· A baixa sala, no cal escala
Les coses fàcils o simples no necessiten grans muntatges.
· A cada contalla s'afegeix una palla
Les coses que es repeteixen moltes vegades van modificant-se i diversificant-se.
· A cada rentada, una esquinçada
Abans, quan s'anava al llavador públic, era freqüent la pèrdua, la confusió o la sostracció d'alguna peça.
Es diu al·ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits, quan les coses resulten malament cada vegada que intentem alguna mampresa o finalitat.
· A carro mogut, tots tiren
Confirma i critica que tot el món s’afegeix als projectes o les empreses quan van bé.
· A l’espantat l'ombra l’espanta
Es diu de qui té por de qualsevol cosa, que tot li fa por.
· A torrar neu!
Exclamació enviant a mal viatge.
· · A un clau cremant s'agarra u quan s'està afonat
En circumstàncies extremes qualsevol ajuda és bona.
Valdre's de qualsevol recurs o mitjà, per difícil o arriscat que sigui, per salvar-se d'un perill, evitar un mal que amenaça o aconseguir alguna altra cosa.
· A veure si em vols tocar allò que no sona
Empipar, molestar, enutjar [algú].
· Abans de tirar la veta, mira si raja l'aixeta
Mira de no gastar sense control. Mentre tinguis diners al compte, pots anar tirant de veta.
· Acceptar les coses tal com vénen
No amoïnar-se excessivament per les coses de la vida. Prendre’s les circumstàncies tot acceptant-les.
· Ací vaig perdre una agulla, ací la trobaré
Es diu quan una persona ix malparada o fracassa en un treball, quefer o negoci i s’encabota en tornar a intentar-ho per difícil que sigui.
· Això és anar i venir, buidar i omplir
No fer res que valgui la pena.
· Al babau de bona mena, tots li peguen a l’esquena
Es diu d’una persona innocent, que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.
· Al cel que vagis, no vagis davant
No convé mai ser el primer en res, perquè qui va davant es troba totes les dificultats que els altres ja no tindran.
· Allà on hi ha hagut, sempre hi queda [o en queda]
Vol dir que allà on hi ha hagut un sentiment o una habilitat, encara que passin els anys, més o menys es manté. Els sentiments hi són; qui fa un cove fa un cistell.
· Allà on hi ha taca no hi ha forat
Significa que és preferible un mal menor a un perjudici més gran. Vol dir que un defecte no té importància si no n'hi ha de més grossos.
· Allà on n'hi ha tres, no n'hi busquis quatre
No cerquis coses impossibles. No cerquis cinc -o tres- peus al gat, no n'hi ha més; allà on no n’hi ha, que no n’hi cerquin.
· Allà on no hi soc, no m'hi cacis!
Ho diu qui no pot fer allò que se li demana, per problemes físics. Quan no es pot, no es pot; no em demanis coses impossibles.
· Allà on aniràs, fes com veuràs
Fes les coses que fan les persones del lloc on vas a raure.
Integra't, adapta't; a la terra on vas, al poble que vas.
· Allà on no arribis tu, hi arribaré jo
Ho diu qui està disposat a ajudar a un altre amb diners.
· Allà on no et volen, no t'hi fiquis
Recomana de no insistir, quan una relació és difícil.
· Allà on no hi ha sang, botifarres no s'hi fan
En una família, se senten més forts els lligams sanguinis que no els polítics. S'estimen més els de la sang, tothom tira pels de la seva família, tothom procura per als parents.
· Allà on no hi vas a guanyar res, no hi vagis a perdre
Recomana de no posar-se en afers públics. No et compliquis la vida, no t'emboliquis amb els problemes dels altres.
· Allò que ve per natura és el que més dura o
· El qui és de mena mai no s'esmena
Malgrat els anys, les persones mantenen els seus defectes sense corregir-los.
· Amb menys, també es passa [o passaria]
Vol dir que no cal tenir moltes coses per estar bé. Val més menjar poc i pair bé.
· Amb un rupit, agafen grua
Significa que amb mitjans modests es poden assolir efectes importants.
· Aniràs i vindràs i mai arribaràs
Es diu quan es fan gestions o viatges infructuosos.
· Aquell que s'encanta no les tasta
Significa que és preferible dedicar-se al que és important o al que més interessa abans que al que és secundari o menys interessant.
· Augmentem però no millorem
Es diu quan es posen tots els mitjans i no es veuen els resultats esperats.
Un exemple ho tenim en l’ús del valencià. Cada cop sentim menys parlar valencià als carrers malgrat usar-lo a l’escola, als mitjans de comunicació, a les institucions.
· Avemaria curta, sermó llarg
Es refereix a l'Ave Maria amb què es tancava la introducció o preàmbul del sermó tradicional de festa.
Es diu referint-se a esdeveniments en què una part bona queda compensada per una altra de dolenta.
· Botet menut, prompte està ple
Dita de les persones que s'enutgen per poca cosa.
· Bufar molt i ventar poc
Es diu quan es parla molt i no es fa res.
· Cada gerreta té la seva fargaladeta o
· Cada olla té la seva tapadora
· Cada cassoleta [o olleta] té la seva tapadoreta
· Cada olleta té la seva cobertoreta
Fargalada: Dipòsits o solatge de l’oli o del vi
Cadascú s'ha d'associar o ha de tenir tracte amb els de la seva mateixa classe. Específicament es diu que cada persona pot trobar la seva parella amb qui casar-se.
· Camí començat, mig acabat
Una bona recomanació de com emprendre una tasca llarga i feixuga.
· Cap per avall la merda corre
Vol dir que per a davallar tothom té facilitat.
· Carta escrita, passatge espera
Vol dir que les coses començades o posades així com cal per a ser emprades, requereixen ser posades en servei.
· Com és l'ama, així mana
Es diu referint-se al bon o mal govern d'alguna cosa, causat a les bones o males condicions del governant. El caràcter, el geni, la idiosincràsia de la persona, es reflecteixen en la manera de manar i de dir les coses.
· Com més alts estan, més bon esclat peguen o
· Com més amunt volen, més fort peguen l'esclat
Pot passar que alguns assoleixin amb rapidesa una posició elevada i que la sort canviï de manera que es quedi en una posició molt inferior. T'adverteixen que com més eleva la fortuna als homes, sol ser més gran la caiguda.
· Com més pressa, més vagar
Quan hi ha pressa, s’ha de recapacitar molt per a no errar i eixir perdent.
Amb ironia s'aplica als que, malgrat haver de fer una mica immediatament, s'ho prenen amb calma. Per tant, aconsella no prendre temps per reflexionar.
· Com qui llença fang a la paret, si agafa, agafa
Resoldre els assumptes precipitadament i sense cura dels detalls.
· Criticar és més fàcil que fer
És fàcil criticar els altres i fer que se sentin menyspreables. Qualsevol ho pot fer. Però el que és difícil, i que requereix esforç i coneixement, és rescatar-los i fer-los sentir-se bé.
· D'altres n'hi ha que en saben menys
Expressió que pot servir de consol quan alguna cosa no ha sortit prou bé o que es diu amb ironia, per censurar una actitud negativa.
· Darrere de l’u ve el dos i qui tingui pressa que arranqui a córrer
Recomana o justifica l’ordre en l’execució de les coses. Les coses s'han de fer com toca, l'una darrere de l'altra i amb tranquil·litat.
· De les raons d'uns, altres ne viuen
Significa que les baralles o discussions són profitoses per a advocats i altres persones que hi intervenen a part dels litigants.
· De portes enfora, és una cosa, i quan s'és a dins, és una altra
Es diu de les persones, institucions, empreses, etc., que tenen una manera aparent de ser, ben distinta de com són en realitat.
· De vegades les canyes es tornen llances
Indica que les coses que es comencen de broma acaben de debò, que les coses d'aparença més senzilla es poden fàcilment i inesperadament complicar i, també, que a hom li pot pervenir el mal d'on menys s'ho pensa.
· Deixa'l que corri, que ell pararà
Convé deixar-ne un que segueixi el seu esforç fins que vegi el desengany.
· Del poc, poc, i del molt, no res
Les coses que no abunden són molt valorades i s’aprecien més gaudides amb moderació; en canvi, la quantitat resulta avorrida i cansa.
· Del que et diguin no et creguis res, i del que vegis, la meitat només
Vol dir que ordinàriament són exagerades les ponderacions que la gent fa de la riquesa i de les qualitats morals d'altri.
· Després de l’u ve el dos
Recomana fer les coses l’una després de l’altra i amb tranquil·litat, seguint una lògica.
· Durarà o no durarà, però allò que està fet, fet està
Cal acceptar i assumir les errades. Aconsella afrontar la situació amb fermesa, quan estem davant d'una desgràcia o un error de conseqüències irremeiables, i, encara que no sigui del nostre gust, res no s'aconsegueix amb lamentar-se d'alguna cosa en què ja no podem tornar enrere.
· D'on no veus, no esperes
Confiar o esperar alguna cosa de qui no se li veu voluntat resulta inútil.
· El camí de l’infern fa baixada i el del cel fa pujada
Deixant de banda el pòsit religiós d’aquest proverbi, l’ensenyament que atresora, si equiparem infern a mal i cel a bé, és que sempre costa menys deixar-se arrossegar per les males actuacions que pretendre tenir una actuació bona i justa.
· El carrer és del rei; el qui el pilla [o, el qui hi passa] per a ell.
Vol dir que al carrer tothom hi té dret.
Vol dir que el que es retarda en surt perjudicat. El menys espavilat, el més lent, o el més complidor, ha de fer allò que els altres no han fet.
· El gram s’amorgona tot sol
[El gram (Cynodon dactylon) pel fet de ser una planta amb nombrosos rizomes pot escampar-se amb molta facilitat].
Vol dir que els mals exemples i en general les coses dolentes creixen per si soles, sense que se les fomenti.
· El mateix és a peu que caminant
Es diu irònicament per significar que qualcú va sempre a peu.
· El menester fa fer i l’ànsia fa filar
La necessitat fa actuar, bé per a trobar la solució, bé per a distraure el pensament ocupant el temps. S'usa per a ponderar com incita a la faena i a la diligència la urgència d'aconseguir les coses necessàries per a la vida.
· El primer pensament mai ment
Vol dir que la primera ullada no falla, que l’aparença d’una persona o d’un esdeveniment és prou per a identificar-los.
· El primer va al davant per coix que sigui
Aconsella prendre la iniciativa en totes les coses si es vol avançar.
· El que és moda no incomoda
Expressa que allò que s’estila és ben vist i acceptat per tothom. L'afany per demostrar que s'està al dia a la moda fa oblidar les possibles molèsties que pogués causar.
· El que és teu és meu, i el que és meu m’ho vull
Se sol dir, sovint fent broma, per expressar el màxim d’egoisme, que és voler-ho tot. Reprèn la desordenada avarícia d'alguns, que volen tenir part als béns d'un altre, sense patir minva ell.
· El que està fet, fet està
Es diu com a consolació i confirmació que determinades coses no tenen remei, encara que puguin tenir compensació. Per això hem de pensar molt bé què farem, perquè un cop ho hàgim fet no hi haurà marxa enrere, i haurem d'empassar-nos les conseqüències.
Si la situació és irremeiable, res no es pot canviar i només queda tenir fortalesa i valor per afrontar-la. Aquest refrany s'aplica especialment quan hem comès un error o ens sobrevé una cosa no desitjada, però, en aquests casos, no serveix de res lamentar-se, sinó reaccionar.
· El que guanyem en tres mercats ho perdem en una fira
Es diu d’allò que costa d’aconseguir, però que es perd ràpidament. La sort no ens dura, en gastem més que no en guanyem.
· El que hi ha, juga
Es diu quan no hi ha més elecció possible, quan només es disposa d’una oportunitat.
· El que meneja el vidre, el trenca
Es diu per disculpar algun entropessi involuntari.
· El que no entra amb asos, cau de nassos
Convé encetar els projectes amb bon peu o amb capital suficient per a no fracassar.
· El que no és a una part, és a l'altra
Significa que una cosa en compensa una altra.
· El que no està, no s´encontra
Vol dir que qui no està en el moment de fer una cosa, no compta.