LA VEGETACIÓ DE LA VALL D'UIXÓ

RELACIÓ DE PLANTES DEL TERME DE LA VALL D'UIXÓ

La flora de La Vall d'Uixó, com en la major part del territori mediterrani, ha passat d'una època anterior on hi havia gran varietat de plantes a la situació actual, on s'ha reduït considerablement la població, quedant algunes especies escasses i d'altres desaparegudes.
Els factors determinants d'aquesta situació han estat els següents:
* Factors climàtics: Especialment l'evaporació-transpiració i l'aridesa. Tot ell propiciat per la manca de pluja.
* Incendis forestals.
* Acció de l'home; Aquesta ha estat la més invasora, ja que ha transformat el terreny al seu antull i provocant el canvi de la vegetació primitiva. Axó ho ha fet amb actuacions com:
-- Tala d'arbres.
-- El pasturatge.
-- La sobreexplotació. Transformació del seca amb regadiu (expansió del taronger)
-- Introducció d'espècies exòtiques invasores.
-- Incendis forestals per negligència o provocats.


Les agruparem en dos grans blocs, atenint a la seva aportació hídrica:

Sèrie climatòfila: Són les que es troben en sòls amb una aportació hídrica normal en el territori pel qual es distribueixen. Estan a les muntanyes, garrigues i matorrals.
Sèrie edafòfila: Tenen una aportació hídrica que pot ser més gran, com succeeix en les sèries de la vegetació de ribera (rius, torrents, barrancs, rambles), o menys, com en els complexos de vegetació de roca, camins, cultius abandonats, ets.


Sèrie climatòfila

Alzina
Nom científic: Quercus ilex
Família : FAGACEAE
Gènere : Quercus
Nom comú català : Alzina.
Nom comú castellà : Encina.
Època de floració : Abril. Maig.
Hàbitat : Forma la comunitat climàcica de bosc a les zones amb més de 500 mm de precipitació mitjana.
Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Característiques : Té la fulla allargada, verd fosc per l'anvers i amb molts de nervis (més de 8 parells) al revers. Aquest caràcter la diferencia de la subsp. ballota que tenen les fulles més arrodonides, de color verd grisenc per l'anvers i grisa amb pocs nervis al revers. De tota manera la gran variabilitat de la morfologia de les fulles sempre fa difícil la identificació.
Observacions : És l´arbre espanyol més representatiu. Arbre de gran valor ornamental.
Origen : Contorn de la regió mediterrània
Alzina surera
Nom científic: Quercus suber
Família : FAGACEAE
Gènere : Quercus
Nom comú català : Alzina surera. Arbre surer. Surer. Suro.
Nom comú castellà : Alcornoque. Chaparro.
Època de floració : Abril. Maig.
Hàbitat : Bosc escleròfil mediterrani, generalment sobre sòls silicis permeables i referiblement sorrencs. S'assenten en zones fresques, i humides i assolellades amb temperatures suaus. Es distribueix des del nivell del mar fins a 1.200 metres d'altitud, al costat de alzines i roures conformant boscos mixtos.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines.
Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.
Característiques : Arbre molt característic per la seva escorça gruixuda i profundament fissurada que es coneix com a suro. Les fulles són coriàcies en forma d’ou; per l’anvers són de color verd lluent i pel revers blanquinoses degut a la pilositat. El fruit és l’aglà que està recobert per la part inferior per una coberta de escates allargades i laxes.
Observacions : Sembla que aquest arbre, que s’estima més els substrats silicis, podria ser autòctona de l’illa de Menorca; és menys probable que ho sigui de Mallorca. Aquest arbre és molt utilitzat per a l’explotació del suro.
Garrofer
Nom científic: Ceratonia siliqua L.
Familia: LEGUMINOSAE
Gènere: Ceratonia
Nom comú català : Garrofer. Garrover.
Nom comú castellà : Algarrobo.
Època de floració : Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.
Hàbitat : Cultivat i naturalitzat.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. 
Característiques : Arbre molt característic de la regió mediterrània, cultivat arreu pels seus fruits que són les garrofes. Fa les fulles compostes en parells (fins a cinc) de folíols ovalats i coriacis de color verd fosc. Floreix al principi de la tardor formant raïms de flors a sobre de les branques velles; les flors sense corol·la són poc aparents. Els arbres poden ser masculins, femenins, o hermafrodites. L'arbre amb capçada ampla i arrodonida es inconfusible, de vegades podem trobar-lo naturalitzat a dins de les garrigues, però sense fer-se de grans dimensions.
Observacions : El fruit és molt ric en sucres molt consumit per l´home en èpoques de fam per a fer imitacions de xocolata i cafè. Les llavors són els quilates emprades antigament per a pesar joies.
Estatus : Introduïda.
Origen : Mediterrani oriental.
Llentiscle
Nom cientídic: Pistacia lentiscus L.
Família : ANACARDIACEAE
Gènere : Pistacia
Nom comú català : Llentiscle. Llentrisca. Mata.
Nom comú castellà : Lentisco.
Època de floració : Març. Abril. Maig.
Hàbitat : Totes les garrigues, boscs escleròfils i brolles.
Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Característiques : La mata o llentiscle és un arbust que pot arribar a fer-se un arbret; és molt abundant a les garrigues i sotoboscs dels pinars i alzinars. Són molt característiques les fulles compostes amb folíols coriacis, així com l'aroma resinós que fa tota la planta. 
Coscoll
Nom científic: Quercus coccifera
Família : FAGACEAE
Gènere : Quercus
Nom comú català : Alzina ravell. Coscoll. Garric.
Nom comú castellà : Coscoja.
Època de floració : Abril. Maig.
Hàbitat : Garrigues i màquies.
Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Característiques : El coscoll és un arbust molt ramificat cobert de fulles bastant dures i amb els marges punxents. El reconeixerem de les alzines, no tant per les espines de les fulles, sinó perquè el revers és de color verd, mentre que a l'alzina és de color gris a conseqüència de la pilositat que cobreix aquesta part de la fulla. A més els aglans també tenen una cúpula amb escates espinescent, cosa que l'alzina no té.
Arçot
Nom científic: Rhamnus lyciodes
Família : RHAMNACEAE
Gènere : Rhamnus
Nom comú català : Arçot.
Nom comú castellà : Espino negre. Espino prieto, Escambrón.
Època de floració : Març. Abril. Maig.
Hàbitat : Matollars secs sobre sòls poc profunds.
Característiques : Arbust de talla mitjana o baixa (al voltant de 1-2 m), espinós i molt ramificat, amb fulles senceres, planes, estretes, linear-espatulades, obtuses, sèssils i un poc escàbrides. Estes es disposen normalment formant fascicles. Les flors són groguenques i estan reunides també en fascicles. El fruit és una drupa negra al madurar.
Arítjol
Nom científic: Smilax aspera
Família : LILIACEAE
Gènere : Smilax
Nom comú català: Arinjol, Aritja, Arítjol, Hedra del diable, Matavelles, SarsaparrellaNom comú castellà: Silvamar, Uva de perro, Zarzaparrilla
Època de floració : Agost. Setembre. Octubre. Novembre.
Hàbitat : Bardisses, garrigues, alzinars etc.
Característiques: L'arítjol és una liana punxosa que pot fer impenetrable l'alzinar. Són molt característiques les seves fulles en forma de cor, amb nervis paral·lels i algunes espines poc visibles al marge, sovint variegades. La tija voluble té moltes més espines, molt vulnerants quan hom s'hi entortolliga. L'arítjol és una espècie dioica. Les flors surten en raïms a principis de tardor. Tenen un periant de 6 tèpals blancs i, alternativament segons si el peu és mascle o femella, 6 estams o un sol pistil. Aquestes flors fan una olor dolça i potent, de mel, que atrau les abelles (Apis mellifica). El fruit, produït abundosament pels exemplars femenins, és una baia de color vermell que es veu als mesos de novembre i desembre.

Ullastre
Nom científic: Olea europaea var. silvestris
Família : OLEACEAE
Gènere : Olea
Nom comú català : Oastre. Rabell. Ullastre.
Nom comú castellà : Acebuche.
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Hàbitat : Freqüent a bandes càlides i seques.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Perfumeria. Usos simbòlics.
Característiques : L'ullastre (var. sylvestris) és la planta silvestre de l'olivera (var. europaea). Té fulles d'un verd grisenc per l'anvers, i quasi blanques pel revers, agrupades per parelles a sobre les tiges. Aquestes fulles poden ser molt petites i arrodonides en els rebrots bassals, o lanceolades i fins a 8 cm de llargada a les branques superiors. Les oliveres tenen les fulles més grans i allargades que els ullastres, però la diferencia fonamental entre les dues és el fruit (l'oliva). Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu.
Origen : Regió mediterrània
Pi blanc
Nom científic: Pinus halepensis. Miller
Família : PINACEAE
Gènere : Pinus
Nom comú català : Pi blanc.
Nom comú castellà : Pino carrasco. Pino de Alepo.
Època de floració : Març. Abril. Maig.
Hàbitat : Zones forestals.
Usos i propietats : Afrodisíaca. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tincions.
Característiques : Té l'escorça blanquinosa a diferencia de Pinus pinea que la té vermellosa, i les fulles curtes i estretes (fins a un mil·límetre) en comparació a les altres espècies de pins que podem trobar plantats arreu. Hi ha exemplars amb totes les branques i fulles dirigides cap a dalt (com un xiprer de cementiri).
Origen : Contorn de la regió mediterrània
Pi pinastre
Nom cientídic: Pinus pinaster
Família : PINACEAE
Gènere : Pinus
Nom comú català : Pi marítim. Pi pinastre.
Nom comú castellà : Pino marítimo. Pino resinero. Pino rodeno.
Època de floració : Abril. Maig.
Hàbitat : Brolles i boscs clars sobre substrats descarbonatats.
Usos i propietats : Mobiliari, construcció i eines.
Característiques : Arbre de gran talla, que pot fer prop de 40 metres. Escorça grossa, molt trencada, de to terrós, que allibera abundant resina. Acícules llargues i robustes de grossor considerable i de color verd fosc. Pinyes molt grans i arrodonides, subsèssils i amb els escudets una mica punxants.
Lledoner
Nom científic: Celtis australis
Família : ULMACEAE
Gènere : Celtis
Nom comú català : Lledoner.
Nom comú castellà : Almez. Latonero. Lodón.
Època de floració : Març. Abril.
Hàbitat : És un arbre ornamental, ideal per a alineacions i emprat per a donar ombra, que pot viure fins a 5 ó 6 segles.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris.
Origen : Sud d´Europa, Oest d´Àsia i Nord d´Àfrica
Caracterísriques: Arbre caducifoli que pot arribar als 25 m d´alçada amb escorça quasi llisa de color gris plom-blanquinós. Les fulles són simples amb disposició alterna, de limbe oval-lanceolat una mica asimètric, acuminades, de pecíol llarg i amb el marge finament aserrat. L´anvers de la fulla és de color verd obscur amb pels al tacte que li confereixen certa aperesa amb tres nervis més patents que la resta i de revers més clar i pubescent. El fruit és rodó i llis del tamany d´un pèsol, al principi de color verd i finalment quasi negre, és una drupa comestible amb molt d´os i poca carn.
Arbocer
Nom científic: Arbutus unedo
Família : ERICACEAE
Gènere : Arbutus
Nom comú català : Alborçó. Arboç. Arbocer. Arbocera. Cirerer d´arboç. Llipoter.
Nom comú castellà : Madroñera. Madroño.
Època de floració : Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.
Hàbitat : Garrigues i zones forestals, especialment als alzinars.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris.
Característiques : L'arbocera és un arbust que es pot arribar a fer un arbre, es reconeix per la seva escorça vermellosa i les fulles serrades als marges. També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells quan estan madurs i comestibles; els fruits tarden un any en madurar i coexisteixen amb les flors de l'any següent. La floració i fructificació es dona a la tardor.
Observacions : El nom d´unedo, procedeix del verb llatí edo: menjar i del numeral unus: un només; significa "menjar només un", per la fama que tenen els fruits d´emborratxar.
Origen : Regió mediterrània i Sud-oest d´Irlanda
Margalló
Nom científic: Chamaerops humilis
Família : PALMAE
Gènere : Chamaerops
Nom comú català :  Margalló, Garballó.
Nom comú castellà : Palma de escobas. Palmito.
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Hàbitat : Llocs oberts i secs, als roquissars i vessants de muntanya, sempre a prop del litoral.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Plantes Legalment Protegides
Característiques : Té les fulles palmades i un tronc columnar que es pot fer de varis metres de llarg, normalment més curts. La seva distribució a les illes és una mica erràtica, a uns llocs és abundant mentre que a altres de semblants no hi viu. Aquesta planta resisteix els incendis, rebrota després d'un foc, per això es abundant a algunes zones molt castigades pels incendis.
Observacions : Les fulles han estat emprades per a fer graneres, capells...
Origen : Mediterrani occidental
Esparraguera marina o Borda
Nom científic: Asparagus horridus
Família : LILIACEAE
Gènere : Asparagus
Nom comú català : Espareguera de menjar. Espareguera marina. Espareguera vera.
Nom comú castellà : Esparraguera.
Època de floració : Març. Abril. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.
Hàbitat : Llocs secs, màquies, garrigues i camins.
Característiques : D'aquesta esparreguera es cullen els millors espàrrecs silvestres; es tracta d'una mata de color grisenc (glauc) armada per grans espines rígides. La trobarem a les garrigues seques i marges de camps i camins. Floració autumnal.
Aladern
Nom científic: Rhamnus alaternus
Família : RHAMNACEAE
Gènere : Rhamnus
Nom comú català : Aladern. Lladern. Llampedrell. Llampuga. Llampúgol.
Nom comú castellà : Aladierno. Coscollino.
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig.
Hàbitat : Garrigues i boscos.
Usos i propietats : Medicinal.
Plantes Legalment Protegides
Característiques : Arbust que pot arribar a fer-se un petit arbre, té les fulles ovalades, lluents, amb petites dents al marge. Una mirada poc atenta el pot confondre amb una alzina o amb una Phillyrea, per sortir de dubtes hi ha que mirar la fulla a contrallum i veure que el marge té una petita línia translúcida. Per a diferenciar-lo de Rhamnus ludovici- salvatoris, hem de veure que les dents de la fulla estan dirigides cap a munt, mentre que a aquest darrer les dent són perpendiculars.
Origen : Regió mediterrània
LListó
Nom científic: Brachypodium retusum
Família : GRAMINEAE (POACEAE)
Gènere : Brachypodium
Nom comú català : Llistó.Fenàs. Cerverol. Fenal. Fenàs reüll. 
Nom comú castellà : Fenazo. Lastón.
Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost.
Hàbitat : Màquies, garrigues, camps i prats secs.
Característiques : El fenàs pot fer una mena de catifes de fulles verdes i seques per davall de les mates i arbusts de les garrigues i pinars. Es caracteritza per la disposició dística de les fulles (en angle recte i a banda i banda de les tiges), les fulles són clarament més curtes que les de Brachipodium phoenicoides.
Fenàs
Nom científic: Hyparrhenia hirta
Família : GRAMINEAE (POACEAE)
Gènere : Hyparrhenia
Nom comú català : Fenàs. Fenal. Fenàs de cuca.
Nom comú castellà : Cerrillo. Triquera borde.
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.
Hàbitat : Prats secs. Vores de camins.
Característiques : Planta alta, normalment de més d'un metre, que apareix formant gespes, dons té rizomes subterranis. Es reconeix perquè les espigues, llargues i de colors grocs o marrons, es troben per parelles i són bastant piloses; a més a la base de les branques que porten les espiguetes hi ha una bràctea amb forma d'espata. Viu a llocs secs i calents, sovint a talussos, vores de camins i límits de marges. Pot estar en flor quasi tot l'any.
Argelaga
Nom científic: Ulex parviflorus
Família : LEGUMINOSAE
Gènere : Ulex
Nom comú català : Argelaga. Gatosa.
Nom comú castellà : Aliaga morisca. Tojo.
Època de floració : Gener. Febrer. Novembre. Desembre.
Hàbitat : Garrigues, pinars i llocs oberts.
Característiques : Arbust molt espinós, que fa flors grogues i floreix a l'hivern. Es diferencia de Calicotome spinosa perquè aquesta espècie presenta fulles trifoliades mentre que Ulex parviflorus no té fulles o les té simples i molt petites. També es caracteritza perquè el calze està dividit en dues peces. 

Argelaga vera
Nom científic: Calicotome spinosa),
Família : LEGUMINOSAE
Gènere : Calicotome
Nom comú català : Argelaga. Argelaga vera. Bàlec. Gatosa negra.
Nom comú castellà : Aliaga. Aulaga negra. Retama espinosa.
Època de floració : Març. Abril. Maig.
Hàbitat : Garrigues, costers àrids i roques des de ran de la mar fins a la muntanya.
Característiques : L'argelaga és una de les plantes més conegudes, per les seves espines i per la seva abundància a alguns llocs (sobretot si han patit qualque incendi). La diferenciarem de la gatova (Genista lucida) perquè aquesta té una floració més primerenca, gairebé d'hivern, mentre que l'argelaga floreix dintre de la primavera; a més l'argelaga té les fulles peciolades i la gatova és gairebé afila; el calze de l'argelaga pren forma de copa (només resta la part baixa desprès de la floració).
Romaní
Nom científic: Rosmarinus officinalis
Família : LAMIACEAE
Gènere Rosmarinus
Nom comú català: Romaní. Romer.
Nom comú castellà: Romero.
Època de floració: Tot l'any
Hàbitat: Abundant des de vora la mar fins a les muntanyes. Zones calcàries.
Usos i propietats: Afrodisíaca. Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.
Característiques: El romaní és una de les plantes mediterrànies més conegudes per la seva tradició com a planta culinària i medicinal. Les fulles són linears, dures i amb el revés blanquinós perquè està cobert de pèls. Les flors blaves amb dos llavis ben marcats són molt característiques. Pot florir tot l'any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altra a principis de la primavera. Només cal olorar per reconèixer-la, les fulles tenen una semblança amb Cistus clusii, però ni la flor, ni el color de les fulles, ni sobretot la seva olor tenen res a veure.
Timó
Nom científicThymus vulgaris L.
Família : LABIATAE (LAMIACEAE)
Gènere : Thymus
Nom comú català :Timó. Farigola. Frígola. 
Nom comú castellà: Tomillo.
Època de floració : Maig. Juny. Juliol.
Hàbitat : Garrigues i pinars assoleiats.
Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Plantes Legalment Protegides
Característiques : Petita mata amb les fulles lanceolades o linears molt aromàtiques, sobretot si les prenem entre els dits. Les flors són rosades, apareixen disperses per tota la planta. Micromeria inodora té les fulles molt petites i quasi no fa olor. Floreix a l'arribar l'estiu i té totes les flors agrupades en glomèruls a la part de dalt de les tiges. 
Estepa blanca
Nom científic: Cistus albidus L.
Família : CISTACEAE
Gènere : Cistus
Nom comú català : Estepa blanca. Estepa d´escurar. Estèpera blanca.Nom comú castellà : Estepa blanca. Estepa fina. Estepa margalidera. Jaguarzo blanco.Època de floració : Abril. Maig. Juny.Hàbitat : Pinars i matorrals sobre substractes carbonatats.Usos i propietats : Mobiliari, construcció i eines.
Característiques : L'estepa blanca és un arbust de fulla perenne, el seu nom (albidus) deriva del color grisenc o blanquinós característic de les seves fulles . Les fulles es disposen de forma oposada a la tija, són peludes i no tenen pecíol i mostren el marge enter. Presenten 3 nervis principals ben marcats. Té un tacte que recorda al del vellut.El fruit és una càpsula ovoide que s'obre en 5 valves (característica comuna al gènere Cistus ). Dins de la càpsula estan contingudes les llavors que presenten una mida molt reduïda. Les flors són d'un delicat color rosa amb els pètals lleugerament rebregats que tenen entre 5 i 6 cm d'amplada.
Bruc
Nom científic: Erica multiflora
Família : ERICACEAE
Gènere : Erica
Nom comú català : Bruc. Bruc boal. Bruc de pipes. Bruc de soca. Bruc mascle.
Nom comú castellà : Brezo. Brezo blanco.
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig.
Hàbitat : Brolles i boscs aclarits amb sòl sense carbonats.
Característiques : És un arbust molt ramificat amb les tiges erectes, pot arribar fins a 3 m d'alçada. Les fulles són lineals i estretes, de 3 a 4 mm de llargada, de color verd fosc.Les flors són petites i blanques en forma de campaneta o gerreta. El fruit és una càpsula molt petita.
Falguera
Nom científic: Pteridium aquilinum L
Familia: ATHYRIACEAE
GènerePteridium
Nom comú català : Falguera femella.
Nom comú castellà : Helecho hembra.
Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.
Hàbitat : Principalment boscos caducifolis humits i les seves vorades.
Usos i propietats : Medicinal.
Característiques : Falguera de grans frondes (fins a 120 cm) i amb un pecíol bru fosc cap a la base. La làmina té un contorn estretament lanceolat i és 2-3 pinnada. Les pínnules són sèssils, d'àpex arrodonit y dentat finament. Els sorus estan al revers de les frondes, i són oblongo-arcuats; presenta un indusi persistent i reniforme. 



Sèrie edafòfila

Vegetació de rius, barrancs i rambles

Baladre
Nom científic: Nerium oleander L.
Família : APOCYNACEAE
Gènere : Nerium
Nom comú català : Baladre. Llorer rosa.
Nom comú castellà : Adelfa.
Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.
Hàbitat : Rambles
Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tòxica.
Observacions : El baladre és una planta tòxica de fort sabor amarg, que produeix la mort de l´home i dels animals que la mengen. Aquesta propietat ha estat exagerada fins el punt de dir que només dormint a la seva ombra o beure de l´aigua d´on viu per a sofrir els seus efectes.
Origen : Regió mediterrània.
Característiques: Arbust verd tot l´any que pot arribar a uns 4 m d´alçada ; el tronc té l´escorça llisa de color bru-cendrós. Fulles oposades, gruixudes i coriàcies, amb el nervi medi blanquinós i ben marcat; el contorn és llargament lanceolat, té el marge sencer i d´un color verd intens. Les flors neixen formant ramells, a l´acabament de les branques,de 3-5 cm de diàmetre, de color rosa, vermellós o menys freqüent blanquinós. El fruit és un doble folícul, d´uns 8-16 cm de llarg, amb secció arradonida i parets coriàcies.
Canya
Nom científic: Arundo donax
Família : GRAMINEAE (POACEAE)
Gènere : Arundo
Nom comú català : Canya.
Nom comú castellà : Caña común.
Època de floració : Setembre. Octubre.
Hàbitat : Cultivada i naturalitzada a indrets de sòl humit, rieres i vores de camps i camins.
Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Característiques : Les canyes són originàries d'Àsia però s'han incorporat a la nostra flora com una planta més; sol trobar-se a llocs humits més o menys humanitzats. És molt més gran que el canyet d'albufera (Phragmites australis) i floreix a la tardor enlloc de a l'estiu.
Estatus : Introduïda.
Esbarcer
Nom científic: Rubus ulmifolius

Família : ROSACEAE
Gènere : Rubus
Nom comú català : Esbarcer. Abarta. Abatzer. Albarzer. Morera. Morera salvatge. Morillera. Romeguer. Romiguera.
Nom comú castellà : Zarza.
Època de floració : Juny. Juliol. Agost..
Hàbitat : Forma bardisses a marges de camins, vora les parets seques i dins torrents.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Característiques : Els esbarzers fan tiges (turons), que creixen molt ràpidament esteses pel terra, plenes d'agullons i amb fulles amb tres o cinc folíols. És molt freqüent arreu, sobretot a sòls humits, pot arribar a formar bardisses impenetrables. Per diferenciar-lo de Rubus caesius hem d'observar que la fulla és blanquinosa pel revers i les flors són rosades (a vegades blanquinoses), perquè aquesta altre espècie té les fulles verdes pels dos costats, i les flors són blanques. 
Fonoll
Nom científic: Foeniculum vulgare subsp. piperitum
Família : UMBELLIFERAE (APIACEAE)
Gènere : Foeniculum
Nom comú català : Fonoll. Fonollera. Herba de les vinyes.
Nom comú castellà : Hinojo.
Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.
Hàbitat : Camps, camins i prats secs.
Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Característiques : El fonoll és una de les umbelíferes més corrents dels camps de conreus abandonats i les vores de camins, es coneix per les seves fulles dividides en lacínies, les inflorescències de color groc-verdós i, sobre tot, pel seu fort aroma a anís. 
Murta
Nom científic: Myrtus communis L.
Família : MYRTACEAE
Gènere : Myrtus
Nom comú català : Murta. Murtera. Murtra.
Nom comú castellà : Arrayán. Mirto.
Època de floració : Maig. Juny. Juliol.
Hàbitat : Marges de torrents, tàlvegs, vessants ombrívoles, moltes vegades lligada a la vegetació forestal
Usos i propietats : Afrodisíaca. Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria. Tincions.
Característiques : La murta és un arbust emblemàtic de la cultura mediterrània, associat a moltes tradicions i costums. Els seus fruits, els murtons, són comestibles, les fulles tenen un aroma molt agradable i es poden utilitzar per a fer colònies. Les fulles son lluents i disposades per parelles, s'assemblen a altres arbusts mediterranis escleròfils però el seu olor les delata fàcilment. Floreix al principi de l'estiu fent unes flors blanquinoses que criden l'atenció en aquesta època de l'any.
Vidiella (Herba de llages o Job)
Nom científic: Clematis flammula
Família : RANUNCULACEAE
Gènere : Clematis
Nom comú català : Gesamí bord. Herba de llagues o de Job. Ridorta. Santjuaní. Vidauba. Vidriella.
Nom comú castellà : Gata rabiosa. Hierba muermera. Vidriera.
Època de floració : Juny. Juliol. Agost.
Hàbitat : Bardisses, murs i a boscos aclarits, també zones dunars.
Usos i propietats : Medicinal. Tòxica.
Característiques : Aquesta és una liana molt característica del nostres sistemes forestals i les bardisses, floreix a l'estiu i les flors obren els quatre pètals blancs. Es diferencia de Clematis cirrhosa per l'època de floració i perquè les fulles estan formades per folíols sencers en lloc de dentats o lobulats com en l'altre espècie.


Vegetació de vora camins

Coa d'egua
Nom científic: (Hordeum murinum subsp. leporinum
Família : GRAMINEAE (POACEAE)
Gènere : Hordeum
Nom comú català : Coa d'egua. Fletxes. Margall.
Nom comú castellà : Espigadilla. Espiguilla.
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Hàbitat : Voreres de camins, camps, horts i murs.
Característiques : Aquest Hordeum és molt freqüent als camps, zones ruderals, vores de camins, i una mica per tot. És molt més petita que els ordis que es cultiven com a cereals. Hordeum murinum rarament ultrapassa els 40 cm, i es diferencia d'Hordeum marinum perquè no té l'espiga tan comprimida i les fulles tenen pocs pèls.
Cebollí
Nom científic: Asphodelus fistulosus
Família : LILIACEAE
Gènere : Asphodelus
Nom comú català : Cebollí. Cibolla. Porrassí.
Nom comú castellà : Gamoncillo. Gamonita.
Època de floració : Febrer. Març. Abril.
Hàbitat : Comú a voreres de camins, camps i erms.
Característiques : Asphodelus fistulosus té fulles semicilíndriques buides a de dins, a diferencia de l'Asphodelus aestivus que les té planes, molt més amples i compactes. 
Morrisà bord
Nom científic: Lobularia maritima
Família : CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)
Gènere : Lobularia
Nom comú català : Caps blancs. Morrisà bord. Salivetes del Bon Jesús. Sempreenflor.
Nom comú castellà : Aliso de mar. Broqueletes de plata o de dama. Mastuerzo marítimo.
Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Octubre. Novembre. Desembre.
Hàbitat : Terrenys vora la mar, tant rocosos com arenosos i voreres de camins
Característiques : Herba que està dèbilment lignificada a la base, té fulles lineals petites i de color glauc perquè són piloses. Desenvolupa una inflorescència amb moltes i petites flors blanques que cobreixen tota la planta. Són molt característics els fruits madurs, perquè quan es desprenen les valves i les llavors, queden a sobre de la tija unes membrenetes de forma arrodonida i translúcides. Les inflorescències es van allargant a mesura que les flors es van obrint i fecundant. Aquesta planta floreix preferentment durant l'hivern, però també la podem trobar en flor a altres èpoques del any.
Panigroc valencià
Nom científic: Anacyclus valentinus
Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere : Anacyclus
Nom comú català : Herba de boligs. Panigroc valencià.
Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol.
Hàbitat : Voreres de camins, herbassars nitròfils secs.
Característiques : Planta anual, verda però més o menys pilosa. Té les fulles retallades en segments linears. Les flors són totes tubulars, de color groc, agrupades en capítols de 1-2 cm de diàmetre, i -a diferència d’espècies pròximes- no tenen lígules aparents.
Card marià
Nom científic: Silybum marianum
Familia: ASTERÀCIES
Gènere: Silybum
Nom comú català:  Card marià, card lleter, card de la llet de la Mare de Déu, card tacat, card burral, card gallofer, cardot, carxofa de burro, escardot gros, card clapat, card calapatós, card blanc i escardot de Nostra Senyora.
Nom comú castellà: Cardo mariano.
Època de floració: Floreix a partir del maig
Habitat: Creix de manera silvestre, espontàniament en ambients molt diversos. Tot i això prefereix terrenys erms, nitròfils, de sòls profunds moderadament humits, en zones temperades, poc plujoses i pedregoses, però assolellades. El trobem amb freqüència a voreres de carreteres i camins, prop de nuclis urbans, en cases enrunades de terra baixa, tot i que remunta a 1400 m, prop de murs, corrals i indrets molt transitats, normalment on creixen les ortigues.
Usos i propietats: És un gran depuratiu a nivell hepàtic. És un gran antidegeneratiu dels teixits tous, elimina radicals lliures, antihemorràgic, hepàtic, diürètic i febrífugo (baixa la febre).
Observacions: El terme "marianum" ve de Maria. Fa referència a la Verge Maria, ja que hi ha una llegenda medieval sobre aquesta planta que diu que ella va utilitzar les grans fulles d'un card per tal d'amagar Jesús dels soldats d'Herodes. Al moment d'escapar, del seu pit van caure algunes gotes de llet, que han perdurat per sempre en aquesta espècie per tal de recordar aquell assenyalat dia. Aquest card va quedar beneït i ple de virtuts. És per això que en la medicina medieval recomanaven aquesta planta a les puèrperes i dides, per tal d'augmentar la secreció de llet. Per això el seu nom en molts idiomes fa referència a la llet i a Maria.
Característiques: El card marià és el card per excel·lència. És una herba anual o biennal molt vigorosa, que pot arribar als dos metres d'alçada i fer-se totalment dominant als cardassars on s'instal·la. Té fulles rígides amb un característic reticle blanc marbrat a l'anvers, molt grosses les de la roseta basal i amplexicaules les de la part alta de la tija, totes elles lobulades i amb els lòbuls acabats en espina més o menys punxosa. Són també molt característics els grans capítols com carxofes, amb flors purpúries, que apareixen a començament d'estiu. Cadascuna de les bràctees de l'involucre d'aquest capítol acaba en un apèndix triangular, recorbat enfora, afuat i rígid, molt vulnerant.
Card
Nom científic: Carduus tenuiflorus. Curtis
Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere : Carduus
Nom comú català : Card.
Nom comú castellà : Cardo.
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Hàbitat : Camps de conreus, vores de camins, herbassars ruderals.
Característiques : Herba erecta que presenta agullons tant a la tija com a les fulles i capítols. Les tiges tenen ales que corren de dalt a baix i que són espinescents. Les fulles són profundament lobulades. Els capítols es formen a la part de dalt de les tiges, tenen un peduncle molt curt, de forma que arriben a formar glomèruls de capítols. 
Blenera
Nom científic: Verbascum pulverulentum
Família : SCROPHULARIACEAE
Gènere : Verbascum
Nom comú català : Blenera sinuada. Múria. Trepó. Tripó bord.
Nom comú castellà : Acigutre. Cenicero. Gordolobo. Tientayernos.
Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre.
Hàbitat : Vores de camins i camps de cultiu.
Característiques : Herba biennal robusta i gran, coberta de pèl. Presenta una roseta de fulles bassals de la qual sobresurt del centre una tija, també robusta, coberta de fulles i acabada en una panícula allargada, ampla i poc densa de flors grans de color groc. Com a mínim a la part inferior de la inflorescència, les flors estan reunides en grups a l’axil·la de les bràctees (a V. creticumi V. boerhavii les flors són solitàries). Les fulles bassals són típicament lobulades-ondulades cobertes de toment (a V. thapsus les fulles no són lobades i a l’anvers són glabres).



Vegetació de camps de cultiu abandonats, descampats i escombreries.

Olivarda
Nom científic: Dittrichia viscosa
Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere : Dittrichia
Nom comú català : Olivarda.
Nom comú castellà : Olivarda. Pulguera valenciana.
Època de floració : Setembre. Octubre. Novembre.
Hàbitat : Camps abandonats, vores de camins, llits de torrents, llocs de sòl remogut.
Usos i propietats : Aromàtica.
Característiques : L'olivarda és un petit arbust cobert de flors grogues a la tardor, és tracta d'una espècie colonitzadora de camps abandonats, marges de camins i llocs remoguts. Aquesta planta fa una olor particular que algunes persones consideren desagradable. 
Fenàs
Nom científic: Hyparrhenia hirta
Família : GRAMINEAE (POACEAE)
Gènere : Hyparrhenia
Nom comú català : Fenàs. Fenal. Fenàs de cuca.
Nom comú castellà : Cerrillo. Triquera borde.
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.
Hàbitat : Prats secs. Vores de camins.
Característiques : Planta alta, normalment de més d'un metre, que apareix formant gespes, dons té rizomes subterranis. Es reconeix perquè les espigues, llargues i de colors grocs o marrons, es troben per parelles i són bastant piloses; a més a la base de les branques que porten les espiguetes hi ha una bràctea amb forma d'espata. Viu a llocs secs i calents, sovint a talussos, vores de camins i límits de marges. Pot estar en flor quasi tot l'any.
Fonoll
Nom científic: Foeniculum vulgare subsp. piperitum
Família : UMBELLIFERAE (APIACEAE)
Gènere : Foeniculum
Nom comú català : Fonoll. Fonollera. Herba de les vinyes.
Nom comú castellà : Hinojo.
Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.
Hàbitat : Camps, camins i prats secs.
Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Característiques : El fonoll és una de les umbelíferes més corrents dels camps de conreus abandonats i les vores de camins, es coneix per les seves fulles dividides en lacínies, les inflorescències de color groc-verdós i, sobre tot, pel seu fort aroma a anís. 
Fenàs de canonet:
Nom cientídic: Oryzopsis miliacea
Família : GRAMINEAE (POACEAE)
Gènere : Oryzopsis
Nom comú català: Fenàs de canonet. Ripoll
Nom comú castellà: Mijillo
Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.
Hàbitat : Bardisses. Herbassars més o menys humits.
Característiques : Gramínia de marges de camins, camps abandonats i llits de torrents. És molt semblant a Oryzopsis miliaceum amb la que es pot confondre amb facilitat, però O. thomasii té unes inflorescències que formen més de vint branques, i fins a cinquanta als nusos inferiors, en lloc de les 5-8 de l'altre espècie, a més moltes d'aquestes branques són estèrils. 

Vegetació de zones suburbanes.

Blet blanc
Nom científic: Chenopodium album
Família : CHENOPODIACEAE
Gènere : Chenopodium
Nom comú català : Blet blanc.
Nom comú castellà : Berza perruna. Cañizo.
Època de floració : Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.
Hàbitat : Camps de conreu, voreres de camins. Molt comú
Característiques : Herba molt freqüent a totes les vores de camins, carreteres i llocs alterats; pot arribar a fer-se molt gran de més d'un metre i mig. Malgrat el seu nom, les tiges i fulles són d'un color verd glauc, mentre que les inflorescències tenen una textura farinosa. Les fulles són molt variables en forma, més o menys romboïdals o lanceolades, tenen el marge sencer o amb alguns lòbuls no gaire pronunciats. Les inflorescències tenen forma de llargues espigues que sobresurten per la part de dalt de les plantes. Es diferencia fàcilment de Chenopodium murale perquè aquest té les fulles dentades i les inflorescències curtes; Chenopodium opulifolium té fulles molt triangulars i farinoses. 
Blet de paret
Nom científic: Chenopodium murale
Família : CHENOPODIACEAE
Gènere : Chenopodium
Nom comú català : Blet de paret.
Nom comú castellà: Cenizo, Cenizo negro, Pie de ganso, Salao verde.Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Octubre. Novembre. Desembre.
Hàbitat : Comú a camins, murs, parets escombraries...
Característiques : Chenopodium murale és sempre present on hi hagi espais pertorbats: marges de carreteres, abocadors, escombraries, jardins abandonats, illots amb colònies de gavines, etc. Té unes tiges estriades i anguloses, les fulles lobulades i dividides; la planta sovint pren colors vermellosos.
Blet pudent
Nom científic: Chenopodium vulvaria L.
Família : CHENOPODIACEAE
Gènere : Chenopodium
Nom comú català : Blet pudent. Herba pudenta. Pixacà.
Nom comú castellà : Sardinera.
Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.
Hàbitat : Camps de conreu i voreres de camins.
Característiques : Aquest petit Chenopodium viu a llocs remogut, sovint als solars de les ciutats; el caràcter més clar per reconèixer-lo és la seva pudor, que queda aferrada als dits després de tocar-lo.
Te bord
Nom científic: Chenopodium ambrosioides
Família : CHENOPODIACEAE
Gènere : Chenopodium
Nom comú català : Te bord. Te fals.
Nom comú castellà : Ajasote. Hierba hormiguera. Pasote. Pazote. Té de España. Té de Méjico. Te español.
Època de floració : Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.
Hàbitat : Llocs humits, jardins, vores de camins i camps de cultius.
Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Característiques : Planta herbàcia i erecta que desprèn un agradable olor a llimona. Les fulles són lanceolades de marge serrat. Desenvolupa una inflorescència terminal allargada, ampla i foliosa amb flors molt petites de color verd agrupades en glomèruls densos, sèssils i axil·lars.
Estatus : Introduïda.
Malva
Nom científic: Malva parviflora
Família : MALVACEAE
Gènere : Malva
Nom comú català : Malva. Malva de fulla petita. Vauma.
Nom comú castellà : Malva de flor chica. Malva de flor menuda. Malva de flor pequeña.
Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.
Hàbitat : Camps ruderals i arvenses.
Característiques : El propi nom d'aquesta espècie indica el seu caràcter més representatiu, donat que té unes flors molt petites en comparació amb les altres malvàcies. Els pètals, de color blanquinós, just arriben a l'alçada dels sèpals (fins a 5 mm de llarg). Les flors poden quedar amagades a les aixelles de les fulles, que són bastant grans en relació a les flors, tenen un contorn arrodonit i lobulat com altres malvàcies. Per la mida de la flor la podríem confondre amb Malva nicaeensis, però els pètals d'aquesta sobrepassen clarament als sèpals. Per la mida de la planta i forma de les fulles podem confondrer-la amb Lavatera cretica o Malva sylvestris, però si veiem les flors sortirem de dubtes. 
Ortiga
Nom comú: Urtica urens
Família : URTICACEAE
Gènere : Urtica
Nom comú català : Ortiga. Ortiga petita.
Nom comú castellà : Ortiga menor.
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.
Hàbitat : Horts, voreres de camps i camins
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Característiques : Petita ortiga de fulles ovalades amb els marges profundament dentats. S'assembla a Urtica membranacea , amb la que comparteix els mateixos hàbitats. Es diferencia perquè les flors envolten completament el peduncle que les sosté, mentre que en Urtica membranacea queda lliure de flors la part inferior del peduncle. 
Ortiga (I)
Nom comú: Urtica membranacea
Família : URTICACEAE
Gènere : Urtica
Nom comú català : Ortiga.
Nom comú castellà : Ortiga.
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.
Hàbitat : Herbassars, horts, runes, camps i voreres de camins.
Característiques : Aquesta és l'ortiga més freqüent, la trobarem arreu, sempre a llocs una mica remoguts, també a les hortes i herbassars. Les inflorescències masculines són raïms molt allargats semierectes o que pengen. És un caràcter diferenciador d'altres Urtica, que les flors deixen lliure una banda del raïm. En flor durant quasi tot l'any.
Mirambell silvestre (Pinet de jardí)
Nom científic: Bassia scoparia
Família : CHENOPODIACEAE
Gènere : Bassia
Nom comú català : Bellveurer. Mirambell de jardí. pinet de jardí.
Nom comú castellà : Mirabel del campo. Mirambel. Pinillo.
Època de floració : Agost. Setembre. Octubre.
Hàbitat : Planta ruderal i arvense que es fa a horts, erms, vores de camins, comunitats nitro-halòfiles, etc.
Característiques : Herba anual i erecta de contorn cònic, d'un verd grisenc. Les fulles són estretament lanceolades, de 15-70 mm de longitud i amb tres nervis molt marcats. Les flors són solitàries o es disposen en fascicles a l'axil·la de fulles més petites que les normals; les flors inferiors són femenines mentres que superiors són hermafrodites. Els tèpals fructífers són acrescents i presenten típicament una ala dorsal, rarament reduït a un petit tubercle.

Vegetació dels tarongerars.


AGRET
Nom científic: Oxalis pes-caprae
Família : OXALIDACEAE
Gènere : Oxalis
Nom comú català : Agret. Vinagrella. Fel i vinagre. Flor d'Avellana. 
Nom comú castellà : Vinagreta. Agrios.
Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.
Hàbitat : Camps, voreres de camins i zones humides.
Característiques : Aquesta herba d'origen sud-africà ha colonitzat la major part dels camps de conreu de les Illes, i fins i tot se la pot trobar a dintre de les comunitats naturals. Les fulles són inconfusibles, són trifoliades amb folíols en forma de cor que es troben a sobre d'un pecíol de prop de 20 cm; també és molt característica la seva flor groga, la floració és hivernal.
Verdolaga
Nom científic: Portulaca oleracea. L.
Família : PORTULACAEAE
Gènere : Portulaca
Nom comú català : Ensiam de patena. Pulsallana. Verdalaga. Verdolaga.
Nom comú castellà : Verdolaga.
Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.
Hàbitat : Camps de cultiu. Vegetació ruderal.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Característiques : Es tracta d'una herba de cicle anual de tiges i fulles una mica carnoses i lluents. Les fulles són oposades amb l'àpex més ample que la resta de la fulla, de vegades una mica escotat. Fa unes flors grogues, petites i sèssils (sense peduncle), poc aparents i amb els pètals caducs, pel que és més fàcil de veure les poncelles o els fruits capsulars. Sovint les tiges prenen unes coloracions vermelloses. Viu a sòls humits, als horts i jardins, i és considera com una herba invasora; malgrat això és una planta comestible i en èpoques de penúria se l'utilitzava per a fer enciams. 
Cendrosa (Julivert bord)
Nom científic: Fumaria parviflora
Família : PAPAVERACEAE
Gènere : Fumaria.
Nom comú català: Cendrosa, Fumdeterra, Fumària de flor menuda, Gallaret, Julivert bord.
Nom comú castellà: Palomita menuda.
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol.
Hàbitat : Conrreus, murs i prats abandonats.
Característiques : Les fumàries es diferencien per petits detalls morfològics; aquesta espècie és una de les més fàcils d'identificar: té flors blanques i petites, amb sèpals minúsculs; els fruits acaben en una petita punta. La trobarem als camps i vores de camins. La podem trobar en flor durant el mes de febrer.
Bleda borda
Nom científic: Emex spinosa
Família : POLYGONACEAE
Gènere : Emex.
Nom comú català : Bleda borda. Blet bord. Xufletes.
Nom comú castellà : Romaza espinosa.
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig.
Hàbitat : Herbassars i camps ruderals. Vores de camins.
Característiques : Aquesta herba de fulles bastant grans, més o menys triangulars, es reconeix pels seus fruits, que tenen tres espines bastant punxents. És una herba perenne amb una arrel gruixada en forma de nap. Viu als herbassars dels horts i de llocs abandonats. Pot començar a florir al mes de febrer.



Vegetació d'asfalt i llambordes

Lletera
Nom científicEuphorbia prostrata Aiton
Família : EUPHORBIACEAE
Gènere: Euphorbia
Nom comú català Lletera, Lletera prostrada, Lleterola, Lleterola prostrada.
Nom comú castellà: Nogueruela.
Època de floració : Agost. Setembre. Octubre.
Hàbitat : Vores de camps i camins a llocs calcigats
Característiques : Planta d'origen americà però que es freqüentíssima a tot arreu, però sempre a les vores de carreteres, voravies, pasteretes, etc. rarament penetra a ecosistemes naturals. Es tracta d'una lletrera de fulles oposades molt ramificada i amb les branques sempre postrades.
Estatus : Introduïda.
Rajolera (Herba d'adoquinat)
Nom científic: Alternanthera caracasana
Família : Amarantàcies
Gènere : Alternanthera
Nom comú català: Alternantera punxosa, Herba de l’adoquinat, Rajolera.
Nom comú castellà: Verdolaga de puerco, tianguis, tiangue.
Època de floració: Juliol, agost i setembre.
Hàbitat: Carrers poc calcigats
Característiques:  La planta té unes llargues tiges prostrades cobertes per petites fulles que varien de forma des de l'hexagonal a arrodonides. Té un rizoma i sovint arrela des dels seus nòduls. Les flors són petites i blanques. És una planta ruderal que creix a les vores dels camins i zones sovint trepitjades.
Estatus: Introduïda.
Cervellina
Nom científic: Coronopus squamatus
Família : CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)
Gènere : Coronopus
Nom comú català : Banya de cervo. Cervellina. Cervina. Herba de sang.
Nom comú castellà : Mastuerzo verrugoso o silvestre.
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol.
Hàbitat : Sòls calcigats i terrenys arenosos vora la mar. Sol colonitzar espais trepitjats, de vegades entre les rajoles dels carrers.
Característiques : És una planta petita la mesura oscil · la entre 10 i 25 cm d'alçada.
Té nombroses tiges que no creixen alçats sinó que s'escampen, donant-li a la planta un aspecte una mica descuida Estan recoberts de fulles totalment dividides en segments allargats. Aquestes fulles s'uneixen a la tija directament, sense cua auxiliar; tenen borrissol tant pel feix com pel revés, igual que la resta de la planta.

Vegetació endèmica rara o amenaçada

Bracera
Nom científic: Centaurea paui
Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere : Centaurea
Nom comú català : Bracera. Margenera roja.
Nom comú castellà : Centaurea.
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Hàbitat : Matollars clars a terrenys silicis, pedregosos i secs.
Característiques : Planta perenne, coberta de pèls lanuginosos que li donen un aspecte blanquinós o grisenc. Les tiges són erectes o més o menys procumbents, anguloses, amb les fulles basals formant una roseta laxa, des de enteres a dividides en segments amples, les caulinars pinnatisectes, dividides en segments linears. La corol•la és de color roig intens.
Grau d'amenaça
LRIc = Espècie amb risc menor
Conservació
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
PI = Protocol de propagació in vitro complet.
MC = Planta mantinguda en cultiu amb destinació a usos conservacionista, científic i educatiu.
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat.
Centaura
Nom científic: Centaurea saguntina
Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere : Centaurea
Nom comú català: Centaura. Bracera
Nom comú castellà: Centaura.
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny.
Hàbitat : Matollars clars a terrenys secs.
Característiques : Planta sufruticosa, clarament lignificada en la meitat inferior, molt ramificada, tomentosa i d’hàbit erecte. Té les fulles inferiors pinnatisectes i les superiors enteres i linears. Les flors són de color rosat o purpuri, agrupades en capítols estrets i cilíndrics, en els que s'observen les bràctees blanquinoses acabades en una curta espina de 2-3 mm.
Grau d'amenaça
LRIc = Espècie amb risc menor
Conservació
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
PG = Protocols de germinació.
MC = Planta mantinguda en cultiu amb destinació a usos conservacionista, científic i educatiu.
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat.
Clavellina de pastor
Nom científic: Dianthus multiaffinis
Família : CARYOPHYLLACEAE
Gènere : Dianthus
Nom comú català : Clavellets. Clavellinera de pastor.
Nom comú castellà : Clavelinas de pluma. Clavel de monte. Clavel de campo.
Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol.
Hàbitat : Matollars clars a terrenys pedregosos i secs.
Característiques : Planta perenne, sufruticosa, de color verd blavós. Les flors, relativament grans per al seu gènere, es disposen en inflorescències laxes i pedunculades. Presenten els pètals de color rosat, fortament laciniats, que ixen del calze uns 2 cm.
Grau d'amenaça
VU = Espècie amenaçada vulnerable.
Conservació
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
MC = Planta mantinguda en cultiu amb destinació a usos conservacionista, científic i educatiu.
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat.
Ravenissa (matolls, roca)
Nom científic: Erucastrum virgatum
Família : CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)
Gènere : Erucastrum
Nom comú català : Cabeso d'or. ravanell de matolls. ravenissa de roca. Ravenissa major o de runar.
Nom comú castellà : Jaramago de roca.
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Hàbitat : Matollars i pedregars amb inclinació. Fissures de roques calcàries.
Característiques : Planta perenne, de fulles basals dividides en uns pocs parells de segments laterals irregulars, però més xicotets que el terminal. Les caulinars es van fent més menudes a mesura que s’acosten cap a l'àpex, on ja són linears. Forma flors de color groc, en raïms allargats. Els fruits són síliqües erectes de secció més o menys quadrangular, d’uns 20 mm.
Grau d'amenaça
LRIc = Espècie amb risc menor
Conservació
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat.
Esteperola cendrosa
Nom científic: Helianthemum asperum
Família : CISTACEAE
Gènere : Helianthemum
Nom comú català: Esteperola cendrosa
Nom comú castellà: Jarilla cenicienta.
Època de floració : Maig. Juny. Juliol.
Habitat: Forma part de matolls secs i assolellats, generalment laxos i degradats Característiques: Planta sufruticosa, amb tiges difuses, que aconsegueixen (15) 20-30 (40) cm d'altura. coberts de pèls aplicats mitjanament densos, generalment ramificats a la base. Fulles mitjanes proveïdes d'un parell d'estípules de (2) 3-5 (7) x 0'5-1 mm, ciliades al marge. Pecíol manifest, de longitud similar a les estipules o alguna cosa mes curt (uns 3-5 mm). Limbe pla o lleument revolut, lanceolat a ovat-lanceolat. Flors blanques o rosades.
Grau d'amenaça:
LRIc = Espècie amb risc menor
Conservació:
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat.

Campaneta de roca o tardor
Nom científic: Leucojum valentinum
Familia: Amaryllidaceae
Gènere: Leucojum
Nom comú català: Campaneta de roca o tardor
Nom comú castellà: Campanilla Valenciana
Época de floració: Agost. Setembre
Habitat: Habita en pastures hemicriptofíticos secs desenvolupats en fissures de roques calcàries.
Característiques: Planta bulbosa de fins a 35 cm. Bulb subgloboso d'un color castany més o menys intens. Escapo sòlid, llis o estretament alat, amb marges hialins. Les fulles, que apareixen després de les flors, són linears, breument atenuades i obtuses a l'àpex. Flors en grups de 2-6, campanulades i de color blanc. Capsula obovada, bastant gruixuda i lleugerament trígona, sobre peduncles allargats.
Grau d'amenaça
VU = Espècie amenaçada vulnerable
Conservació
CO = censos aproximats
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
PI = Protocol de propagació in vitro complet.
PG = Protocols de germinació.
MC = Planta mantinguda en cultiu amb destinació a usos conservacionista, científic i educatiu.
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat. Protecció jurídica actual
PV = Protegida a nivell autonòmic per l'Ordre de 20 de desembre de 1985.
Clavellet de roca
Nom científic: Minuartia valentina
Família:  CARYOPHYLLACEAE
Gènere: Minuartia
Nom comú català: Clavellet de roca
Nom comú castellà
Època de floració:  Març,Abril, Maig, Juny, Juliol iAgost
HàbitatRoquedals i pedregals silicis.
Característiques: Planta perenne de soca llenyosa i nombroses tiges prims, llargs, de fins a 150 cm, decumbentes o penjolls, formant una mara-a. Fulles linears, trinerviadas, serruladas al marge. Inflorescències laxes, amb flors llargament pedunculades. Pètals més llargs que els sèpals.
Grau d'amenaça
VU = Espècie amenaçada vulnerable
Conservació
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
PI = Protocol de propagació in vitro complet.
MC = Planta mantinguda en cultiu amb destinació a usos conservacionista, científic i educatiu.
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat.
Tàrrec
Nom científic: Salvia valentina
Familia: LABIATAE
Gènere: Salvia
Nom comú català: Tàrrec valencià. Tàrrega
Nom comú castellà: Gallocresta.
Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny.
Habitat: Prats secs i marges de camins.
Usos i propietats : Medicinal.
Característiques : Herba erecta, pluricaule i molt flairosa, amb tiges densament piloses. Les fulles són oblongo-lanceolades i agudes, amb el marge regularment lobulat. La inflorescència està formada per un grup de verticil·lastres terminals amb 4-6 flors cadascun. El calze està soldat, i està format per un llavi inferior trífid i per un de superior bífid. La corol·la és bilabiada i d'un blau clar. Només presenten 2 estams, quan en general les labiades solen tenir-ne 4. El fruit és un tetraqueni.
Grau d'amenaça
LRIc = Espècie amb risc menor
Conservació
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
Herba de llunetes
Nom científic: Biscutella calduchii (O. Bolòs & Masclans) Mateo & M.B. Crespo
Família : CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)
Gènere : Biscutella
Nom comú català : Herba de llunetes.
Nom comú castellà : Anteojos.
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny.
Hàbitat : Matolls secs, clars de boscos, terrenys rocosos i pedregosos, sobre substrat silici, en àrees de baixa a mitja muntanya litoral.
Característiques : Planta amb la base prou lignificada, de la que sorgeixen tiges sense fulles a la part inferior. Les primeres fulles estan disposades en agrupacions no massa denses, elevades sobre el substrat, amb amplària normalment superior a 1 cm, verdoses, proveïdes d’uns pocs parells d’amples i curtes dents laterals, apareguent la major amplària cap a l’extrem apical.
Grau d'amenaça:
LRIc = Espècie amb risc menor
Conservació:
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat.

Herba d'ulleres
Nom científic: Biscutella carolipauana Stübing, Peris & Figuerola
Família : CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)
Gènere : Biscutella
Nom comú català : Herba de llunetes. Herba d'ulleres.
Nom comú castellà : Anteojos.
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol.
Hàbitat : Creix sobre terrenys pedregosos o amb sòl no massa desenvolupats, sobre substrats silicis o calcaris descarbonatats.
Característiques : Planta llenyosa a la part basal, que pot arribar a aconseguir com a mig metre d’alçada. Les fulles presenten pèls aspres a la superfície i als marges s’observen dents estrets que es repleguen cap a la base foliar.
Observacions : Es tracta d’una espècie pròxima a B. calduchii, de la qual sembla haver-se originat per introgressió amb B. stenophylla.
Grau d'amenaça:
LRIc = Espècie amb risc menor
Conservació:
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat.

Llunetes
Nom científic: Biscutella stenophylla Dufour subsp. stenophylla
Família : CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)
Gènere : Biscutella
Nom comú català : Llunetes.
Nom comú castellà : Anteojos.
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny.
Hàbitat : Matolls assolellats, terrenys pedregosos o abruptes, amb preferència pels sòls calcaris.
Característiques : Planta perenne, clarament lignificada a la base. Les fulles s’agrupen en rosetes basals denses, de color verd intens, una mica carnoses i rígides, amb 4-6 lòbuls laterals estrets, entapissades de pèls gruixuts aspres al tacte, sobretot prop del nervi central i dels marges foliars. Els fruits queden agrupats en raïms densos i curts.
Grau d'amenaça:
LRIc = Espècie amb risc menor
Conservació:
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat.


Setge
Nom científic: Helianthemum origanifolium subsp. glabratum 
Família: CISTACEAE 
Gènere: Helianthemum 
Nom comú català: Setge. Herba de setge. 
Nom comú castellà: Hierba de higado.Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol.
Hàbitat : Matollars clars a terrenys pedregosos i secs.
Usos i propietats : Medicinal.
Característiques : Petita mata llenyosa, de tiges cobertes de pèls fins, fulles sense estípules, amb forma lanceolada, verdes a l’anvers i entapissades de pèls blancs al revers. Les flors queden agrupades en inflorescències curtes, amb la corol•la formada per cinc pètals de color groc intens que perd fàcilment.
Grau d'amenaça:
LRIc = Espècie amb risc menor
Conservació:
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat.

Mal de fetge
Nom científic: Helianthemum origanifolium subsp. molle
Família: CISTACEAE
Gènere: Helianthemum
Nom comú català: Mal de fetge. Setge.
Nom comú castellà: Hierba del higado
Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny.
Habitat: Habita en matolls i prats secs i fins i tot boscos aclarits, preferentment sobre substrats bàsics i sota bioclima termos a supramediterrani subhumit.
Característiques: Mata d’hàbit subarbustiu i decumbent. Les fulles són peciolades, sense estípules, de forma ovat-cordades, blanes i piloses pel anvers i el revers. Els pèls del revers són asteriformes. Les flors tenen els pètals grocs, s’agrupen en inflorescències simples.
Grau d'amenaça:
LRIc = Espècie amb risc menor
Conservació:
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat.


Rabet de gat
Nom científic: Sideritis tragorigarum subsp. tragorigarum
Família : LABIATAE (LAMIACEAE)
Gènere : Sideritis
Nom comú català : Adsabara. Rabet de gat.
Nom comú castellà : Hierba de la almorrana. Rabo de gato.
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.
Hàbitat : Clars de matollars secs i asolejats sobre sòls bàsics.
Característiques : Planta perenne, llenyosa, glabrescent encara que viscosa-glandulosa al tacte. Les fulles són senceres, agudes, linears i a vegades les superiors amb alguna dent punxant. Les flors es situen a verticil•lastres distants o quasi contigus, presenten calzes amb un anell de pèls en el seu interior i les corol·les són groguenques.
Grau d'amenaça:
LRIc = Espècie amb risc menor
Conservació:
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
PG = Protocols de germinació.
MR = Present en microreserves ja establertes.
ENP = Present en Espais Naturals Protegits ja declarats, o almenys amb Pla d'Ordenació de Recursos Naturals aprovat.
Protecció jurídica actual:PV = Protegida a nivell autonòmic per l'Ordre de 20 de desembre de 1985.
Cornicabra (Garrofer bort)
Nom científic: Pistacia terebinthus
Família : ANACARDIACEAE
Gènere : Pistacia
Nom comú català : Arbre del pi. Cornicabra. Garrofer bord. Llampuga. Noguereta.
Nom comú castellà : Cornicabra. Terebinto.
Època de floració : Maig. Juny.
Hàbitat : En vessants assolellades i pedregoses calcàries. En carrascales y coscojares con cierta humedad.
Usos i propietats : Aromàtica.
Categoria : En perill
Característiques : Arbust o arbret de fins a 5 m d'alçada. Tronc curt d'escorça grisa, molt ramificat i amb branques molt llargues. A vegades les branques i pecíols dels fulles, prenen color vermellós. Fulles compostes, caduques, imparipinnades, 3 a 11 folíols ovals, el · líptics o lanceolats, de color verd fosc. Pel revers són verd pàl · lid. Flors unisexuals, en ramells, de color vermellós, que apareixen juntament amb els fulls de març a abril. Fruits (drupa) ovoides, de color vermellós que es tornen negrosos, madurant a l'estiu.
Timó
Nom científic: Thymus vulgaris L.
Família : LABIATAE (LAMIACEAE)
Gènere : Thymus
Nom comú català :Timó. Farigola. Frígola.
Nom comú castellà: Tomillo.Època de floració : Maig. Juny. Juliol.Hàbitat : Garrigues i pinars assoleiats.Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.Plantes Legalment ProtegidesCaracterístiques : Petita mata amb les fulles lanceolades o linears molt aromàtiques, sobretot si les prenem entre els dits. Les flors són rosades, apareixen disperses per tota la planta. Micromeria inodora té les fulles molt petites i quasi no fa olor. Floreix a l'arribar l'estiu i té totes les flors agrupades en glomèruls a la part de dalt de les tiges.
Grau d'amenaça:
LRIc = Espècie amb risc menor
Conservació:
BS = Amb llavors i espores en bancs de germoplasma.
MR = Present en microreserves ja establertes.
Protecció jurídica actual
PV = Protegida a nivell autonòmic per l'Ordre de 20 de desembre de 1985.
Brusc (Llorer bort)
Nom científic: Ruscus aculeatus
Família : LILIACEAE
Gènere : Ruscus
Nom comú català : Boix marí. Boix mascle. Brusc. Cirerer de Betlem. Cireretes o Guingues del Bon Pastor. Galzeran. Llorer bord.
Nom comú castellà : Arrayán morisco. Brusco.
Època de floració : Febrer. Març. Abril.
Hàbitat : Llocs forestals humits. Esporàdicament a sistemes dunars.
Usos i propietats : Medicinal. Tòxica. Usos simbòlics.
Plantes Legalment Protegides
Característiques : Petit arbust que es caracteritza perquè ha substituït les fulles, per branques aplanades que semblen fulles (cladodis), les autèntiques fulles són petites escates molt poc aparents; fa unes flors solitàries i poc aparents de color verdós o lila que surten a sobre dels cladodis (demostrant així la seva naturalesa caulinar), els fruits són arrodonits i vermells, destacant força sobre el color verd de la planta.
Alzina
Nom científic: Quercus ilex
Família : FAGACEAE
Gènere : Quercus
Nom comú català : Alzina.
Nom comú castellà : Encina.
Època de floració : Abril. Maig.
Hàbitat : Forma la comunitat climàcica de bosc a les zones amb més de 500 mm de precipitació mitjana.
Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Característiques : Té la fulla allargada, verd fosc per l'anvers i amb molts de nervis (més de 8 parells) al revers. Aquest caràcter la diferencia de la subsp. ballota que tenen les fulles més arrodonides, de color verd grisenc per l'anvers i grisa amb pocs nervis al revers. De tota manera la gran variabilitat de la morfologia de les fulles sempre fa difícil la identificació.
Observacions : És l´arbre espanyol més representatiu. Arbre de gran valor ornamental.
Origen : Contorn de la regió mediterrània
Alzina surera
Nom científic: Quercus suber
Família : FAGACEAE
Gènere : Quercus
Nom comú català : Alzina surera. Arbre surer. Surer. Suro.
Nom comú castellà : Alcornoque. Chaparro.
Època de floració : Abril. Maig.
Hàbitat : Bosc escleròfil mediterrani, generalment sobre sòls silicis permeables i referiblement sorrencs. S'assenten en zones fresques, i humides i assolellades amb temperatures suaus. Es distribueix des del nivell del mar fins a 1.200 metres d'altitud, al costat de alzines i roures conformant boscos mixtos.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines.
Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.
Característiques : Arbre molt característic per la seva escorça gruixuda i profundament fissurada que es coneix com a suro. Les fulles són coriàcies en forma d’ou; per l’anvers són de color verd lluent i pel revers blanquinoses degut a la pilositat. El fruit és l’aglà que està recobert per la part inferior per una coberta de escates allargades i laxes.
Observacions : Sembla que aquest arbre, que s’estima més els substrats silicis, podria ser autòctona de l’illa de Menorca; és menys probable que ho sigui de Mallorca. Aquest arbre és molt utilitzat per a l’explotació del suro.
Arbocer
Nom científic: Arbutus unedo
Família : ERICACEAE
Gènere : Arbutus
Nom comú català : Alborçó. Arboç. Arbocer. Arbocera. Cirerer d´arboç. Llipoter.
Nom comú castellà : Madroñera. Madroño.
Època de floració : Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.
Hàbitat : Garrigues i zones forestals, especialment als alzinars.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris.
Característiques : L'arbocera és un arbust que es pot arribar a fer un arbre, es reconeix per la seva escorça vermellosa i les fulles serrades als marges. També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells quan estan madurs i comestibles; els fruits tarden un any en madurar i coexisteixen amb les flors de l'any següent. La floració i fructificació es dona a la tardor.
Observacions : El nom d´unedo, procedeix del verb llatí edo: menjar i del numeral unus: un només; significa "menjar només un", per la fama que tenen els fruits d´emborratxar.
Origen : Regió mediterrània i Sud-oest d´Irlanda
Margalló
Nom científic: Chamaerops humilis
Família : PALMAE
Gènere : Chamaerops
Nom comú català :  Margalló, Garballó.
Nom comú castellà : Palma de escobas. Palmito.
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Hàbitat : Llocs oberts i secs, als roquissars i vessants de muntanya, sempre a prop del litoral.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Plantes Legalment Protegides
Característiques : Té les fulles palmades i un tronc columnar que es pot fer de varis metres de llarg, normalment més curts. La seva distribució a les illes és una mica erràtica, a uns llocs és abundant mentre que a altres de semblants no hi viu. Aquesta planta resisteix els incendis, rebrota després d'un foc, per això es abundant a algunes zones molt castigades pels incendis.
Observacions : Les fulles han estat emprades per a fer graneres, capells...
Origen : Mediterrani occidental
Murta
Nom científic: Myrtus communis L.
Família : MYRTACEAE
Gènere : Myrtus
Nom comú català : Murta. Murtera. Murtra.
Nom comú castellà : Arrayán. Mirto.
Època de floració : Maig. Juny. Juliol.
Hàbitat : Marges de torrents, tàlvegs, vessants ombrívoles, moltes vegades lligada a la vegetació forestal
Usos i propietats : Afrodisíaca. Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria. Tincions.
Característiques : La murta és un arbust emblemàtic de la cultura mediterrània, associat a moltes tradicions i costums. Els seus fruits, els murtons, són comestibles, les fulles tenen un aroma molt agradable i es poden utilitzar per a fer colònies. Les fulles son lluents i disposades per parelles, s'assemblen a altres arbusts mediterranis escleròfils però el seu olor les delata fàcilment. Floreix al principi de l'estiu fent unes flors blanquinoses que criden l'atenció en aquesta època de l'any.

Fonts d'informació:* Auditoría Socioambiental de la Vall d’Uixó Estudio del medio físico / La Vegetación
* Herbario Virtual del Mediterráneo Occidental
* Internet


1 comentari: