LLISTAT ALFABÈTIC DELS MALNOMS DE LA VALL

LLISTAT ALFABÈTIC DELS MALNOMS DE LA VALL
Abobachics, L’ (era una noia maca i parlava amb dolçor)
Aca blanca (utilitzava un carro al que arrossegava una egua blanca)
Aca, Pascual del
Afaitagats, La tia (el seu marit era barber i es diu que en una ocasió va rasurar a un gat, pel que ella va adquirir aquest sobrenom  pejoratiu)
Agosto, Batiste l’ (Batiste era un xiquet molt rebel. El dia de la Verge d'Agost es trobava a la partida del molí menant per a un "filaor". Quan van passar els seus pares, que es dirigien cap al paratge de Sant Josep a gaudir de la clàssica jomada festiva , el van saludar i li van dir que quan acabés la feina l'esperaven allà per menjar, acomiadant-se del nen. Tot seguit. en sentir allò Batiste, excitat i fart d'aquella feina, va començar a menar cada vegada més de pressa fins que va acabar per trencar el fil. Che fill de puta! [que has fet li va dir "el filaor" (en l'època era habitual aquest tracte verbal entre "filaor" i xiquet-ajudant). Al que Batiste, tornant el cap mentre fugia corrent cap a Sant Josep, li va respondre: Aquí et quedis cabró, que hui és "l'Agosto", referint l'esmentat dia festiu del 15 d'agost. El "filaor" es moria de riure davant la reacció del noi i Batiste l'Agosto se li va quedar)
Aiguader, L
Alberta. Teresin L'
Alboraya, Sento (procedia d’Alboraia)
Alcorino, El (procedia d’Alcora)
Alguasil,  Pilar de l’  (el seu pare era agutzil)
Almenara, Emilio Segarra (procedia d’Almenara)
Almenara,d' Voro
Amadeos, Els
Amanit, L’
Ambrosio, Mercedes d'
Ametrallaor  Paco  l'  (va ser guàrdia civil i com a tal lluïa el conegut subfusell ["ametrallaora"] anomenat "naranjero")
Andrea, L’
Andresa, L’
Andriano, L’/Andriana, L’
AnimalicoTeresa l' (possible referència a la utilització habitual del diminutiu)
Anna-Maria, L’  
Anossera, L’
AnoueroPaco l' (al corral de casa hi havia un gran noguera –anouer-)
Anquero, L’
Antaneus
Antón, Pepe (son pare s’anomenava Antonio)
Antoniet de Mersedes  (nom del subjecte i de la seva progenitora)
Aquilino (eixe és el seu nom)
Aràmbul, Tomás d' era Aràmbulde cognoml)
Aràmbula, L’ (dona de l'Aràmbul)
Arenos, L’
Armela, Angeleta L’ (era Almela de cognom)
Arrancador de queixals, L’
Arrossero, L'  (conreava arròs, arribant  a comercialitzar-lo a Aragó, fins on pujava amb el carro per baixar carregat de patates, cebes, coentets i altres productes agrícoles de llarga durada)
Artanera, L’ (era natural d’Artana)
Artillero, Pepe l'
Ascolana, L’ (dona de l'escola i descendents)
Aslidera, L’ (era natural d’Eslida)
Aspirina  (feia la "mili" a les milícies universitàries com a oficial, era guapo i alt, de manera que quan venia al poble vestit d'uniforme les noies es deien "que aspirina!", fent referència a la "calma" que, com una aspirina, els podria proporcionar)
Astella, L’
Autovilla
Avellana El tio
Avespa (el besavi era menut i quan anava a treballar anava tan lleuger i corria tant que l’ha comparaven amb una vespa)
AvespaSanteta l' (el seu marit conreava figueres. Les figues millors de la collita dels venia al mercat i els més lletjos els aprofitava per assecar a els cofins. Per això la gent li deia: "Fins del mes roin traus profit, igual que les avespes" )
Bacli
Badio, El
Badora, La
Bagau,
BajocaEl tio (el seu avi li deia constantment: "estàs més verd que una bajoca!")
Bala (molt avar que sempre donava una bala quan algú li demanava alguna cosa)
Bala, Asunsion la
Baldat, Pepe el  (té minusvalidesa)
Ball de merdot
Baltesar (deformació de Baltasar)
Bandera, El tio (Quan va acabar la guerra carlista va pujar al campanar de l'església de l'Assumpció amb una bandera blanca, motiu suficent per a que quan va baixar li posaren bandera de malnom)
Barates
Barato, Paco el (posseïa botiga de electrodomèstics i fama de vendre'ls més barats que ningú)
Barba  de  Falca
Barber, Daniel el (era barber d'ofici)
Barbera, Manolo la (el patriarca del clan era barber)
Barca, Joaquina La
Barca, La (dona que tenia la forma d’una barca)
Barceló
Barcelona, La
Barquillera, Paquita La
Barquillo
Barra
Barrac
Barrac, Enrique
Barralon (era aficionat a la beguda)/Barralona, La
Barraquero, El/Barraquera, La (els avantpassats vicien en una barraca a mig camí entre La Vall d’Uixó i Moncofa i que feien de taverna per a viatgers i agricultors)
Barret (la seva dona li va fer una gorra valenciana ("barret d'arborços") i per extemporani del abillament se li va quedar el sobrenom)
Barretes, Batiste
Barretot
Barretota, La
Barretotes, Les
Barrets (perquè sols volia menjar barrets dolç típic del poble)
Barros /Barrosa
Barruntes
Bartola, La
Basora
Basquet (es diu que "tenia les mans molt llargues" i "ho recollia tot")
Bastera, Chimo La
Bastera, La 
Bastero (fabricava el "Bast" per posar la càrrega de l'animal (mascles i rucs). El seu nom deriva de bast, la muntura de les cavalleries per implicar càrregues de llenya, sacs per portar al molí etc.)
Batanera. La (Treballava en els batans. Els batans eren una mena de màquines utilitzats en la indústria tèxtil per tal de fer més espesos els teixits. El treball es feia regularment molt a prop als rius, per aprofitar la força de l'aigua i convertir-la en energia hidràulica que posava en funcionament el batan. Els teixits abadanats eren d'una qualitat superior i més compactes, espesos que aquells que no passaven per aquest procés.)
Batista, La (feminitza­ció del  nom  Batiste  que  prove  de  Baptista)
Batistot  (de nom Batistel'augmentatiu li venia per ser gran i corpulent)
Bato, El Vicente Castelló
Bava, Ernesto (no vocalitzava bé en parlar o, com vulgarment es diu, "el feia amb la botifarra a la boca")
BH, José Ganau
Beatxe (BH), La (dona molt lleugera que rep aquest renom per les facilitats que donava per muntar-la)
Beixinenc (natural de Betxí)
Belam
Beltrano (provinent de Beltrán)/Beltrana (femnització de Beltran)
Benassal
Benicloc (molt borratxo)
Benigualets (el mestre Badal era el director de la banda de música la Lira Nou Centre, que tenia la seva seu, abans de la guerra, al Nou Centre Republicà i després, en el franquisme, a la Sessió Femenina, a hores d'ara hi ha la Caixa Sant Vicent. Doncs el mestre Badal volia que tots els músics anaren conjuntats. Sempre deia: -Toqueu ben igualets, toqueu ben igualets. I com ho deia moltes vegades a la fi li tragueres el malnom de Benigualets i la banda acabà coneixen-se més per la banda Els Benigualets i oblidaren el nom oficial)
Benita, La (Feminització del nom Benito)
Bessola, La
Bessona, La
Bessonet, El (era bessó)
Betúm (antic sobrenom. Se sospita certa relació onomatopeica amb l'ofici del portador, ja que era pirotècnic)
Betuma, La (Dona de Betum)
Betumet (fil de betum)
Bicho, El (la seva mare tenia per costum el repetir-li: "estàs fet un bicho!")
Bidet (era un "fadrí vell" que no tenia altre desig de tenir dones sobre els seus genolls, al que algun bromista li va dir "doncs fes-te bidet!", i amb aquest malnom es va quedar)
Bienpaga, La tia
Bigote (tenia traces de presumit, portava bigoti però no era precisament guapo)
Birieta
Birla
Blai
Blanca, La
Blanco, El Batiste
Blanco grinlló, El
Blanco, El (era blanc de pell i una mica rosset)
Blanquejaor, El tio (es dedicava a blanquejar fil)
Blanquet de Canya
Blanquet de la Generosa
Blanquet, El (era rosset)
Blavet, El tio (eren visibles molts capil·lars blaus per la cara i el nas)
BlavetaLa tia (s'explica que sovint deia:"...la  roba  ben  neta,  sempre blaveta .. .”)
Bledana, La
Boatxa, La (no sabia dir butxaca i deia boatxa)
Bobo-mora (filador de cànem que anà a comprar-ne i va veure que hi havien melons i en comprà. Però després se li va òcorrer que robar-los seria un guany més profitós. Els posà als fardells on havia de posar el cànem i li tocà pagar el cànem a preu de meló)
Bocana (tots els familiar tenien la boca gran però el menut a més a més li deia a son pare que ell la volia tenir com un cocodril)
Boca-oli (vomitava un líquid molt semblant a l’oli)
Boeta, Tereseta la
Bogueta, La
Boira
Boiro
Bola, La
Bolea, El tio (escolà de l'Assumpció, tenia el costum d'amenaçar els acoliquets amb un: "te pegaré una bolea!")
Boles, Vicentica de
Bolinches
Bollo, El tio (era gros i amb cara rabassuda)
Bolo, El tio (l’avi treballava en una mina i quan arrencava una pedra grossa deia “bolo va!”)
Bombet, Eleuterio el
Bombeta  (es diu que era aficionat als toros i el torero "bombeta", d'aquí el sobrenom)
Bombo, El/Bomba, La
Bonico, El (era molt lleig)
Bordila, La (feminització del cognom Bordils)
Boretes, La
BoroEl tio (sobrenom que li va posar l'amo Ernesto Segarra, que es va portar des de la mili, doncs havent-la complert en Melilla, pronunciava malament la paraula "moro", truncant-la per irregularitat en la direcció per la de "boro", i, amb el sobrenom es va quedar)
Borràs de la sal (caçadors que quan anaven la muntanya a caçar en fer la paella per dinar sempre s’oblidaven de la sal. Un tal Borràs quedà encarregat de portar-la a la propera ocasió)
Borrassa, La
Borrassós (podria ésser una derivació dels cognom Borràs)
Borreguer, El/Borreguera, La
Borrelló, La (era xicoteta i molt revoltosa. La seva mare le deia: "pareixes un Borrello", fent referència al "Borrello" [esborra] que arrossegat pel vent no està mai quiet)
Borrero, El/Borrera, La (Personatge que baixava d'Eslida a vendre borra per a omplir els matalassos. Borra= Llana de poc valor que s'utilitza per omplir, matalassos, coixins, balons...) 
Borretes, El tio
Borriol, El tio (procedia de Borriol)
Botero, El (fabricava botes i tonells de vi)
Boti  (fabricava embotit –botifarres-)
Botifarra, La tia (fabricava embotit –botifarres-)
Botifarreta  fill  de  la  tia  botifarra,  que  per  adaptació  del sobrenom  va adquirir  el dininutiu)
Botifarro, El tio
Botiguer, El (tenia tenda de roba)
Braguetola, La tia
Branquicas,  El tio  (era natural de Xóvar i portava llenya a la Vall. "ya te traeré branquicas!", deia, i d'aquesta manera se li va cridar)
Bretón, El tio
Breva (tenia el costum de ser molt puntual: "fas prompte a tots els llocs, ets mes primerenc que una, breva!" li solien dir)
Bruteta, La tia
Bubú, La (dona en forma de globus)
Bufa
Bufanugols
Bunyol, El tio (procedia de Bunyol)
Bunyola, La (feminització de Bunyol)
Buriti, Pepe
BurraEl tio (s'explica que un dia va passar un “burro” amb el seu òrgan sexual dret i tots van riure en comentar el succés dient "aguaita quin burro!!", al que ell innocentment va contestar: "¡aixó no és un “burro”, és una “burra!! " i amb el malnom es va quedar)
Burreta, La
BurromatamLa tia (es diu que en una arrencada tragicòmica, es va posar als peus del ruc perquè el trepitgés perquè el seu marit no la volia: "burro, matam que Manuelet no em vol!!")
Busca-lios
Buscalios, El tio (era molt fanfarró, el que li portava més d'un problema)
Butaca, La
Butaco, El
Cable (era paleta i solia usar molt l’expressió “apreta el cable”)
Cabota, El tio (tenia el cap gran)
CabraEl tio (venia cacauets i tramussos)
Cabrero, Juanillo (passava amb les cabres i les munyia davant dels clients que li demanaven la llet)
Cabrero,  Paco el
Cabrero, El/Cabrera, La
CabretaEl tio (una vegada el van veure quan anava a enterrar una cabra que se li va morir. Passava pels carrers amb el carro i comprava les pells de conill a canvi d’una capseta de mistos)
Cabut , El (tenia el cap gran)
Caçaoret, El (un avantpassat era molt atret per la cacera i es creia el millor caçador de la comarca)
Cacariquí
Cacariqui, El tio
Cacau (en lloc de dir Pascual en deia cacau)
Cacauero, El /Cacaurera, La (venien cacauets)
Cachapo, El (es dedicava a la cria de conills)
Caco
Cadenas, El tio
Cadirer, El tio (fabricava cadires)
Café
Caga, La
Cagacamins, El tio
Cagaeta, La tia
Cagallonet, El tio
Cagapa
Cagaplaces
Cagarrí (per sel molt poca cosa l’acomparaven amb una cagarrina)
Cagarrites, El tio
Cagarrites, Joaquin de
Caga-suecs (li agradava vendre a les soques dels arbres)
Cague El tio
Caguetes, Juanito
Caide, Silvestre El
Cairera, La
Cairesa, La tia
Caje, Paulina El
Cala, La
Calcetera, La (cosia mitjanes)
Calconetes, Pepeta la
Calela, La
Calele
Calets, Paco
Califa, El/Calila, La
Calistro/Calistra
Calite
Callau
Callauet  el vaquer, José Beltrán
Callauet, El tio
Callauo/Callaua
Callava, La
Calo, De
Calo, El tio (de Pascual o "pascualo")
Calva, Joaquina la (era Calvo de cognom)
Cama, Tarsila La
Camaró, Paco (era ros tirant a pèl-roig)
Cames de ferro (apassionat del ciclisme. Era de caràcter una mica apocat, de manera que els companys d'esport es sorprenien quan els deixava enrere anant amb bicicleta)
Cametes (dona amb les canilles molt primetes)
Caminero, Florencio El/Caminera, La (Era capataç d'Obres Públiques)
Camió, La
Camissetes, El tio (es dedicava al tèxtil)
Campana (era molt hàbil donat les seves condicions atlètiques)
Campana, La
Campaner, Pepe Diago el
Campaneta, Sento
Canari, José (de menut tenia la pell blanca i els cabells vermells)
CanarioEl tio (sempre anava xiulant pel carrer i ho feia molt bé)
Candau, El tio/ Candaua, La tia
Caneto  (el tio Nelo Gómez distribuïa vi per tota la població. periòdicament viatjava amb els seus tres muls i el carro, carregat amb les bots, fins a Canet de Berenguer, punt en el qual se subministrava.  D'aquí li va venir el sobrenom de "Caneto")
Canterer, el/Canterera, La (descendent de família amb tradició terrissera)
Canya, La
Canya, Ramón de/ la tia Rosario de
Canyeta, La
Canyeto
Cap de barca (tenia el cap gran)
Cap de diamant (tenia el cap gran)
Capa (Tenia una botiga al carrer Sant Cristòfol. Quan s'acabava la temporada de la roba d'hivern es guardaven i es treien les de l'estació següent.Havia fet una adquisició de capes per aquell hivern que no varen tindre èxit. La dona li digué que podria anar a València que allí la gent rica se les quedaria. Total que es va posar una i se li va ocórrer anar al bar amb ella i en veure'l entrar tots se'n van riure i des de llavors capa es li va quedar )
Capellano, El
Capetino/Capetina, La
Capitan tomello  (era baixet i es creia "mil hòmens")
Capocapona
Capullo, El (li agradava d'exhibir el seu membre viril)
Caputxino.  El tio
Cará, Pepe
Carabassa, Conxeta la
Carabasses
Carabina, Juan el
Carabina, Rosa La
Carabonita (Tenia certa semblança amb Clark Gabble i ell era alt i presumit)
Caraca, El tio/Caraca, La
CaracetesEl tio (feia moltes ganyotes quan parlava)
Caragol José Almela Aguilella
Caragola, Amparito la (era de complexió menuda)
Caragolero, El(es dedicava a replegar caragols) /Caragolera, La (era l’esposa)
Carajillo, El tio (solia prendre set o vuit “carajillos” cada dia)
Caramelo (perquè una vegada aquest xicot li va comprar a la nuvia caramels i des d’aleshores sempre el comparava amb els caramels)
Carboner, El
Carchofa, La tia
Cardaor, El tio/Cardaora, La
Careta (feia cara d’espavilat)
Carlets
Carlina, La  
Carnissera, Lolita la
Carloy/ Carloya
Carrasco/ Carrasca, La
Carreter, El Ernesto Fenollosa (feia o arreglava carros)
Carruana
Carruana, El tio
Carta (treballava a la fàbrica de Segarra conduint camions. Com era de confiança, la gent li donava cartes per portar-les a la seva destinació aprofitant algun viatge. Tots els seus germans són coneguts pel mateix sobrenom)
Cartero, El, Daniel
Cartero, Miguel el (son pare era carter)
Carusso, El (era aficionat al "bel canto". Quan actuava al teatre del poble el sector més entremaliat del públic li llançava grans de blat de moro i ell, amb gran sentit de l'humor, els deia: "¡¡¡no em tireu més llavors d'or! !! ")
Casalama/ Casalamo
Casanova, La
Casco, El tio (relacionat amb el casc de les cavalleries en clara referència a la rudesa del titular del sobrenom)
Case, El
Casino, Amparo del  (propietària d’un dels casinos de la Vall)
Casino, Fedrico López del (propietari d’un dels casinos de la Vall amb deformació del nom Federico)
Casino, Matilde del (propietària d’un dels casinos de la Vall)
Casino, Milagros del (propietària d’un dels casinos de la Vall)
Caso
Cassoles, El Tio (L'aguelo Pepe, per a la festa dels quintos que es celebrà a la pujada del Calvari va matar un cabrilt i uns conils i en una taula va preparar el menjar dins de unes cassoles. Els quintos van començar a tirar-li coets borratxos per tal d'assustar-lo però no ho van conseguir, no tenia por ni es menajà del costat de la taula amb les cassoles als tems que els convidava a arrimar-se a la taula dien-los "vingueu a replegar la cassola". Diuen que l'aguelo Pepe era una persona molt alta, tenia 2 metres d'alçada i pesava uns 150kg. Per tant era molt menjador i tenia la costum de fer-ho utilitzant com a recipient la cassola. Hi ha una expressió que li deia a la dona "Teresin, ja saps, la cassola ben plena". Fins i tot al carro sempre en portava una.)
Cassoles, La
Castanyo, El tio
Castellonera, Paca la (procedia de Castelló)
Casto, El tio
Català, Jaume del
Catalanes, Les  (procedien de Catalunya)
Catalina  (l besàvia  era  Caterina)
Catalina (sobrenom feminitzat però que igualment correspon a un home. Catalina  juntament amb Ortiz (boxejador), "Guerra" i "Gatita" formaven el grup de "roders" (facinerosos, murris o brivalls) de la Vall al llarg dels anys 40 -50)
Catarrillo. El tio  / Roque de Catarrillo (Roque Orenga Segarra- por una infecció de la gola parlava amb veu acatarrada)
Catarrillo, Roget de (Joaquin Orenga Fenollosa- hereta el malnom del germ+a major al morir aquest)
Catarrillo, Roget de (Vivente Orenga Fenollosa- pels cabells i per l'avi)
Catarrillo, Roque de (Vicente Roque Orenga Martín- Fill del Tio Catarrillo
Catarrillo, Silverio de (o Silverio de Roque) Era sastre..Va tenir la sastreria al centre i després molts anys al carrer Regiment Tetuan, la casa on van néixer tots els germans.
Catxapo (dedicat a la cria de conills)
Catxo (portava el cap cot)/Catxo, De (era la dona)
Cava, Paco
Ceba, El tio  (quan era tot just un nadó era molt rosset i blanc. El seu avi solia comentar: "mira quina cebeta tinc". És l'exemple del sobrenom més precoç)
CeguetVicent el (era cec)
Celles de boga (tenia les celles blanques)
Centeno
Cèntima
Cerero (fabricant de cera)
Chaleco, Pascual Serrano (Era corredor de bicicleta i en una de les competicions ciclistes al velòdrom de Segarraen una de les probes, concretament en la de meta partida tenia que competir amb el corredor Peiró. En trobar-se els dos, Peirç era alt i Pascual´, baixet. Aleshores Peiró diu:"Amb aquest chaleco tin que còrrer". Al que Pascual li respongué, "tu corre tot el que pugues que a l'esprint te de guanyar i els diners seran per mi). Tan li va agradar aquest apelatiu que s'ho va posar al quadre de la bicicleta.
Chaleco, El tio (era curt de talla)
Chilabert, Juan
Ciriet, Vicente
Cistella, Pepe
Cistellers, Els (fabricaven cistelles i cistells)
Clara, Amparito la
Clara, La
Clarinet, El tio (tenia el costum de dir: "s'ha de parlar clar i net")
Clau, Manolo  (és cognom)
Coca (s'explica que quan era xicotet no volia pa, sempre li demanava a la seva mare coca
Cocó (sinònim d’embasament xicotet d’aigua)
Cocodrilo (era lleig i amb la boca gran. s'explica que banyant-se a la mar li va dir a la seva mare: "a què nedi com un cocodril?", al que ella va respondre amb sorna: "si fill, no mes et falta la cua!)
Cocot
Cocotrí
Codony,  El  tio ("codony" és paraula típicament vallera que a més del fruit (codony), designa una persona amb un caràcter difícil, pesat o antipàtic, com sembla era el cas)
Coeter, El (fabricava i tirava els coets)
Coixo Colau, El  (estava coix)
Coixo, Nelo Mateu, El (estava coix)
Cojones, Juan (jugava a futbol de porter i deia aquesta paraula sempre que li marcaven gol)
Cola, El tio
Cola, La
Colassa, La/Colasso, El
Colate,, La (Afèresi de xocolate)
Colau, El tio/ de Colau, Isabel
Colchos, Manolo els  (d'ofici terrissaire -la paraula “colchos” és exclusiva i autòctona de la Vall i es refereix a la valenciana botija o canterell)
Colibri
Colicany/Colicanya
Colilla (al TBO hi havia un personatge que s’anomenava així. Un diumenge la seva mare el va vestir d'una manera similar i als xavals els va faltar temps per "batejar")
Colinca, Rosario la
Coll de faca (tenia el coll llarg)
Colom
Coloma (una avantpassada en prendre la 1ª comunió era tan bonica que tots l’ha comparaven amb una colometa vinguda del cel)
Comi, Joaquin (sent pèl-roig, el petit Joaquin va anar amb la seva mare a Castelló. Allí va veure a un altre xiquet pèl-roig i sorprès li va dir a la seva mare: [mira mare, un altre com "mi"!!] i així se li va quedar)
Comodi, Milia la del (l'anomenaven Emília i quan anava a casar-se tenia el caprici de cert comodí, el seu nòvio no li agradava el maleït moble i per aquest motiu, segons es diu, es van barallar)
Comú (persona molt malparlada que enviava la gen a la comuna)
Comuniste (netejava les comunes)
Concòrdia, La
Concorio, La
ConejoEl tio tenia la costum de dir a tots:"¡eh, conejo"!
Conguito (era moreno, baixet i greixonet)
ConillEl tio (tenia unes dents prominents)
Cordovés, El/Cordovesa, La (provenien de Còrdova)
Corduleta, La
Córdulo, El  (sa mare era Córdula de nom)
Corfes, Vicentico
Corma, La
Corralot, José el del
Correa, Manolo Fenollosa Esbrí. Era cadirer)/Correa, La
Corredor de pasensia, El (per impediment físic caminava molt a poc a poc. Una altra versió explica que, sent molt aficionat al ciclisme, recorria els pobles de la comarca demanant als organitzadors de les carreres ciclistes que el deixessin participar-hi, el que se li negava sempre malgrat la seva insistència)
Correguícorrellí
Corrent, Nelo  (escolà de l'Àngel, caminava lleuger i a pressa, i en els enterraments i processons sempre encoratjava als fidels perquè s'apressessin)
Corretger, El/Corretgera, La
Corretgera, el de la Ricardo Segarra
Corretgeres, Les (feien corretges)
Corriola
Cosine
Coteta, La
Cototri, El tio
Covasantetes (cuidaven i vestien a la Verge de la Covasanta)
Creixaca, La (feminització de Creixach)
Cuca, El tio
Cucala
Cuchichí, La (era baixeta i molt presumida)
Cuchilleta (era "tallador" de la Fàbrica Segarra)
Cul de tórtola
Culagre (possible referència a una persona de mal geni)
Cunyanyes  (possible deformació del cognom "Culiáñez" o similar)
Cuquello, Pascual Arnau El/Cuquella, La
Curret, Ramon del (li mancava un braç)
Curreta, La
Currutraca, Amparo La
Custodio (perquè es deia Àngel)
Cutxola, La
Dalip
Danone (era baixet i greixonet)
Daroca (natural d’allí)
Davita, La (la dona de David)
Delaida
Diaga, La
Diputat de la Manxa (perquè sempre anava tacat)
Doceta
Dolsura (possibie referència a persona de tracte molt agradable o parla molt suau)
Domingo, Carmen de
Dominic, El tio
Dominiques, Amparito  les (tenia amistat amb els rectors de l'ordre dels dominics)
Dones, Ramon les (de xicotet tenia certa aparença efeminada)
Doseta (molt sovint comparava a la seca filla amb una doseta –moneda de coure, equivalent al xavet. També és la quantitat de vi que es podia comprar amb aquesta moneda.)
Dotze, Els (sobrenom extensible a tota una família composta per dotze fills)
Dotzecagueraes (tenia costum de fer les seves necessitats al carrer, de petit, se suposa)
Dovina, La
Empedrao (en la postguerra, quan es patia fam, va fer un menjar a base de figues seques, arròs i mongetes seques)
Empedrao, El tio (li agradava cuinar aquest plat típic i el cuinava per encàrrec per a qui l'hi demanava)
Enjabonao (home castellà, que en lloc de dir, jo em rento, deia jo m’enjabono)
Esbrina, L’
Esbrina, Paco l'  (relacionat amb el cognom Esbrí)
Escalet, Pascual (Afèresis de Pascual)
Escaleta,  Pepe   L' (entre una població en la qual els ciutadans habitaven majoritàriament en planta baixa, Pepe usava de l'escala per accedir al seu domicili)
Escarrit (era baixet, lleig i no estava bé del cap. Ho tenia tot, de manera que deien que la seva mare el va parir d'un "escarrit" -paraula vallera que descriu una ventositat llarga, fluixa i sostinguda-)
Esclafat, L’
Escolà, L’
Escultora, La (en la seva família va haver un avantpassat escultor)
Espartero, El (productor d’espart)
Esperança, L’/ Asperanca, L’ (per llurs mares i/o àvies)
Esperansa, Sento
Esquilaor, Joaquin l'
Estamero, L’/Astamera, L’
Estanc, Manolo l'  (els seus predecessors familiars ja tenien un estanc)
Estanquer, L’
Estela, De l’
Estela, La (Era mol guapa i la comparaven amb una estela)
Estelos
Estivillero, L’/Estevillera, La  (naturals d’Estivella –València-)
Eugènia, De l’ (nom  de  casa)
Fadri, El tio (quan no era més que un jove adolescent ja volia ser home)
FandangueroEl tio
Farand
Farina, Quico la
Farinyes  (sobrenom que prové d'aquest cognom ostentat per l'avantpassat)
Farisquet de la Raboseta
Farol (perquè estava al mig de totes les conversacions)
Farol, El tio (possible referència a una persona alta i prima)
Farolet
Farra, El tio (afèresi de botifarra. Feia moltes botifarres a l’època de la matança del porc)
Farra, Santeta la
Farra, Tio (boig que portava moltes medalles penjades a la jaqueta)
Fartes, Manolo (caçador que a l’hora de menjar li deia al seu company: “si que fartes!”)
Fartes, Nelo
Farum
Fava, Isabeleta la
Fava, Sento
Felia, Pepa la
Felicia, La
Felip, Juanito  (son pare s’anomenava Felipe)
Fenicolí
Ferrer, El Vicente Burguete  (era ferrer de professió)
Ferriol  (nom d’origen francès)
Ferrot, Batiste Aragó (la ferrada és una caldera feta de terrissa que té un ansa a cada costat i un bequelló al bell mig)
Fetge
Fideuer, Pepe el (fabricava fideus)
Fiela, La (descendent del "fielo". El “fielo” era el representant del fielato, antiga institució dependent de l'autoritat corresponent, i encarregat de cobrar els anomenats drets de consum a l'entrada de la població als comerciants que venien al mercat. Els fielatos, també anomenats portalatges, eren cordons duaners que envoltaven les ciutats convertits en altres èpoques en suculents instruments fiscals)
Figa negra
Figueret, El
Figuerets, El tio (possible referència al productor de figues (més jove, més baixet o fill del tio Figuero)
Figuero, El tio
Figuero, El/Figuera, La (possible referència al productor de figues)
Figura,El tio
Figura-colau
Fil d’Or, La
Fillmeu, Manolo (tenia costum de repetir contínuament el de "fill meu")
Fina, La
Florentina, La tia
Florentino, El
Florentinos
Fogasso (menjava moltes fogasses)
Foliga, El (perquè de menut deia foliga en lloc de formiga)
Fondeguilla, El tio  (es crià en la població veïna)
Fondeguillera, La (natural de Fondeguilla)
Fondero, El (era l'amo de la fonda)
Font,  Presentasion  de  (l’anomenaven Presentación i era filla de la “Fonta”)
Fonta, La (era Font de cognom)
Forada, La tia
Foradat, El (tenia les butxaques foradades)
Foradat, Niseto
Forma, La
Formal (per tot el contrari, era un informal)
Formala, La
Formiga (tenia la boca ampla i molla o inflada com les formigues)
Formigueta (anava guardant i amuntonant tota classe de coses)
Forn, Del
FornLoleta el  (tenia forn)
Forn, Vicentica la del
Fornera, La
Fosco, El tio
Francés, El  (nasqué a França)
Fuersa, El tio
Fugits, Els (En desfer-se la Banda Municipal de La Vall d’Uixó. Els músics es separaren en dos grups, uns que entraren a formar part el la nova CIAC i els altres que tornaren a recuperar l’anterior Banda Unión Musical Vallseuxense, qualificant a aquests de Els Fugits)
Fulla
Fulleta (Era mol prim i poc menjador i sa mare li deia que menjara que sinó es quedaria igual que una fulleta)
Furta-carabasses (perquè l’havien pillat furtant carabasses al mercat)
Fusaes, El tio
Fusaetes
Fusta, Pepe (Tenia la cara roja i era aficionat a la pilota, activitat que practicava en el Roser i que quan jugava els espectadors l'animaven a que pegara fort al temps que li deien que et poses més roig que la fusta del ginjoler" )
Fuster, El
Gabardina (quan es va posar de moda la gavardina la portava fins a l'estiu)
Gala, La
Galan, El tio
Galana, La
Galgo, El
Galí, El tio/ Galina, La
Gallardo
Gallatano
Gallo, El (tocava el bombardí amb tant virtuosisme que semblava fer-ho parlar. El sobrenom, segons es diu, li venia per al·lusió al famós torero "el Gallo", com analogia del nombre, un, el primer, el millor)/Gallo, Del (la seva dona)
Ganaua, La (era Ganau de cognom)
Ganga, La
Garçon, Antonia la (es va atrevir a tallar els cabells a la "garçon" quan aquí ningú ho feia)
Garibaldi (Ho comparen amb el general Giuseppe Garibaldi, personatge de caràcter fort i mal geni, característiques que també reunia aquesta persona i d'ahi el malnom)
Garri (de petit li deien "Garribaldi", deformació del cognom del famós patriota italià)
Garrinya, La
Garro
Garrofa, La tia
Garsio
Gat, El tio/Gata, La tia
Gatita ( Gatita  juntament amb Ortiz (boxejador), "Guerra" i "Catalina" formaven el grup de "roders" (facinerosos, murris o brivalls) de la Vall al llarg dels anys 40 -50)
Gatitón
Gato, El
Gaya, La tia
Gayetano  (deformació de Cayetano)
General de la cendra, El (un pastor que quan anava a fer pasturar els ramats a la muntanya i a la nit es recollia a una caseta, solia monopolitzar sempre el mateix lloc al voltant de la llar perquè deia que ell era el general de la cendra)
Generós, El (Nelo Marrama)
Gepana, La/Gepano, El
Geroní, El tio
Gerra, La
Gila, La (feminització de Gil)
Gipona, La
Gitana (tenia una gossa que es deia així)
Gobernador, Ernesto Vilalta El  (renom  anecdòtic: un  dia el pare  d’aquest  senyor li va dir: el teu fill sembla un governador)
GolondrinaEl (procedien de Jaén. Al segle XIX la seva àvia era assistenta d'un coronel destinat a Cuba, de manera que tota la família havia de viatjar molt a costa de les vicissituds del militar)
Gonçala, La (Del nom Gonzalo)
Gorrera, La
Gorretes (solia portar aquesta peça al cap)
Gorrumo, El/Gorruma, La (ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat)
Got
Gota, La
Goto, Batiste La (veure Agosto Batiste L')
Gran Capitán, El
Granerer, El (fabricava graneres)
Granereta de mar (sempre estaba agranat el carrer)
Granja, Manolo de la (Estava al càrrec dels animals de l'economat de Segarra)
Granota
Granota, La tia
Grasias, El tio
Grave, El tio (un dia es va encendre el cotxe de línia i un tal Nelo el Blanco, que anava a la vaca, va caure i es va trencar la columna. Cada dial i preguntava un amic seu: com estàs?, què estàs grave?)
Grega
Grillos
Grinyons, Els
Groc, El
Groc, Leopoldo El
Grosa, Arcadio la
Guana, La/Guano, El
Guapa, La (en la seva joventut va ser molt maca)
Guapetó, El (era molt lleig)
Guarda, Juan el
Guerra (sobrenom feminitzat però que igualment correspon a un home. Guerra  juntament amb Ortiz (boxejador), "Catalina" i "Gateta" formaven el grup de "roders" (facinerosos, murris o brivalls) de la Vall al llarg dels anys 40 -50)
Guiso, El tio
Gumbaua
Haca, De l’
Herbera
Herbero, L’
HerberoPaco el (distribuïa i venia herba per als animals domèstics del corral)
Hilet (era molt prim)
Honrades, La tia (solia dir: "xiquetes, el principal és la honradez!")
Hort, De l’
Hort, Pepe l' (era l'encarregat de tenir cura del famós hort d'Emper o "hort de Ramon Rabaza", antigament situat al nord de la població. (veure rabassa, la)
Hostia, Enrique de
Hostia, Vicente de
Hueca, La tia
Huit, Pepe (continuament tenia el costum d'exclamar amb la paraula "huit")
Huitena
Ilet (Derivacio de Manualet. Pronunciava mal Manualet). Manuel Jover
Igualada
Jabalí, El (va matar un “jabalí” que el va sorprendre quan estava treballant a l'hort)
Jano, El/Jana, La (procedia de La Jana)
Jessusa, La
Jessusa, Paco la (a sa mare l’anomenaven  Jessusa)
Joe
Jopetí-lluent (portava l’armilla molt lluenta, perquè era de raso negre)
Juanes, Pepica es
Jueves, La tia
Juliana, Vicent la
Jusepo, El
Lalipa
Lechera, La
León, El tio  (el de león li venia de Leopoldo)
Letricas, El tio (procedent de la província de Terol, vingué endollat ​​per un ministre de Franco a treballar com cobrador per al Banc de València. Quan presentava les lletres de canvi en els domicilis tenia costum de dir: "li traigo una letrica ...")
Leyland (conductor d'un camió d'aquesta famosa marca)
Liosera (natural de La Llosa),
Liser, Elisa
Litri, Paco (era prim, alt i de gran nas com el torero "El Litri")
Llanda, La (Malnom despectiu al que s’anomena a la CIAC fent referència al seu mal so quan toca, la qual cosa corrobora la gran rivalitat musical en La Vall)
Llansola, Latia
Llapiasero/ Llapissera (eren prims i alts)
Llarg, Sento el (era alt)
Llarga, La tia
Llargo
Llepamocs, El tio (de xicotet es llepava els mocs)
Llepat, Eleuterio El (Eleuterio era una persona que li agradava anar sempre ben asseada, ben pentinat, com es diu a La Vall anar en punt d'onze. Quan eixia al carrer fet un pinzell la gent li deia "vas com si t'hagués llepat")
Llepat, Del, Emilio (descendent del llepat)
Lligona, El tio (corredor de finques. Tenia jornalers i tots volia que portaren lligona)
Llimera, La tia - El tio llimero  (possible productor de llimes)
Llimeros, Els
Llimonaes,  Amparito  les  (tenia negoci de distribució i venda de begudes escumoses)
Llimoner, Juanito
Llisa, La
Llobeta, La (relacionat amb el cognom Llobet)
Llop, El (possible cognom)
Llor
Llosera, La tia  (procedia de La Llosa)
Llossero, El  s natural de La Llosa)
Lluch,  (eixe era el seu cognom)
Llucia, La
Lluciano  (venia d'avantpassats italians)
Lluent, El
Lluentet, El
Lluisa, La
Llum, Fabio de la
Llussiano
Luriana, La
Luriano
Lusa, Elvira La
Macareno, El
Maces, De
Maceta (li agradava molt el morter per fer all-i-oli)
Machaca, La tia/Machaco, El tio
Madriles
Maicalles (era molt parlador)
Mainés
Mainesa, Rosarito la (prové del cognom "main ")
Malaena, La/ Malaeno, El (deformació  de Magdalena)
Malés, La
Malia, La
Mambret (Vicente Dupla)
Mamó, Pepe El
Mandel
Mandonga (sempre estava furgant-se el nas)
Mangrana  (era molt prim i algú li solia dir: "tens mes ossos que una mangrana!")
MangraneroEl tio (possible productor de "mangranes")
Manilla, El tio
Manitas (tenia unes mans molt grans)
Manjovena, El tio
Manrona, La (feminització de manró: crostó, tros de pa, molt típic d’ací)
Mansaneta, La
Mansano
Mantequero, Pepe el
Manualeta, La
Manyà Emilio Castelló (per tenir aquest ofici)
Manyet
Manyo, El (perquè procedia de Ojos Negros, localitat de Terol)
Maollos. Els (Deformació de lo millor, que era el que sempre es portaven del mercat, el millor peix, la millor fruita,etc. Només menjaven el que es entrava pels ulls, igual es donava anar mal vestits; però en el menjar eren especials)
Mapa, Santeta el (durant una d'aquelles entranyables excursions en autocar consultava i explicava contínuament un mapa. Aviat les companyes de viatge van començar a dir-li amb broma: "Santeta, el mapa!")
Maquiniste, Fina el (el seu pare i ella reparaven màquines de cosir)
Marabota, La tia  (procedia de la comarca lleonesa de la Maragateria, en la Vall era coneguda per la deformació d’aquest gentilici; es a dir, de maragata a "marabota")/Maraboto,  El tio  (per  masculinització  es deia al marit de la marabota)
Marca, La
Marco, De
Margalita
Marietes, Les
Marina, Magendia i Santeta la els seus avantpassats eren “Marin” de cognom)
Marrama La, MarramoEl
Marramo, De
Martella, Pilar de la
Martina, La (del cognom Martín)
Martino, Pepe  (el fill de la Martina)
Martino, El (Era jugador de pilota i quan li pegava a la pilota li deien "pareixes martino" en referència a un jugador de plota de l'època)
Marto, El tio  (relacionat amb el nom de Marta)
Masa, Rosarito la
Mascarellero, El/Mascarellera, La
Maset, Santet de
Maseta, La
Masonera, La
Massa, Manolo i José
Mata
Matagatos (uns diuen que perquè caçava gats, altres que els menjava en època de falta d'aliments)
Mateu, Nelo i Tomaseta de  (son pare era Mateo de nom)
Media manta (per ser molt mandrós)
Medio millón, La (tenia fama de rica i assegurava que, en l’època, tenia més de mig milió de pessetes)
Mediokilo (era petit i pesava molt poc)
Mediolitro (de nen, després de la guerra utilitzava per beure, els envasos que els seus pares tenien al bar per les mesures de líquids)
Melengue (possible referència a una mala pronunciació de "merengue"); Melenga, La
MelenyaEl  tio  (deformació burleta de la paraula castellana "melena", ja que era perruquer d'ofici. Una altra versió és que quan anava al barber a tallar-se els cabells, deia en castellà: “Llevame esta melenya”)
Meleros, Els (elaboraven mel)
Melga, La (vocable autòcton valler que designa una persona mústiga, amb falta de nervi, amb poca energia)
Melic, El tio
Melinda, La tia/ Melindo, El
Melins
Meliquero,  El tio/Meliquera, La (quan era petit tenia el costum de tocar-se el melic, repetint sense parar: “el melico, el melico”)
Melitón (de xicotet volia insultar, i en lloc de “maricón” deia: “melitón, melitón”)
Mellana, La/ Mellano, El
Melonà (era natural de Villarrobledo (Albacete). Sent aficionat al ciclisme, un dia va caure de la bicicleta i en comentar l’esdeveniment deia: "me he pegado una melonà". I Melonà se li va quedar)
Melons, El tio (possible productor de melons)
Melons, Paco (possible productor de melons)
Menangulo, El tio (Cap d'una família que provenia de Benicarló i amb la parla característica del nord de la nostra província, quan menjava figues deia:" M'en angulo una, m'en angulo dos....")
Menaor, Tomás el
MenaorEl tio (tenia l'ofici de soguer. Sabut és que el menaor (habitualment un xiquet) era l'encarregat de moure la roda a la filosa o màquina de filar)
MenaoraLa tia (era la filla del "tio menaor")
Menjafigues (personatge al que li agraden molt les figues)
Menjaolla, El tio (li agradava molt menjar la típica olla)
Meno
Mentequero, El (pronunciava mal "el mantecaero" )
Menut, El (era el més jove dels germans)
Mercé
Merdot. Tafolet de
Merequilda, La (per deformació de Hermenegilda)
Mèrit, El tio
Merla, La
Merlet
Merlo/Merlo, Del
Mestre, Pepe el
Metitet
Meu, El tio
Miau, El tio
Micaleta, La
Michelín, El tio (Estava molt gros com el ninot de la famosa marca de pneumàtics)
Mijaburra
Mijafiga
Mijallima, Poldo i Sebastià
Miles, El tio (tenia fàbrica de lleixiu i presumia de tenir diners "a miles")
Milhomens (sent d'aparença feble era molt fanfarró)
Millonari, El (convidava molt sovint a paella a tothom)
Millonari, Sento el (se li cridava així amb ironia, i no sense crueltat, ja que era pobre i anava recollint burilles pels carrers)
Mina, El de la
Minchi
Mineta Vicente i Pepe (de xiquets es dedicaven a explotar minetes)
Mio, El
Miracielos, La (estava grossa, tenia els ulls sortits i quan caminava, ho feia amb la cara cap amunt, com si mirés al cel)
Misa, Miguel de
Miserenobis, El tio (era organista de la parròquia de l'Assumpció)
Miseria, El tio
Mitja-burra (tenia molt mal geni, i un dia d’un cop de destral va partir la burra en dues parts)
Mitja-llima (dona que despatxà a un pretendent de males maneres)
Moco, De
Molí, Del
Molí, El
Moliner, El/Molinera, La
Molinero, El tio (tenia un molí d’oli)
Moll, Concha el
Molla, Pepa la (de caràcter molt suau)
Momblet
Momo, El (perquè feia moltes carasses i gestos)
Mona, Blay de
Monaita, La tia
Moncofí, El/Moncofina, La  (originaris de Moncofa)
Moncofí, Elvireta (originària de Moncofa)
Mongeta, La (dona que quedà soltera)
Monín (per se molt lleig)
Monina, La
Monjo, Del
Montenegro,  El tio  (va estar durant el segle XIX a la guerra de Cuba. Alli va ser assistent d'un general amb el cognom Montenegro. Gràcies a aquest endoll va ser llicenciat molt aviat i a l'arribada a La Vall, contà la sort que va tenir gràcies al susdit general Montenegro per quedar-se definitivament amb aquest sobrenom)
MoraSantet de
Morena, La
Morena, La tia
Morena, Santeta la (l'anomenaven Vicenta i era morena)
Morenet, Vicente el
Moreno, El
Morete (De nom: Manuel Serra Talamantes, casat amb Anselma, La Puça.)
Morra, La
Morra, Teresín la
Morret  (tenia el llavi inferior una mica girat)
Morro tallat, Pascualet de (tenia el llavi partit)
Morro, Del
Morrut, El (carregava de llavis)
Mosca (per la rapidesa en fer les coses)
Mosca, El/Mosca, La (Aquest malnom ve del tems de la inquisició. En aquells tems hi havia un personatge extremadament religiós que servia als inquisidors de delator, i com sempre estava en tots els llocs per escoltar i era apegalós com una mosca, l'hi van traure de malnom El Mosca.)
Mosqueta (Diminutiu de La Mosca)
Moto
Motxilla, La Pepe
Muda, Doloretes  la (era dement i muda. Solia passar les hores apuntada a la finestra, de manera que els nens que passaven pel lloc ho feien amb certa por i desconfiança, sobretot durant les hores nocturnes)
Muerto, Vicent el (jugava a futbol i "amb només mirar-lo" es queia)
Muixarro
Mullaor, El tio (era barber i untava (mullava) generosament amb sabó la cara dels clients per afaitar-los)/Mullaora, La tia (era l’esposa)
Muralla (creia ser un gran defensa jugant a futbol però no ho era, de manera que de broma van començar a cridar-lo d'aquesta manera)
Musculitos (tenia uns braços musculosos i l’agradava de exhibir-los)
Musica, Carmen la de (era professora de música)
Mut, Paco el
Nana, La (era baixeta)
Nano, Pepe el (era baixet)
Nasio, Rosarito de (Son pare li deien Ignacio)
Nassos d'Aigüera (tenia les fosses nasals molt obertes)
Nassuda, La
Navajá (espantava els xiquets dient-los:"mira que vos traure la navaja")
Navajera, La tia
Navarro, El tio (un altre cas de cognom convertit en sobrenom o àlies)
Negre, Paco el
Negreta, La tia (era fosca de pell)
Nelet, Pepe (Manuel García Segarra, director  Banda Artística Musical)
Nelo Joaquina
Nena, La
Neno, El
Netol (tenia un cap que recordava al ninot d'aquesta marca publicitària)
Nicolasso (Del nom Nicolàs)
Ninlloll, De
Ninyol, Pascualet de (ninyol era la denominació donada a un tipus de fil molt utilitzat en la fabricació d'espardenyes i aparegut a principis del segle XX. Pascual va ser el patriarca d'una família dedicada des de llavors a la indústria del calçat)
Niñorra
Nofra, La
Noi, Pepe el
Norata, La (possible deformació d’Honorata)
Norda, La (pel seu estrabisme)
Nostre Senyor, El
Notari, El tio
Notari, Manolo el
Notaria, La
Nouera, La
Novata, La
Noy, Vicent el (procedia Catalunya)
Nulero, El/Nulera, La (naturals de Nules)
Nyeu (home bàrbar que renyint amb un gitano el matà. La gitana muller del difunt es va assabentar del renom del señor: -nyeu, la veu del gat- i en donà part a la guàrdia civil: “un hombre que le llaman gato… ha matado mi marido)
Nyinyorra, La
ObrerPaquito l'
Ofes, Pepe (tenia cert defecte en la pronunciació de la "r" i quan pronunciava "garrofes" remarcava el final de la paraula d'una manera característica)
Oficial, Pilar de l'
Ojitos
Olivero, El (amb el carro venien olives pels pobles de la comarca)
Olla, Blay de
Ollancansalá (s'explica que li agradava tant l'olla amb cansalada que es volia separar de la seva dona perquè ella no li feia mai aquest guisat)
Ollera, Concheta la  (tenia industria terrissera)
Ollera, L’
Olleres, Les
Ondera, L’ (natural d’Onda).
