors amb un pressupost de 3.000.000 ptes. A càrrec del prestigiós arquitecte D. Vicente Traver.
Va de passar 11 mesos per a que el projecte pogués ser realitat després de sortejar algunes dificultats com el fet de no concursar cap empresa a la subhasta i ser la mateixa Empresa la que es fera càrrec de la realització de la construcció.
El projecte quedà definitivament aprovat de la següent manera:
·        20 vivendes de Tipus A (Edifici d’una sola planta amb 4 dormitoris, menjador, cuina i lavabo, completament aïllada i rodejada de jardí).
·        60 vivendes del tipus B (Edifici d’una sola planta amb 3 dormitoris, menjador, cuina i lavabo, completament aïllada i rodejada de jardí).
·        20 vivendes del tipus C (Edifici d’una sola planta amb 2 dormitoris, menjador, cuina i lavabo, completament aïllada i rodejada de jardí).
·        Edificis complementaris


Pressupost total: 4.106.875,19 ptes. Pressupost amortitzable: 3.696.187,67 ptes.
Així les obres començaren en 1943 i en febrer de 1945 ja s’havia fet el sorteig entre els treballadors que ho sol·licitaren atenent a l’anunci que posà l’Empresa en el seu Tauló d’anuncis i que deia així:

Els habitatges eren molt senzilles en el seu aspecte exterior i interior, construïdes amb maçoneria i maó, tenien una planta quadrangular de la qual sobresortia un cos on s'ubicava l'entrada a la qual s'arribava per unes escales. Tots els habitatges eren iguals i exemptes, només diferia com hem dit en el nombre d'habitacions, tenien una sola planta i estaven cobertes per una teulada a dues aigües.

La Capella dels Desemparats
A l'església s'accedia a través d'un atri porticat i en el paviment el logotip de l'empresa. La façana és un rectangle rematat per un frontó partit a la part superior per situar una cadireta (espadanya) de reminiscències barroques, i a la part inferior l'escut d'Espanya (el de l’època franquista i dit siga de pas, l’únic que queda per llevar en el nostre poble per tal de complir la ley de la memòria històrica que en l’Article 15, es refereix als  Símbols i monuments públics. I en el que diu que:
1. Les administracions públiques, en l'exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura.)
L'interior es desenvolupava en una nau amb volta de canó i dues capelles laterals (dedicades a Santa Teresa i Sant Silvestre) amb un absis semicircular al presbiteri cobert amb una volta de forn amb cassetons. Una arquitectura d'arrel historicista però molt funcional on es confonien església i nació.
Flanquejant l'església estaven l'escola (a un costat els xics i a l’altre les xiques) i el centre social (conegut també com Casino).





Inauguració
La inauguració tingué lloc el dea 11 de novembre de 1945. Ha dita inauguració assistiren innombrables personalitats tant locals, com provincials, regionals i nacionals, encapçalades per l’Excel·lentissim Ministre de Treball, D. José Antonio Girón.
A més a més de la inauguració de les 100 vivendes, la Capella i les Escoles (dos de xics i dos de xiques), també es va inaugurar la Clínica i el depòsit d’aigua de La Llosa.
·  Actes programats:
      * Benedicció i inauguració de la Capella i les Escoles
      * Missa en la Capella. Celebrada pel Rvdo. D. Mateo Bauzá. El sermó va córrer a càrrec del Rvdo, D. Amado Veral, rector de San Andrés de València. Durant la celebració, la Rondalla Segarra, dirigida pel mestre Estanislao Marco, interpretà l’Ave Maria de Schubert.
      * Recorregut pels carrers del Poblet on el propi arquitecte, D. Vicente Traver, donà totes les informacions i explicacions. 
       * Inauguració i visita a la Clínica.
     * Concentració en l’esplanada de Curtits on la Rondalla Segarra interpreta diferents peces musicals acabant amb l’Himne de La Vall”
      * Discurs primer del gerent de l’Empresa Segarra, D. Silvestre  Segarra, en nom de tots els germans i a continuació el del Excel·lentissim Ministre de Treball, D. José Antonio Girón.
      * A les 12 dinar pels pobres i beneficiaris de l’Auxili Social, repartint-se una quantitat de diners. 
      * Visita i inauguració del depòsit de La Llosa.
      * Dinar en els menjadors de l’Empresa.
      * Acomiadament del ministre i la resta d’autoritats.

