Malnoms relacionats amb la manera de parlar

Malnoms relacionats amb la manera de parlar.
Bava, Ernesto (no vocalitzava bé en parlar o, com vulgarment es diu, "el feia amb la botifarra a la boca"); BlavetaLa tia (s'explica que sovint deia:"...la  roba  ben  neta,  sempre blaveta .. .”); Boatxa, La (no sabia dir butxaca i deia boatxa); Bolea, El tio (escolà de l'Assumpció, tenia el costum d'amenaçar els acoliquets amb un: "te pegaré una bolea!"); BoroEl tio (sobrenom que es va portar des de la mili, doncs havent-la complert en Melilla, pronunciava malament la paraula "moro", truncant-la per irregularitat en la direcció per la de "boro", i, amb el sobrenom es va quedar); CaracetesEl tio (feia moltes ganyotes quan parlava); Clarinet, El tio (tenia el costum de dir: "s'ha de parlar clar i net"); Cojones, Juan (jugava a futbol de porter i deia aquesta paraula sempre que li marcaven gol); Comi, Joaquin (sent pèl-roig, el petit Joaquin va anar amb la seva mare a Castelló. Allí va veure a un altre xiquet pèl-roig i sorprès li va dir a la seva mare: [mira mare, un altre com "mi"!!] i així se li va quedar); Comú (persona molt malparlada que enviava la gen a la comuna); Fillmeu, Manolo (tenia costum de repetir contínuament el de "fill meu"); Foliga, El (perquè de menut deia foliga en lloc de formiga); Grasias, El tio; Honrades, La tia (solia dir: "xiquetes, el principal és la honrad!"); Huit, Pepe (continuament tenia el costum d'exclamar amb la paraula "huit"); Letricas, El tio (procedent de la província de Terol, vingué endollat ​​per un ministre de Franco a treballar com cobrador per al Banc de València. Quan presentava les lletres de canvi en els domicilis tenia costum de dir: "li traigo una letrica ..."); Melengue (possible referència a una mala pronunciació de "merengue"); Meliquero,  El tio (quan era petit tenia el costum de tocar-se el melic, repetint sense parar: “el melico, el melico”); Melitón (de xicotet volia insultar, i en lloc de “maricón” deia: “melitón, melitón”); Melonà (era natural de Villarrobledo (Albacete). Sent aficionat al ciclisme, un dia va caure de la bicicleta i en comentar l’esdeveniment deia: "me he pegado una melonà". I Melonà se li va quedar); Menangulo, El tio (Cap d'una família que provenia de Benicarló i amb la parla característica del nord de la nostra província, quan menjava figues deia:" M'en angulo una, m'en angulo dos...."); Mentequero, El (pronunciava mal "el mantecaero" ); Navajá (espantava els xiquets dient-los:"mira que vos traure la navaja"); Ofes, Pepe (tenia cert defecte en la pronunciació de la "r" i quan pronunciava "garrofes" remarcava el final de la paraula d'una manera característica); Panet, El tio (es diu que tenia costum de dir: "fer la de panet, lo de hui deixar ho per demà”); Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque); Papai (expressió que usava de menut per demanar de menjar: “jo vull papai”); Pasamassina, Josefina (l'esposa d'un "filaor" que en el seu treball tenia el costum de dir contínuament al seu xiquet ajudant: "pasam aci ... pasam aci" (el fil). Una segona versió compta, com pel dia de Sant Pere (29 de juny), molta gent tenia per costum passar un parell de dies a Sant Josep acampant sota els garrofers (encara no havia xalets). En travessar el barranc, i carregada amb el xiquet en braços, Josefina reclamava l'ajuda del seu marit dient: "passam aci ...ara, passam aci ..."); Pilolo (de menut parlava molt malament); Pitarrot (era aragonès i solia anar a la muntanya, on recol·lectava una herba que en valencià es diu "socarrot". Com no ho pronunciava bé deia:"me voy ha hacer pitarrot" i així se li va quedar); Pito, El tio (s'explica que li agradava molt cantar, i entre estrofa i estrofa repetia moltes vegades la paraula "pito" com una mania seva); Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. ..!"); Redell (eufemisme per redéu); Sarabaques (pronunciava mal sabates); Seno, El (era sereno i deia: “seeee…noo”); Serrucano (senyor que era curandero i arreglava el peus. És una mala articulació del mot castellà cirujano); SincosientosEl tio (comptava així en arribar a aquesta xifra); Vayavaya (tenia costum de dir repetidament "vayavaya"); Xafarrates (tenia costum d'increpar als seus interlocutors d'aquesta manera); Xapa, El tio (repetia molt aquesta paraula a manera d'exclamació); Xavalet (saludava amb aquesta paraula); Xueca, El tio  (originari de Sueca, era aficionat a la beguda i al mencionar el nom del seu poble li "fluixejava" la llengua deformant així la pronunciació).
Roget de Catarrillo, Joaquín Orenga Fenollosa
Pitarrot, Miguel
Sastre, Pepe i el Meliquero, Vicente Romero
Tirolà, Ernesto

Cercavila del Roser. 
Carrossa de Buda d'esquerra a dreta tenim a Ramoneta Carmen La melenga Rosita Elvira La Foradà Paca del Corralot 
Angelita Vicentica Esperança Antonia i Pepito

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada