Malnoms amb derivacions per sufixació

Malnoms amb derivacions per sufixació. Altra manifestació apreciable en els malnoms són les derivacions realitzades amb l’afegiment de diversos sufixos. Els més corrents són els diminutius –et, -eta, –ico, -ica d’influència potser murciana o aragonesa, aplicats generalment en el pas hereditari del malnom, és a dir en el pas del pare al fill o filla. 
Animalico, Teresa l'Botifarreta  (fill  de  la  tia  botifarra,  que  per  adaptació  del sobrenom  va adquirir  el dininutiu); Paludet, El (tenia els incisius davanters molt grans, però era més jove que el palut, d'aquí el diminutiu); Peret; Pereta, La tia; Pintorico, Juanico el (era pintor); Pistoleta; Prenyadoret (perquè s’havia casat en una embarassada); Puceta; Ramundeta; Ranquet; Romanet; Sabatilla; Semoleta; Soqueta (fill del tio soca); Tafolet; Tomaqueta/Tomaqueto; Tomassín; Tonico, El (diminutiu relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia); Xochimeta, La tia.
Santet de morret
La xurra, Antonia Ranera
Però també es troben els augmentatius, de menys habituals, -ot, -ota.
Barretota, La,  Pacot; Pasqualot; Ullota, Andres de la
CLAVARIS DEL ROSER
Baix i de peu: el de la dreta amb boina és José el del corralot
Cavallistes: Paianda (home de joaquineta la diaga), en el centro Tomas d’Aràmbul i a la dreta Jesús el xurro
Es podrien incloure en este apartat els sufixos que indiquen oficis : –aor, -er, -ero-era. Són molts els malnoms derivats d’oficis ja indicats anteriorment.
Aiguader; L, Arrossero, L'; Botiguer, ElPistolera, La; Pistolero, Enrique... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada