Malnoms derivats d'objectes inanimats

* Malnoms derivats d'objectes inanimats. 

-- Malnoms relacionats en la forma de vestir.  Barret (la seva dona li va fer una gorra valenciana ("barret d'arborços") i per extemporani del abillament se li va quedar el malnom); Bateria, El Manolo (Manolo LOharces. Capa (Tenia una botiga al carrer Sant Cristòfol. Quan s'acabava la temporada de la roba d'hivern es guardaven i es treien les de l'estació següent.Havia fet una adquisició de capes per aquell hivern que no varen tindre èxit. La dona li digué que podria anar a València que allí la gent rica se les quedaria. Total que es va posar una i se li va ocórrer anar al bar amb ella i en veure'l entrar tots se'n van riure i des de llavors capa es li va quedar ); Caputxino.  El tio; Chaleco; Chaleco, El tio (era curt de talla); Colilla (al TBO hi havia un personatge que s’anomenava així. Un diumenge la seva mare el va vestir d'una manera similar i als xavals els va faltar temps per "batejar"); Foradat, El (tenia les butxaques foradades); Gabardina (quan es va posar de moda la gavardina la portava fins a l'estiu); Gorretes (solia portar aquesta peça al cap);  Jopetí-lluent (portava l’armilla molt lluenta, perquè era de raso negre); Pañuelitos, La (possible usuària habitual d'aquesta peça): Pedac, Vicent Ramon de (possible relació amb l'ús de peces apedaçades); Periquillo, Vicent el (portava ulleres de "periquito"); Pissonitos (portava unes botes molt grans); Sabata El tio (era "dolçainer" i quan s'arreglava per anar a tocar, disposava d'un parell de sabates per calçar, cosa extraordinària en l'època);  Sapatones (portava sempre botins); Senyoret de Font, El (anava sempre molt ben vestit, amb llaç i barret, de manera que semblava un senyoret. S'explica que abans de morir es va vestir ell mateix perquè la "Pallassa"-sobrenom de la dona encarregada de vestir i arreglar els morts- no el toqués); Tirants, Blay de (quan encara no s'estilaven els tirants ell ja portava); Ximo  Capa, El tio  (es deia Ximo i era dels pocs que usaven capa a la població).

El tio sabata, Vicente Fas Meliá

Capa o Capeta, Vicente Marco

Bateria, Manolo el (Manuel Loharces)
Treballant a la Fàbrica Segarra

-- Malnoms relacionats amb llocs 

Barraquero, El/Barraquera, La (els avantpassats vivien en una barraca a mig camí entre La Vall d’Uixó i Moncofa i que feien de taverna per a viatgers i agricultors); Casino, Amparo del; Casino, Fedrico; Casino, Matilde del, Casino; Milagros del (propietaris d’un dels casinos de la Vall); Escaleta,  Pepe   L' (entre una població en la qual els ciutadans habitaven majoritàriament en planta baixa, Pepe usava de l'escala per accedir al seu domicili); Eugènia, De l’ (nom  de  casa); Fondero, El (era l'amo de la fonda); Forn, Loleta el  (tenia forn); Mina, El de la; Molí, Del Daniel; Molí, El; Molinero, El tio (tenia un molí d’oli); Pere Vicent de l’alt, Els de (nom de casa per referencia a l’alt que era l’amo); Pou, Del (a casa seva tenia un pou); Pouero, El; Racó, Tereseta el (vivia en una casa ubicada al racó de la "placeta Molins"); Reixa; Rejolar, Del; Rellotge (tenia un rellotge de sol a la façana de casa); Rosca, El tio (era Forner); Trinquet (a casa tenia un trinquet)

El Chorrero, Vicente Buils

Moli del (Daniel) i Jaime Bonifás (esquerra)

Casino de Corbin (dreta)

Casino del Noy

Hort família d'Amper

La Perla (bar)

-- Malnoms relacionats amb el menjar. 

Barquillo; Barrets (perquè sols volia menjar barrets dolç típic del poble); Bollo, El tio (era gros i amb cara rabassuda); Caramelo (perquè una vegada aquest xicot li va comprar a la nuvia caramels i des d’aleshores sempre el comparava amb els caramels); Cassoles, El Tio (L'aguelo Pepe, per a la festa dels quintos que es celebrà a la pujada del Calvari va matar un cabrilt i uns conils i en una taula va preparar el menjar dins de unes cassoles. Els quintos van començar a tirar-li coets borratxos per tal d'assustar-lo però no ho van conseguir, no tenia por ni es menajà del costat de la taula amb les cassoles als tems que els convidava a arrimar-se a la taula dien-los "vingueu a replegar la cassola". Diuen que l'aguelo Pepe era una persona molt alta, tenia 2 metres d'alçada i pesava uns 150kg. Per tant era molt menjador i tenia la costum de fer-ho utilitzant com a recipient la cassola. Hi ha una expressió que li deia a la dona "Teresin, ja saps, la cassola ben plena". Fins i tot al carro sempre en portava una.); Coca (s'explica que quan era xicotet no volia pa, sempre li demanava a la seva mare coca); Colate, La (Afèresi de xocolate); Empedrao, El tio (li agradava cuinar aquest plat típic i el cuinava per encàrrec per a qui l'hi demanava);  Farina, Quico la; Farra, El tio (afèresi de botifarra. Feia moltes botifarres a l’època de la matança del porc); Fava; Fogasso (menjava moltes fogasses); Manjovena, El tio; Manrona, La (feminització de manró: crostó, tros de pa, molt típic d’ací); Menjafigues (personatge al que li agraden molt les figues); Menjaolla, El tio (li agradava molt menjar la típica olla), Ollancansalá (s'explica que li agradava tant l'olla amb cansalada que es volia separar de la seva dona perquè ella no li feia mai aquest guisat); Pa de Blat, El tio; Paimel, Vicentico (el seu sogre era rusquer i per al berenar solia menjar pa amb mel); Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque); Palilo (a la cullera gran de menjar-se l’empedrao, en deia palilo en lloc de pelilo); Panoli; Pansolo; Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque); Papai (expressió que usava de menut per demanar de menjar: “jo vull papai”); Pastissos; Semoleta; Tasta (era molt menjador); Tortillero, El (feia i venia truites); Viena (sinònim de barra de pa i aplicat perquè de menut volia menjar-se’n una); Xulla, El tio (caçador que després de la cacera a l’hora de dinar deia “va de xulla” –costella de corder-).

Cassoles, Pepe

Fill del tio Guiso

Pansolo (Vicente Serra)

-- Malnoms relacionats amb el parament.

Cassoles, La;  Cassoles, El Tio (quan eren festes al carrer i havia àpat col·lectiu era el primer que acabava la seva ració per reclamar de seguida que li ompliran de nou la "cassola"); Ferrot (la ferrada és una caldera feta de terrissa que té un ansa a cada costat i un bequelló al bell mig); Gerra, La; Got; Maceta (li agradava molt el morter per fer all-i-oli); Olla, Blay de; Panera (era baixet i gros); Percha, Pepe; Quiquereta (una dona molt pobre que anava a comprar oli amb una quiquereta = taceta de xocolata).

Panera, Vicente

Paco Got (Francisco Esbri) i Cocot (Miguel Paulo )

Taleca, Ramona la

-- Malnoms relacionats amb la música. 

Benigualets (el mestre Badal era el director de la banda de música la Lira Nou Centre, que tenia la seva seu, abans de la guerra, al Nou Centre Republicà i després, en el franquisme, a la Sessió Femenina, a hores d'ara hi ha la Caixa Sant Vicent. Doncs el mestre Badal volia que tots els músics anaren conjuntats. Sempre deia: -Toqueu ben igualets, toqueu ben igualets. I com ho deia moltes vegades a la fi li tragueres el malnom de Benigualets i la banda acabà coneixen-se més per la banda Els Benigualets i oblidaren el nom oficial); Bombo, El; Fugits, Els (En desfer-se la Banda Municipal de La Vall d’Uixó. Els músics es separaren en dos grups, uns que entraren a formar part el la nova CIAC i els altres que tornaren a recuperar l’anterior Banda Unión Musical Vallseuxense, qualificant a aquests de Els Fugits); Gallo, El (tocava el bombardí amb tant virtuosisme que semblava fer-ho parlar. El sobrenom, segons es diu, li venia per al·lusió al famós torero "el Gallo", com analogia del nombre, un, el primer, el millor); Llanda, La (Malnom despectiu al que s’anomena a la CIAC fent referència al seu mal so quan toca, la qual cosa corrobora la gran rivalitat musical en La Vall); Miserenobis, El tio (era organista de la parròquia de l'Assumpció); Musica, Carmen la de (era professora de música); Polilla, La (Malnom en que es coneix a L?Ateneu Musical Schola Cantorum. Hi ha dos versions sobre el seu origen: Un en al·lusió a l’edat avançada dels seus fundadors, ja que molts provenien de les antigues bandes La Lira i La Filarmonica. Segons açò, els músics de tan vells que eren, estaven apolillats. Però hi ha una altra versió que sembla més apropiada i és que la banda tenia prohibit eixir al carrer i aleshores els partidaris d’aquella repressió es feien burla dient-los: “Els vostres uniformes se’ls menjarà la polilla, perquè no tocareu”); Tabal; Tabalet,  El tio (relacionat amb l'activitat musical. Possible referència a una persona molt xerraire o pesada); Totous, Ernesto (músic que li agradaven molt els ous, i després de tocar, per menjar sempre demanava el mateix: "tot ous, tot ous ')

Banda dels Benigualets. El seu nom oficial era La Lira Nou Centre

Banda de La Polilla (Ateneu Musical Schola Cantorum)

Banda Els Fugits (Unión Musical Valldeuxense)

Musics (Paco Aragó-Charta; Ramón Tur -Canya i Paco Pallarés -Colicany)

-- Altres

Aspirina  (feia la "mili" a les milícies universitàries com a oficial, era guapo i alt, de manera que quan venia al poble vestit d'uniforme les noies es deien "que aspirina!", fent referència a la "calma" que, com una aspirina, els podria proporcionar); Avespa (el besavi era menut i quan anava a treballar anava tan lleuger i corria tant que l’ha comparaven amb una vespa); Bala (molt avar que sempre donava una bala quan algú li demanava alguna cosa); Bala Asunsion la; Barba  de  Falca; Barca, Joaquina La; Basquet (es diu que "tenia les mans molt llargues" i "ho recollia tot"); Betúm (antic sobrenom. Se sospita certa relació onomatopeica amb l'ofici del portador, ja que era pirotècnic); Betuma, La; Betumet; Birla; Boira; Boiro; Bola, La; Boles, Vicentica de; Bufa; Butaca, La; Butaco, El; Cadenas, El tio: Camió, La; Canya, La; Canya, Ramón de; Canyeta, La; Canyeto; Centeno; Cèntima; Cocó (sinònim d’embasament xicotet d’aigua); Cola, El tio; Cola, La; Correa/Correa, La; Corriola; Fil d’Or, La; Gota, La; Maset; Maseta, La; Oro, El tio; Oro, L’/Ora, L’; Oro, Pepe l'; Oro, Ramon del; Peseto, El (sobrenom transmès des del segle XIX per un avantpassat que es jugava una pesseta-uns bons diners per a l'època-quan feia la partida al casino); Xavo, La.

L'Oro, Manuel Miquel Garcia