LES FESTES DEL POBLET

Al maig de 1946, el primer després de la inauguració, ja s’organitzaren les primeres festes en honor a la Mare de Déu dels Desemparats. El programa fos el següent:

Apunts descriptius d’aquelles festes:
·  Rosari de l’Aurora. Gran afluència de gent. Els propietaris de l’Empresa, directius, obrers, personalitats distingides de la societat vallera, la força pública i veïns i veïnes que tots els matins s’arrimaven des del poble. L’amenització la feia 12 voluntaris de la Rondalla Segarra.
·   Conferències. Fàcil, amena i penetrant qualificaren les paraules del Missioner de “Los Sagrados Corazones” P. Lorenzo Rotger, Secretari General de la Congregació. De del primer moment va saber captar, amb la seva simpatia, a tota la gent assistent. Les seves conferències les desenvolupava amb una gracia especial. El que l’escoltava per primera vegada no podia deixar d’acudir la resta dels dies.
·  11 de maig, vespra de la Patrona. El dissabte al capvespre, l’incessant volteig de la campana i l’alegre so de la dolçaina, amenitzaven els preparatius de la festivitat de l’endemà. Es netejaven i adornaven les façanes.
·  12 de maig, festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats. La Capella presentava un majestuós aspecte, fruit de la mà i bon gust de les Religioses de Ntra. Sra. De la Consolació de la Clínica.
* A les 8 del matí es celebrà la missa de la 1ª Comunió, oficiada pel capellà de la Colònia, Rvdo. D. Mateo Bauzà. Abans de començar la missa es renovaren les promeses del baptisme al voltant de la nova pila baptismal pels nou xiquets i quatre xiquetes preparats per rebre la 1ª Comunió. Amenitzà la missa la Rondalla Segarra dirigida per Estanislao Marco. Al finalitzar la família Segarra obsequià als xiquets i xiquetes que varen prendre la 1ª Comunió amb dolços i recordatoris.
ELS PRIMERS XIQUETS I XIQUETES QUE PRENGUEREN LA COMUNIÓ
* A les 11, el volteig de la campana anunciava la congregació a la capella per a la Missa Major, celebrada pel Pare Antonio Canellas, de la Companyia de Maria i cantada pel cor de xiquets i xiquetes de la Colònia creat per primera vegada i acompanyat per la resta de fidels. El sermó va córrer a càrrec del P. Lorenzo Rotger, Missioner de “Los Sagrados Corazones”, que amb la seva càlida i eloqüent paraula, va fer un panegíric a la Patrona
* A les 7:30 h. gran Processó. Abans de l’inici començà a ploviscar, circumstància que no va impedir que a l’hora exacta eixquera l’estendard de la Verge, portat per tres encarregat principals de l’empresa (Calçats, Curtits i Guanteria), junt als seus fills. A continuació dues files amb més de 600 homens amb ciris. La Creu Processional d’argent anava acompanyada pels xiquets i xiquetes de la 1ª Comunió. Finalment va eixir la Verge a muscles de vuit veïns de la Colònia (moment que deixà de ploure), escoltada per quatre nombres de la Guardia Civil i el seu Cap, el Sr. Monzonís; presidida pel rector de la Vall, Rvdo. P. José Pous, amb una representació de la Família Segarra i les autoritats civils i militars de la ciutat. Tancava la processó uns centenars de dones cantant el rosari i altres himnes religiosos. El recorregut seguí els carrers de la Colònia engalanats i amenitzat per la Rondalla Segarra que amb els seus acords estava en diferents punts estratègics, per passar per dins de la Fàbrica, entrant per la porta de la carretera d’Algar i eixint per la porta de la carretera de Xilxes.
La disparada de “los morterets” (avui conegut com masclets) i una traca acompanyaren l’entrada de la Mare de Déu a la Capella, on va rebre veneració amb el besamans i càntics acompanyat per la Rondalla Segarra.
 
PRIMERA PROCESSÓ DEL POBLET
Aquest format es mantingué durant els primers anys incorporant-se actes nous com:
·  Any 1947



            * Es crea la 1ª Comissió de Festes.
* Construcció a l’accés a la Capella d’un arc, col·locació de garlandes de murta i flors i llums
* Novena amb el Cant de l’himne i els goigs.
* Incorporació de l’Orfeó de la ciutat en la Missa Major.
* Incorporació del dolçainer al capdavant de la processó (Vicente Fas).
* Activitats esportives (Carrera ciclista regional per a no federats i partit de futbol)
* Concert de la Rondalla Segarra dirigida per Estanislao Marco, amb el següent programa:
o   Himne a València
o   El Señor Joaquín
o   La Sardana de las Monjas
o   El Danubio Azul
o   Valencia canta
o   Tamnhauser
o   El Sitio de Zaragoza
o   Jota Aragonesa
o   Himne de La Vall
* S’allarga la programació en un dia més, incorporant-se el dilluns a l’endemà de la Festivitat amb dos actes:
Dia dedicat als xiquets i xiquetes. A les 6 de la vesprada cucanyes i carreres pedestres, amenitzats pel dolçainer (Vicente Fas).
o A les 10 de la nit acte popular amenitzat per l’orquestra Mikey de la localitat i amb la participació de vocalistes i espontanis que amb anterioritat hagueren obtingut el permís de la Comissió de Festes.
 Com anècdota dir que el dia 11 de maig, dia de la Festivitat, estigué plovent tot el dia, la qual cosa provocà el retard de la missa de la 1ª Comunió dels vuit xiquets i cinc xiquetes. Tot i el mal temps, es celebraren tots els actes inclòs la mateixa Processó que comptà amb la assistència del Governador Civil Luis Julve Capezuelo que estigué durant tot el dia.



·   Any 1948.





  ·   Any 1949.
                * Apareix la participació de la Banda Municipal dirigida per Vicente Peirats en l’acte del repartiment del bescuits a tots els veïns de la Colònia, en la Diana i en la Procesó.
* Participació en la missa de “La Escolania de la Virgen” de València en els càntics religiosos.
* Encapçalen per primera vegada la processó els cabuts junt a la dolçaina de Vicente Fas.
 
  ·  Any 1950.
* “Gran Concurso Provincial de tiro de Pichón”
* Castell de Focs Artificials a càrrec del pirotècnic D. Julián Ten.

·  Any 1951.

* Cavalcada i Prego en el repartiment dels bescuits
* Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats
* “Fiesta en el aire” amenitzada per l’orquestra Mikey amb el següent programa:
MELODIAS MODERNAS
CANCIONES REGIONALES
                   Es crea un Jurat i s’estableix un premi de 50 ptes. per a cada modalitat.
* Despertà amb tronadors
* Vi d’honor després de la missa.
·  Any 1952.
* El pregó i el repartiment de l’obsequi l’amenitza la Banda de Tambors i Cornetes de la ciutat.
* Concert davant de la Capella de l’Agrupació Folklòrica de Puigpuñent (Mallorca) FLORS DEL SALT, amb 40 components sota la direcció de D. Guillermo Ramón, i abillats amb els seus vestits típics, executant entre altres de les següents obres:
o   El garrofer de les sabates
o   Rondalla de la serp
o   Chiqueta Monserrada
o   Mare de Déu dels Navegants
o   Copeo de’n nofre
o   Bou d’or
o   Boleras del collir olivas
o   Tresor de na Fàtima
o   Parado de les armeles
o   Cheremia i chimbomba
o   Les panades
o   Boleros
o   Jota mallorquina
o   Toni Moreno
o   Mateixa d’Orient
o   Flor montañera
o   Copeo del pla
o   Una rosa en cada galta
o   Morena la vull morena
o   La por de SoN Forteza
o   Ball de la neu, etc.
* Baixen a l’Aurora per primera vegada els “Auroreros” de l’Àngel.

* Als xiquets i xiquetes de la Colònia que complien la 1ª Comunió s‘afegeixen a partir d’enguany els xiquets i xiquetes de la Guarderia Infantil.

ELS CABUTS DEL POBLET
Els cabuts, també anomenats cabeçuts, capgrossos, o nans, són unes figures
antropomorfes.
Aquestes figures solen ser uns caps, fabricats de fusta antigament i per a major
comoditat i lleugeresa en la actualitat cartró o fibra de vidre, que es posen damunt
dels muscles les persones que el duen. Pel fet de tenir un gran cap damunt d'un
cos normal, fan també l'efecte de ser uns nans.
Els cabuts del Poblet primer eren sis, que encapçalen la processó la Mare de Déu
dels Desemparats que es celebra el segon diumenge de maig en commemoració de
les festes d’aquesta zona emblemàtica de La Vall d’Uixó.
Tres parelles de cabuts, portats per xiquets amb la seva indumentària
característica, batllen dances típiques a ritme del tabal i la dolçaina, amb ritmes
tradicionals.
Abans solien portar una xicoteta vareta per a perseguir als xiquets i xiquetes.
Els cabut actuals són nous. Els que eixien al principi eren uns altres però estan
deteriorats. Acò va fer que durant uns anys no encapçalaven la processó fins que
es va recuperar fent-ne de nous.

Ara són portats per xiquets i xiquetes i han canviat la vareta per donar caramels
als mes menuts, encara que en apropar-se més d'alguns peguen a córrer i els que
estan als braços dels seus pares esclafeixen en plors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada