* Malnoms relacionats amb la manera de parlar.
Bava, Ernesto (no vocalitzava bé en parlar o, com vulgarment es diu, "el feia amb la botifarra a la boca"); Blaveta, La tia (s'explica que sovint deia:"...la roba ben neta, sempre blaveta .. .”); Boatxa, La (no sabia dir butxaca i deia boatxa); Bolea, El tio (escolà de l'Assumpció, tenia el costum d'amenaçar els acoliquets amb un: "te pegaré una bolea!"); Boro, El tio (sobrenom que es va portar des de la mili, doncs havent-la complert en Melilla, pronunciava malament la paraula "moro", truncant-la per irregularitat en la direcció per la de "boro", i, amb el sobrenom es va quedar); Caracetes, El tio (feia moltes ganyotes quan parlava); Clarinet, El tio (tenia el costum de dir: "s'ha de parlar clar i net"); Cojones, Juan (jugava a futbol de porter i deia aquesta paraula sempre que li marcaven gol); Comi, Joaquin (sent pèl-roig, el petit Joaquin va anar amb la seva mare a Castelló. Allí va veure a un altre xiquet pèl-roig i sorprès li va dir a la seva mare: [mira mare, un altre com "mi"!!] i així se li va quedar); Comú (persona molt malparlada que enviava la gen a la comuna); Fillmeu, Manolo (tenia costum de repetir contínuament el de "fill meu"); Foliga, El (perquè de menut deia foliga en lloc de formiga); Grasias, El tio; Honrades, La tia (solia dir: "xiquetes, el principal és la honrad!"); Huit, Pepe (continuament tenia el costum d'exclamar amb la paraula "huit"); Letricas, El tio (procedent de la província de Terol, vingué endollat per un ministre de Franco a treballar com cobrador per al Banc de València. Quan presentava les lletres de canvi en els domicilis tenia costum de dir: "li traigo una letrica ..."); Melengue (possible referència a una mala pronunciació de "merengue"); Meliquero, El tio (quan era petit tenia el costum de tocar-se el melic, repetint sense parar: “el melico, el melico”); Melitón (de xicotet volia insultar, i en lloc de “maricón” deia: “melitón, melitón”); Melonà (era natural de Villarrobledo (Albacete). Sent aficionat al ciclisme, un dia va caure de la bicicleta i en comentar l’esdeveniment deia: "me he pegado una melonà". I Melonà se li va quedar); Menangulo, El tio (Cap d'una família que provenia de Benicarló i amb la parla característica del nord de la nostra província, quan menjava figues deia:" M'en angulo una, m'en angulo dos...."); Mentequero, El (pronunciava mal "el mantecaero" ); Navajá (espantava els xiquets dient-los:"mira que vos traure la navaja"); Ofes, Pepe (tenia cert defecte en la pronunciació de la "r" i quan pronunciava "garrofes" remarcava el final de la paraula d'una manera característica); Panet, El tio (es diu que tenia costum de dir: "fer la de panet, lo de hui deixar ho per demà”); Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque); Papai (expressió que usava de menut per demanar de menjar: “jo vull papai”); Pasamassina, Josefina (l'esposa d'un "filaor" que en el seu treball tenia el costum de dir contínuament al seu xiquet ajudant: "pasam aci ... pasam aci" (el fil). Una segona versió compta, com pel dia de Sant Pere (29 de juny), molta gent tenia per costum passar un parell de dies a Sant Josep acampant sota els garrofers (encara no havia xalets). En travessar el barranc, i carregada amb el xiquet en braços, Josefina reclamava l'ajuda del seu marit dient: "passam aci ...ara, passam aci ..."); Pilolo (de menut parlava molt malament); Pitarrot (era aragonès i solia anar a la muntanya, on recol·lectava una herba que en valencià es diu "socarrot". Com no ho pronunciava bé deia:"me voy ha hacer pitarrot" i així se li va quedar); Pito, El tio (s'explica que li agradava molt cantar, i entre estrofa i estrofa repetia moltes vegades la paraula "pito" com una mania seva); Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. ..!"); Redell (eufemisme per redéu); Sarabaques (pronunciava mal sabates); Seno, El (era sereno i deia: “seeee…noo”); Serrucano (senyor que era curandero i arreglava el peus. És una mala articulació del mot castellà cirujano); Sincosientos, El tio (comptava així en arribar a aquesta xifra); Vayavaya (tenia costum de dir repetidament "vayavaya"); Xafarrates (tenia costum d'increpar als seus interlocutors d'aquesta manera); Xapa, El tio (repetia molt aquesta paraula a manera d'exclamació); Xavalet (saludava amb aquesta paraula); Xueca, El tio (originari de Sueca, era aficionat a la beguda i al mencionar el nom del seu poble li "fluixejava" la llengua deformant així la pronunciació).
Roget de Catarrillo, Joaquín Orenga Fenollosa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada