Malnoms professionals

Malnoms professionals. Ens serveixen per recordar aquells oficis que avui ja no perviuen.
Aiguader, L, Alguasil,  Pilar de l’  (el seu pare era agutzil),  L’, Ametrallaor  Paco  l'  (va ser guàrdia civil i com a tal lluïa el conegut subfusell ["ametrallaora"] anomenat "naranjero"), Arrancador de queixals, L'Arrossero; Barato, Paco el (posseïa botiga de electrodomèstics i fama de vendre'ls més barats que ningú); Barbera, Manolo la (el patriarca del clan era barber); Bastero;  Blanquejaor, El tio (es dedicava a blanquejar fil); Borreguer, El/Borreguera, La; Botero, El (fabricava botes i tonells de vi); Boti  (fabricava embotit –botifarres-); Botifarra, La tia (fabricava embotit –botifarres-); Botifarreta  fill  de  la  tia  botifarra,  que  per  adaptació  del sobrenom  va adquirir  el dininutiu); Botiguer, El (tenia tenda de roba); Cable (era paleta i solia usar molt l’expressió “apreta el cable”); Cabrero,  Paco el; Cacauero, El /Cacaurera, La (venien cacauets);  cadirer, El tio (fabricava cadires); Calcetera, La (cosia mitjanes); Caminero, El/Caminera, La (Era capataç d'Obres Públiques); Camissetes, El tio (es dedicava al tèxtil); Canterera, La (descendent de família amb tradició terrissera); Caragolero, El (es dedicava a replegar caragols) /Caragolera, La (era l’esposa); Carboner, El; Cardaor, El tio/ Cardaora, La; Carreter, El (feia o arreglava carros); Carta (treballava a la fàbrica de Segarra conduint camions. Com era de confiança, la gent li donava cartes per portar-les a la seva destinació aprofitant algun viatge. Tots els seus germans són coneguts pel mateix sobrenom); Cartero, El; Cartero Miguel el; Cistellers, Els (fabricaven cistelles i cistells); Coeter, El (fabricava i tirava els coets); Colchos, Manolo els (d'ofici terrissaire -la paraula “colchos” és exclusiva i autòctona de la Vall i es refereix a la valenciana botija o canterell)Corretger, El/Corretgera, La; Corretgeres, Les (feien corretges); Cuchilleta (era "tallador" de la Fàbrica Segarra); Escultora, La (en la seva família va haver un avantpassat escultor); Espartero, El (productor d’espart); Esquilaor, Joaquin l'; Estanc, Manolo l'  (els seus predecessors familiars ja tenien un estanc); Estanquer, L’; FandangueroEl tio; Farina, Quico la; Ferrer, El (era ferrer de professió); Fideuer, Pepe el (fabricava fideus); Fiela, La (descendent del "fielo". El “fielo” era el representant del fielato, antiga institució dependent de l'autoritat corresponent, i encarregat de cobrar els anomenats drets de consum a l'entrada de la població als comerciants que venien al mercat. Els fielatos, també anomenats portalatges, eren cordons duaners que envoltaven les ciutats convertits en altres èpoques en suculents instruments fiscals); Figuerets, El tio (possible referència al productor de figues (més jove, més baixet o fill del tio Figuero); Figuero, El/Figuera, La (possible referència al productor de figues); Fondero, El (era l'amo de la fonda); FornLoleta el  (tenia forn); Fornera, La; Fusta, Pepe (possible referència a l’ofici de Fuster); Fuster, El; Granerer, El (fabricava graneres); Herbero, L’; HerberoPaco el (distribuïa i venia herba per als animals domèstics del corral); Hort, Pepe l' (era l'encarregat de tenir cura del famós hort d'Emper o "hort de Ramon Rabaza", antigament situat al nord de la població. (veure rabassa, la); Lechera, La; Leyland (conductor d'un camió d'aquesta famosa marca); Llimera, La tia - El tio llimero  (possible productor de llimes); Llimonaes,  Amparito  les  (tenia negoci de distribució i venda de begudes escumoses); MangraneroEl tio (possible productor de "mangranes"); Manyà (per tenir aquest ofici); Maquiniste, Fina el (el seu pare i ella reparaven màquines de cosir); MelenyaEl  tio  (deformació burleta de la paraula castellana "melena", ja que era perruquer d'ofici. Una altra versió és que quan anava al barber a tallar-se els cabells, deia en castellà: “Llevame esta melenya”); Meleros, Els (elaboraven mel); Melons, El tio (possible productor de melons); MenaorEl tio (tenia l'ofici de soguer. Sabut és que el menaor (habitualment un xiquet) era l'encarregat de moure la roda a la filosa o màquina de filar); MenaoraLa tia (era la filla del "tio menaor"); Mestre, Pepe el; Miserenobis, El tio (era organista de la parròquia de l'Assumpció); Moliner, El/Molinera, La; Mullaor, El tio (era barber i untava (mullava) generosament amb sabó la cara dels clients per afaitar-los), Musica, Carmen la de (era professora de música); Navajera, La tia; Ninyol, Pascualet de (ninyol era la denominació donada a un tipus de fil molt utilitzat en la fabricació d'espardenyes i aparegut a principis del segle XX. Pascual va ser el patriarca d'una família dedicada des de llavors a la indústria del calçat); Notari, Manolo el; ObrerPaquito l'; Oficial, Pilar de l'; Olivero, El (amb el carro venien olives pels pobles de la comarca); Ollera, Concheta la  (tenia industria terrissera); Ollera, L’; Olleres, Les; Oueres (venien ous); Paeller, El tio - Paellera, La tia (els seus avis eren hongaresos i d’ofici llanterners. Es dedicaven a arreglar paelles), Pandoy (la seva àvia venia d’Aragó i es va instal lar al poble com fornera. Tenia el costum de dir: "amb diners, o sense diners, “pan doy"); Panyero, El  (venia teles i draps), Pastes, Paco  (regentava negoci de pastisseria); Pastor, Pepe el; Pastorillo, El tio; Peix, El (els seus avantpassats venien peix al mercat que portaven des Moncofa amb carro); Pellera, La; Perero, El; Perolera, La/Perolero, El (tenia indústria de calders, olles i perols); Pesaora, La tia, Pintora, La (provenia de família de pintors de brotxa grossa); Pintorico, Juanico el (era pintor); Piquer (fabricava piques per als rentadors públics); Planchaor, El tio; Platera, La tia (venia quincalla); Poeta, El (antic sobrenom. Possible afició a la poesia); Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. . .!"); Pouero, El; Rajoler, El (tenia una fàbrica de rajoles); Rellonger, Baldayo el (rellotger d'ofici); RoscaEl tio (era Forner); Sabater, Pedro el; Sariero, El (tenia indústria de sàrries [saries])/Sariera, La (la seva dona); Sastre, El tio (era sastre), Seno, El (era sereno i deia: “seeee…noo”); Sereno, El; Sereno, Rosarito el; Serraor, El/Serraora, La; Sindinero, El  tio (personatge que, arribat a la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients. Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar les corresponents deutes); Sirucano,  El  (Per deformació de "cirujano", ja que era barber i sabut és que antigament els mestres barbers exercien també de "metges cirurgians"); Tabalet,  El tio (relacionat amb l'activitat musical. Possible referència a una persona molt xerraire o pesada); Tafarrero, El tio (feia rabastes). Rabasta: Peça ampla i corbada, de cuiro, sola, tela forta o fusta, que subjecta la sella o bast per darrera passant per sota la coa de la bístia); Tejero, El (tenia industria de teules); Teniente, Pepe del (el seu pare era tinent de la guàrdia civil); Terrero, El (amb el carro venia "terreta" -terra gres per escurar la vaixella- pel poble i la comarca); Tintorer, El (fabricant de tints); Tintorer, Severino el (té tintoreria); Torera, La/Torero, El; Tortillero, El (feia i venia truites); Uanos, Els (venien “guano”); Varilla (era mecànic de la fàbrica de Segarra i treballava amb el ferro); Vetera, La/Vetero, El; Xiringa, Manolo  (possible relació amb la professió de practicant); Xocolatero, El/Xicolatero, El (tenia fàbrica de xocolata)
El paeller, Antonio Lluch
El Canterer, José Moliner Palasí
El llimonero, Jaime
El carreter, Santiago
Manolo Capeta i José El coeter
El pintor, Juanito
La TollaTeresa Rangel;  La ferreraPepa Roig  i Otilia
Varilla (Pepe Frias Abad)_1934

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada