Malnoms amb derivacions per sufixació

* Malnoms amb derivacions per sufixació. Altra manifestació apreciable en els malnoms són les derivacions realitzades amb l’afegiment de diversos sufixos. Els més corrents són els diminutius –et, -eta, –ico, -ica d’influència potser murciana o aragonesa, aplicats generalment en el pas hereditari del malnom, és a dir en el pas del pare al fill o filla. 
Animalico, Teresa l'; Botifarreta  (fill  de  la  tia  botifarra,  que  per  adaptació  del sobrenom  va adquirir  el dininutiu); Paludet, El (tenia els incisius davanters molt grans, però era més jove que el palut, d'aquí el diminutiu); Peret; Pereta, La tia; Pintorico, Juanico el (era pintor); Pistoleta; Prenyadoret (perquè s’havia casat en una embarassada); Puceta; Ramundeta; Ranquet; Romanet; Sabatilla; Semoleta; Soqueta (fill del tio soca); Tafolet; Tomaqueta/Tomaqueto; Tomassín; Tonico, El (diminutiu relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia); Xochimeta, La tia.

Santet de morret
La xurra, Antonia Ranera

Guana, la Rosario Tido Segarra i
Francisco Tur Falcó (Farisquet de la Raboseta)

Nelet, Pepe (Manuel García Segarra )

Però també es troben els augmentatius, de menys habituals, -ot, -ota.

Barretota, La,  Pacot; Pasqualot; Ullota, Andres de la

CLAVARIS DEL ROSER
Baix i de peu: el de la dreta amb boina és José el del corralot
Cavallistes: Paianda (home de joaquineta la diaga), en el centro Tomas d’Aràmbul i a la dreta Jesús el xurro. 

Es podrien incloure en este apartat els sufixos que indiquen oficis : –aor, -er, -ero-era. Són molts els malnoms derivats d’oficis ja indicats anteriorment.
Aiguader; L, Arrossero, L'; Botiguer, El. Pistolera, La; Pistolero, Enrique...