dimecres, 17 de gener del 2024

UN FUM DE DITES

· A baixa sala, no cal escala

Les coses fàcils o simples no necessiten grans muntatges.

· A cada contalla s'afegeix una palla

Les coses que es repeteixen moltes vegades van modificant-se i diversificant-se.

· A cada rentada, una esquinçada

Abans, quan s'anava al llavador públic, era freqüent la pèrdua, la confusió o la sostracció d'alguna peça.

Es diu al·ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits, quan les coses resulten malament cada vegada que intentem alguna mampresa o finalitat.

· A carro mogut, tots tiren

Confirma i critica que tot el món s’afegeix als projectes o les empreses quan van bé.

· A l’espantat l'ombra l’espanta

Es diu de qui té por de qualsevol cosa, que tot li fa por.

· A torrar neu!

Exclamació enviant a mal viatge.

·         · A un clau cremant s'agarra u quan s'està afonat

En circumstàncies extremes qualsevol ajuda és bona.

Valdre's de qualsevol recurs o mitjà, per difícil o arriscat que sigui, per salvar-se d'un perill, evitar un mal que amenaça o aconseguir alguna altra cosa.

· A veure si em vols tocar allò que no sona

Empipar, molestar, enutjar [algú].

· Abans de tirar la veta, mira si raja l'aixeta

Mira de no gastar sense control. Mentre tinguis diners al compte, pots anar tirant de veta.

· Acceptar les coses tal com vénen

No amoïnar-se excessivament per les coses de la vida. Prendre’s les circumstàncies tot acceptant-les.

· Ací vaig perdre una agulla, ací la trobaré

Es diu quan una persona ix malparada o fracassa en un treball, quefer o negoci i s’encabota en tornar a intentar-ho per difícil que sigui.

· Això és anar i venir, buidar i omplir

No fer res que valgui la pena.

· Al babau de bona mena, tots li peguen a l’esquena

Es diu d’una persona innocent, que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.

· Al cel que vagis, no vagis davant

No convé mai ser el primer en res, perquè qui va davant es troba totes les dificultats que els altres ja no tindran.

· Allà on hi ha hagut, sempre hi queda [o en queda]

Vol dir que allà on hi ha hagut un sentiment o una habilitat, encara que passin els anys, més o menys es manté. Els sentiments hi són; qui fa un cove fa un cistell.

· Allà on hi ha taca no hi ha forat

Significa que és preferible un mal menor a un perjudici més gran. Vol dir que un defecte no té importància si no n'hi ha de més grossos.

· Allà on n'hi ha tres, no n'hi busquis quatre

No cerquis coses impossibles. No cerquis cinc -o tres- peus al gat, no n'hi ha més; allà on no n’hi ha, que no n’hi cerquin.

· Allà on no hi soc, no m'hi cacis!

Ho diu qui no pot fer allò que se li demana, per problemes físics. Quan no es pot, no es pot; no em demanis coses impossibles.

· Allà on aniràs, fes com veuràs

Fes les coses que fan les persones del lloc on vas a raure.

Integra't, adapta't; a la terra on vas, al poble que vas.

· Allà on no arribis tu, hi arribaré jo

Ho diu qui està disposat a ajudar a un altre amb diners.

· Allà on no et volen, no t'hi fiquis

Recomana de no insistir, quan una relació és difícil.

· Allà on no hi ha sang, botifarres no s'hi fan

En una família, se senten més forts els lligams sanguinis que no els polítics. S'estimen més els de la sang, tothom tira pels de la seva família, tothom procura per als parents.

· Allà on no hi vas a guanyar res, no hi vagis a perdre

Recomana de no posar-se en afers públics. No et compliquis la vida, no t'emboliquis amb els problemes dels altres.

· Allò que ve per natura és el que més dura o

· El qui és de mena mai no s'esmena

Malgrat els anys, les persones mantenen els seus defectes sense corregir-los.

· Amb menys, també es passa [o passaria]

Vol dir que no cal tenir moltes coses per estar bé. Val més menjar poc i pair bé.

· Amb un rupit, agafen grua

Significa que amb mitjans modests es poden assolir efectes importants.

· Aniràs i vindràs i mai arribaràs

Es diu quan es fan gestions o viatges infructuosos.

· Aquell que s'encanta no les tasta

Significa que és preferible dedicar-se al que és important o al que més interessa abans que al que és secundari o menys interessant.

· Augmentem però no millorem

Es diu quan es posen tots els mitjans i no es veuen els resultats esperats.

Un exemple ho tenim en l’ús del valencià. Cada cop sentim menys parlar valencià als carrers malgrat usar-lo a l’escola, als mitjans de comunicació, a les institucions.

· Avemaria curta, sermó llarg

Es refereix a l'Ave Maria amb què es tancava la introducció o preàmbul del sermó tradicional de festa.
Es diu referint-se a esdeveniments en què una part bona queda compensada per una altra de dolenta.

· Botet menut, prompte està ple

Dita de les persones que s'enutgen per poca cosa.

· Bufar molt i ventar poc

Es diu quan es parla molt i no es fa res.

· Cada gerreta té la seva fargaladeta o

· Cada olla té la seva tapadora

· Cada cassoleta [o olleta] té la seva tapadoreta

· Cada olleta té la seva cobertoreta

Fargalada: Dipòsits o solatge de l’oli o del vi

Cadascú s'ha d'associar o ha de tenir tracte amb els de la seva mateixa classe. Específicament es diu que cada persona pot trobar la seva parella amb qui casar-se.

· Camí començat, mig acabat

Una bona recomanació de com emprendre una tasca llarga i feixuga.

· Cap per avall la merda corre

Vol dir que per a davallar tothom té facilitat.


· Carta escrita, passatge espera

Vol dir que les coses començades o posades així com cal per a ser emprades, requereixen ser posades en servei.

· Com és l'ama, així mana

Es diu referint-se al bon o mal govern d'alguna cosa, causat a les bones o males condicions del governant. El caràcter, el geni, la idiosincràsia de la persona, es reflecteixen en la manera de manar i de dir les coses.


· Com més alts estan, més bon esclat peguen o

· Com més amunt volen, més fort peguen l'esclat

Pot passar que alguns assoleixin amb rapidesa una posició elevada i que la sort canviï de manera que es quedi en una posició molt inferior. T'adverteixen que com més eleva la fortuna als homes, sol ser més gran la caiguda.

· Com més pressa, més vagar

Quan hi ha pressa, s’ha de recapacitar molt per a no errar i eixir perdent.

Amb ironia s'aplica als que, malgrat haver de fer una mica immediatament, s'ho prenen amb calma. Per tant, aconsella no prendre temps per reflexionar.

· Com qui llença fang a la paret, si agafa, agafa

Resoldre els assumptes precipitadament i sense cura dels detalls.

· Criticar és més fàcil que fer

És fàcil criticar els altres i fer que se sentin menyspreables. Qualsevol ho pot fer. Però el que és difícil, i que requereix esforç i coneixement, és rescatar-los i fer-los sentir-se bé.


· D'altres n'hi ha que en saben menys

Expressió que pot servir de consol quan alguna cosa no ha sortit prou bé o que es diu amb ironia, per censurar una actitud negativa.

· Darrere de l’u ve el dos i qui tingui pressa que arranqui a córrer

Recomana o justifica l’ordre en l’execució de les coses. Les coses s'han de fer com toca, l'una darrere de l'altra i amb tranquil·litat.

· De les raons d'uns, altres ne viuen

Significa que les baralles o discussions són profitoses per a advocats i altres persones que hi intervenen a part dels litigants.

· De portes enfora, és una cosa, i quan s'és a dins, és una altra

Es diu de les persones, institucions, empreses, etc., que tenen una manera aparent de ser, ben distinta de com són en realitat.

· De vegades les canyes es tornen llances

Indica que les coses que es comencen de broma acaben de debò, que les coses d'aparença més senzilla es poden fàcilment i inesperadament complicar i, també, que a hom li pot pervenir el mal d'on menys s'ho pensa.

· Deixa'l que corri, que ell pararà

Convé deixar-ne un que segueixi el seu esforç fins que vegi el desengany.

· Del poc, poc, i del molt, no res

Les coses que no abunden són molt valorades i s’aprecien més gaudides amb moderació; en canvi, la quantitat resulta avorrida i cansa.

· Del que et diguin no et creguis res, i del que vegis, la meitat només

Vol dir que ordinàriament són exagerades les ponderacions que la gent fa de la riquesa i de les qualitats morals d'altri.

· Després de l’u ve el dos

Recomana fer les coses l’una després de l’altra i amb tranquil·litat, seguint una lògica.

· Durarà o no durarà, però allò que està fet, fet està

Cal acceptar i assumir les errades. Aconsella afrontar la situació amb fermesa, quan estem davant d'una desgràcia o un error de conseqüències irremeiables, i, encara que no sigui del nostre gust, res no s'aconsegueix amb lamentar-se d'alguna cosa en què ja no podem tornar enrere.

· D'on no veus, no esperes

Confiar o esperar alguna cosa de qui no se li veu voluntat resulta inútil.

· El camí de l’infern fa baixada i el del cel fa pujada

Deixant de banda el pòsit religiós d’aquest proverbi, l’ensenyament que atresora, si equiparem infern a mal i cel a bé, és que sempre costa menys deixar-se arrossegar per les males actuacions que pretendre tenir una actuació bona i justa.

· El carrer és del rei; el qui el pilla [o, el qui hi passa] per a ell.

Vol dir que al carrer tothom hi té dret.