Malnoms relacionats amb animals

Malnoms relacionats amb animals. 
Un dels mètodes més productius en l'elaboració de malnoms consisteix a identificar a un individu amb un animal. Aquest procés d'animalització, sota el qual s'inclouen caracteritzacions tant físiques com conductuals, es mostra en sobrenoms com: 
Aca blanca (utilitzava un carro al que arrossegava una egua blanca); Aca, Pascual del; Afaitagats, La tia (el seu marit era barber i es diu que en una ocasió va rasurar a un gat, pel que ella va adquirir aquest sobrenom pejoratiu); AvespaSanteta l' (el seu marit conreava figueres. Les figues millors de la collita dels venia al mercat i els més lletjos els aprofitava per assecar a els cofins. Per això la gent li deia: "Fins del mes roin traus profit, igual que les avespes"); Burra, El tio (s'explica que un dia va passar un “burro” amb el seu òrgan sexual dret i tots van riure en comentar el succés dient "aguaita quin burro!!", al que ell innocentment va contestar: "¡aixó no és un “burro”, és una “burra!! " i amb el malnom es va quedar); Burreta, La; BurromatamLa tia (es diu que en una arrencada tragicòmica, es va posar als peus del ruc perquè el trepitgés perquè el seu marit no la volia: "burro, matam que Manuelet no em vol!!"); Cabreta, El tio (una vegada el van veure quan anava a enterrar una cabra que se li va morir); Camaró, Paco (era ros tirant a pèl-roig); CanarioEl tio (sempre anava xiulant pel carrer i ho feia molt bé); Caragolero, El(es dedicava a replegar caragols) /Caragolera, La (era l’esposa); Casco, El tio (relacionat amb el casc de les cavalleries en clara referència a la rudesa del titular del sobrenom); Catxapo (dedicat a la cria de conills); Cocodrilo (era lleig i amb la boca gran. s'explica que banyant-se a la mar li va dir a la seva mare: "a què nedi com un cocodril?", al que ella va respondre amb sorna: "si fill, no mes et falta la cua!); ConejoEl tio tenia la costum de dir a tots:"¡eh, conejo"!); ConillEl tio (tenia unes dents prominents); Cul de tórtola; Formiga (tenia la boca ampla i molla o inflada com les formigues); Formigueta (anava guardant i amuntonant tota classe de coses); Fuersa, El tio; Galgo, El; Gat, El tio/ Gata, La tia; Gatita (sobrenom feminitzat però que igualment correspon a un home. Gatita  juntament amb Ortiz (boxejador), "Guerra" i "Catalina" formaven el grup de "roders" (facinerosos, murris o brivalls) de la Vall al llarg dels anys 40 -50); Gatitón; Gato, El; Gitana (tenia una gossa que es deia així); GolondrinaEl (procedien de Jaén. Al segle XIX la seva àvia era assistenta d'un coronel destinat a Cuba, de manera que tota la família havia de viatjar molt a costa de les vicissituds del militar); Grillos; Granota, La tia; Jabalí, El (va matar un “jabalí” que el va sorprendre quan estava treballant a l'hort); Matagatos (uns diuen que perquè caçava gats, altres que els menjava en època de falta d'aliments); Merla, La; Merlo/Merlo, Del; Mijaburra; Mona, Blay de; Mosca, El/Mosca, La (Aquest malnom ve del tems de la inquisició. En aquells tems hi havia un personatge extremadament religiós que servia als inquisidors de delator, i com sempre estava en tots els llocs per escoltar i era apegalós com una mosca, l'hi van traure de malnom El Mosca.)Paloma, La; Paloma, La tia; Palomo El tio; Palomet; Palomossa  (per voler semblar-se als coloms); Pardalo; Pastoreta, El tio (tenia el caminar d'una "pastoreta", denominació que a la Vall rep la bugadera blanca -Motacilla Alba-, un ocell migratori amb un caminar molt ràpid i peculiar); Pata, La tia; Pato, De (criava ànecs); Pato, El; Peix, El (els seus avantpassats venien peix al mercat que portaven des Moncofa amb carro); Peixet, El (fill del peix); Perdiuo, El/Perdiua, Poll, De la; Poll, La; Pollastra, La; La; Puça, Puceta; Puço, El (xicotet com una puça); La tia; Rabosa, El tio; Rabosa, Amparo La (Un avantpassat estava sempre en la muntanya i li deien: pareixes una rabosa, sempre estàs en la muntanya)Raboseta, Rata, El/Rata, La; La; Rata, La tia (per la semblança amb una rata); Rateta, La; Raton, El (procedents de Jaén, el patriarca de la família solia dir: "hemos pasado más hambre que un ratón!"); Rosquilla, La (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla" i que constitueix una plaga que rosega les fruites); Ruisenor, El (com el tio canario, sempre anava xiulant pel carrer. Es diu que el feia amb tant virtuosisme que molta gent li seguia per escoltar-lo); Sardina; Sombrerero (de vegades li agafaven rampells d'enuig, de manera que el sobrenom li ve d'un brau i famós bou de l'època que es deia "sombrerero")/Sombrerera (per feminització de sombrerero); Tollina, El tio/Tollina, LaVineta (sinònim de colobra o serp no verinosa. La motivació prové d’una anècdota en què el senyor en qüestió digué que a la vineta se li bellugava molt la coa); Vaca, Pepe (era molt aficionat a les vaques de can); Vividor, El tio (L’agarrà un bou que es deia així); Xicharra, La (com a persona parla molt).
La Catxapa, Carmen Tur
El Mosca, Eduardo Castelló
Pardalo (Home major, Primer de la fila de la dreta)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada