ELS MALNOMS DE LA VALL D'UIXÓ

ELS MALNOMS DE LA VALL D'UIXÓ
UN PATRIMONI SOCIAL
INTRODUCCIÓ.- 
És un fet cert que les nostres societats s'estan tornant cada vegada més fredes, que la convivència cada vegada té menys d'humana i entranyable, que ens estem convertint gairebé en autòmats que circulem pels carrers sense mirar ni tan sols a aquells amb qui ens creuem.
Però, per sort, aquesta situació, molt comú a les nostres ciutats tan poblades, encara no es viu als pobles. Viure en un poble és relacionar-se, contactar, comunicar, tractar diàriament uns als altres i, per què no, conèixer-nos pels malnoms.

Generalment, per a ningú és un problema el portar el malnom (jo estic molt orgullós de ser net de Joaquin de Rotxil i Dolores la Pistola, fill de José el Xurro, nebot de Pepe Mineta i el Nadalo i casat  en la neta de Miguel de Patas i Paco el Rullo) encara que hi ha gent que no accepta de bon grau el malnom que arrossega i per a alguns és un insult el que se li digui amb ell; això ha donat lloc a més d'una discussió o fins i tot a la ruptura de relacions en més d'una ocasió.

Els malnoms, formen part de la història del poble. Quan parlem o sentim parlar de "L’Abobachics”, “Barrac”, “L’Esperança”, “El tio Lligona” , La Peradel Xicote... en són els protagonistes.
Gloria La Pera i Joaquin del Chicote
Els malnoms formen part del patrimoni. Perquè els malnoms que a continuació anomenarem, són, sens dubte, un retrat de la societat del moment; el reflex de la vida de un poble, d’una comunitat de gent que hi conviu, que necessita identificar-se d’alguna manera i que ve transmetent-se de pares a fills des de generacions molt llunyanes i que nosaltres hem d’estar ben orgullosos de dur-los i fer tots els possibles per a què no desapareguin.

Perquè el malnom neix en el fons d'una necessitat de comunicar-nos, de contactar amb l'altre, de referir a l'altre i per això ens acosta i estreta més els llaços que en un poble petit, com una teranyina, ens uneixen a uns amb altres.

Qui no s'ha creuat alguna vegada amb un iaio caminant pel poble i recolzat sobre el seu gaiato després de la precisa revisió ocular, de sobte diu...
Xiquet... i tu de qui eres?

Els que no heu tingut la sort de conviure en un poble, o sou massa joves, pot ser no es reconegueu en una situació així, però molts altres tindreu un mig somriure pensant que vos ha passat moltíssimes vegades quan algú hi ha intentat escodrinyar el vostre llinatge.
El senyor o senyora que t'interroga no espera que li digues el teu nom, ni el de ta mare, ni el de ton pare, això no li val de res, no és una informació rellevant per reconèixer a les persones. No vol sentir un cognom com a resposta. En els pobles la majoria d'habitants comparteixen tres o quatre cognoms que es repeteixen constantment en diverses combinacions i no serveixen per diferenciar uns d'altres. Ja se sap, diu el refrany popular... Joseps, Joans i ases n'hi ha en totes les cases.

Eixa persona que t'observa per damunt les ulleres vol conèixer el malnom amb el qual es coneguda la teua família en el poble amb la fi de poder ubicar-te dins del retrat familiar. Quan li contestes, de Jose el Xurro, l’encarregat dels camions de Segarra... automàticament diu... aaaahhh ja està clar mante!!! i de seguida t'ubica més ràpid que el Google Maps.

Els malnoms ha estat el mitjà d’informació que la gent ha fet servir quan volia parlar d’alguna persona (Conxeta l’Ollera) o d’alguna casa del poble (Casa La Jesussa).
El malnom era la forma ràpida de saber de qui es parlava o de qui es volia parlar.

FINS A L'ARRIBADA DE LA RÀDIO I DE LA TELEVISIÓ, els temes de conversa de la gent del poble sempre giraven a l'entorn de la vida local. Normalment, es parlava de la feina, dels veïns, de si hi hauria bona o mala collita, de si Teresín la Morra s'havia trencat una cama, de si Pepe l' Hort havia collit una carabassa de 5 kg, de si a, Paco l’ Herbero se li havia mort l’Haca, de si Sento Esperansa anava al darrere de la pubilla de La Cacaurera , de si Pepe Traca, era un malparit, de si el diumenge feien ball al Casino del Noy, de si el Pigós havia estat el més votat de les eleccions municipals, entre d'altres.
L'ús del renom pràcticament formava part de qualsevol conversa que dues o més persones tinguessin. Això feia que fa uns 100 anys, quan la Vall tenia uns 5000 hab., tothom o la majoria de gent es conegués. Per tant, el malnom en aquelles èpoques era necessari per comunicar-se i per estar al corrent de qualsevol esdeveniment que afectés els vallers.

L'ARRIBADA DE LA RÀDIO, primer, i de la televisió, després, va fer que la gent es tornés més individualista i es quedés més tancada a casa, i que els temes de conversa anessin canviant. La gent, a poc a poc, va anar deixant de parlar dels afers de la vida local per parlar de les notícies que arribaven d'arreu del món. Aquest canvi d'hàbits en els temes de conversa va propiciar que els malnoms s'anessin deixant d'utilitzar i que el seu ús quedés relegat a les persones grans. Així, doncs, quan aquestes persones hagin marxat, haurà desaparegut una cultura que ha format part de la nostra vida quotidiana durant un bon grapat de segles.

Avui dia, com que ja no s'utilitzen tant els malnoms i tampoc no sabem el nom i el cognom de la majoria de la gent del carrer i del barri, quan volem parlar d'algun d'ells a una altra persona és tot un poema. Després d'una bona estona d'intentar explicar a l'altre qui és la persona en concret, com a últim recurs acabem dient: "si aquell que té un cotxe blanc i que la seva dona va tenyida de ros...
Exemple del caràcter identificador del malnom en aquesta fitxa d'un treballador de la fàbrica de Segarra on en les seves dades personals hi té un apartat dedicat al seu malnom. 
El coneixement dels malnoms d’una comunitat és alguna cosa més que una simple enumeració de curiositats.
Els malnoms són un fet lingüístic existent, popular i que analitzant-los expliquen molt, no sols de les persones que el porten sinó del lloc d’on són.L’estudi dels malnoms ens aporta :
· coneixement sobre la vida i la dinàmica dels pobles
· ens ajuda a aprendre a conèixer i tractar els membres de la comunitat des de dins.
· Els malnoms que es refereixen a oficis expliquen quins treballs existien al poble, alguns desapareguts, d’altres no.· Analitzant-los es pot fer un esbós de la base econòmica que imperava en un temps en concret i que amb els anys de segur ha evolucionat i canviat.

Dels malnoms es pot deduir:
· la qualitat lingüística en la parla de la gent del poble
· el grau de castellanització que té el poble, atès que els malnoms sorgeixen del llenguatge col·loquial.· A més a més, entre altres coses, el recompte deixa entreveure moltes vegades el percentatge aproximat de gent forastera que el poble té, perquè la majoria de les vegades a la persona de fora se li posava el malnom del poble d’on procedia.· També amb els malnoms es descobreixen un grapat d’històries i anècdotes que al capdavall han estat els motius que han portat a inventar el malnom.

Aquest treball és una petita contribució a un dels aspectes més interessants de la vida d’un poble, la forma d’anomenar-se del seus veïns.

Mirant al futur, és una realitat que aquest tipus de vida i societat en la qual van néixer aquests apel·latius ja és molt diferent a l'actual i que la forma de relacionar-se dels nostres joves, de les generacions que ens succeeixen, va per altres camins. Tot i això, encara que alguns d'aquests apel·latius ja no són usats per ells, també és cert que van sorgint altres que, com malnoms en principi, van servint perquè es bategin els uns als altres, encara que segurament aquests apel·latius tindran una vida molt més curta que aquests malnoms que s'han anat transmetent generació rere generació, configurant una part de la identitat d'una comunitat i contribuint a aquest encant tan particular, tan suggerent, i per a alguns tan desconegut, com té viure en un poble.