Oro, El tio
Oro, L’/Ora, L’
Oro, Pepe l'
Oro, Ramon del
Oueres (venien ous)
Ouetera, L’
Pa de Blat, El tio
Pachanga
Pacho, El tio
Pacoc
Pacot
Paeller, El tio - Paellera, La tia (els seus avis eren hongaresos i d’ofici llanterners. Es dedicaven a arreglar paelles)
Paellera Pepe la
Paianda (En l'època de la fam, demanava per a menjar i li donaven una ruga de pa dient-li "Ahi tens pa i anda")
Paimel, Vicentico (el seu sogre era rusquer i per al berenar solia menjar pa amb mel)
Palamosa, La (natural de Palamós –Barcelona-)
Palau (prové d’un cognom)
Pelegrí, Joaquín de
Paleto
Palilo (a la cullera gran de menjar-se l’empedrao, en deia palilo en lloc de pelilo)
Pallardó/Pallardona, La
Pallasa, La tia
Pallasso, El (tenia uns trets que recordaven els d'un pallasso)
Palola, La
Paloma, La
Paloma, La tia, Palomo El tio/ Palomo, Julio
Palomet
Palomossa (per voler semblar-se als coloms)
Paludet, El (tenia els incisius davanters molt grans, però era més jove que el palut, d'aquí el diminutiu)
Palut, El (tenia els incisius davanters molt grans)
Pana, La
Panader, Domingo del
Panader, el José Castelló
Panader, Marco el (Francisco del Alar)
Pandilla, La tia
Pandillo, El Ricardo (Fill de la tia Pandilla)
Pandoy (la seva àvia venia d’Aragó i es va instal lar al poble com fornera. Tenia el costum de dir: "amb diners, o sense diners, “pan doy")
Panera (era baixet i gros)
Panet, El tio (es diu que tenia costum de dir: "fer la de panet, lo de hui deixar ho per demà”)
Panis, El tio (era pèl-roig)
Panoli
Panolla (era pèl-roig)
Panolles (tota la descendència es caracteritza pel color apanollat dels cabells)
Panolleta (fill de Paanolla)
Pansolo (En l'epoca de la fam i quan no hi havia queviures el pa era el poc al que es podia accedir i açò és el que li deuria passar a aquest,sols menjava pa).
Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque)
Panteon (h odien perquè era tan lladre que seria capaç de furtar un panteó)
Panxa, Sento
Panxeta (fill de Panxa)
Panxeta, La
Panxo, El tio
Panyero, El  (venia teles i draps)
Pañuelitos, La (possible usuària habitual d'aquesta peça)
Papai (expressió que usava de menut per demanar de menjar: “jo vull papai”)
Papelines, Paco
Papelines, Ursuleta de
Papelitos, El tio
Papeta, El tio
Pardal-Lluent (senyor llarg i mandrós)
Pardals (Forma d'anomenar els vallers)
Pardalo
Pardalpuja
Pareja Felis, La (sobrenom actual que designa una despreocupada parella que, vivint de la caritat, sol passejar amb el seu gos pels carrers cèntrics de la població)
Paressido, El tio (tenia una gossa que havia de parir. Quan ho notificà a casa d’uns amics castellanoparlants va dir que la gossa havia “paressido”
Parissi
Parisso, El/Parissa, La
Parra (al seu carrer hi havia una parra)
Parro, El
Pasamassina, Josefina (l'esposa d'un "filaor" que en el seu treball tenia el costum de dir contínuament al seu xiquet ajudant: "pasam aci ... pasam aci" (el fil). Una segona versió compta, com pel dia de Sant Pere (29 de juny), molta gent tenia per costum passar un parell de dies a Sant Josep acampant sota els garrofers (encara no havia xalets). En travessar el barranc, i carregada amb el xiquet en braços, Josefina reclamava l'ajuda del seu marit dient: "passam aci ... ara, passam aci ...")
Pasensia
Pasqualot
Pastes, Paco  (regentava negoci de pastisseria)
Pastissos
Pastor, Pepe el
Pastoreta, El tio (tenia el caminar d'una "pastoreta", denominació que a la Vall rep la bugadera blanca -Motacilla Alba-, un ocell migratori amb un caminar molt ràpid i peculiar)
Pastorillo, El tio
Pata, La tia
Patas, El tio (comptava a les ovelles per les potes)/Patas, De
Patet (nét de Pato, home honorable que per no blasfemar quan realitzava les seves tasques al camp, achuchava als animals amb la paraula "repato")
Pati, Del
Pato, De (criava ànecs)
Pato, El
Patricio
Patrisio, Isabel de
Paula, Joaquín de
Paulina Elcaje, La tia
Pavana (un avantpassat era l’únic del poble que sabia ballar aquest ball)
Peberroig, El tio
Pebrera, La tia
Pedac, Vicent Ramon de (possible relació amb l'ús de peces apedaçades)
Pedreguer
Pedrenyo, El tio
Peix, El (els seus avantpassats venien peix al mercat que portaven des Moncofa amb carro)
Peixet, El (fill del peix)
Pelà, La
Pelaet, El/Pelaeta, La
Pelats (per tenir poc o gens de monyo)
Pelegri
Peliua, La tia
Pellera, La
Pelona, La
Pelonet
Pena, Rosarito la
Peno
Pepe Soles (aquest es el sobrenom atrubuït a la persona que en la Vall es dedicava a treure els sobrenoms de la majoria de la gent i ell sempre deia que per a ell no li tragueren cap. Ell solia dir: “A mi, Pepe a soles”. Doncs dit i fet, amb PEPE SOLES es quedaria)
Pepete, El tio
Pepetes, Les
Pepeto, El tio/Pepeto, De
Pequeño luchador, El (era baixet però molt valent en el treball i els negocis)
Pera, La (estava grossa)
Peranso
Perera, La
Perero, el José Beltrán
Percha, Pepe
Perdino
Perdiuo, El/Perdiua, La
Pere Vicent (eixe és el seu nom)
Pere Vicent de l’alt, Els de (nom de casa per referencia a l’alt que era l’amo)
Pere Vicent el alt  (inclou el qualificatiu per distingir de l'anterior)
Pere, Tereseta de
Perero, El/Perera, La
Peret
Pereta, La tia
Periquillo, La
Periquillo, Vicent el (portava ulleres de "periquito")
Perlo, El
Perolera, La/Perolero, El (tenia indústria de calders, olles i perols)
Perragordaperrot, Ismael el
Perrana (dona mandrosa)
Pesadores, Les (pesaven els productes que venien)
Pesaora, La tia
Pesseto, Vicente Segarra El (sobrenom transmès des del segle XIX per un avantpassat que es jugava una pesseta-uns bons diners per a l'època-quan feia la partida al casino)
Peterri/Peterria, La
Petra, Carmen la
Picoli
Piga
Pigos, El (d'aspecte apanollat i tota la descendència tenia pigues a la cara)
Pigosa, La
Pigues, La
Pilara, La
Pilaro, El
Pilolo (de menut parlava molt malament)
Pilotari, Aquilino el
Pinchiu
Pinet, El tio (era d'estatura normal però volia ser més alt)
Pina. Amparo la
Pinocho, La
Pinos, De
Pintor, pepe el
Pintora, La (provenia de família de pintors de brotxa grossa)
Pintorico, Juanico el (era pintor)
Pinturero
Pinxiu, Carmen la
Pinyeta, La
Pinyol, De
Pipa, José Antonio
Pipopa, La
Piquer (fabricava piques per als rentadors públics)
Pirla, La tia
Piru
Piruli, El tio
Pissonitos (portava unes botes molt grans)
Pistola
Pistolera, La
Pistolero, Enrique
Pistoleta
Pitarca, La (probable feminització del cognom Pitarch)
Pitarro, La
Pitarrot (era aragonès i solia anar a la muntanya, on recol·lectava una herba que en valencià es diu "socarrot". Com no ho pronunciava bé deia:"me voy ha hacer pitarrot" i així se li va quedar)
Pitarrota, La (por feminització, l’esposa de "el pitarrot")
Pito, El tio (s'explica que li agradava molt cantar, i entre estrofa i estrofa repetia moltes vegades la paraula "pito" com una mania seva)
Pituso
Piua, Dolors la
Pixiclit
Pixona, La
Planchaor, El tio/ Pannchaora, Lola la
Platera, La tia (venia quincalla)
Pobret, Amparito el
Pocho
Poero, El/Poera, La
Poeta, El (antic sobrenom. Possible afició a la poesia)
Polilla, La (Malnom en que es coneix a L?Ateneu Musical Schola Cantorum. Hi ha dos versions sobre el seu origen: Un en al·lusió a l’edat avançada dels seus fundadors, ja que molts provenien de les antigues bandes La Lira i La Filarmonica. Segons açò, els músics de tan vells que eren, estaven apolillats. Però hi ha una altra versió que sembla més apropiada i és que la banda tenia prohibit eixir al carrer i aleshores els partidaris d’aquella repressió es feien burla dient-los: “Els vostres uniformes se’ls menjarà la polilla, perquè no tocareu”.
Polit (Deformació del nom Hipòlit)
Poll, De la
Poll, La
Pollastra, La
Poma, El tio
Popeye, Rosarito la (semblava un aire a "Olivia" la dona de "Popeye")
Porcara, La tia  (relacionat amb el cognom Porcar)
Porra, El tio
Porro, El/Porra, La  (Era molt aficionat a jugar a la porra en companyia del Noy, possiblement al casino d’aquest)
Porro, La tia
Pota
Potetes
Potí, Amparo la
Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. . .!")
Pou, Del (a casa seva tenia un pou)
Pouero, El
Prenyadoret (perquè s’havia casat en una embarassada)
Prevenido, El tio (compta la historia que arribà a l’estació de Nules un passatger que venia a treballar a l’Ajuntament de La Vall. En el camí d’anada a La Vall va preguntar a un llaurador però on arribar a la població veïna i quan li restava. El llaurador li va indicar la direcció al temps que l’alertà de que anara en compte que en aquell poble eren amants de treure sobrenoms. Ell li respongué: “Muchas gracias, ya iré PREVENIDO” Quan arribà a La Vall es va dirigir a la fonda per trobar allotjament i es va dirigir a la fondera que estava darrere el taulell: “Buenas tardes. Mire, yo vengo a trabajar en el Ayuntamiento y necesito alojarme aquí durante unos dias hasta que encuentre una casa donde poder vivir” La fondera, efectuada la presentació per part del foraster, li respongué espontea i amb tota familiaritat, més bé amb to desvergonyiment: -Ah, si'.. . Usted es el TIO PREVENIDO!!)
Prima, La
Primo, El (perquè es gastava tots els diners amb els amics)
Prunera, La
Puça, La (eren dues germanes, l’una de Puçol i l’altra d’Alfondeguilla. La de Puçol va anar a visitar a la germana i aquesta li preguntà d’on venia el nom de Puçol. La germana li respongué del fet d’haver moltes puces. La conclusió a la que arrivà era de que ella era una puça)
Puça, Anselma La
Puça, La tia
Puceta
Puço, El (xicotet com una puça)
Puja, La/Pujo, El
Punxa, La (esposa d'un llenyataire (no al terme estricte de la paraula, sinó referit a la persona que recollia en la muntanya argelagues, arços, esbarzers i altres arbustos per al seu ús com a combustible en els forns) portava aquest simbòlic sobrenom en referència al tipus de matèria primera que el seu marit portava a la llar)
Pura, La
Purisima, La (era molt lleig i ennegrit, pel que li deien d'aquesta manera en irònic antagonisme amb la Verge Maria)
Quinielo, Sento (limitat i entranyable personatge valler que es passejava pels carrers del poble amb una butlleta de travesses a les mans i barruntant en veu alta els possibles resultats dels partits de futbol. En ser interrogat per un partit de diumenge sempre mostrava amb èmfasi la seua "experta opinió)
Quinquiller, Trabusio el
Quiquereta (una dona molt pobre que anava a comprar oli amb una quiquereta)
Quiqueta, La
Rabassa, La (sobrenom provinent del cognom "Rabaza”', desaparegut a la Vall.)
Rabosa, El tio
Rabosa, Amparo La (Un avantpassat estava sembre en la muntanya i li deien: pareixes una rabosa, sempre estàs en la muntanya) 
Raboseta, La
Racó, Del
Racó, Tereseta el (vivia en una casa ubicada al racó de la "placeta Molins")
Radio, El tio (era molt parlador)
Rajoler, El (tenia una fàbrica de rajoles)
Ramona, La
Ramundeta
Rancapinos, El tio
Ranco, El/Ranca, La
Ranquet
Rata, El/Rata, La
Rata, La tia (per la semblança amb una rata)
Rateta, La
Raton, El (procedents de Jaén, el patriarca de la família solia dir: "hemos pasado más hambre que un ratón!")
Raya, La tia
Rayo, El (personatge molt esportista [boxejador i ciclista] i molt nerviós)
Re, Pepe Casanova
Rebuig (tots els seus germans eren alts però ell era baixet)
Recontra (en lloc de flastomar deia recontra)
Recontra, Angeleta la
Redell (eufemisme per redéu)
Redimoni, La
Redimonia, La tia
Regal, El tio (Era campaner de l'Assumpció)
Reineta, La
Reixa
Rejolar, Del
Rejolera, La
Rellonge, Pepe del (es va instal·lar un rellotge de sorra a la façana de sa casa orientada cap al sud (plaça de l'Assumpció cantonada amb carrer Assumpció), per no poder fer-se a la façana de l'església confrontada cap al nord)
Rellonger, Baldayo el (rellotger d'ofici)
Rellotge (tenia un rellotge de sol a la façana de casa)
Relonja, La tia
Remigia, La
Requino, Pascual el
Resaaora, Santeta
Resistensia
Revenedora, La
Rey, Enrique el (possible referència a un cognom)
Ric – Rica (va tornar de Cuba, on va fer una mica de fortuna)
Ricalbarrio, La (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques)
Ricatxa. La
Ripa, La
Risos, El tio (tenia els cabells arrissats)
Ritx/Ritx, De
Riuets, El tio
Rodaorets, Dels
Roget, El
Rogeta, La
Roglana, La
Roig de Centano, El
Roig de panoll, El (d’aspecte també apanollat. Diuen que en sa casa al corral hi havia una planta de blat de moro que feia les panolles roges i quan el xiquet va nàixer en aquel color rogent li van dir que era roig com el panoll del corral)
Roig de Pússies, El
Roig, Del
Roig, Sento el
Roja, Conca la (era pèl-roja)
Roja, De la
Roja, La
Romaldo, Manuel Garcia  (possible deformació de Romualdo)
Romanet
Romano, Pepe el
Rompetechos, El tio
Roques, Les eren tres germanes. possiblement descendents del cognom Roca)
Ros, El (possible cognom)
RoscaEl tio (era Forner)
Roseto, El tio
Rosquilla, La (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla" i que constitueix una plaga que rosega les fruites)
Rossera, La
Rotxil/Rotxil, De
Rovira, La tia (eixe era el seu cognom)
Ruala, La
Rualo (El seu avantpassat era guarda rural i en principi era "ruralo" i per deformació ha passar a "rualo" i inclós simplement "ualo")
Ruisenor, El (com el tio canario, sempre anava xiulant pel carrer. Es diu que el feia amb tant virtuosisme que molta gent li seguia per escoltar-lo)
Rulla, la (la família tenia els cabells arrissats)
Rullo, El tio
Rullo, José
Sabata, El tio (era "dolçainer" i quan s'arreglava per anar a tocar, disposava d'un parell de sabates per calçar, cosa extraordinària en l'època) 
Sabater, Pedro el
Sabatera, La
Sabatetes
Sabatilla
Sabut (era el més llest de l'escola)
Safanoria
Salada, Farisco Sanchis (cisteller d'ofici)
Salinera,La tia
Salsera, La
Salsera, La tia/Salsero, El tio
Samarra  (procedeix de cognom italià, donant-se el cas que el mateix donarà nom extraoficial a una plaça de la població)
Sanborombom
Sandàlio 
Sangui
Sanroca, La
Santimango
Santroc
Santroqueta, La tia
Sapatones (portava sempre botins)
Sarabaques (pronunciava mal sabates)
Saragosseta, La
Sardina
Sare, El
Sare, Paco el
Sariero, El (tenia indústria de sàrries [saries])/Sariera, La (la seva dona)
Sastre, El tio (era sastre)
Sau El tio (Provenien de Barcelona i quan saludaven o feien com a Barcelona dient adéu-siau i d'ahi Sau) 
Saués (podria ésser una derivació dels cognom Sau)
Sebastià  
Sebet, Manolo el
Sec, El tio (referència a un personatge molt seriós i molt prim)
Segarreta, La tia (relacionat amb el cognom Segarra)
Sellena, La tia
Semoleta
Senc, El
Seno, El (era sereno i deis: “seeee…noo”)
Sensi
Sentana, La
Sentimet, Pao
Senyoret de Font, El (anava sempre molt ben vestit, amb llaç i barret, de manera que semblava un senyoret. S'explica que abans de morir es va vestir ell mateix perquè la "Pallassa"-sobrenom de la dona encarregada de vestir i arreglar els morts- no el toqués)
Serelló, El
Serenata, Vicent (entre els caçadors de la vall "fer serenata" té el significat de practicar cert art de caça il·legal consistent en tapar el cau del conill per impedir el refugi i, d'aquesta manera, atrapar-lo i es deia “fer serenata”)
Sereno, El
Sereno, Rosarito el
Serera, La
Sergia, La tia  (aquest era el seu nom que després passà als seus fills com a sobrenom (Ernesto la Sergia, Consuelo la Sergia,, ..)
Sergies, Les
Serilla
Serrana, La tia/Serrano, El tio
Serraor, El/Serraora, La
Serrello, El/Serrella, La
Serrucano (senyor que era curandero i arreglava el peus. És una mala articulació del mot castellà cirujano)
SesàEl tio (Tenia cara de “sesà” –possible menció o l’òrgan sexual femení “ses”- paraula aquesta molt típica vallera)
Sevina, La/Sevino, El
Sidora, La tia (per deformació d’Isidora)
Sidro, Dolores de
Sigarreta, Pepa la
Sigua
Sillero (procedia de Silla –València-)
Sin mote (no tenia renom i aquest li servia)
SincosientosEl tio (comptava així en arribar a aquesta xifra)
Sindinero, El  tio (personatge que, arribat a la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients. Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar les corresponents deutes)
Sipote (en al·lusió al membre viril)
Siriaca, La tia (per feminització de Ciriaco)/Siriaco (deformació de Ciriaco)
Sirila (deformació de Cirila)
Sirucano,  El  Per deformació de "cirujano", ja que era barber i sabut és que antigament els mestres barbers exercien també de "metges cirurgians".
Siso, El (renom impúdic amb reminiscències sexuals)
Sisquet, El tio (era Francisco de nom)
Siu
Siuá, El tio
Siuena, De
Soca (de moltes conveniències)
Soca (es deia així al que els seus arrels familiars, des dels seus més remots avantpassats, eren originàries del poble)
Soliva /Solivo  (sobrenom provinent d'un cognom –Soliva- també desaparegut a la Vall
Sombrerero (de vegades li agafaven rampells d'enuig, de manera que el sobrenom li ve d'un brau i famós bou de l'època que es deia "sombrerero")/Sombrerera (per feminització de sombrerero)
Soneja, El tio  (Els seus pares eren de Soneja)
Soqueta  (fill del tio soca)
Sorell/Sorella, La
Sorella, Rosario La
Sornigero
Sorra (molt lladre)
Sort, Braulio el (era sord)
Sort, Manolo el (era sord)
Sota, El tio (per la semblança en la sota de bastos)
Subia
Sueños (tenia els ullets menuts i semblava que dormia sempre)
Suria, La
Surdo de vaquer, el
Surdo, el José Bernús
Suseno, El
Tabal
Tabalet,  El tio (relacionat amb l'activitat musical. Possible referència a una persona molt xerraire o pesada)
Taco, El tio
Tafarrero, El tio (feia rabastes). Rabasta: Peça ampla i corbada, de cuiro, sola, tela forta o fusta, que subjecta la sella o bast per darrera passant per sota la coa de la bístia)
Tafarrera, La (la seva dona)
Tafolet
Taleca. Ramona la (Taleca és la Bossa ampla i curta, de roba basta, per a portar-hi el pa i altres coses. )
Tano, El
Tarbena, Pepe (que vols per a berenar? li preguntava sa mare. Pa i tàrbena ! li contestava sempre)
Tarín, Vicente
Társil  (sobrenom provinent del nom "Társilo")
Tarson (conjunció dels noms "Tarzan" i "Sansón", fent així al·lusió a la qualitat de ser un campió)
Tasta (era molt menjador)
Tasta, Blay de
Tasta, Pepa la
Tecla, Joanet de  (relacionat amb el nom de tecla)
Tejero, El (tenia industria de teules)
Teles­foro
Teniente, Pepe del (el seu pare era tinent de la guàrdia civil)
Terra-gos (que era molt mandrós i sempre anava tirat per terra com un gos)
Terrero, El (amb el carro venia "terreta" -terra gres per escurar la vaixella- pel poble i la comarca)/ Terrera, La tia (feminització del sobrenom “terrero”)
Tifani Salvador
Timbre, Leonoreta el (Leonoreta anava al cinema amb la seva mare i el nuvi. A la foscor de la sala la parella es dedicava a la seva. Quan arribava l'hora de canviar el rotllo de la pel·lícula i sonava el timbre que avisava de la immediata encesa de les llums, la seva mare, situada en un lloc estratègic, la avisava amb un: "Leonoreta ... el timbre!")
Tintorer, El (fabricant de tints)
Tintorer, Severino el (té tintoreria)
Tiralila
Tirants, Blay de (quan encara no s'estilaven els tirants ell ja portava)
Tirolà (paleta molt manyós i aficionat a la música. Mentre treballava cantava Tirolà, tirolà…)
Tirolana, La
Tirole, El tio
Tito, El tio
Tolitro, El tio
Tolla, La
Tollina, El tio/Tollina, La
Tolo, El/Tola, La
Tomaqueta/Tomaqueto
Tomassín
Tomate, La
Tomelleres, Les
Tomellero/Tomellera, La
Ton, El tio
Tona,  La (relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia)
Tonico, El (diminutiu relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia)
Tordillo, El tio (senyor molt jove amb tots els cabells blancs)
Torera, La/Torero, El (Ell tenia por als bous)
Torrillo, El tio
Tort, El tio
Tortet de Caragola, El (estaca tort)
Tortillero, El (feia i venia truites)
Tos, El tio
Totous, Ernesto (músic que li agradaven molt els ous, i després de tocar, per menjar sempre demanava el mateix: "tot ous, tot ous ')
Trabusia, La tia  (per deformació del nom Tiburcia); Trabusies, Les
Traca, Pepe
Tragabales (es diu que havent mantingut una violenta discussió amb el seu sogre, aquest li va disparar un tret a la boca i d'aquí el sobrenom)
Traques
Traveres, Les /Travera, La  (feminització del cognom Traver)
Travesanya
Trinitaria, La
Trinquet (a casa tenia un trinquet)
Trompi
Turmó (Els xiquets es posaven amb ell d’aquesta manera: “eixe tormó”, fent referencia, tal vegada als òrgans sexuals)/Turmona, La
Tururu, Joaquin de (Tenia la costum de posar-se les mans a la boca com una trompeta fent el so de  Tururu)
Tururuna, La
Uanos, Els (venien “guano”)
Ueca, La
Uiso/Uisa, La
Uitena
Ullets, Carmen la de (tenia els ullets menuts)
Ullota, Andres de la
Ulls de gat
Ulls de Piripiu (tenia els ullets menuts)
Un plàtan (i va cometre l'error d'ensenyar-la)
Uriano, L'
Vaca, Pepe (era molt aficionat a les vaques de can)
Vaianda, Vicent de
Valenciana, La
Valenciana, La tia (natural de València)
Vallesa, La tia
Vallesset/Vallesseta, La
Vaporet
Vareta
Varilla José Frias (era mecànic de la fàbrica de Segarra i treballava amb el ferro)
Varó, El tio (fa referencia a que era l’únic “varón”de la família)
Vayavaya (tenia costum de dir repetidament "vayavaya")
Vayo, El
Vedrino, Vicentico el
Ventura
Vera
Vespa, La
Vetera, La/Vetero, El
Vicaja, La
Vicari, El tio
Vicaria, La
Viena (sinònim de barra de pa i aplicat perquè de menut volia menjar-se’n una)
Vilaro, Anita de
Vilavellera, La tia/Vilavellero, El  (eren de La Vilavella)
Vineta (sinònim de colobra o serp no verinosa. La motivació prové d’una anècdota en què el senyor en qüestió digué que a la vineta se li bellugava molt la coa)
Vives
Vives, Amparito la (relacionat amb el cognom Vives)
Vividor, El tio (L’agarrà un bou que es deia així)
Voltabarcos  (jugava a futbol i tenia gran potència física. Altra versió explica que veient una fotografia al diari comentà: "ha voltat un vaixell!", al que algú li contestà: "Cha, fica be el periòdic que l'estàs mirant del reves! ")
Xafacharcos
Xafamerdes
Xafaoua, La
Xafarrates (tenia costum d'increpar als seus interlocutors d'aquesta manera)
Xalma, La
Xano, El, Xana, La
Xapa (un avantpassat quan era xiquet, deia xapa en lloc de perra –moneda de cinc cèntims)
Xapa, El tio (repetia molt aquesta paraula a manera d'exclamació)/Xapa, La
Xarta, El tio
Xata, La
Xatet  de  Múrcia
Xato Carabases, El
Xato Pòlit, El
Xato Poruna José Almela
Xavale, Juan de
Xavalet (saludava amb aquesta paraula)
Xavo, La
Xerel, Elodia de
Xicharra, La (com a persona parla molt)
Xicot, La
Xicot, Patrosinio El
Xicote, El (era actor de teatre aficionat i cada vegada que actuava li tocava cantar la cançó: “Les castanyes del xicote”)
Xicuets, Amparito La
Xilxero, El/Xilxera, La (eren naturals de Xilxes)
Xima Joaquin de
Xima, Pepe
Ximberlí  -  Ximberlino  -  Ximberlina  -  Ximerlina  ( procedeix  del cognom d’origen italià)
Ximes, Les (mare i filla eren Joaquina –Xima- de nom, i a partir d’ací, Ximes foren tots els seus descendents)
Ximet, De David
Ximo  Capa, El tio  (es deia Ximo i era dels pocs que usaven capa a la població)
Xin, El (s'explica que va viatjar fins a la Xina i que va trigar mig any a arribar)/ Xin, Del
Xinela
Xinet, El (tenia a la cara certs trets orientals)
Xiquillo, La
Xiquillo, Lola El
Xira, Josefina la
Xirimbo
Xiringa, Manolo  (possible relació amb la professió de practicant)
Xispa, La
Xochimet, Amparito de  (a son pare l’anomenaven Joaquin –Xochim-)
Xochimeta, La tia
Xocolatero, El/Xicolatero, El (tenia fàbrica de xocolata)
Xolvi/Xolvia, La
Xorís
Xoro, El/Xora, La
Xorrera, La/Xorrero, El (vivien a la plaça dels Xorros)
Xorrereta, La
Xorrito, El/ Xorrito, La
Xoverico, El (procedia de Xóvar)
Xovero, El/Xovera, La (naturals de Xovar)
Xueca, El tio  (originari de Sueca, era aficionat a la beguda i al mencionar el nom del seu poble li "fluixejava" la llengua deformant així la pronunciació)
Xula, La
Xulet
Xulitos (al TBO hi havia un personatge representat per un nen amb aquest nom i que, segons diuen, es semblava a ell. Existeix una altra versió que explica que els "Xulitos" procedeixen de Borriana, poble on els habitants tenien fama de fanfarrons. La matriarca presumia que allí tots la coneixien per "la senyora Laura", i d'aquí el de "Xulitos")
Xulla, El tio (caçador que després de la cacera a l’hora de dinar deia “va de xulla” –costella de corder-)
Xulos, Els
Xupana, La
Xupitos  (tenia el costum de posar "morrets" com els nadons)
Xurra, José la  (procedia de família castellanoparlant)
Xurra, Antonia La
Xurrero, el Eugenio
Xurro, Ángel el  (originari de Mosqueruela –Teruel-)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada