José Gargallo Gregori: Malnoms acompanyats de el Tio ó La Tia

* Malnoms acompanyats de el Tio ó La Tia. S'usa el tio, la tia. davant d'un malnom, sia de procedència substantiva, sia de procedència adjectiva, en els casos següents:

a) Si es tracta d'un individu especial, per la seus personalitat i ascendent en el poble. Molt freqüentment, inclús després de mort, entraen la mitologia local i se segueix introduint el seu malnom amb "el tio...".

b) Si ens referim a la persona més vella, com a més representativa de la família que portà el malnom en qüestió.

c) Quan els que parlen es refereixen a un individu que pertany a les generacions anteriors, o siga, a la dels seus pares o avis.

Afaitagats La tia; Alberto, El tio Manolo Cueco Vilalta; Avellana El tio; Bajoca, El tio (el seu avi li deia constantment: "estàs més verd que una bajoca!"); Bandera, El tio (Quan va acabar la guerra carlista va pujar al campanar de l'església de l'Assumpció amb una bandera blanca, motiu suficent per a que quan va baixar li posaren bandera de malnom); Bienpaga, La tia; Blanquejaor, El tio (es dedicava a blanquejar fil); Blavet, El tio (eren visibles molts capil·lars blaus per la cara i el nas); Blaveta, La tia (s'explica que sovint deia:"...la roba ben neta, sempre blaveta .. .”); Bolea, El tio (escolà de l'Assumpció, tenia el costum d'amenaçar els acoliquets amb un: "te pegaré una bolea!"); Bollo, El tio (era gros i amb cara rabassuda); Bolo, El tio (l’avi treballava en una mina i quan arrencava una pedra grossa deia “bolo va!”); Boro, El tio (sobrenom que es va portar des de la mili, doncs havent-la complert en Melilla, pronunciava malament la paraula "moro", truncant-la per irregularitat en la direcció per la de "boro", i, amb el sobrenom es va quedar); Borretes, El tio; Borriol, El tio (procedia de Borriol); Botifarra, La tia (fabricava embotit –botifarres-); Botifarro, El tio; Braguetola, La tia;

Branquicas, El tio (era natural de Xóvar i portava llenya a la Vall. "ya te traeré branquicas!", deia, i d'aquesta manera se li va cridar); Bretón, El tio; Bruteta, La tia; Bunyol, El tio (procedia de Bunyol); Burra, El tio (s'explica que un dia va passar un “burro” amb el seu òrgan sexual dret i tots van riure en comentar el succés dient "aguaita quin burro!!", al que ell innocentment va contestar: "¡aixó no és un “burro”, és una “burra!! " i amb el malnom es va quedar); Burromatam, La tia (es diu que en una arrencada tragicòmica, es va posar als peus del ruc perquè el trepitgés perquè el seu marit no la volia: "burro, matam que Manuelet no em vol!!"); Buscalios, El tio (era molt fanfarró, el que li portava més d'un problema); Cabota, El tio (tenia el cap gran); Cabra, El tio; Cabreta, El tio (una vegada el van veure quan anava a enterrar una cabra que se li va morir); Cacariqui, El tio; Cadenas, El tio; Cadirer, El tio (fabricava cadires); Cagacamins, El tio; Cagaeta, La tia; Cagallonet, El tio; Cagarrites, El tio; Cague El tio; Cairesa, La tia; Callauet, El tio; Calo, El tio (de Pascual o "pascualo"); Camissetes, El tio (es dedicava al tèxtil); Canario, El tio (sempre anava xiulant pel carrer i ho feia molt bé); Candau, El tio/ Candaua, La tia; Caputxino, El tio; Caraca, El tio; Caracetes, El tio (feia moltes ganyotes quan parlava); Carajillo, El tio (solia prendre set o vuit “carajillos” cada dia); Carchofa, La tia; Cardaor, El tio; Carruana, El tio; Casco, El tio (relacionat amb el casc de les cavalleries en clara referència a la rudesa del titular del sobrenom); Cassoles, El Tio (L'aguelo Pepe, per a la festa dels quintos que es celebrà a la pujada del Calvari va matar un cabrilt i uns conils i en una taula va preparar el menjar dins de unes cassoles. Els quintos van començar a tirar-li coets borratxos per tal d'assustar-lo però no ho van conseguir, no tenia por ni es menajà del costat de la taula amb les cassoles als tems que els convidava a arrimar-se a la taula dien-los "vingueu a replegar la cassola". Diuen que l'aguelo Pepe era una persona molt alta, tenia 2 metres d'alçada i pesava uns 150kg. Per tant era molt menjador i tenia la costum de fer-ho utilitzant com a recipient la cassola. Hi ha una expressió que li deia a la dona "Teresin, ja saps, la cassola ben plena". Fins i tot al carro sempre en portava una.); Castanyo, El tio; Ceba, El tio (quan era tot just un nadó era molt rosset i blanc. El seu avi solia comentar: "mira quina cebeta tinc". És l'exemple del sobrenom més precoç); Chaleco, El tio (era curt de talla); Clarinet, El tio (tenia el costum de dir: "s'ha de parlar clar i net"); Codony, El tio ("codony" és paraula típicament vallera que a més del fruit (codony), designa una persona amb un caràcter difícil, pesat o antipàtic, com sembla era el cas); Cola, El tio; Colau, El tio; Conejo, El tio tenia la costum de dir a tots:"¡eh, conejo"!); Conill, El tio (tenia unes dents prominents); Cototri, El tio; Cuca, El tio; Dominic, El tio; Empedrao, El tio (li agradava cuinar aquest plat típic i el cuinava per encàrrec per a qui l'hi demanava); Fadri, El tio (quan no era més que un jove adolescent ja volia ser home); Fandanguero, El tio; Farol, El tio (possible referència a una persona alta i prima); Farra, El tio (afèresi de botifarra. Feia moltes botifarres a l’època de la matança del porc); Farra, Tio (boig que portava moltes medalles penjades a la jaqueta); Figuerets, El tio (possible referència al productor de figues (més jove, més baixet o fill del tio Figuero); Figuero, El tio; Figura,El tio; Florentina, La tia; Fondeguilla, El tio (es crià en la població veïna); Forada, La tia; Fosco, El tio; Fuersa, El tio; Fusaes, El tio; Galan, El tio; Galí, El ti; Garrofa, La tia; Gat, El tio/ Gata, La tia; Gaya, La tia; Granota, La tia; Grasias, El tio; Grave, El tio (un dia es va encendre el cotxe de línia i un tal Nelo el Blanco, que anava a la vaca, va caure i es va trencar la columna. Cada dia li preguntava un amic seu: com estàs?, què estàs grave?); Honrades, La tia (solia dir: "xiquetes, el principal és la honrad!"); Hueca, La tia; Jueves, La tia; León, El tio (el de león li venia de Leopoldo); Letricas, El tio (procedent de la província de Terol, vingué endollat per un ministre de Franco a treballar com cobrador per al Banc de València. Quan presentava les lletres de canvi en els domicilis tenia costum de dir: "li traigo una letrica ..."); Llarga, La tia; Llepamocs, El tio (de xicotet es llepava els mocs); Lligona, El tio (corredor de finques. Tenia jornalers i tots volia que portaren lligona); Llimera, La tia - El tio llimero (possible productor de llimes); Llosera, La tia (procedia de La Llosa); Machaca, La tia/Machaco, El tio; Mangranero, El tio (possible productor de "mangranes"); Manilla, El tio; Manjovena, El tio; Marabota, La tia (procedia de la comarca lleonesa de la Maragateria, en la Vall era coneguda per la deformació d’aquest gentilici; es a dir, de maragata a "marabota")/Maraboto, El tio (per masculinització es deia al marit de la marabota); Marto, El tio (relacionat amb el nom de Marta); Melenya, El tio (deformació burleta de la paraula castellana "melena", ja que era perruquer d'ofici. Una altra versió és que quan anava al barber a tallar-se els cabells, deia en castellà: “Llevame esta melenya”); Melic, El tio; Melinda, La tia; Meliquero, El tio (quan era petit tenia el costum de tocar-se el melic, repetint sense parar: “el melico, el melico”); Melons, El tio (possible productor de melons); Menangulo, El tio (Cap d'una família que provenia de Benicarló i amb la parla característica del nord de la nostra província, quan menjava figues deia:" M'en angulo una, m'en angulo dos...."); Menaor, El tio (tenia l'ofici de soguer. Sabut és que el menaor (habitualment un xiquet) era l'encarregat de moure la roda a la filosa o màquina de filar); Menaora, La tia (era la filla del "tio menaor"); Menjaolla, El tio (li agradava molt menjar la típica olla); Mèrit, El tio; Meu, El tio; Miau, El tio; Michelín, El tio (Estava molt gros com el ninot de la famosa marca de pneumàtics); Miles, El tio (tenia fàbrica de lleixiu i presumia de tenir diners "a miles"); Miserenobis, El tio (era organista de la parròquia de l'Assumpció); Miseria, El tio; Molinero, El tio (tenia un molí d’oli), Monaita, La tia; Montenegro, El tio (va estar durant el segle XIX a la guerra de Cuba. Alli va ser assistent d'un general amb el cognom Montenegro. Gràcies a aquest endoll va ser llicenciat molt aviat i a l'arribada a La Vall, contà la sort que va tenir gràcies al susdit general Montenegro per quedar-se definitivament amb aquest sobrenom); Morena, La tia; Mullaor El tio (era barber i untava (mullava) generosament amb sabó la cara dels clients per afaitar-los)/Mullaora, La tia (era l’esposa); Navajera, La tia; Navarro, El tio (un altre cas de cognom convertit en sobrenom o àlies); Negreta, La tia (era fosca de pell); Notari, El tio; Oro, El tio; Pa de Blat, El tio; Pacho, El tio; Paeller, El tio - Paellera, La tia (els seus avis eren hongaresos i d’ofici llanterners. Es dedicaven a arreglar paelles); Pallasa, La tia (Un avanpassat es va vestir de paiaso per Carnestoltes); Paloma, La tia; Palomo El tio; Pandilla, La tia; Panet, El tio (es diu que tenia costum de dir: "fer la de panet, lo de hui deixar ho per demà”); Panis, El tio (era pèl-roig); Panxo, El tio; Papelitos, El tio; Papeta, El tio; Paressido, El tio (tenia una gossa que havia de parir. Quan ho notificà a casa d’uns amics castellanoparlants va dir que la gossa havia “paressido”); Pastoreta, El tio (tenia el caminar d'una "pastoreta", denominació que a la Vall rep la bugadera blanca -Motacilla Alba-, un ocell migratori amb un caminar molt ràpid i peculiar); Pastorillo, El tio; Pata, La tia; Patas, El tio (comptava a les ovelles per les potes); Pedrenyo, El tio; Peliua, La tia; Pepeto, El tio; Pereta, La tia; Pesaora, La tia; Pinet, El tio (era d'estatura normal però volia ser més alt); Piruli, El tio; Pito, El tio (s'explica que li agradava molt cantar, i entre estrofa i estrofa repetia moltes vegades la paraula "pito" com una mania seva); Planchaor, El tio; Poma, El tio; Porcara, La tia (relacionat amb el cognom Porcar); Porra, El tio; Prevenido, El tio (compta la historia que arribà a l’estació de Nules un passatger que venia a treballar a l’Ajuntament de La Vall. En el camí d’anada a La Vall va preguntar a un llaurador però on arribar a la població veïna i quan li restava. El llaurador li va indicar la direcció al temps que l’alertà de que anara en compte que en aquell poble eren amants de treure malnoms. Ell li respongué: “Muchas gracias, ya iré PREVENIDO” Quan arribà a La Vall es va dirigir a la fonda per trobar allotjament i es va dirigir a la fondera que estava darrere el taulell: “Buenas tardes. Mire, yo vengo a trabajar en el Ayuntamiento y necesito alojarme aquí durante unos dias hasta que encuentre una casa donde poder vivir” La fondera, efectuada la presentació per part del foraster, li respongué espontea i amb tota familiaritat, més bé amb to desvergonyiment: -Ah, si'.. . Usted es el TIO PREVENIDO!!), Puça, La tia; Rabosa, El tio; Radio, El tio (era molt parlador); Rancapinos, El tio; Rata, La tia (per la semblança amb una rata); Raya, La tia; Redimonia, La tia; Relonja, La tia; Risos, El tio (tenia els cabells arrissats); Riuets, El tio; Rompetechos, El tio; Rosca, El tio (era Forner); Roseto, El tio; Rovira, La tia (eixe era el seu cognom); Rullo, El tio; Sabata, El tio (era "dolçainer" i quan s'arreglava per anar a tocar, disposava d'un parell de sabates per calçar, cosa extraordinària en l'època); Salinera, La tia; Salsera, La tia/Salsero, El tio; Santroqueta, La tia; Sastre, El tio (era sastre); Sau El tio (Provenien de Barcelona i quan saludaven o feien com a Barcelona dient adéu-siau i d'ahi Sau); Sec, El tio (rferència a un personatge molt seriós i molt prim); Sellena, La tia; Sergia, La tia (aquest era el seu nom que després passà als seus fills com a sobrenom (Ernesto la Sergia, Consuelo la Sergia,, ..); Serrana, La tia; Sidora, La tia (per deformació d’Isidora); Sincosientos, El tio (comptava així en arribar a aquesta xifra); Sindinero, El tio (personatge que, arribat a la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients. Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar les corresponents deutes); Siriaca, La tia (per feminització de Ciriaco); Sisquet, El tio (era Francisco de nom); Siuá, El tio; Soneja, El tio (Els seus pares eren de Soneja); Sota, El tio (per la semblança en la sota de bastos); Tabalet, El tio (relacionat amb l'activitat musical. Possible referència a una persona molt xerraire o pesada); Taco, El tio; Tafarrero, El tio (feia rabastes). Rabasta: Peça ampla i corbada, de cuiro, sola, tela forta o fusta, que subjecta la sella o bast per darrera passant per sota la coa de la bístia); Tirole, El tio; Tito, El tio; Tolitro, El tio; Tollina, El tio; Tordillo, El tio (senyor molt jove amb tots els cabells blancs); Torrillo, El tio; Tort, El tio; Tos, El tio; Varó, El tio (fa referencia a que era l’únic “varón”de la família); Vicari, El tio; Vividor, El tio (L’agarrà un bou que es deia així); Ximo Capa, El tio (es deia Ximo i era dels pocs que usaven capa a la població); Xochimeta, La tia; Xueca, El tio (originari de Sueca, era aficionat a la beguda i al mencionar el nom del seu poble li "fluixejava" la llengua deformant així la pronunciació).