Malnoms d'anècdotes de caire humorístic o irònic i onomatopeics

Malnoms d'anècdotes de caire humorístic o irònicEn aquest cas els malnoms estarien relacionats amb un fet episòdic o anecdòtic o una dedicació no professional. Alguns fets passats, curiosos o graciosos, havien esdevingut motiu de conversa i, fins i tot, havien arribat a proporcionar alguns malnoms.
Agosto, Batiste l’ (Batiste era un xiquet molt rebel. El dia de la Verge d'Agost es trobava a la partida del molí menant per a un "filaor". Quan van passar els seus pares, que es dirigien cap al paratge de Sant Josep a gaudir de la clàssica jomada festiva , el van saludar i li van dir que quan acabés la feina l'esperaven allà per menjar, acomiadant-se del nen. Tot seguit. en sentir allò Batiste, excitat i fart d'aquella feina, va començar a menar cada vegada més de pressa fins que va acabar per trencar el fil. Che fill de puta! [que has fet li va dir "el filaor" (en l'època era habitual aquest tracte verbal entre "filaor" i xiquet-ajudant). Al que Batiste, tornant el cap mentre fugia corrent cap a Sant Josep, li va respondre: Aquí et quedis cabró, que hui és "l'Agosto", referint l'esmentat dia festiu del 15 d'agost. El "filaor" es moria de riure davant la reacció del noi i Batiste l'Agosto se li va quedar); Aspirina  (feia la "mili" a les milícies universitàries com a oficial, era guapo i alt, de manera que quan venia al poble vestit d'uniforme les noies es deien "que aspirina!", fent referència a la "calma" que, com una aspirina, els podria proporcionar); BajocaEl tio (el seu avi li deia constantment: "estàs més verd que una bajoca!"); Bandera, El tio (sobrenom adquirit davant el manifest i repetit desig d'aconseguir una bandera per a la banda de música); BlavetaLa tia (s'explica que sovint deia:"...la  roba  ben  neta,  sempre blaveta .. .”); Bobo-mora (filador de cànem que anà a comprar-ne i va veure que hi havien melons i en comprà. Però després se li va òcorrer que robar-los seria un guany més profitós. Els posà als fardells on havia de posar el cànem i li tocà pagar el cànem a preu de meló); Boca-oli (vomitava un líquid molt semblant a l’oli); Bolo, El tio (l’avi treballava en una mina i quan arrencava una pedra grossa deia “bolo va!”); BoroEl tio (sobrenom que es va portar des de la mili, doncs havent-la complert en Melilla, pronunciava malament la paraula "moro", truncant-la per irregularitat en la direcció per la de "boro", i, amb el sobrenom es va quedar); Borràs de la sal (caçadors que quan anaven la muntanya a caçar en fer la paella per dinar sempre s’oblidaven de la sal. Un tal Borràs quedà encarregat de portar-la a la propera ocasió); Branquicas,  El tio  (era natural de Xóvar i portava llenya a la Vall. "ya te traeré branquicas!", deia, i d'aquesta manera se li va cridar); Breva (tenia el costum de ser molt puntual: "fas prompte a tots els llocs, ets mes primerenc que una, breva!" li solien dir); BurraEl tio (s'explica que un dia va passar un “burro” amb el seu òrgan sexual dret i tots van riure en comentar el succés dient "aguaita quin burro!!", al que ell innocentment va contestar: "¡aixó no és un “burro”, és una “burra!! " i amb el malnom es va quedar); CanarioEl tio (sempre anava xiulant pel carrer i ho feia molt bé); Carajillo, El tio (solia prendre set o vuit “carajillos” cada dia); Caramelo (perquè una vegada aquest xicot li va comprar a la nuvia caramels i des d’aleshores sempre el comparava amb els caramels); Ceba, El tio  (quan era tot just un nadó era molt rosset i blanc. El seu avi solia comentar: "mira quina cebeta tinc". És l'exemple del sobrenom més precoç); Clarinet, El tio (tenia el costum de dir: "s'ha de parlar clar i net"); ConejoEl tio tenia la costum de dir a tots:"¡eh, conejo"!)Comodi, Milia la del (l'nomenaven Emília i quan anava a casar-se tenia el caprici de cert comodí, el seu nòvio no li agradava el maleït moble i per aquest motiu, segons es diu, es van barallar); Comi, Joaquin (sent pèl-roig, el petit Joaquin va anar amb la seva mare a Castelló. Allí va veure a un altre xiquet pèl-roig i sorprès li va dir a la seva mare: [mira mare, un altre com "mi"!!] i així se li va quedar); Garçon, Antonia la (es va atrevir a tallar els cabells a la "garçon" quan aquí ningú ho feia); Granereta de mar (sempre estaba agranat el carrer); Grave, El tio (un dia es va encendre el cotxe de línia i un tal Nelo el Blanco, que anava a la vaca, va caure i es va trencar la columna. Cada dia li preguntava un amic seu: com estàs?, què estàs grave?); Honrades, La tia (solia dir: "xiquetes, el principal és la honrad!"); Leyland (conductor d'un camió d'aquesta famosa marca); Letricas, El tio (procedent de la província de Terol, vingué endollat ​​per un ministre de Franco a treballar com cobrador per al Banc de València. Quan presentava les lletres de canvi en els domicilis tenia costum de dir: "li traigo una letrica ..."), Mapa, Santeta el (durant una d'aquelles entranyables excursions en autocar consultava i explicava contínuament un mapa. Aviat les companyes de viatge van començar a dir-li amb broma: "Santeta, el mapa!"); Medio millón, La (tenia fama de rica i assegurava que, en l’època, tenia més de mig milió de pessetes); MelenyaEl  tio  (deformació burleta de la paraula castellana "melena", ja que era perruquer d'ofici. Una altra versió és que quan anava al barber a tallar-se els cabells, deia en castellà: “Llevame esta melenya”); Meliquero,  El tio (quan era petit tenia el costum de tocar-se el melic, repetint sense parar: “el melico, el melico”); Menangulo, El tio (Cap d'una família que provenia de Benicarló i amb la parla característica del nord de la nostra província, quan menjava figues deia:" M'en angulo una, m'en angulo dos...."); Miles, El tio (tenia fàbrica de lleixiu i presumia de tenir diners "a miles"), Millonari, Sento el (se li cridava així amb ironia, i no sense crueltat, ja que era pobre i anava recollint burilles pels carrers); Montenegro,  El tio  (va estar durant el segle XIX a la guerra de Cuba. Alli va ser assistent d'un general amb el cognom Montenegro. Gràcies a aquest endoll va ser llicenciat molt aviat i a l'arribada a La Vall, contà la sort que va tenir gràcies al susdit general Montenegro per quedar-se definitivament amb aquest sobrenom); Muerto, Vicent el (jugava a futbol i "amb només mirar-lo" es queia);  Ninyol, Pascualet de (ninyol era la denominació donada a un tipus de fil molt utilitzat en la fabricació d'espardenyes i aparegut a principis del segle XX. Pascual va ser el patriarca d'una família dedicada des de llavors a la indústria del calçat); Ollancansalá (s'explica que li agradava tant l'olla amb cansalada que es volia separar de la seva dona perquè ella no li feia mai aquest guisat); Panet, El tio (es diu que tenia costum de dir: "fer la de panet, lo de hui deixar ho per demà”), Pandoy (la seva àvia venia d’Aragó i es va instal lar al poble com fornera. Tenia el costum de dir: "amb diners, o sense diners, “pan doy"); Pareja Felis, La (sobrenom actual que designa una despreocupada parella que, vivint de la caritat, sol passejar amb el seu gos pels carrers cèntrics de la població); Paressido, El tio (tenia una gossa que havia de parir. Quan ho notificà a casa d’uns amics castellanoparlants va dir que la gossa havia “paressido”); Pastoreta, El tio (tenia el caminar d'una "pastoreta", denominació que a la Vall rep la bugadera blanca -Motacilla Alba-, un ocell migratori amb un caminar molt ràpid i peculiar); Pepe Soles (aquest es el sobrenom atrubuït a la persona que en la Vall es dedicava a treure els sobrenoms de la majoria de la gent i ell sempre deia que per a ell no li tragueren cap. Ell solia dir: “A mi, Pepe a soles”. Doncs dit i fet, amb PEPE SOLES es quedaria); Peseto, El (sobrenom transmès des del segle XIX per un avantpassat que es jugava una pesseta-uns bons diners per a l'època-quan feia la partida al casino); Pito, El tio (s'explica que li agradava molt cantar, i entre estrofa i estrofa repetia moltes vegades la paraula "pito" com una mania seva), Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. . .!"); Prenyadoret (perquè s’havia casat en una embarassada); Prevenido, El tio (compta la historia que arribà a l’estació de Nules un passatger que venia a treballar a l’Ajuntament de La Vall. En el camí d’anada a La Vall va preguntar a un llaurador però on arribar a la població veïna i quan li restava. El llaurador li va indicar la direcció al temps que l’alertà de que anara en compte que en aquell poble eren amants de treure sobrenoms. Ell li respongué: “Muchas gracias, ya iré PREVENIDO” Quan arribà a La Vall es va dirigir a la fonda per trobar allotjament i es va dirigir a la fondera que estava darrere el taulell: “Buenas tardes. Mire, yo vengo a trabajar en el Ayuntamiento y necesito alojarme aquí durante unos dias hasta que encuentre una casa donde poder vivir” La fondera, efectuada la presentació per part del foraster, li respongué espontea i amb tota familiaritat, més bé amb to desvergonyiment: -Ah, si'.. . Usted es el TIO PREVENIDO!!), Puça, La (eren dues germanes, l’una de Puçol i l’altra d’Alfondeguilla. La de Puçol va anar a visitar a la germana i aquesta li preguntà d’on venia el nom de Puçol. La germana li respongué del fet d’haver moltes puces. La conclusió a la que arrivà era de que ella era una puça); Punxa, La (esposa d'un llenyataire (no al terme estricte de la paraula, sinó referit a la persona que recollia en la muntanya argelagues, arços, esbarzers i altres arbustos per al seu ús com a combustible en els forns) portava aquest simbòlic sobrenom en referència al tipus de matèria primera que el seu marit portava a la llar); Purisima, La (era molt lleig i ennegrit, pel que li deien d'aquesta manera en irònic antagonisme amb la Verge Maria); Quinielo, Sento (limitat i entranyable personatge valler que es passejava pels carrers del poble amb una butlleta de travesses a les mans i barruntant en veu alta els possibles resultats dels partits de futbol. En ser interrogat per un partit de diumenge sempre mostrava amb èmfasi la seua "experta opinió); Raton, El (procedents de Jaén, el patriarca de la família solia dir: "hemos pasado más hambre que un ratón!"); Recontra (en lloc de flastomar deia recontra); Rellonge, Pepe del (es va instal·lar un rellotge de sorra a la façana de sa casa orientada cap al sud (plaça de l'Assumpció cantonada amb carrer Assumpció), per no poder fer-se a la façana de l'església confrontada cap al nord); Ricalbarrio, La (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques); Rosquilla, La (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla" i que constitueix una plaga que rosega les fruites); Ruisenor, El (com el tio canario, sempre anava xiulant pel carrer. Es diu que el feia amb tant virtuosisme que molta gent li seguia per escoltar-lo); Sapatones (portava sempre botins); Sau El tio (Provenien de Barcelona i quan saludaven o feien com a Barcelona dient adéu-siau i d'ahi Sau), SincosientosEl tio (comptava així en arribar a aquesta xifra), Seno, El (era sereno i deia: “seeee…noo”);; Sindinero, El  tio (personatge que, arribat a la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients. Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar les corresponents deutes), Sota, El tio (per la semblança en la sota de bastos), Tarbena, Pepe (que vols per a berenar? li preguntava sa mare. Pa i tàrbena ! li contestava sempre); Timbre, Leonoreta el (Leonoreta anava al cinema amb la seva mare i el nuvi. A la foscor de la sala la parella es dedicava a la seva. Quan arribava l'hora de canviar el rotllo de la pel·lícula i sonava el timbre que avisava de la immediata encesa de les llums, la seva mare, situada en un lloc estratègic, la avisava amb un: "Leonoreta ... el timbre!"); Tirants, Blay de (quan encara no s'estilaven els tirants ell ja portava); Totous, Ernesto (músic que li agradaven molt els ous, i després de tocar, per menjar sempre demanava el mateix: "tot ous, tot ous '); Tragabales (es diu que havent mantingut una violenta discussió amb el seu sogre, aquest li va disparar un tret a la boca i d'aquí el sobrenom); Turmó (Els xiquets es posaven amb ell d’aquesta manera: “eixe tormó”, fent referencia, tal vegada als òrgans sexuals); Varó, El tio (fa referencia a que era l’únic “varón”de la família); Vineta (sinònim de colobra o serp no verinosa. La motivació prové d’una anècdota en què el senyor en qüestió digué que a la vineta se li bellugava molt la coa); Voltabarcos  (jugava a futbol i tenia gran potència física. Altra versió explica que veient una fotografia al diari comentà: "ha voltat un vaixell!", al que algú li contestà: "Cha, fica be el periòdic que l'estàs mirant del reves! "); Xin, El (s'explica que va viatjar fins a la Xina i que va trigar mig any a arribar)/ Xin, Del; Xulitos (al TBO hi havia un personatge representat per un nen amb aquest nom i que, segons diuen, es semblava a ell. Existeix una altra versió que explica que els "Xulitos" procedeixen de Borriana, poble on els habitants tenien fama de fanfarrons. La matriarca presumia que allí tots la coneixien per "la senyora Laura", i d'aquí el de "Xulitos"); Xulla, El tio (caçador que després de la cacera a l’hora de dinar deia “va de xulla” –costella de corder-)
El tio Pastoreta (darrere en ulleres)La Perera (de negre i al costat)Pastoreta (la filla davant)
Voltabarcos El Porro
El tio clarinet
Malnoms que venen de la repetició de paraules, frases o que són onomatopeics. Una reiteració excessiva de paraules o expressions, la clàssica «mulelilla», poden dur de seguida la creació d'un malnom. 
Cacariquí; Cacariqui, El tio; Meu, El tio; Miau, El tioMiau; Nyeu (home bàrbar que renyint amb un gitano el matà. La gitana muller del difunt es va assabentar del renom del señor: -nyeu, la veu del gat- i en donà part a la guàrdia civil: “un hombre que le llaman gato… ha matado mi marido); Nyinyorra, La; Sanborombom, El tio; Tirolà (paleta molt manyós i aficionat a la música. Mentre treballava cantava Tirolà, tirolà…); Tururu, Joaquin de;  Tururuna, La; Vayavaya (tenia costum de dir repetidament "vayavaya").

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada