Malnoms compostos

Malnoms compostos. Encara que normalment els malnoms vallers consten d'una sola paraula, n'hi ha alguns, pocs, que estan formats per diversos mots: 
Bobo-mora (filador de cànem que anà a comprar-ne i va veure que hi havien melons i en comprà. Però després se li va òcorrer que robar-los seria un guany més profitós. Els posà als fardells on havia de posar el cànem i li tocà pagar el cànem a preu de meló); Bufanugols; Buscalios, El tio (era molt fanfarró, el que li portava més d'un problema); Cagacamins, El tio; Cagaplaces; Caga-suecs (li agradava vendre a les soques dels arbres); Cap de barca (tenia el cap gran); Cap de diamant (tenia el cap gran); Dotzecagueraes (tenia costum de fer les seves necessitats al carrer, de petit, se suposa); Furta-carabasses (perquè l’havien pillat furtant carabasses al mercat); General de la cendra, El (un pastor que quan anava a fer pasturar els ramats a la muntanya i a la nit es recollia a una caseta, solia monopolitzar sempre el mateix lloc al voltant de la llar perquè deia que ell era el general de la cendra); Llepamocs, El tio (de xicotet es llepava els mocs); Maicalles (era molt parlador); Matagatos (uns diuen que perquè caçava gats, altres que els menjava en època de falta d'aliments); Medio millón, La (tenia fama de rica i assegurava que, en l’època, tenia més de mig milió de pessetes); Mediokilo (era petit i pesava molt poc); Mediolitro (de nen, després de la guerra utilitzava per beure, els envasos que els seus pares tenien al bar per les mesures de líquids); Menjafigues (personatge al que li agraden molt les figues); Menjaolla, El tio (li agradava molt menjar la típica olla), Miracielos, La (estava grossa, tenia els ulls sortits i quan caminava, ho feia amb la cara cap amunt, com si mirés al cel); Ollancansalá (s'explica que li agradava tant l'olla amb cansalada que es volia separar de la seva dona perquè ella no li feia mai aquest guisat); Panoli; Pansolo; Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque); Pardal-Lluent; Pardalpuja; Pequeño luchador, El (era baixet però molt valent en el treball i els negocis); Perragordaperrot, Ismael el; Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. . .!"); Rancapinos, El tio, Ricalbarrio, La (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques); Rompetechos, El tio; Xafacharcos; Xafamerdes; Xafarrates (tenia costum d'increpar als seus interlocutors d'aquesta manera).
Panoli, Manolo i Tollina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada