Malnoms relacionat amb l'aristocràcia i d'influència forastera

Malnoms relacionat amb l'aristocràcia. 

Diputat de la Manxa (perquè sempre anava tacat); Fiela, La (descendent del "fielo". El “fielo” era el representant del fielato, antiga institució dependent de l'autoritat corresponent, i encarregat de cobrar els anomenats drets de consum a l'entrada de la població als comerciants que venien al mercat. Els fielatos, també anomenats portalatges, eren cordons duaners que envoltaven les ciutats convertits en altres èpoques en suculents instruments fiscals); General de la cendra, El (un pastor que quan anava a fer pasturar els ramats a la muntanya i a la nit es recollia a una caseta, solia monopolitzar sempre el mateix lloc al voltant de la llar perquè deia que ell era el general de la cendra); Gobernador, El  (renom  anecdòtic: un  dia el pare  d’aquest  senyor li va dir: el teu fill sembla un governador); Gran Capitán, El; Oficial, Pilar de l'; Teniente, Pepe del (el seu pare era tinent de la guàrdia civil).

Aquilino, El pilotari; Manolo El vicari, El tio Varó, Vicente del Pandillo (hermano del Gobernador) i Antonio Siu

* Malnoms d'influència forastera. Es troben al llistat una quantitat nombrosa de malnoms en castellà. 

Bienpaga, La tia; Caminero, El/Caminera, La; Chaleco; Chaleco, El tio (era curt de talla), Enjabonao; Gorrumo, El/Gorruma, La (ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat); Matagatos (uns diuen que perquè caçava gats, altres que els menjava en època de falta d'aliments); Pinturero; Pissonitos (portava unes botes molt grans); Rancapinos, El tio; Rompetechos, El tio; Serrucano (senyor que era curandero i arreglava el peus. És una mala articulació del mot castellà cirujano)

També se’n troben alguns que barregen valencià i castellà, la qual cosa denota la parla col·loquial d’on procedeixen. 
Branquicas,  El tio  (era natur al de Xóvar i portava llenya a la Vall. "ya te traeré branquicas!", deia, i d'aquesta manera se li va cridar); Grasias, El tio; Pareja Felis, La (sobrenom actual que designa una despreocupada parella que, vivint de la caritat, sol passejar amb el seu gos pels carrers cèntrics de la població).

La xurra, Antonia Ranera