Aquest és un treball de recopilació fruit de la meva inquietud, que com a docent que sóc, de intentar transmetre als meus alumnes la cultura i tradicions del nostre poble. A més a més, mitjançant aquest bloc, pose a l'abast del professorat una eina de treball que els permeti donar tot l'ús que consideri oportú.

Actualment, són en camí de desaparèixer què, d'una manera o altra, donaven certa personalitat al nostre poble i, per a què en allò que siga possible, es perpetuen, els dediqui aquest espai del meu bloc.

Definició de malnom.
Segons el  DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balear) un malnom és: «nom popular aplicat a una persona, i, per extensió, a tota una família o grup de gent més o menys nombrós, que sol tenir com a origen una referència a un lloc, a un altre nom de persona, a un ofici o càrrec, a una simple qualitat física o moral, a una anècdota de caire ironicohumorístic, etc».

Un malnom és, per tant, una manera d‘identificar algú per un motiu o per un tret determinat. El malnom sorgeix d‘un fet puntual que permet individualitzar molt més la identitat d‘una persona, per damunt del nom i del cognom oficials heretats per tradició familiar. És ben constatat com en ocasions els informadors consultats coneixien perfectament el sobrenom del veí, però en desconeixien per complet el cognom. 

Origen dels malnoms
Els malnoms es crearen en un ambient col·loquial, sense seguir les regles de la llengua culta i que tendeixen a fer curt el nom o a transformar-lo sense haver d’utilitzar el nom i el cognom. Antigament, era quasi obligat per poder conèixer i designar les persones utilitzar el seu malnom. Sorgiren per poder diferenciar els noms i cognoms que sovint es repetien a una localitat. El que si es pot dir és que els motius bàsics que porten a la creació dels malnoms en cada persona són fonamentalment de tres tipus: culturals, de caràcter anecdòtics
Els motius culturals són els que pretenen establir un vincle amb la tradició i amb els costums, treballs o hàbits de les persones. 
Els motius de caràcter s’instauren basant-se en els aspectes físics o morals de qui es parla. 
Els malnoms anecdòtics són els més nombrosos, qualsevol cosa dita, qualsevol succeït és motiu suficient per a l’elaboració d’un malnom que, tal volta, es transmeta de generació en generació.

Malauradament no sabem l’origen de tots els malnoms, en molts casos perquè han estat heretats d’algun avantpassat llunyà i la circumstància en concret que va portar a la creació del malnom, s’ha perdut en el temps i no ha estat transmesa oralment.

Característiques.- 
Si observem els malnoms vallers, descobrim com hi ha una sèrie d'observacions molt simples.
Per exemple, un fet prou clar és el que els vallers es coneixien pels seus malnoms. A més, es coneix el nom propi, que de vegades es col·loca junt al renom (Paco el Cabrero ). 
En altres ocasions el que apareix com acompanyament és l'apel·latiu "Tio ó El Tio", tan de moda hui dia (Tio Farra, El tio Lligona ). 
Però el que sol aparèixer poc és el cognom dels individus.  Diaga, La
Altra característica notable és la transmissió hereditària dels malnoms; passen de pares a fills encara que en aquests no es donen les característiques que feren aplicar-los als seus avantpassats. D'ahí que de vegades els malnoms no siguen els més apropiats i això es veu molt clarament en aquells que són nom d'ofici o en els descriptius. Per exemple, coneixem a un "Paeller" o un «Rotxil» que no ho són, perquè heretaren el malnom d'algun avantpassat a qui, segurament, sí els seria escaient. Aquesta norma general d'herència té les seues excepcions: en el cas que un fill presente «alguna cosa» que el faça destacar, es guanyarà un malnom propi tot i que en el fons seguirà conservant el de la seua família. Mut, Paco el / El Torero
De tota manera cal tenir en compte que l'herència es fa de manera molt peculiar: el pas d'un pare a un fill comporta el diminutiu del malnom ("Betum", "Betumet"). 
Si l'hereu és dona, es femenitzarà el renom afegint-li una "a" final ("El Corretger " La Corretgera" ). I quan, al cap del temps, siga de tota una família, es formarà el plural ("Les Corretgeres" ). 
Per últim caldria indicar que llevat de rares excepcions, tots els malnoms consten d'una sola paraula ("La Blanca", "Bocana". A més, hi ha una gran quantitat d'ells que són castellanismes, que no són paraules netament valencianes "El tio Chaleco" (al marge d'aquells completament castellans "Gorrumove del castellà gorromino per tan que era molt agarrat). 
Aquests fets són proves clares de la degradació i castellanització sofrida pel llenguatge local ja que els renoms no estan creats amb paraules estranyes sinó emprant sempre els mots d'ús quotidià.
Per altra banda és clara l'existència de malnoms castellans, els quals, en alguns casos, segons hem pogut comprovar, foren donats a persones forasteres, castellanoparlants, que s'integraren en el nostre poble i que foren plenament acceptades per aquesta ("Manyet" "El tio Branquitas".

Classificació
Per tal d'aconseguir un mínim d'interés, hem fet una classificació dels malnoms vallers, ja que tan sols una llista, per molt llarga que fóra, no deixaria de ser pesada i avorrida. Com és sabut, tota classificació per ella mateixa es incompleta i subjectiva. En el present cas cal afegir el fet de desconèixer l'origen de la majoria dels renoms, i sols ens podem basar en el significat de la paraula, freda i de vegades carent de sentit per a nosaltres al ser llevada de les circumstàncies que l'originaren, que forma el malnom en sí. Per eixe motiu hem fet els apartats de la classificació tan elàstics com ha estat necessari. Una major precisió requeriria estudiar exhaustivament cas per cas amb una minuciositat pròpia d'una tesi doctoral.

Per tal de veure els malnoms tan sols deveu clicar damunt de cada apartat.
Malnoms acompanyats d'introductors.
Malnoms acompanyats de el Tio ó La Tia.
Malnoms professionals.
Malnoms dels aspectes físics o de caràcter.
Malnoms procedents de topònims.
Malnoms procedents de noms i cognoms.
Malnoms relacionats amb vegetals.
Malnoms relacionats amb animals.
Malnoms derivats d'objectes inanimats
Malnoms de qualitats, habilitats i aficions.
Malnoms feminitzats, masculinitzats i pluralitzats.
Malnoms compostos.
Malnoms amb derivacions per sufixació.
Malnoms relacionats amb la manera de parlar.
Malnoms relacionat amb la religió.
Malnoms relacionat amb l'aristocràcia i d'influència forastera.
Malnoms d'anècdotes de caire humorístic o irònic i onomatopeics 

En aquest enllaç podeu consultar tots els malnoms enregistrats.

Els malnoms també formen par de la lletra del cançoner de La Vall. En aquest enllaç trobareu una mostra.


SI ALGÚ NO HO VIST REFLECTIT EL VOSTRE MALNOM O EN CONEIXEU D'ALGÚ QUE NO APAREIX O EL SEU SIGNIFICAT HO SABEU O NO ÉS EL QUE DIC O SI ÉS UN ALTRE MITJANÇANT AQUEST ENLLAÇ PODREU FORMULAR LA VOSTRA  APORTACIÓ O SUGGERÈNCIA.
 http://goo.gl/forms/4GdLhy0CqI

El 7 d'octubre de 2015 vaig fer una xerrada en el Barri del Roser sobre els malnoms i de la que podreu consultar-la entrant en aquest enllaç


Font d'informació:
 Publicació programa de festes de Sant Vicent. Col·lecció de 1400 apodos. José Abad “El    Peix (Classificats per homes i dones)
* Antroponimia. Els malsnoms de La Vall. Juan Francisco Fuertes Palasí
* Motivacions dels renoms de la Plana Baixa (II). Lluís Gimeno Betí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada